vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 1 de novembre de 2009

BARCELONA - GRANOLLERS - Casa de la Papallona



De tots és coneguda la Casa de la Papallona del carrer Llançà de Barcelona. És producte de la reforma que va fer el prolífic mestre d'obres Josep Graner a la casa propietat de Salvio Faiol l'any 1912.

Es tracta d'una molt bona reproducció ceràmica d'aquest animal amb diverses vetes polícromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l'edifici.

Menys coneguda és l'altra Casa de la Papallona, la que es troba al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 8, de Granollers.

Aquesta és molt més senzilla, mancada de ceràmica, però reproduïda també amb força fidelitat i també coronada per les antenes.

Malgrat la recerca efectuada a l'Arxiu de Granollers, amb la valuosa col·laboració de la Rosa Sánchez, no s'ha pogut trobar l'autor d'aquesta casa. M'atreveixo a atribuir-la al propi Graner, ja que aquest autor té obres a Granollers entre elles unes a la mateixa zona d'aquest carrer i l'aspecte del lepidòpter és molt similar.


- - -

Muy conocida es la Casa de la Papallona (Mariposa) de la calle Llançà de Barcelona, producto de la reforma que realizó el prolífico maestro de obras Josep Graner en la casa propiedad de Salvio Faiol el año 1912.

Se trata de una muy buena reproducción cerámica de este animal, decorado con diversas cintas polícromas realizadas con la técnica del trencadís y con las antenas metálicas coronando el edificio.

Menos conocida es la otra Casa de la Papallona, que se encuentra en la calle Enric Prat de la Riba, núm. 8, de Granollers.

Ésta es mucho más sencilla, le falta la cerámica, pero está reproducida con mucha fidelidad y también está coronada por las antenas.

A pesar de la exhaustiva búsqueda efectuada en el Archivo de Granollers, con la valiosa ayuda de Rosa Sánchez, no se ha podido encontrar el autor de esta casa. Yo me atrevo a atribuirla al propio Graner, ya que este autor tiene obras en Granollers, entre las cuales unas están en esta misma parte de calle, y el aspecto del lepidóptero es muy similar.

SÒRIA - Estudios, 6

La casa de Pedro Llorente es troba al carrer Estudios, 6 de Sòria. De ben segur que a la seva època devia sorprendre el seu aspecte molt diferent del de la resta de cases d'aquesta localitat castellana. La casa va ser obra de l'arquitecte Félix Hernández que just s'havia titolat aquell any per l'Escola de Barcelona, el 1913.

Félix Hernández, de pare veneçolà, va néixer a Barcelona el 1889 i va morir a Còrdova el 1975. El mateix any que va acabar la carrera va obtenir la plaça d'arquitecte municipal de Sòria, càrrec que va desenvolupar fins al 1915 en què passà a Linares amb el mateix càrrec i posteriorment a Còrdova.

En aquesta obra denota la influència de Puig i Cadafalch en l'ús del maó acompanyat de l'arrebossat blanc de la façana, d'elements ceràmics i de finestres atrompetades. L'obra també té un aspecte mudèjar preludi del treball d'Hernández com a restaurador de l'Alcázar cordovès i de Medina Azahara.




La casa de Pedro Llorente se encuentra en la calle Estudios núm. 6 de Soria. Lo cierto es que su aspecto debía soprender en la época en que se edificó, muy distinto al del resto de las casas de esta localidad castellana. La casa es obra del arquitecto Félix Hernández que acababa de obtener su titulación aquél año, 1913, por la Escuela de Barcelona.

Félix Hernández, de padre venezolano, nació en Barcelona en 1889 y murió en Córdoba en 1975. El mismo año en que acabó la carrera, obtuvo la plaza de arquitecto municipal de Soria, cargo que desempeñó hasta 1915 en que pasó a Linares con el mismo cargo y posteriormente a Córdoba.

En esta obra denota la influencia de Puig i Cadafalch en la combinación del ladrillo y el revoco blanco en la fachada, ademas de elementos cerámicos y de ventanas atrompetadas. La obra también presenta aspecto mudéjar, preludio del trabajo de Hernández como restaurador del Alcázar cordobés y de Medina Azahara.