vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 19 de gener de 2013

ISLA MARTÍN GARCÍA - Teatro General Urquiza


Tot i que els diferents moviments modernistes (Art Nouveau, Liberty, Floreale, Modernisme, Sezession, Jugendstil, Escola de Glasgow, Romanticisme Nacional Escandinau) van néixer a Europa, aviat es van exportar a Amèrica de la mà dels arquitectes que hi havien estudiat o de constructors, mestres d’obra, enginyers o arquitectes que emigraren a aquelles terres.

Els països on més es va manifestar van ser Mèxic, Cuba, Uruguai i, sobre tot, l’Argentina.
En tots ells les presències més destacables són la catalana i l’italiana i es va desenvolupar en les grans ciutats. És per això que em va sorprendre rebre de Miguel Cartisano la notícia de l’existència d’aquest teatre-sala d’espectacles a la petita illa de Martín García al Río de la Plata.

L’illa es troba en la desembocadura del riu Uruguay en el Río de la Plata, està a 3.5 km de l’Uruguai i a 35 de l’Argentina, però des del 1973 pertany a aquesta darrera nació. Té una superfície de 168 hectàrees i una altura de 27 m sobre el nivell del mar. L’illa es va fer servir de penal, així van estar reclosos, entre d’altres, els polítics argentins Hipólito Yrigoyen, Marcelo T. de Alvear , Arturo Frondizi i Juan Domingo Perón (tres dies).

A més de sorprendre l’existència d’aquest teatre, també sorprèn la forma: dos òculs entre tres pilars. La presència d’una obertura circular no és  estranya (veure article sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), però sí en forma doble i a més ocupant tota la façana. En el pilar central a banda de la representació d’una partitura i una lira que fa referència a l’existència d’espectacles musicals, trobem el cap no d’una fada com és habitual, sinó d’un indi toba, els indis que ocuparen aquests espais de La Plata i el Gran Chaco Central.

Els emmarcaments florals de les obertures recorden en cert aspecte els utilitzats per Julián García Núñez. Mateix patró, diferents flors.

El teatre sembla que es va edificar el 1910 i es desconeix el seu autor.

Altres edificis a l'Argentina i a l'Uruguai:







Aunque los diferentes movimientos modernistas (Art Nouveau, Liberty, Floreale, Modernisme, Sezession, Jugendstil, Escuela de Glasgow, Romanticismo Nacional Escandinavo) nacieron en Europa, pronto se exportaron a América de la mano de los arquitectos que había estudiado allá o de constructores, maestros de obra, ingenieros o arquitectos que emigraron hacía aquellas tierras.

Los países donde más se manifestó fueron México, Cuba, Uruguay y, sobre todo, Argentina.
En todos ellos las presencias más destacables son la catalana y la italiana y se desarrolla en las grandes ciudades. Es por eso que me sorprendió cuando recibí de Miguel Cartisano la noticia de la existencia de este teatro-sala de espectáculos en la pequeña isla de Martín García en el Río de la Plata.

La isla se encuentra en la desembocadura del río Uruguay en el Río de la Plata, está a 3.5 km de Uruguay y a 35 de Argentina, pero desde 1973 pertenece a esta última nación. Tiene una superficie de 168 hectáreas y una altura de 27 m sobre el nivel del mar. La isla tuvo funciones de penal, entre los recluidos cabe destacar, entre otros, a los políticos argentinos Hipólito Yrigoyen, Marcelo T. de Alvear, Arturo Frondizi y Juan Domingo Perón (tres días).

Además de sorprender la existencia del teatro, también sorprende su forma: dos óculos entre tres pilares. La presencia de una obertura circular no es extraña (ver artículo sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), pero sí en forma doble y además ocupando toda la fachada. En el pilar central, aparte de la representación de una partitura y una lira que hace referencia a la existencia de espectáculos musicales, encontramos la cabeza no de una hada como es habitual, sino de un indio toba, los indios que ocuparon estos espacios de La Plata y el Gran Chaco Central.

Los marcos florales de las oberturas recuerdan en cierto aspecto los utilizados por Julián García Núñez. Mismo patrón, diferentes flores.

El teatro parece que se edificó en 1910 y se desconoce su autor.

