vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 22 de juny de 2013

AGULLANA - VILADECANS - Escoles d'en Josep Azemar

En els anys 1910 i 1911 l’arquitecte municipal de Figueres Josep Azemar va projectar dues escoles molt similars, però força separades en distància.

La primera la va projectar el 1910 a la localitat barcelonina de Viladecans, era una escola per a nenes i va ser fruit del donatiu de la senyora Magdalena Modolell i Freixes. Era una escola religiosa que encara queda avui en dia dempeus encara que força modificada.

La segona la va projectar el 1911 a la localitat gironina d’Agullana. Es tracta d’una escola mixta i com a tal tenia, a diferència de l’anterior, dues ales separades per un cos central sobresortit. Una de les ales era per als nens i l’altra per a les nenes. Aquesta escola es va erigir gràcies a Lluís Maria Vidal, d’aquí el seu nom, el qual va cedir els terrenys  (7 de juny de 1911) i va cobrir el pressupost necessari per a la seva construcció. L’escola està ben conservada i no és la única de les construccions que Azemar va erigir a la localitat.

Les dues escoles presenten trets decoratius realitzats amb maó vist.

Magdalena Modolell i Freixes (Barcelona, 1848 – Viladecans, 1915) tenia un gran nombre de propietats a Viladecans entre les quals destaca la Torre Modolell, unes 15 propietats més i unes 85 hectàrees de terrenys. Vídua des del 1906 de Jaume Noguès, sense fills,  i fervorosa catòlica va erigir aquesta escola per a les nenes sota el patronatge de les Germanes de la Sagrada Família les quals també hi establiren el seu convent i, a banda, va pagar una escola per als nens en la seva Masia de les Parellades. El maig del 1909 va rebre de mans del papa Pius X la Creu Pro Ecclesia et Pontifice.

Lluís Maria Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922) era un famós enginyer de mines, geòleg, va arribar a ser l’enginyer en cap del Districte de Mines de Girona i també va ser president del Centre Excursionista de Catalunya. Els seus vincles amb Agullana vénen de la mà de la seva esposa, l’agullanenca Dolors Gomis de Portolà.

AGULLANA (foto: Valentí Pons i Toujouse)


VILADECANS (estat inicial)



VILADECANS - estat actual (foto: Valentí Pons i Toujouse)



En los años 1910 y 1911 el arquitecto municipal de Figueres Josep Azemar proyectó dos escuelas muy similares, pero muy separadas geográficamente.

La primera la proyectó en 1910 en la localidad barcelonesa de Viladecans, era una escuela para niñas y fue fruto del donativo de la señora Magdalena Modolell Freixes. Era una escuela religiosa que todavía pervive aunque bastante modificada.

La segunda la proyectó en 1911 en la localidad gerundense de Agullana. Se trata de una escuela mixta y como tal tenía, a diferencia de la anterior, dos alas separadas por un cuerpo central sobresalido. Una de las alas era para los niños y la otra para las niñas. Esta escuela se erigió gracias a Lluís Maria Vidal, de ahí su nombre, el cual cedió los terrenos (7 de junio de 1911) y cubrió el presupuesto necesario para su construcción. La escuela está bien conservada y no es la única de las construcciones que Azemar erigió en la localidad.

Las dos escuelas presentan rasgos decorativos realizados con ladrillo visto.

Magdalena Modolell Freixes (Barcelona, 1848 - Viladecans, 1915) tenía un gran número de propiedades en Viladecans entre las que destaca la Torre Modolell, unas 15 propiedades más y unas 85 hectáreas de terrenos. Viuda desde 1906 de Jaume Noguès, sin hijos, y fervorosa católica erigió esta escuela para niñas bajo el patrocinio de las Hermanas de la Sagrada Familia las cuales también establecieron su convento y, además, pagó una escuela para los niños en su Masía de las Parellades. En mayo de 1909 recibió de manos del papa Pío X la Cruz Pro Ecclesia et Pontifice.

