vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 3 de març de 2012

BARCELONA - Barceloneta duplicada


L'any 1900 el mestre d'obres Josep Graner va projectar una casa de planta baixa i cinc pisos en la plaça de la Font de la Barceloneta a la banda del carrer de l'Atlàntida, núm. 47. És una casa típica de l'època en la que és remarca la seva recarregada ornamentació a base d'esgrafiats de color vermell que ocupen tota la façana i el treball escultòric vegetal de les llindes i brancals de les obertures, amb una mena de flor de lis central en les llindes de tots els nivells llevat del del darrer pis què és força més elaborat. La balustrada del terrat recorda timons cosa que podria fer referència a l'origen pescador del barri.

El curiós del cas és que la mateixa façana (disposició i decoració) es repeteix en dos carrers més: el carrer Baluard, 6 i el carrer Monjo, 5, encara que en aquest cas correspon a una mateixa casa que té façana a dos carrers. Aquesta casa també és del 1900 i de Josep Graner i en ella l'esgrafiat en comptes de ser de color vermell és de color verd.

La casa del carrer Atlàntida era propietat de Josep Magret, l'altre de Josep Torras.

Un mateix projecte va servir per a dues edificacions.




En el año 1900 el maestro de obras Josep Graner proyectó una casa de planta baja y cinco pisos en la plaza de la Font de la Barceloneta en la parte que da a la calle de la Atlàntida, núm. 47. Es una casa típica de la época en la que destaca su recargada ornamentación a base de esgrafiados de color rojo que ocupan toda la fachada y el trabajo escultórico vegetal de los dinteles y jambas de las aberturas, con una especie de flor de lis central en los dinteles de todos los niveles salvo el del último piso que es bastante más elaborado. La balaustrada de la azotea recuerda timones lo que podría hacer referencia al origen pescador del barrio.

Lo curioso del caso es que la misma fachada (disposición y decoración) se repite en dos calles más: la calle Baluard, 6 y la calle Monjo, 5, aunque en este caso corresponde a una misma casa que tiene fachada en dos calles. Esta casa también es de 1900 y de Josep Graner y en ella el esgrafiado en vez de ser de color rojo es de color verde.

La casa de la calle Atlántida era propiedad de José Magret, la otra de Josep Torras.

Un mismo proyecto sirvió para dos edificaciones.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari: