vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 1 de juliol de 2012

BARCELONA - sepulcre Joan Cabot


Els mestres d’obra i els arquitectes no només dissenyaven les cases dels vius , sinó que també feien les “dels morts”.

Moltes vegades els propietaris d’una casa requerien els serveis del mateix facultatiu que li va projectar perquè també li dissenyés la seva tomba o panteó.

En aquest cas presentem un sepulcre dissenyat pel famós mestre d’obres Josep Graner qui el 1903 el bastí per a Joan Cabot Amigó i família, essent els marbristres Serra i Figueras els qui l’esculpiren.

Presenta una rica temàtica vegetal, simètrica respecte un eix central; l’escultura d’un àngel al bell mig i el tipus de cal·ligrafia fet servir és el propi del modernisme.

Es troba al Cementiri de Montjuïc, a la Via de la Santa Creu, núm. 4-M. Serra i Figueras signen el treball.


Los maestros de obra y los arquitectos no sólo diseñaban las casas de los vivos, sino que también hacían las "de los muertos".

Muchas veces los propietarios de una casa requerían los servicios del mismo facultativo que se la proyectó para que también le diseñara su tumba o panteón.

En este caso presentamos un sepulcro diseñado por el famoso maestro de obras Josep Graner quien en 1903 lo construyó para Joan Cabot Amigó y familia, siendo los marmolistas Serra y Figueras quienes la esculpieron.

Presenta una rica temática vegetal, simétrica respecto a un eje central; la escultura central de un ángel y el tipo de caligrafía usado es el propio del modernismo.

Se encuentra en el Cementerio de Montjuïc, en la Vía de la Santa Cruz, núm. 4-M. Serra y Figueras firman el trabajo.

PAMPLONA - Farola de Los Braseros / BARCELONA - av. Gaudí



A la Plaza del Vínculo de Pamplona es troba l’anomenada “Farola de Los Braseros” la qual és idèntica a les projectades per Pere Falqués a Barcelona per a la cruïlla dels Passeig de Gràcia amb la Diagonal conegut com a “Cinc d’Oros”. A la cruïlla se'n van col·locar sis.

El disseny és el mateix pel que suposo que l’ajuntament pamplonès va comprar el fanal a Barcelona.

Un cop a Pamplona s’instal·là el 1929 al Paseo de Sarasate, lloc on estigué fins al 1958 quan al mes d’agost es traslladà a l’actual emplaçament, la Plaza del Vínculo, tot i que l’any 1965 es retirà, es diposità en magatzems municipals fins al 1995 en què en fer-se la reforma de la plaça la tornaren a col·locar, si bé no la primitiva sinó una fosa de nou a Santa Eulàlia de Ronçana.

Les de Barcelona també es traslladaren des de la seva ubicació original fins a l’actual de l’Avinguda Gaudí.

El disseny és, com hem dit, de l’arquitecte municipal Pere Falqués, 1909, amb ferros de Ballarín i treball escultòric d’Alfons Juyol. 


                                                     -Barcelona, av. Gaudí-
                                            (foto cortesia de Kotte Gallo)
                                           -Pamplona, Plaza del Vínculo-

En la Plaza del Vínculo de Pamplona se encuentra la llamada "Farola de Los Braseros" la cual es idéntica a las proyectadas por Pere Falqués en Barcelona para el cruce de Paseo de Gracia con la Diagonal, conocido como el "Cinco de Oros". En el cruce se colocaron seis.

El diseño es el mismo por lo que supongo que el ayuntamiento pamplonés compró el farol en Barcelona.

Una vez en Pamplona se instaló en el Paseo de Sarasate (1929), lugar en donde estuvo hasta 1958 cuando en el mes de agosto se trasladó al actual emplazamiento, la Plaza del Vínculo, aunque en 1965 se retiró, se depositó en los almacenes municipales hasta 1995 en que, al hacerse la reforma de la plaza, la volvieron a colocar, aunque no la original sino una fundida en Santa Eulàlia de Ronçana.

Las de Barcelona también se trasladaron desde su ubicación original hasta el actual de la Avenida Gaudí.

El diseño es, como he mencionado, del arquitecto municipal Pere Falqués, 1909, con hierros de Ballarín y trabajo escultórico de Alfonso Juyol.

BARCELONA - Alberg Nocturn


Els arquitectes municipals Pere Falqués i Antoni de Falguera projectaren el 1911 l’Alberg Municipal Nocturn del Bogatell, un edifici de maó vist que representa una evolució del medievalisme català cap al modernisme.

Tot i que hi ha una placa signada per ambdós arquitectes, l’obra sembla més pròpia del treball de Falguera, ja que hom pot veure el treball de la ceràmica vidriada verda que ressegueix el coronament  i l’ús de les finestres triforades en la façana lateral amb el seu acabament esglaonat a base de maons.

Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí i ara és l’Institut d’Ensenyament  Juan  Manuel Zafra.

L’escut de Barcelona remata l’edifici tot esmentant el seu ús municipal.

Es troba al carrer Rogent, 51 de Barcelona.





Los arquitectos municipales Pere Falqués y Antoni de Falguera proyectaron en 1911 el Albergue Municipal Nocturno del Bogatell, un edificio de ladrillo visto que representa una evolución del medievalismo catalán hacia el modernismo.

Aunque hay una placa firmada por ambos arquitectos, la obra parece más propia del trabajo de Falguera, ya que en ella se puede ver el trabajo de la cerámica vidriada verde que remata el coronamiento y el uso de las ventanas triforadas en la fachada lateral con su finalización escalonado a base de ladrillos.

Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí y ahora es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra.

El escudo de Barcelona remata el edificio mencionando su uso municipal.

Se encuentra en la calle Rogent, 51 de Barcelona