Lluís María Vidal y Carreras (Barcelona, 1842-1922) era un famoso ingeniero de minas, geólogo que llegó a ser el ingeniero jefe del Distrito de Minas de Girona y también fue presidente del Centro Excursionista de Cataluña. Sus vínculos con Agullana vienen de la mano de su esposa, la agullanesa Dolores Gomis de Portolá.

dijous, 13 de juny de 2013

Paons reials (7)


Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks


BARCELONA - Av. Diagonal, 389 - Còrsega, 319
Casa Pericas
Josep Ma. Pericas, 1917-1919



BRUSSEL·LES (Bèlgica) - Royale, 316 (St. Josee-ten-Noode)
Restaurant "Ultieme Hallucinatie"
Paul Hamesse, 1904
(fotos: Elisende Coladan)

Elisende té un bloc molt interessant, el qual recomano visitar i seguir:




CABRERA DE MAR (Catalunya) - Anselm Clavé, 3
L'Hostal


PIACENZA (Emilia Romanya, Itàlia) - Piazzale Plebiscito, 17
Casa Metti
Oreste Labò, 1927, decorador: Giuseppe Muratori

dimecres, 5 de juny de 2013

BARCELONA - Avinguda Tibidabo (part baixa)

Foto antiga:

Com és ara:
Núm 1
A la foto antiga "Café del Apeadero", ara

(foto: Valentí Pons)

Núm. 6 (a la foto antiga era una casa modernista tocant a la Rotonda)
(foto: Valentí Pons)

Núm. 2: abans Metropolitan Hotel, Hotel "La Rotonda" - canvis històrics:
(foto: Valentí Pons)
(foto: Valentí Pons)

i futur:







dissabte, 1 de juny de 2013

MONTEVIDEO (Uruguai) - palacete Martínez


L’arquitecte Gaietà Buigas i Monravà , nascut a Barcelona el 1851 i titulat a l’Escola d’Arquitectura d’aquesta mateixa localitat el 1879 va desenvolupar la seva tasca professional a Barcelona, on va participar en l’Exposició Universal del 1888 i on és més conegut potser per l’estàtua de Colom del Portal de la Pau, i també treballà  en altres ciutats de la província com ara Vic, Sitges, el Masnou, Alella i Vilassar de Mar on deixà mostra d’edificacions de diferents estils, entre ells algunes bones mostres del modernisme. A Caldes de Malavella projectà el Balneari de Vichy Catalán.

En la primera dècada del 1900 se’n va anar a l’Argentina on no tingué gaire èxit tot i presentar-se a força concursos de construcció i d’allà passà a l’Uruguai on a  Montevideo bastí diferents edificis modernistes com el que ara presentem, a més dels pavellons de l’Asociación Rural, el xalt Mora Magariños, el Banc Popular, etc i a Minas, també a l’Uruguai, el Teatre Lavalleja.

Més tard participà, juntament amb l’escultor Pere Carbonell,  en el concurs del Monument a Cervantes que es va erigir a Madrid i el 1913 es tornà a establir a Barcelona on morí el 6 de novembre del 1919.

El Palacete Martínez que aquí presentem es va erigir el 1907 a Montevideo en la cruïlla dels carrers Florida i Mercedes. Actualment ja no existeix.


 (projecte dipositat a la Biblioteca Nacional de Catalunya)

El arquitecto Cayetano Buigas Monravà, nacido en Barcelona en 1851 y titulado en la Escuela de Arquitectura de esta misma localidad en 1879 desarrolló su labor profesional en Barcelona, en donde participó en la Exposición Universal de 1888, ciudad en la que  es más conocido quizás por la estatua de Colón del Portal de la Pau, y también trabajó en otras ciudades de la provincia tales como Vic, Sitges, El Masnou, Alella y Vilassar de Mar donde dejó muestra de edificaciones de diferentes estilos, entre ellas algunas buenas muestras del modernismo. En Caldes de Malavella proyectó el balneario de Vichy Catalán.

En la primera década de 1900 se fue a Argentina donde no tuvo mucho éxito a pesar de presentarse a bastantes concursos de construcción y de allí pasó a Uruguay. En Montevideo construyó distintos edificios modernistas como el que ahora presentamos, además de los pabellones de la Asociación Rural, el chalet Mora Magariños, el Banco Popular, etc y en Minas, también en Uruguay, el Teatro Lavalleja.

Más tarde participó, junto con el escultor Pedro Carbonell, en el concurso del Monumento a Cervantes que se erigió en Madrid y en 1913 se volvió a establecer en Barcelona donde murió el 6 de noviembre de 1919.

El Palacete Martínez que aquí presentamos se erigió el 1907 en Montevideo en el cruce de las calles Florida y Mercedes. Actualmente ya no existe.