dilluns, 8 d’abril del 2013

arquitecte Víctor Beltrí


Víctor Beltrí i Roqueta va néixer a Tortosa (Baix Ebre) el 15 d’abril del 1862, fill de l’escultor Josep Maria Beltri i Belilla i de la mestra Carme Roqueta.

Les professions dels seus pares i la facilitat que tenia  Víctor per a la pintura facilitaren el seu trasllat a Barcelona per tal de matricular-se a l’Escola Oficial de Belles Arts i a l’Escola d’Arquitectura. Fruit de la seva estada a Belles Arts va ser la publicació d’alguns dibuixos a la revista L’Avenç i la coneixença, entre d’altres, del pintor Ramon Casas, un dels introductors del modernisme a Catalunya. En alguns dels seus projectes –plànols- es pot veure un detall molt minuciós dels elements decoratius i, fins i tot, a vegades de vianants i de vehicles a escala.

A l’Escola d’Arquitectura tingué com a professors a August Font, conegut per ser l’autor del projecte guanyador de la Catedral de Barcelona i de la plaça de toros de Les Arenas; a Lluís Domènech i Montaner i a Josep Vilaseca. Font li donà treball com a delineant en el seu taller i d’ell segurament prengué les influències classicistes inicials, així com del neogòtic i, sobre tot, dels neoarabismes; dels altres dos l’afany per estar al dia dels nous corrents arquitectònics, però també la recerca d’una arquitectura catalana pròpia diferent de l’academicisme establert. A Barcelona també conegué a Gaudí amb el qual és possible que treballés d’ajudant en algun projecte i del qual aprengué l’ús del trencadís i el respecte per la natura (“Huerto de las Bolas” a Cartagena).

El 1887, un cop acabada la carrera, aconsegueix el càrrec d’arquitecte municipal de la seva ciutat natal, Tortosa, càrrec que ostentarà fins al 1890. En aquesta època els plànols de l’obra civil projectada aniran signats per August Font, donat que l’arquitecte municipal no podia firmar obra privada. Cal destacar alguns projectes urbanístics, l’Audiència i el Palau Montagut.

El 1890 abandona Tortosa arran de ser nomenat arquitecte municipal de la localitat valenciana de Gandia. Allà bastirà l'Escorxador, Correus, Escoles del Grau, projectarà un Mercat mai construït, etc. El modernisme estava en les seves beceroles i Beltrí no l’utilitzarà, encara que amb posterioritat projectà la millor obra en aquest estil que existeix a la localitat, el xalet París (actual Col·legi ABC) el 1908.

El 1893 deixa el càrrec i es trasllada a Múrcia on ha obtingut el d’arquitecte provincial d’Hisenda, càrrec que deixarà el 1895 per dedicar-se a l’obra privada. Aquest any ja residia a Cartagena. A Múrcia capital conegué a Pedro Cerdán, un altre dels arquitectes que conreà el modernisme a la regió i amb el qual compartiren alguns treballs, per exemple el famós Mercat de La Unión amb plànols de Beltrí i direcció d’obres de Cerdán.

A Cartagena és on, després d’un eclecticisme inicial, entra de ple en el modernisme deixant-hi, es pot dir, que les millors obres existents a la ciutat. La primera, la casa de Serafín Cervantes, al carrer Mayor, va motivar que la resta de burgesos reclamessin els seus serveis per edificar llurs edificis (cal remarcar que l’edifici fins i tot va estar reproduït a la prestigiosa revista Arquitectura y Construcción). Entre els clients de Beltrí cal esmentar els propietaris miners Cervantes, Camilo Aguirre, José Maestre, Celestino Martínez i els Zapata i els comerciants catalans Esteve Llagostera i els germans Dorda; però també actuà en casinos (el Civil i el Militar). El modernisme inicial és plenament català, influenciat fins i tot pel de Vilaseca (en algun edifici es poden veure dracs similars als d’aquest arquitecte com a element decoratiu), amb ús de falsos carreus, ferro forjat, ceràmica i trencadís, decoració exterior i interior, etc, però en els seus interiors sempre deixa espai per patis d’influència neoàrab –nazarí-.

