vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dijous, 19 de desembre de 2013

dissabte, 14 de desembre de 2013

MURCIA - llibre Arquitectura Modernista


"ARQUITECTURA MODERNISTA EN LA REGIÓN DE MURCIA"
Guillermo Cegarra Beltrí - Elvira Sánchez Espinosa
Libros Mablaz, 2013






Aprofito el bloc per comunicar l'edició d'un nou llibre sobre el modernisme.
En aquest cas es tracta d'un Inventari de totes les construccions modernistes existents i desparegudes en la regió murciana. El llibre també tracta algunes edificacions premodernistes i postmodernistes i aquelles que sense ser modernistes tenen alguns elements o detalls d'aquest estil. En resum, s'obté un ampli ventall que mostra com el modernisme es va introduir en la Regió i com hi va influir, com, a vegades, l'arquitecte o el mestre d'obres o bé el propietari no s'atrevien a entrar-hi de ple però a l'hora volien tenir alguna cosa que els entronqués amb la "modernitat".
Els edificis es presenten en forma de fitxes estructurades en subcapítols segons el tipus d'edificació: mansions, torres, cases, casinos i centres d'esbarjo, centres educatius, comerços, hotels, cafès, instal·lacions militars, indústries, arquitectura del ferro, elements funeraris i altres.
A més podem trobar una biografia tant dels artífexs com dels promotors i un altre capítol dedicat a cadascuna de les arts decoratives. 
Tant Guillermo Cegarra Beltrí, per cert besnét d'un dels grans arquitectes modernistes no tan sols murcians sinó espanyols, el tortosí Víctor Beltrí, com Elvira Sánchez Espinosa han fet un molt bon treball de recerca que es veu recompensat amb aquest llibre.
Es tracta d'una altra edició de Libros Mablaz.




Aprovecho el blog para comunicar la edición de un nuevo libro sobre el modernismo .
En este caso se trata de un Inventario de todas las construcciones modernistas existentes y desaparecidas en la región murciana. El libro también trata algunas edificaciones premodernistas y postmodernistas y aquellas que sin ser modernistas tienen algunos elementos o detalles de este estilo. En resumen, se obtiene una amplia visión que muestra como el modernismo se introdujo en la Región y su influencia, ya que a veces el arquitecto o el maestro de obras o bien el propietario no se atrevían a entrar de lleno en el modernismo pero tampoco querían renunciar a la "modernidad".
Los edificios se presentan en forma de fichas estructuradas en subcapítulos según el tipo de edificación: mansiones, torres, casas, casinos y centros de recreo, centros educativos, comercios, hoteles, cafés, instalaciones militares, industrias, arquitectura del hierro, elementos funerarios y otros.
Además podemos encontrar una biografía tanto de los artífices como de los promotores y otro capítulo dedicado a cada una de las artes decorativas.
Tanto Guillermo Cegarra Beltrí, por cierto bisnieto de uno de los grandes arquitectos modernistas no sólo murcianos sino españoles, el tortosino Víctor Beltrí, como Elvira Sánchez Espinosa han realizado un gran trabajo de investigación que se ve recompensado con este libro.
Es otra edición de Libros Mablaz.

divendres, 6 de desembre de 2013

BARCELONA - Bailèn, 126 - Jeroni F. Granell

Jeroni Francesc Granell i Manresa es va titular com a arquitecte el 1891 a l’Escola de Barcelona. Havia nascut a la pròpia Barcelona el 1868, fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet.

La seva obra es desenvolupa a Reus, Mataró, La Garriga i, la major part, a Barcelona. A la nostra ciutat ens ha deixat mostres a l’Eixample, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi, el Poblenou, Gràcia.  Podem veure edificis d’habitatges, torres, botigues (gairebé totes desaparegudes), hotels, panteons.

La majoria de les seves construccions corresponen al modernisme més manierista, els trets més remarcables, si parlem dels edificis d’habitatges de l’Eixample, són els esgrafiats, els emmarcaments de les obertures, la rica decoració vegetal, les figures de fades, els vestíbuls d’entrada.

El cas que ens ocupa és una de les cases que construí per a Rossend Capellades, aquesta al carrer de Bailèn, núm. 126, bastida entre els anys 1904 i 1906. No deixa de sorprendre’ns la decoració, la qual es pot veure en els mínims detalls, sinó fixeu-vos en els ànecs de les mènsules que suporten el balcó del principal.

