vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 26 de maig de 2013

BARCELONA - JUMILLA - NOVELDA - panteons (2)

Com a complement de l'entrada anterior

http://vptmod.blogspot.com.es/2013/05/barcelona-jumella-novelda-panteons.html

aquest és el projecte d'Enric Clarasó de l'escultura "La Fe", del 1912.



Como complemente de la entrada anterior

http://vptmod.blogspot.com.es/2013/05/barcelona-jumella-novelda-panteons.html

este es el proyecto de Enrique Clarasó de la escultura "La Fe", del 1912

dimarts, 14 de maig de 2013

BARCELONA - desconeguda

He trobat a todocoleccion aquesta foto d'una casa de Barcelona de la qual ignoro l'adreça.

Algú coneix on estava?


He encontrado en todocoleccion esta foto de una casa de Barcelona de la cual ignoro su dirección.

¿Alguién conoce en dónde estaba?


dimarts, 7 de maig de 2013

BARCELONA - JUMILLA - NOVELDA - panteons


El 1914 l’escultor Enric Clarasó va esculpir per tal de decorar el panteó de la família Estruch la figura d’una dama vestida amb túnica i que amb les mans, la dreta més alta que l’esquerra, aguantava una creu. Aquest panteó es troba al cementiri de Montjuïc (Barcelona), via Santa Eulàlia, 1.

La creu, metàl·lica, ha desaparegut i la figura està actualment força malmesa.

L’amic Guillermo Cegarra en la seva recerca per l’estudi de l’arquitectura murciana de principis del segle XX va localitzar en el cementiri de Jumella el panteó de la família Gómez i com que era modernista em va enviar la foto del mateix. Només veure’l vam observar la similitud amb el panteó abans esmentat d’en Clarasó.

En aquest cas, però, la figura presenta uns plecs de la túnica menys volàtils, el braç dret mig destapat, els ulls coberts per un vel i una creu feta també amb pedra. Aquesta figura del cementiri jumellà de Santa Catalina segurament deu estar basada amb l’anterior o bé podria ser obra del taller de Clarasó.

Al cap de poc temps, el mateix Guillermo va trobar-ne una altra d’idèntica a l’anterior en el cementiri de la població alacantina de Novelda, en aquest cas en el panteó Segura Crespo datat al 1938.

Novelda i Jumella estan a uns 60 km de distància.

Heus aquí una altra similitud i correspondència entre ornamentacions modernistes, en aquest cas d’escultures.




(Fotos: Valentí Pons - Guillermo Cegarra - Guillermo Cegarra)


En 1914 el escultor Enric Clarasó para decorar el panteón de la familia Estruch esculpió la figura de una dama vestida con túnica y que sostenía una cruz con las manos, la derecha más alta que la izquierda. Este panteón se encuentra en el cementerio de Montjuïc (Barcelona), vía Santa Eulalia, 1.

La cruz, metálica, ha desaparecido y la figura está actualmente muy deteriorada.

El amigo Guillermo Cegarra, en su búsqueda para el estudio de la arquitectura murciana de principios del siglo XX, localizó en el cementerio de Jumilla el panteón de la familia Gómez y como era modernista me envió la foto del mismo. Solamente verlo observamos la similitud con el panteón antes mencionado de Clarasó.

En el de Jumilla la figura presenta unos pliegues de la túnica menos volátiles, el brazo derecho medio destapado, los ojos cubiertos por un velo y una cruz que también está hecha de piedra. Esta figura del cementerio jumillano de Santa Catalina seguramente debe estar basada en la anterior o bien podría ser obra del taller de Clarasó.

Al poco tiempo, el propio Guillermo encontró otra idéntica a la anterior en el cementerio de la población alicantina de Novelda, en este caso en el panteón Segura Crespo fechado en 1938.

Novelda y Jumilla están a unos 60 kms de distancia.

He aquí otra similitud y correspondencia entre decoraciones modernistas, en este caso de esculturas.

dimecres, 1 de maig de 2013

BARCELONA - Virgili, 49


Al barri barceloní de Sant Andreu tocant a la Sagrera es troba aquesta casa en les cruïlles dels carrers Virgili (núm. 49) amb Mossèn Quintí Mallofré (núms. 20-22).

La casa actual respon a una reforma i ampliació que projectà el mestre d'obres Josep Masdeu per a Joaquim Jalencas el 1918.

És d'un estil tardomodernista. Tot i que estem en època noucentista l'autor vol conservar els elements modernistes que tant havia conreat en anys anteriors: Masdeu té més de cent obres registrades en aquest estil, principalment a Barcelona, però també a Olot, L'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Terrassa i a d'altres localitats catalanes.

El que més destaca de l'edifici són el coronament i la distribució i ornamentació ceràmica de les obertures.

Al terrat s'observa un fris ceràmic on, en un ambient ple de cirerers, uns gats contemplen ratolins o potser sigui a l’inrevés.





En el barrio barcelonés de Sant Andreu junto a la Sagrera se encuentra esta casa en los cruces de las calles Virgilio (núm. 49) con Mossèn Quintí Mallofré (núms. 20-22).

La casa actual responde a una reforma y ampliación que proyectó el maestro de obras Josep Masdeu para Joaquim Jalencas en 1918.

Es de un estilo tardomodernista. Aunque se situa en época novecentista el autor quiere conservar los elementos modernistas que tanto había cultivado en años anteriores: Masdeu tiene más de cien obras registradas en este estilo, principalmente en Barcelona, ​​pero también en Olot, L'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Terrassa y de otras localidades catalanas.

Lo que más destaca del edificio son el coronamiento y la distribución y ornamentación cerámica de las oberturas y embocaduras.

En la azotea se observa un friso cerámico donde, en un ambiente lleno de cerezos, unos gatos contemplan a unos ratones o quizás sea al revés.