dissabte, 10 de novembre del 2012

Paons reials (3)



Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks

ELORRIO - Basílica de la Purísima
Altar de San Valentín Berrio-otxoa
Manuel María Smith i Marcelino Arrupe, 1908

AMSTERDAM - Van Eeghenstraat, 66-68
Joseph Herman, 1903
FLORÈNCIA - Orcagna, 53
Adolfo Coppedè, 1906/07
PRAGA-Pařísžská, 28/131 - Bílkova, 2
Karel Mašek, 1916




dijous, 1 de novembre del 2012

BARCELONA - Carretera de Vallvidrera, 102


L'any passat en Josep Casamartina va rebre l'encàrrec del  Museu del Gas de fer una biografia de l'arquitecte Juli Batllevell, el qual era l'autor de l'edifici que ocupa l'esmentat Museu a Sabadell.

En Josep em va demanar la meva col·laboració per cercar dades i edificis d'en Batllevell, tasca en la qual també va participar la Lídia Guarch.

Una dels fets que més ens va sorprendre és que Batllevell no tenia el títol d'arquitecte per Barcelona, sinó per Madrid.

Després també vam descobrir que era l'autor d'alguns edificis que ens constaven com "d'autoria desconeguda".

Un d'aquests és el que presentem en aquest article.

Antoni Castañer va realitzar a principis de segle XX una urbanització a tocar de l'actual estació inferior del funicular de Vallvidrera. Els arquitectes encarregats per fer les cases i altres elements ,com ara el cafè i el quiosc, van ser Bonaventura Conill, Alfred Paluzie, Arnald Calvet, Antoni de Facerias i Ramon Ribera, aquests dos darrers mestres d'obra. En l'arxiu de Sarrià hi han els plànols de totes les construccions llevat del de la casa de Carretera de Vallvidrera, 102, la qual, a banda, és molt diferent a la resta d'edificacions de la zona.

La casa és un cub amb una torre lateral a l'estil d'Olbrich i presenta un motlluratge molt recarregat, abarrocat, semblant als de Valeri i Pupurull. A més els laterals estan rematats amb un arbre d'abundant fullatge amb arrels molt marcades.

A l'hora de redactar el llibre el Josep va contactar amb els descendents del Batllevell  va ser aleshores que va "descobrir" que aquesta casa, coneguda com a Vila Maria,  era obra de Batllevell, del 1903.





El año pasado Josep Casamartina recibió el encargo del Museo del Gas de hacer una biografía del arquitecto Juli Batllevell, el cual era el autor del edificio que dicho Museo ocupa en Sabadell.

Josep me pidió mi colaboración para buscar datos y edificios de Batllevell, tarea en la que también participó Lidia Guarch.

Una de los hechos que más nos sorprendió es que Batllevell no tenía el título de arquitecto por Barcelona, ​​sino por Madrid.

Después también descubrimos que era el autor de algunos edificios que nos constaban como "de autoría desconocida".

Uno de estos es el que presentamos en este artículo.

Antonio Castañer realizó a principios de siglo XX una urbanización junto a la actual estación inferior del funicular de Vallvidrera. Los arquitectos encargados de diseñar las casas y otros elementos, como el café y el quiosco, fueron Bonaventura Conill, Alfred Paluzie, Arnald Calvet, Antonio de Facerias y Ramon Ribera, estos dos últimos maestros de obra. En el archivo de Sarrià están los planos de todas las construcciones excepto el de la casa de la carretera de Vallvidrera, 102, la cual es muy distinta al resto de edificaciones de la zona.

La casa es un cubo con una torre lateral al estilo de Olbrich y presenta un molduraje muy recargado, abarrocado, similar a los de Valeri y Pupurull. Además los laterales están rematados con un árbol de abundante follaje con raíces muy marcadas.

Al  redactara el libro Josep contactó con los descendientes del Batllevell y fue entonces que "descubrimos" que esta casa, conocida como Villa Maria,  era obra de Batllevell, de 1903.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS - Quiosc


L’altre dia en una antiga postal de Vilafranca del Penedès vaig veure aquest quiosc modernista actualment desaparegut.

Es trobava a la Rambla de Sant Francesc  i era conegut com a “Quiosc del Magí”.

El va projectar l’arquitecte Santiago Güell el 1912 per a Pere Llorens.

El febrer del 1966 va ser destruït. Una llàstima.

Són molt els quioscos que han anat desapareixent: el de Josep Renom a Sabadell; el que hi havia al Passeig del Born, a tocar de l’Hort de la Reina, a Palma de Mallorca, i tants d’altres.



El otro día en una antigua postal de Vilafranca del Penedès vi este quiosco modernista actualmente desaparecido.

Se encontraba en la Rambla de San Francisco y era conocido como "Quiosco del Magí".

Lo proyectó el arquitecto Santiago Güell en 1912 para Pedro Llorens.

En febrero de 1966 fue destruido. Una lástima.

 Son muchos los quioscos que han ido desapareciendo: el de Josep Renom en Sabadell; el  que había en el Paseo del Born, junto a el Huerto de la Reina, en Palma de Mallorca, y tantos otros.

DONOSTIA - Prim, 10


A Donostia-Sant Sebastià es troben diversos exemples d'edificis modernistes, la majoria d'ells projectats pels arquitectes Luis Elizalde o Ramón Cortázar.

Se solen trobar dintre l'anomenada "Àrea Romàntica".

En aquest cas hem escollit la casa que es troba al carrer Prim, 10 a tocar de la Plaza de Bilbao. La casa en si és eclèctica, però té una magnífica porta modernista la qual no és un afegit posterior, sinó que ja es troba dibuixada en el projecte original.

La casa era propietat de Vicente Mendizábal i la va bastir el mestre d'obres Pedro de Aristegui el 1905.



En Donostia-San Sebastián se encuentran varios ejemplos de edificios modernistas, la mayoría de ellos proyectados por los arquitectos Luis Elizalde o Ramón Cortázar.

Se suelen encontrar dentro la llamada "Área Romántica".

En este caso hemos elegido la casa que se encuentra en la calle Prim, 10 junto a la Plaza de Bilbao. La casa en sí es ecléctica, pero tiene una magnífica puerta modernista la cual no es un añadido posterior, sino que ya se encuentra dibujada en el proyecto original.

La casa era propiedad de Vicente Mendizábal y la construyó el maestro de obras Pedro de Aristegui en 1905