Granell morí a Barcelona el 1931.



(fotos: Valentí Pons i Toujouse)

Una altra obra de Granell
Otra obra de Granell:



Jerónimo Francisco Granell y Manresa se ​​tituló como arquitecto en 1891 por la Escuela de Barcelona. Había nacido en la propia Barcelona en 1868, hijo del maestro de obras Jeroni Granell y Mundet.

Su obra se desarrolla en Reus, Mataró, La Garriga y, la mayor parte, en Barcelona. En nuestra ciudad nos ha dejado muestras en el Eixample, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi, Poblenou, Gràcia. Podemos ver edificios de viviendas, chalets, tiendas (casi todas desaparecidas), hoteles, panteones.

La mayoría de sus construcciones corresponden al modernismo más manierista, los rasgos más destacables, si hablamos de los edificios de viviendas del Ensanche (Eixample), son los esgrafiados, los enmarcamientos de las oberturas, la rica decoración vegetal, las figuras de hadas, los vestíbulos de entrada.

El caso que nos ocupa es una de las casas que construyó para Rosendo Capellades, esta en la calle de Bailén, n. 126, construida entre los años 1904 y 1906. No deja de sorprendernos la decoración, la cual se puede ver en los mínimos detalles, sino fijaros en los patos de las ménsulas que soportan el balcón del principal.


Granell murió en Barcelona el 1931.

diumenge, 1 de desembre de 2013

BARCELONA - Ciutadella - "El Castell"


Al Parc Zoològic de la Ciutadella de Barcelona es troba aquesta estructura que actualment es fa servir per donar xerrades.

Formava part de la tanca del camí militar de l’actual carrer Wellington i permetia l’accés a través d’una passarel·la al Dipòsit d’Aigües del Parc, dissenyat per Josep Fontserè i del qual cal recordar la intervenció de Gaudí en el càlcul de l’estructura del mateix.

El disseny d’aquesta construcció es deu a l’arquitecte Antoni Maria Gallissà, el qual la va projectar l’any 1887, es tractaria, doncs, d’una obra que es podria qualificar de protomodernisme amb una forta influència del mudèjar.

El parament alterna l’ús del maó vist amb el conglomerat de pedra.

Tant la forma de la barana com del coronament central en forma de merlets d’un castell àrab fan que l’estructura sigui precisament coneguda avui en dia com “El Castell”.


(fotos: Valentí Pons i Toujouse)

En el Parque Zoológico de la Ciudadela de Barcelona se encuentra esta estructura que actualmente se utiliza para dar conferencias.

Formaba parte de la pared de cerca que cerraba el camino militar de la actual calle Wellington y permitía el acceso a través de una pasarela al Depósito de Aguas del Parque, diseñado por Josep Fontserè con la intervención de Gaudí en el cálculo de la estructura del mismo.

El diseño de esta construcción se debe al arquitecto Antoni Maria Gallissà, que la proyectó en el año 1887, se trataría, pues, de una obra que se podría calificar de protomodernista con una fuerte influencia del mudéjar.

El conjunto alterna el uso del ladrillo visto con el conglomerado de piedra.

Tanto la forma de la barandilla como del coronamiento central en forma de almenas de un castillo árabe hacen que la estructura sea precisamente conocida hoy en día como "El Castillo".

diumenge, 17 de novembre de 2013

LONDRES - paons

Rosemary Conijn m’ha fet arribar aquests paons per afegir a la col·lecció.

Aquests són d’estil déco i es troben als magatzems Harrods de Londres.

Tant ella com el seu marit, el Ron Conijn, són uns apassionats del modernisme. Des d’Holanda organitzen visites als cellers modernistes de Catalunya conjugant la cultura enològica i l’arquitectònica. A més m'estan fent descobrir els exemples modernistes holandesos.






Rosemary Conijn me ha hecho llegar estos pavos para añadir a la colección.

Estos son de estilo déco y se encuentran en los almacenes Harrods de Londres.


Tanto ella como su marido, Ron Conijn, son unos apasionados del modernismo. Desde Holanda organizan visitas a las bodegas modernistas de Cataluña conjugando la cultura enológica y la arquitectónica. Además me están enseñando los ejemplos modernistas holandeses.

divendres, 8 de novembre de 2013

BANYOLES - cementiri


El 1912 l’Ajuntament de Banyoles va decidir construir un nou cementiri als afores, a la Carretera a Besalú, i va decidir encomanar el projecte del mateix a l’arquitecte gironí Joan Roca i Pinet el qual s’havia titulat a Barcelona el 1910.

Les obres es van perllongar en el temps, van tenir diverses interrupcions, però finalment es van enllestir el 1914.

Està distribuït en quadrangles enjardinats envoltats pels nínxols, el quals presenten un treball modernista contingut en els que els diferents compartiments estan separats per fines columnes d’on arrenquen les arcades. En cada una de les separacions de les arcades se succeeixen alternativament una creu feta de flors i un rombe format per quatre roses, mentre que en els extrems són cares d’àngels. Mentre que els nínxols frontals pertanyen a una sola família, els laterals estan compartimentats en grups de quatre.

El 1916 el mateix arquitecte amplià el recinte del cementiri.

En algunes publicacions constava com a arquitecte del cementiri l’arquitecte Manuel Almeda, aquest era l’arquitecte provincial de Girona i segurament fou qui donà el vist-i-plau al projecte de Roca.




En 1912 el Ayuntamiento de Banyoles decidió construir un nuevo cementerio en las afueras, en la Carretera a Besalú, y decidió encomendar el proyecto del mismo al arquitecto gerundense Joan Roca i Pinet que se había titulado en Barcelona en 1910.

Las obras se prolongaron en el tiempo, tuvieron varias interrupciones, pero finalmente se terminaron en 1914.

Está distribuido en cuadrángulos ajardinados rodeados por nichos, que presentan un trabajo modernista contenido en el que los diferentes compartimentos están separados por finas columnas de donde arrancan las arcadas. En cada una de las separaciones de las arcadas se suceden alternativamente una cruz hecha de flores y un rombo formado por cuatro rosas, mientras que en los extremos son caras de ángeles. Los nichos frontales pertenecen a una sola familia, los laterales están compartimentados en grupos de cuatro.

En 1916 el mismo arquitecto amplió el recinto del cementerio.

En algunas publicaciones constaba como arquitecto del cementerio el arquitecto Manuel Almeda, que era el arquitecto provincial de Girona y seguramente quien dió el visto bueno al proyecto de Roca.

dissabte, 2 de novembre de 2013

VILA-SECA - Fàbrica d'Enllumenat (final)

Si al juny del 2011 parlàvem de la Fàbrica d'Enllumenat de Vila-seca

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

aquest mes de novembre hem de comentar que el juny del 2013 l'Ajuntament de Vila-seca va decidir de començar a enderrocar-la per tal d'engrandir la plaça de l'Església Vella tot i que l'edifici estava catalogat com "bé d'interés cultural".

Un altre edifici modernista que desapareix i aquest era força original.

(foto Javier Díaz Plaza, Diari de Tarragona, 03/06/2013)




Si en junio de 2011 hablábamos de la Fábrica de Alumbrado de Vila-seca

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

este mes de noviembre hemos de comentar que en junio de 2013 el Ayuntamiento de Vila-seca decidió comenzar a derribarla para agrandar la plaza de la Iglesia Vieja y eso a pesar de que el edificio estaba catalogado como "bien de interés cultural ".

Otro edificio modernista que desaparece y éste, además, bastante original.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

BARCELONA - Plaça Lesseps - Casa Ramos

Continuant amb el tema de les papallones, també se’n pot veure unes de molt bona factura en  els ferros de la gran tribuna que ocupa el bell mig de la casa Ramos de Barcelona.

La casa Ramos va ser projectada per l’arquitecte Jaume Torres Grau el 1905 i enllestida el 1908. Jaume Torres formava amb el seu germà, el també arquitecte Raimon, la Sociedad Torres Hermanos i van edificar força edificis a Barcelona. Ambdós eren fills de Josep Torres Ferran, mestre d’obres també actiu a la ciutat i van formar una família d’arquitectes entre els que cal esmentar el racionalista Josep Torres Clavé, fill de Raimon,  i Raimon Torres Torres, fill de Torres Clavé .

Aquest edifici modernista de la plaça Lesseps és força similar al que el mateix arquitecte va projectar al carrer d’Aribau, 180 i va ser la primer edificació que va construir per a Ricardo Ramos,  altres van ser el panteó familiar al cementiri de Sant Gervasi (1910/12) i el teatre Reina Victoria a Melilla (1910/11).

Ricardo Ramos Cordero era un navilier barceloní que va arribar a ser diputat per Lleida en els anys 1914 a 1916 i senador per la província de Barcelona del 1918 al 1923.






Continuando con el tema de las mariposas, también se pueden ver unas de muy buena elaboración en los hierros de la gran tribuna que ocupa el eje central de la casa Ramos de Barcelona.

La casa Ramos fue proyectada por el arquitecto Jaime Torres Grau en 1905 y terminada en 1908. Jaume Torres formaba junto con su hermano  el también arquitecto Ramón, la Sociedad Torres Hermanos y edificaron bastantes edificios en Barcelona. Ambos eran hijos de José Torres Ferran, maestro de obras también activo en esta ciudad y crearon una familia de arquitectos entre los que cabe mencionar al racionalista Josep Torres Clavé, hijo de Ramón, y a Ramón Torres Torres hijo de Torres Clavé.

Este edificio modernista de la Plaça Lesseps es bastante similar al que el mismo arquitecto proyectó en la calle Aribau, 180. Es la primera edificación que construyó para Ricardo Ramos, otras fueron el panteón familiar en el cementerio de Sant Gervasi (1910 /12) y el teatro Reina Victoria de Melilla (1910/11) .



Ricardo Ramos Cordero era un naviero barcelonés que llegó a ser diputado por Lleida en los años 1914 a 1916 y senador por la provincia de Barcelona de 1918 a 1923.

Extremadura - nou llibre

Avui aprofitaré per fer esment de la recent publicació que amb l’historiador Ricardo Muñoz Fajardo hem fet sobre el modernisme a Extremadura.

En el llibre es tracta de les edificacions modernistes pròpiament dites i d’altres amb influències d’aquest moviment.

Extremadura és una gran desconeguda en aquesta temàtica i tot i que no té massa edificacions algunes d’elles són ben notables.

Cada edificació consta d'una fitxa, d'una descripció i una o més fotografies en blanc i negre.

Per fer aquesta publicació els autors hem recorregut les distintes localitats de les províncies de Càceres i Badajoz i hem consultat els diferents arxius a la recerca de les dades d’autoria, una recerca moltes vegades infructuosa per manca de documentació.

EXTREMADURA: EL MODERNISMO Y SUS INFLUENCIAS
Ricardo Muñoz Fajardo – Valentí Pons Toujouse
Libros Mablaz, núm. 5  Editorial Mablaz-Vampiro, 2013





Hoy aprovecharé para hacer mención de la reciente publicación que con el historiador Ricardo Muñoz Fajardo hemos realizado sobre el modernismo en Extremadura.

En el libro se trata de las edificaciones modernistas propiamente dichas y otras en las cuales se dejan ver influencias de este movimiento.

Extremadura es una gran desconocida en esta temática y aunque no tiene demasiadas edificaciones algunas de ellas son bastante notables.

Cada edificación va acompañada de una ficha, una descrioción y una o varias fotografías en blanco y negro.


Para hacer esta publicación los autores hemos recorrido las distintas localidades de las provincias de Cáceres y Badajoz y hemos consultado los diferentes archivos en busca de los datos de autoría, una búsqueda muchas veces infructuosa por falta de documentación.


EXTREMADURA: EL MODERNISMO Y SUS INFLUENCIAS
Ricardo Muñoz Fajardo – Valentí Pons Toujouse
Libros Mablaz, núm. 5  Editorial Mablaz-Vampiro, 2013

dijous, 3 d’octubre de 2013

RONDA - carrer Sevilla, 9 // ALACANT - Manero Mollà, 5

Parlant amb Guillermo Cegarra sobre modernisme i el bloc, m'ha fet fixar que a Alacant hi ha una papallona idèntica a la de Ronda.

La casa de Ronda és de l'arquitecte Sanguinetti, de l'any 1913, propietari José Palop (cognom dels Països Catalans)

La casa d'Alacant es troba al carrer Metge Manero Mollà, núm. 5 i no tinc dades ni del propietari ni de l'arquitecte ni de l'any.

Hi haurà algun nexe?

