vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dimarts, 1 de març de 2011

BADALONA - Plaça Pau Casals, 1


En l'espai configurat per la Plaça Pau Casals i els carrers Gaietà Soler i Santa Eulàlia s'alça la casa coneguda com Ca L'Amigó que va fer edificar Jaume Botey el 1916.

Jaume Botey era un conegut agrimensor i mestre d'obres badaloní que va arribar a ser alcalde de la ciutat en el període 1875-1876, es va casar amb la mare de l'arquitecte Joan Amigó, que era vídua, i va esdevenir el padrastre del famós arquitecte.

Aquesta obra és un exemple del que pot costar, a vegades, saber l'autor real d'un edifici. En aquest cas, el peticionari és mestre d'obres, el facultatiu que signa el plànol és l'arquitecte municipal de Sant Adrià Joan Maymó i el veritable autor és Joan Amigó.

Joan Amigó era l'arquitecte municipal de Badalona en aquells temps i donat que no podia signar obra civil en el seu municipi va demanar la signatura oficial a Maymó. A partir del 1914, moment en què se li atorga el càrrec, els seus projectes són signats per l'esmentat Maymó o per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer, aquest, per exemple, signa els plànols de la Fàbrica Anís del Mono, segurament obra d'Amigó, donat que era l'arquitecte de la família de Vicenç Bosch, l'amo de la fàbrica.

                                                  - - -

En el espacio configurado por la Plaza Pau Casals y las calles Gaietà Soler y Santa Eulàlia encontramos la casa conocida como Ca L'Amigó que hizo edificar Jaume Botey en 1916.

Jaume Botey era un conocido agrimensor y maestro de obras badalonés que llegó a ser alcalde de la ciudad en el periodo 1875-1876, se casó con la madre del arquitecto Joan Amigó, que era viuda, y se convirtió en el padrastro del famoso arquitecto.

Esta obra es un ejemplo de lo que puede costar, a veces, conocer el verdadero autor de un edificio. En este caso, el peticionario es maestro de obras, el facultativo que firma el plano es el arquitecto municipal de Sant Adrià Joan Maymó y el verdadero autor es Joan Amigó.

Joan Amigó era el arquitecto municipal de Badalona en aquellos tiempos y dado que no podía firmar obra civil en su municipio pidió la firma oficial a Maymó. A partir de 1914, momento en que se le otorga el cargo, sus proyectos son firmados por el mencionado Maymó o por el también arquitecto Agustín Domingo Verdaguer, este, por ejemplo, firma los planos de la Fábrica Anís del Mono, seguramente obra de Amigó, dado que era el arquitecto de la familia de Vicente Bosch, el dueño de la fábrica.

BARCELONA - farmàcia Boatella


La farmàcia del Doctor Boatella es troba a la Rambla, al número, 38, actualment amb el nom de Farmàcia Hernández de la Rosa.

És una mostra de les antigues farmàcies modernistes que han quedat a Barcelona i és fruit d'una reforma que va efectuar l'arquitecte Antoni Serrallach, un arquitecte poc conegut, autor d'edificis, en aquest estil, a la mateixa Barcelona, a L'Hospitalet de Llobregat i a Vilafranca del Penedès.

En la seva decoració van intervenir, entre d'altres, l'escultor Carreras, els vitrallers Rigalt y Cia., el serraller Ballarin, els marbristes Juyol i el mosaïcista Maragliano. La inauguració de la reforma va tenir lloc a finals del 1900.

Aquesta farmàcia en el seu dia, any 1901, va merèixer que es publiquessin fotos seves a la revista Arquitectura y Construcción.


La farmacia del Doctor Boatella se encuentra en la Rambla, en el número, 38, actualmente denominada Farmacia Hernández de la Rosa.

Es una muestra de las antiguas farmacias modernistas que han quedado en Barcelona y es el resultado de una reforma que efectuó el arquitecto Antoni Serrallach, un arquitecto poco conocido, autor de edificios, en este estilo, en la misma Barcelona, en L 'Hospitalet de Llobregat y en Vilafranca del Penedès.


En su decoración intervinieron, entre otros, el escultor Carreras, los vidrieros Rigalt y Cía., el cerrajero Ballarin, los marmolistas Juyol y el mosaicista Maragliano. La inauguración de la reforma tuvo lugar a finales de 1900.

Esta farmacia en su día, año 1901, mereció que se publicaran fotos suyas en la revista Arquitectura y Construcción.