vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 3 de març de 2012

BESCANÓ - Central Elèctrica


A la localitat gironina de Bescanó es troben dues centrals elèctriques dissenyades per l'arquitecte Joan Roca Pinet per a l'Electroquímica Berenguer. Les dues estan en la Carretera d'Anglès a Girona: una es troba en el mateix Bescanó (de l'any 1916) i l'altra en el seu agregat de Vilanna (de l'any 1905/06).

La del propi Bescanó presenta un bon joc d'obertures i arcades que recorda l'obra de l'arquitecte Rafael Masó en estil i decoració. Roca va ser un dels arquitectes més influenciats per la Sezession austríaca com es pot veure en les Escoles de Les Planes d'Hostoles i en la Fàbrica Bassols d'Olot.

El més destacable d'aquest Central és la mena de jardí gaudinià que hi ha als marges dels salts d'aigua on una espècie d'ocells gegants estan a l'aguait d'alguna cosa envoltats d'una vegetació exuberant.

Quan veus el conjunt et recorda els Jardins Artigas que Gaudí va dissenyar a La Pobla de Lillet.




En la localidad gerundense de Bescanó se encuentran dos centrales eléctricas diseñadas por el arquitecto Joan Roca Pinet para la Electroquímica Berenguer . Las dos están en la Carretera de Anglès a Girona, una se encuentra en el mismo Bescanó (del año 1916) y la otra en su agregado de Vilanna (año 1905/06).

La del propio Bescanó presenta un buen juego de aberturas y arcadas que recuerda la obra del arquitecto Rafael Masó en estilo y decoración. Roca fue uno de los arquitectos más influenciados por la Sezession austriaca como se puede ver en las Escuelas de Les Planes d'Hostoles y en la Fábrica Bassols de Olot.

Lo más destacable de este Central es el jardín gaudiniano que hay en los márgenes de los saltos de agua donde una especie de pájaros gigantes están al acecho de algo, rodeados de una vegetación exuberante.

Cuando ves el conjunto te recuerda los Jardines Artigas que Gaudí diseñó en La Pobla de Lillet.


BARCELONA - casa Pia Batlló



La Casa Pia Batlló de Bach es troba en un dels millors xamfrans de la ciutat: el que correspon a la Rambla de Catalunya amb la Gran Via a la banda esquerra de muntanya.

Va ser obra de l'arquitecte Josep Vilaseca el qual feia pocs anys havia projectat l'Arc de Triomf d'entrada a l'Exposició Universal del 1888.

La casa Batlló és una de les primeres mostres del modernisme català donat que es va edificar entre els anys 1891 i 1896 i presenta unes reminiscències al gòtic venecià.

El que ens ocupa d'aquest article és que entre la rica presència decorativa de la casa, sobretot de dracs, podem trobar en un capitell una mena de mico volador que està matant una serp. Aquest mico forma part de la col·lecció d'animals fantàstics que enriqueixen l'ornamentació modernista (podeu veure el meu article sobre l'elefant volador de Mataró


i també l'article


al web Pobles de Catalunya)

AMPLIACIÓ DE L'ARTICLE A:

https://vptmod.blogspot.com.es/2016/05/barcelona-casa-pia-batllo-2.html




La Casa Pia Batlló de Bach se encuentra en uno de los mejores chaflanes de la ciudad: el que corresponde a la Rambla de Catalunya con la Gran Vía en el lado izquierdo de montaña.

Fue obra del arquitecto Josep Vilaseca, que hacía pocos años había proyectado el Arco de Triunfo de entrada a la Exposición Universal de 1888.

La casa Batlló es una de las primeras muestras del modernismo catalán dado que se edificó entre los años 1891 y 1896 y presenta unas reminiscencias al gótico veneciano.

Lo que nos ocupa en este artículo es que entre la rica presencia decorativa de la casa, sobre todo de dragones, podemos encontrar en un capitel una especie de mono volador matando una serpiente. Este mono forma parte de la colección de animales fantásticos que enriquecen la ornamentación modernista (podéis ver mi artículo sobre el elefante volador de Mataró


así como el artículo


en la web Pobles de Catalunya)

AMPLIACIÓN DEL ARTÍCULO EN:


https://vptmod.blogspot.com.es/2016/05/barcelona-casa-pia-batllo-2.html

BARCELONA - Barceloneta duplicada


L'any 1900 el mestre d'obres Josep Graner va projectar una casa de planta baixa i cinc pisos en la plaça de la Font de la Barceloneta a la banda del carrer de l'Atlàntida, núm. 47. És una casa típica de l'època en la que és remarca la seva recarregada ornamentació a base d'esgrafiats de color vermell que ocupen tota la façana i el treball escultòric vegetal de les llindes i brancals de les obertures, amb una mena de flor de lis central en les llindes de tots els nivells llevat del del darrer pis què és força més elaborat. La balustrada del terrat recorda timons cosa que podria fer referència a l'origen pescador del barri.

El curiós del cas és que la mateixa façana (disposició i decoració) es repeteix en dos carrers més: el carrer Baluard, 6 i el carrer Monjo, 5, encara que en aquest cas correspon a una mateixa casa que té façana a dos carrers. Aquesta casa també és del 1900 i de Josep Graner i en ella l'esgrafiat en comptes de ser de color vermell és de color verd.

La casa del carrer Atlàntida era propietat de Josep Magret, l'altre de Josep Torras.

Un mateix projecte va servir per a dues edificacions.




En el año 1900 el maestro de obras Josep Graner proyectó una casa de planta baja y cinco pisos en la plaza de la Font de la Barceloneta en la parte que da a la calle de la Atlàntida, núm. 47. Es una casa típica de la época en la que destaca su recargada ornamentación a base de esgrafiados de color rojo que ocupan toda la fachada y el trabajo escultórico vegetal de los dinteles y jambas de las aberturas, con una especie de flor de lis central en los dinteles de todos los niveles salvo el del último piso que es bastante más elaborado. La balaustrada de la azotea recuerda timones lo que podría hacer referencia al origen pescador del barrio.

Lo curioso del caso es que la misma fachada (disposición y decoración) se repite en dos calles más: la calle Baluard, 6 y la calle Monjo, 5, aunque en este caso corresponde a una misma casa que tiene fachada en dos calles. Esta casa también es de 1900 y de Josep Graner y en ella el esgrafiado en vez de ser de color rojo es de color verde.

La casa de la calle Atlántida era propiedad de José Magret, la otra de Josep Torras.

Un mismo proyecto sirvió para dos edificaciones.