Ronda 


Alacant

(fotos: Valentí Pons)


Hablando con Guillermo Cegarra sobre modernismo y el blog, me ha comentado que en Alicante hay una mariposa idéntica a la de Ronda.

La casa de Ronda es del arquitecto Sanguinetti, del año 1913, propietario José Palop (apellido de los Países Catalanes)

La casa de Alicante se encuentra en la calle Médicor Manero Mollá, núm. 5 y no tengo datos ni del propietario ni del arquitecto ni del año.

¿Existirá algún nexo?

dimarts, 1 d’octubre de 2013

RONDA - carrer Sevilla, 9


Al carrer Sevilla de la localitat malaguenya de Ronda s’alça la casa de José Palop López. Es tracta d’una casa simètrica respecte un eix central, d’estructura clàssica, però amb detalls ornamentals modernistes que es manifesten al voltant de les diferents obertures, en les mènsules que suporten el ràfec del coronament i sobretot en el treball dels ferros entre els quals destaquen els dels balcons.

Les reixes dels tres balcons del primer pis –el central tancat per un mirador- estan formades per sengles abelles de molt bona factura.

La porta d’entrada també és modernista.

La casa va ser projectada per l’arquitecte Santiago Sanguinetti el 1913.

Hem de fer constar que, en el moment d’edificar-se, el carrer Sevilla era conegut com Cánovas del Castillo i la numeració corresponia al número 15.


   (foto: Valentí Pons i Toujouse)



En la calle Sevilla de la localidad malagueña de Ronda se alza la casa de José Palop López. Se trata de una casa simétrica respecto a un eje central, tiene una estructura clásica, pero con detalles ornamentales modernistas que se manifiestan en torno a las diferentes aberturas, en las ménsulas que soportan el alero del coronamiento y sobre todo en el trabajo de los hierros entre los que destacan los de los balcones.

Las rejas de los tres balcones del primer piso -el central cerrado por un mirador- están formadas por sendas abejas de muy buena factura.

La puerta de entrada también es modernista.

La casa fue proyectada por el arquitecto Santiago Sanguinetti en 1913.


En el momento de edificarse, la calle Sevilla era conocida como Cánovas del Castillo y la numeración correspondía al número 15.

dimarts, 24 de setembre de 2013

BARCELONA - festes de la Mercè 1902

L'any 1902 aprofitant les festes de la Mercè es van decorar els carrers de Ciutat Vella. Hi participaren arquitectes com Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillem Busquets i altres, decoradors com Salvador Alarma i Claudio Hoyos, etc. N'hi han d'estil modernista, historicista, eclèctic, ..


Us annexo alguns exemples:




En 1902 aprovechando las fiestas de la Mercè se decoraron las calles de Ciutat Vella. Participaron arquitectos como Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillermo Busquets y otros, decoradores como Salvador Alarma y Claudio Hoyos, etc. Hay de estilos modernista, historicista, ecléctico, ..

Os anexo algunos ejemplos:



carrer Ferran



carrer del Carme


carrer de l'Hospital


carrer de Portaferrissa



carrer de la Boqueria


carrer de Carders


carrer Comtal


carrer Escudellers


mercat de la Boqueria


carrer Nou de la Rambla


carrer de la Unió

dilluns, 23 de setembre de 2013

Paons reials (8)

Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks

BUDAPEST (Hongria) - Roosevelt tér, 5
Palau d'Assegurances Gresham
Zsigmond Quittner i József Vágó, 1905-1907
forja: Gyula Jungfer

BARCELONA - Aragó, 219
Casa Luciano Herrero
Josep Pérez Terraza, 1902

MAGRETA (Emilia Romagna, Itàlia) 
Villa Forghieri
Evaristo Cappelli, 1910
(del llibre "Il Liberty in Emilia)






dissabte, 7 de setembre de 2013

BARCELONA - Rambla Volart, 64


En aquest article es mostra com han anat canviant els gustos amb les èpoques.

La casa Aloy a la Rambla Volart era una petita casa unifamiliar de planta baixa que va dissenyar el mestre d’obres Pere Bosch i Cardellach el 1902. La casa estava d’acord amb la idea de l’”horror vacui”, l’horror al buit: tota la façana era plena d’esgrafiats, relleus florals i altres elements decoratius, res hi havia sense ornamentar.

En els darrers anys de la seva existència era una Llar d’Infants, “Les Flors de Maig”.

Ara bé, el 1999 la casa es va derruir i en el seu lloc es va edificar una casa més moderna i segurament amb més comoditats, però amb l’estètica anodina pròpia dels nostres temps.

De l’època antiga, com es pot observar, se n’ha conservat l’anagrama amb l’any d’edificació originari, el 1902, i se li ha afegit el de la seva completa transformació, l’any 2000. També s’ha conservat la porta d’entrada.

Una altra edificació modernista perduda o, en aquest cas, ... semiperduda?

Per què mantenir la data de 1902 si el canvi ha estat total?






En este artículo se muestra cómo han ido cambiando los gustos con las épocas.

La casa Aloy en la Rambla Volart era una pequeña casa unifamiliar de planta baja que diseñó el maestro de obras Pere Bosch y Cardellach en 1902. La casa seguía la idea del "horror vacui", el horror al vacío: toda la fachada estaba llena de esgrafiados, relieves florales y otros elementos decorativos, nada quedaba liso.

En los últimos años de su existencia estaba ocupada por una guardería, “Les Flors de Maig” ("Las Flores de Mayo”).

Ahora bien, en 1999 la casa se derruyó y en su lugar se edificó una casa más moderna y seguramente con más comodidades, pero con la estética anodina propia de nuestros tiempos.

De la época antigua, como se puede observar, se ha conservado el anagrama con el año originario de la edificación, 1902, y se le ha añadido el de su completa transformación, año 2000. También se ha conservado la puerta de entrada.

Otra edificación modernista perdida o, en este caso, ... semiperdida?

¿Por qué mantener el año 1902 si el cambio ha sido total?



S'agrairia si algú em fes arribar alguna altra fotografia de l'edifici antic.
Se agradecería que alguien me mandara alguna fotografía del edificio antiguo

diumenge, 1 de setembre de 2013

EL CATLLAR - Ca Boronat


En la petita localitat tarragonina d’El Catllar es troba Ca Boronat un casalot reformat en l’època modernista per Josep Fortuny.

La façana que obre al carrer dels Cavallers, número 6 consta de planta baixa amb entresol, pis principal i golfes. Les tres plantes estan clarament diferenciades quant a decoració.

Els tres balcons del pis principal són de ferro forjat. Totes les llindes de les obertures presenten decoració vegetal i les finestres del pis superior estan flanquejades per plafons també vegetals.

A l’eix central són notables el gran floró vegetal del damunt de la porta, un escut de Catalunya entre el principal i les golfes, les inicials J.F. del propietari en el bell mig de la balustrada superior, la data 1907 centrant el conjunt amb un card al capdamunt del capcer. A banda i banda del coronament hi ha sengles gerros.

Es desconeix l’autor de la reforma, en aquelles dates a Tarragona capital l’arquitecte més actiu era Josep Maria Pujol de Barberà, però és força difícil la seva atribució.




En la pequeña localidad tarraconense de El Catllar se encuentra Ca Boronat un caserón reformado en la época modernista por Josep Fortuny.

La fachada que abre a la calle Cavallers número 6 consta de planta baja con entresuelo, piso principal y desván. Las tres plantas están claramente diferenciadas en cuanto a decoración.

Los tres balcones del piso principal son de hierro forjado. Todos los dinteles de las oberturas presentan decoración vegetal y las ventanas del piso superior están flanqueadas por paneles también vegetales.


En el eje central son notables el gran florón vegetal de encima de la puerta, un escudo de Cataluña entre el principal y el desván, las iniciales JF del propietario justo en el medio de la balaustrada superior, y rematando el conjunto una flor de cardo con la fecha 1907. A ambos lados del coronamiento hay sendas jarras.

Se desconoce el autor de la reforma, en aquellas fechas en Tarragona capital el arquitecto más activo era José María Pujol de Barberá, pero es bastante difícil su atribución.

diumenge, 4 d’agost de 2013

BARCELONA - fàbrica Casarramona (ara Caixafòrum)


BONES VACANCES A TOTHOM !!!
HAPPY HOLIDAYS TO EVERYONE !!!
¡¡¡ FELICES VACACIONES !!!




Detalls de dracs en la fàbrica de Casimir Casarramona (CC)