Otros edificios en Argentina y Uruguay:


dissabte, 12 de gener de 2013

ENIGMA 2 - Barcelona


Quin és aquest edifici? Es troba a Barcelona

¿Cuál es este edificio? Está en Barcelona

What is this building? It's in Barcelona




Tal com Ksawery ha dit (veure comentaris), la foto correspon al Palau de Justícia:



dimecres, 2 de gener de 2013

Paons reials (4)



Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks

LA POBLA DE SEGUR - Plaça de la Vila
Can Mauri
Ramon Mauri Arnalot, 1904/07
ceràmica: Lluís Brú


BARCELONA-Mallorca, 284
Antoni Millàs, 1899-1900


ANVERS - Waterloo, 8
August Cols i Alfred Defever



ROTTERDAM - Schiedamsesingel, 165
Aart van Ameijden van Duym, 1901

BARCELONA - Farmàcia Domènech i Montaner


Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.

De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.

De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col·laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal·listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.

(La Vanguardia, 02.12.1896)

(Arxiu Mas, 1903)

La farmàcia fins i tot va aparèixer en l'Àlbum "Carpintería Artística" de començament de segle XX.




El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat G. Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”

Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).



En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.

(anys 1990's)


Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.


                                                       (estat actual)

L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca (1894).




(estat actual)

    
Joan Duran y España (1856-1924), redactor del diario la Renaixensa se licenció en farmacia en 1896 por la Universidad de Barcelona y eso que ya era bastante mayor: 37 años.

En seguida abrió una farmacia en pleno centro del Ensanche barcelonés, en la calle Valencia, junto al Paseo de Gracia y, activista del catalanismo como era, contrató al también catalanista Domènech i Montaner para que diseñara el local.

De la apertura de la farmacia se hizo eco la edición del día 2 de diciembre de 1896 de La Vanguardia ("el novela farmacéutico - distinguido redactor de La Renaixensa"). En el redactado  constaban todos aquellos que colaboraron con Domènech: los hermanos Viladevall en la carpintería, Marcelino Gelabert en la pintura y dorados, Miret y Assens en la fontanería, Henry de Aubigny con las calderas, Ballarin en los trabajos de metalistería y los hermanos Suñol con los mármoles. Domènech diseñó incluso los botes de farmacia de acuerdo con la teoría del arte total del modernismo, en este caso, de un modernismo temprano impregnado todavía con resonancias del gótico inspirador del movimiento.

La farmacia incluso apareció en el Álbum "Carpintería Artística" a inicios del siglo XX.

El vicense Duran y España traspasó el negocio en 1922 al licenciado G. Garriga en cuya publicidad constaba el hecho "Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga"

Sucesivamente pasó a José Puértolas Hernández ("Farmacia Puértolas", 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), María Aurora Flores Bienert y por últimamo a Ramon Miret y Olga Álvarez Hernández (2011).

En todos estos años la decoración original se ha ido manteniendo con algunos cambios y algunas pérdidas (la lámpara de gas, los apliques, el artesonado de madera, el friso decorado con cenefas llenas de plantas medicinales), aunque se fue perdiendo el conocimiento de su autoría. Fue el historiador del arte Josep Casamartina quien la redescubrió en 2002 mientras buscaba fotos en el Archivo Mas para la exposición y libro "El interior del 1900. Adolf Mas, fotógrafo "(Vanguardia, 12/12/2002). La farmacia continuaba en el mismo lugar, pero como ha ocurrido a menudo en muchas vías públicas de Barcelona, ​​había cambiado de numeración de 344 a 278 y por eso se creía que la farmacia de Domènech había incluso desaparecido.

Los nuevos propietarios han hecho algunos cambios que tratan de modernizar el establecimiento pero al mismo tiempo revitalizan la figura de Domènech i Montaner hasta el punto que ahora la farmacia se llama "Farmacia 1896 de Domènech". Se ha cambiado la puerta de entrada para dar más claridad y amplitud al local y se ha puesto en un lugar preeminente del mostrador con el escudo diseñado por Domènech donde en el medallón constan las iniciales DE, aunque la tabla superior no es del tamaño original, y el emblema de la farmacia con el propio medallón flanqueado ahora por otros iniciales. Aunque no se tiene el artesonado del techo, se puede distinguir en el  mismo el trabajo realizado con bóveda catalana de ladrillo de plano.

La dirección de la farmacia es calle València, 278 de Barcelona. Se encuentra en los bajos de la casa Montserrat Gili, del maestro de obras Lluís de Miquel i Roca (1894).