Aquest canvi al modernisme denota l’afany de l’arquitecte per les novetats, fruit dels seus viatges, de les seves lectures i de les assistències a Congressos d’Arquitectes.

El modernisme inicial aviat va rebre influències de l’Art Nouveau francès amb l’ús del “coup de fouet” (casa Alesson, per exemple) i, més tard, de la Sezession (Fundició Frigard, Casa de Misericòrdia). Com passava a Catalunya, anar deixant de banda aquest estil i es passà primer al noucentisme, després al regionalisme (l’arquitecte visità l’Exposició de Sevilla del 1929, igual com havia fet amb la de Barcelona el 1888), i, més tard, a l’art déco i al racionalisme, però mai no va abandonar el modernisme inicial ni deixà d’utilitzar el trencadís en algunes de les seves edificacions.

La seva obra es troba majoritàriament a la regió murciana, però se sap que visqué una temporada a Melilla on urbanitzà la Plaza de España i on segurament edificà alguns dels edificis que actualment consten com “anònims”.

Fora de Cartagena, algunes construccions han estat atribuïdes a causa de la inexistència de documentació en arxius municipals, però són fàcilment reconeixibles (casa Juan Palazón a Fortuna, casa Melgares a Bullas)

Com hem esmentat treballà l’obra civil, però també la religiosa (treballs a la Catedral de Cartagena, església del Barri del Peral), la funerària (nombrosos panteons, molts d’ells inspirats en l’art egipci), la termal (balnearis de Fortuna) i la urbanística.

Entre 1924 i 1930 fou arquitecte municipal auxiliar de Cartagena, localitat on morí el 4 de març de 1935 i on, finalment, el novembre del 2012 i arran de la celebració del seu 150è aniversari sembla que han decidit de dedicar-li una merescuda avinguda. Fins ara només Torre Pacheco, La Unión (plaza de los Arquitectos Cerdán y Beltrí) i Portmán li havien dedicat carrers.






Víctor Beltrí Roqueta nació en Tortosa (Tarragona) el 15 de abril de 1862, hijo del escultor Josep Maria Beltri y Belilla y de la maestra Carmen Roqueta.

Las profesiones de sus padres y la facilidad que tenía Víctor para la pintura facilitaron su traslado a Barcelona para matricularse en la Escuela Oficial de Bellas Artes y en la Escuela de Arquitectura. Fruto de su estancia en Bellas Artes fue la publicación de algunos dibujos en la revista L'Avenç y el conocimiento, entre otros, del pintor Ramon Casas, uno de los introductores del modernismo en Cataluña. En algunos de sus proyectos -planos- se puede ver un detalle muy minucioso de los elementos decorativos e incluso, a veces, de peatones y de vehículos a escala.-

En la Escuela de Arquitectura tuvo como profesores a August Font, conocido por ser el autor del proyecto ganador de la Catedral de Barcelona y de la plaza de toros de Las Arenas, a Lluís Domènech i Montaner y a José Vilaseca. Font le dio trabajo como delineante en su taller y de él seguramente tomó las influencias clasicistas iniciales, así como del neogótico y, sobre todo, de los neoarabismos; de los otros dos el afán por estar al día de las nuevas corrientes arquitectónicas, pero también la búsqueda de una arquitectura catalana propia distinta del academicismo establecido. En Barcelona también conoció a Gaudí con el que es posible que trabajara de ayudante en algún proyecto y del cual aprendió el uso del trencadís y el respeto por la naturaleza ("Huerto de las Bolas" en Cartagena).

En 1887, una vez terminada la carrera, consigue el cargo de arquitecto municipal de su ciudad natal, Tortosa, cargo que ostentará hasta 1890. En esta época los planos de la obra civil proyectada irán firmados por August Font, dado que el arquitecto municipal no podía firmar obra privada. Cabe destacar algunos proyectos urbanísticos, la Audiencia y el Palacio Montagut.

En 1890 abandona Tortosa tras ser nombrado arquitecto municipal de la localidad valenciana de Gandía. Allí construirá el Matadero, Correos, Matadero,  las Escuelas del Grau, proyectará un Mercado nunca construido, etc. El modernismo estaba en sus inicios y Beltrí no lo utilizará, aunque con posterioridad proyectó la mejor obra que en este estilo existe en la localidad, el chalet París (actual Colegio ABC) en 1908.

En 1893 deja el cargo y se traslada a Murcia donde ha obtenido el de arquitecto provincial de Hacienda, cargo que dejará en 1895 para dedicarse a la obra privada. Este último  año ya residía en Cartagena. En Murcia capital conoció a Pedro Cerdán, otro de los arquitectos que cultivó el modernismo en la región y con el que compartieron algunos trabajos, por ejemplo el famoso Mercado de La Unión con planos de Beltrí y dirección de obras de Cerdán.

En Cartagena es donde, después de un eclecticismo inicial, entra de lleno en el modernismo dejando, se puede decir, las mejores obras existentes en la ciudad. La primera, la casa de Serafín Cervantes, en la calle Mayor, motivó que el resto de burgueses reclamaran sus servicios para edificar sus edificios (cabe destacar que el edificio incluso estuvo reproducido en la prestigiosa revista Arquitectura y Construcción). Entre los clientes de Beltrí mencionaremos a los propietarios mineros Cervantes, Camilo Aguirre, José Maestre, Celestino Martínez y los Zapata y a los comerciantes catalanes Esteban Llagostera y los hermanos Dorda, pero también actuó en casinos (el Civil y el Militar). El modernismo inicial es plenamente catalán, influenciado incluso por el de Vilaseca (en algún edificio se pueden ver dragones similares a los de este arquitecto como elemento decorativo), con uso de falsos sillares, hierro forjado, cerámica y trencadís, decoración interior y exterior, etc, pero en sus interiores siempre deja espacio para patios de influencia neoárabe -nazarí-.

Este cambio hacia el modernismo denota el afán del arquitecto por las novedades, fruto de sus viajes, de sus lecturas y de las asistencias a Congresos de Arquitectos.

El modernisme inicial pronto recibió influencias del Art Nouveau francés con el uso del "coup de fouet" (casa Alesson, por ejemplo) y, más tarde, de la Sezession (Fundición Frigard, Casa de Misericordia). Como ocurría en Cataluña, iría dejando de lado este estilo y se pasó primero al novecentismo, luego al regionalismo (el arquitecto visitó la Exposición de Sevilla de 1929, al igual que había hecho con la de Barcelona en 1888), y, más tarde, al art déco y al racionalismo, pero nunca abandonó el modernismo inicial ni dejó de utilizar el trencadís en algunas de sus edificaciones.

Su obra se encuentra mayoritariamente en la región murciana, pero se sabe que vivió una temporada en Melilla donde urbanizó la Plaza de España y donde seguramente edificó algunos de los edificios que actualmente constan como "anónimos".

Fuera de Cartagena, algunas construcciones han sido atribuidas a causa de la inexistencia de documentación en archivos municipales, pero son fácilmente reconocibles (casa Juan Palazón en Fortuna, casa Melgares en Bullas).
Como hemos mencionado proyectó obra civil, pero también religiosa (trabajos en la Catedral de Cartagena, iglesia del Barrio del Peral), funeraria (numerosos panteones, muchos de ellos inspirados en el arte egipcio), termal (balnearios de Fortuna) y urbanística.

Entre 1924 y 1930 fue arquitecto municipal auxiliar de Cartagena, localidad donde murió el 4 de marzo de 1935 y donde, finalmente, en noviembre de 2012 y tras la celebración de su 150 aniversario parece que han decidido dedicarle una merecida avenida. Hasta ahora sólo Torre Pacheco, La Unión (plaza de los Arquitectos Cerdán y Beltrí) y Portmán le habían dedicado calles.





3 comentaris:

  1. Pero que maravilla...y los grabados en la pared ¡¡¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hemos de ir recuperando a una serie de arquitectos que como Beltrí realizaron una obra de muy buena calidad y factura pero que al trabajar fuera de Barcelona o de Msdrid fueron relegados al olvido, acompañado, además, del menoscabo que sufrió el modernismo hasta hace pocos años.

      Elimina
  2. Un reportatge molt bo, desconeixia aquest arquitecte tortosí,gracies per donar-li protagonisme.

    ResponElimina

Escriu un comentari: