diumenge, 2 d’octubre del 2011

MÈXIC D.F. - Pavelló espanyol

L'arquitecte català Miquel Bertran de Quintana va ser qui va dissenyar l'edifici que representava l'estat espanyol en una Exposició que se celebrà a Mèxic capital el 1910.

Aquesta arquitecte nascut a L'Hospitalet de Llobregat el 1878 s'havia titulat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1899.

La seva obra a Barcelona era escassa: un convent modernista al barri d'Horta, un panteó al Cementiri de Montjuïc i algunes cases més, totes elles a la Ciutat Comtal.

El Pavelló espanyol denota una forta influència del gòtic de la Llotja de València en el seu coronament i del modernisme típic de Domènech i Montaner, aquesta es pot veure sobretot en les finestres, gairebé idèntiques a les dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, i en el cos central. El cos central és rematat per una cúpula secessionista que ens porta clares influències de l'austríac Olbricht i que recorda també a les que va utilitzava l'arquitecte de formació barcelonina Julián García Núñez a Buenos Aires.

Miquel Bertran després d'aquesta obra es quedà a residir a Mèxic on construí una sèrie de cases en estil modernista, a més es dedicà a l'estudi dels rellotges de sol. El 1929 esdevingué Consol Honorari de Suècia a Mèxic i era el representant de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona.


El arquitecto catalán Miquel Bertran de Quintana fue quien diseñó el edificio que representaba al estado español en una Exposición que se celebró en México capital en 1910.

Esta arquitecto nacido en L'Hospitalet de Llobregat en 1878 se había titulado por la Escuela de Arquitectura de Barcelona en 1899.

Su obra en Barcelona era escasa: un convento modernista en el barrio de Horta, un panteón en el Cementerio de Montjuïc y algunas casas más, todas ellas en la Ciudad Condal.

El Pabellón español denota una fuerte influencia del gótico de la Lonja de Valencia en su coronamiento y del modernismo típico de Domènech i Montaner, ésta se puede ver sobre todo en las ventanas, casi idénticas a las de los pabellones del Hospital de Sant Pau, y en el cuerpo central. El cuerpo central está rematado por una cúpula secesionista que nos remite a las utilizadas por el austríaco Olbricht y que recuerda también a las que utilizaba el arquitecto de formación barcelonesa Julián García Núñez en Buenos Aires.


Miquel Bertrán después de esta obra se quedó a vivir en México donde construyó una serie de casas en estilo modernista, además se dedicó al estudio de los relojes de sol. En 1929 se convirtió en Cónsul Honorario de Suecia en México y era el representante de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari: