vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dimarts, 24 de setembre de 2013

BARCELONA - festes de la Mercè 1902

L'any 1902 aprofitant les festes de la Mercè es van decorar els carrers de Ciutat Vella. Hi participaren arquitectes com Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillem Busquets i altres, decoradors com Salvador Alarma i Claudio Hoyos, etc. N'hi han d'estil modernista, historicista, eclèctic, ..


Us annexo alguns exemples:




En 1902 aprovechando las fiestas de la Mercè se decoraron las calles de Ciutat Vella. Participaron arquitectos como Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillermo Busquets y otros, decoradores como Salvador Alarma y Claudio Hoyos, etc. Hay de estilos modernista, historicista, ecléctico, ..

Os anexo algunos ejemplos:



carrer Ferran



carrer del Carme


carrer de l'Hospital


carrer de Portaferrissa



carrer de la Boqueria


carrer de Carders


carrer Comtal


carrer Escudellers


mercat de la Boqueria


carrer Nou de la Rambla


carrer de la Unió

dilluns, 23 de setembre de 2013

Paons reials (8)

Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks

BUDAPEST (Hongria) - Roosevelt tér, 5
Palau d'Assegurances Gresham
Zsigmond Quittner i József Vágó, 1905-1907
forja: Gyula Jungfer

BARCELONA - Aragó, 219
Casa Luciano Herrero
Josep Pérez Terraza, 1902

MAGRETA (Emilia Romagna, Itàlia) 
Villa Forghieri
Evaristo Cappelli, 1910
(del llibre "Il Liberty in Emilia)






dissabte, 7 de setembre de 2013

BARCELONA - Rambla Volart, 64


En aquest article es mostra com han anat canviant els gustos amb les èpoques.

La casa Aloy a la Rambla Volart era una petita casa unifamiliar de planta baixa que va dissenyar el mestre d’obres Pere Bosch i Cardellach el 1902. La casa estava d’acord amb la idea de l’”horror vacui”, l’horror al buit: tota la façana era plena d’esgrafiats, relleus florals i altres elements decoratius, res hi havia sense ornamentar.

En els darrers anys de la seva existència era una Llar d’Infants, “Les Flors de Maig”.

Ara bé, el 1999 la casa es va derruir i en el seu lloc es va edificar una casa més moderna i segurament amb més comoditats, però amb l’estètica anodina pròpia dels nostres temps.

De l’època antiga, com es pot observar, se n’ha conservat l’anagrama amb l’any d’edificació originari, el 1902, i se li ha afegit el de la seva completa transformació, l’any 2000. També s’ha conservat la porta d’entrada.

Una altra edificació modernista perduda o, en aquest cas, ... semiperduda?

Per què mantenir la data de 1902 si el canvi ha estat total?






En este artículo se muestra cómo han ido cambiando los gustos con las épocas.

La casa Aloy en la Rambla Volart era una pequeña casa unifamiliar de planta baja que diseñó el maestro de obras Pere Bosch y Cardellach en 1902. La casa seguía la idea del "horror vacui", el horror al vacío: toda la fachada estaba llena de esgrafiados, relieves florales y otros elementos decorativos, nada quedaba liso.

En los últimos años de su existencia estaba ocupada por una guardería, “Les Flors de Maig” ("Las Flores de Mayo”).

Ahora bien, en 1999 la casa se derruyó y en su lugar se edificó una casa más moderna y seguramente con más comodidades, pero con la estética anodina propia de nuestros tiempos.

De la época antigua, como se puede observar, se ha conservado el anagrama con el año originario de la edificación, 1902, y se le ha añadido el de su completa transformación, año 2000. También se ha conservado la puerta de entrada.

Otra edificación modernista perdida o, en este caso, ... semiperdida?

¿Por qué mantener el año 1902 si el cambio ha sido total?



S'agrairia si algú em fes arribar alguna altra fotografia de l'edifici antic.
Se agradecería que alguien me mandara alguna fotografía del edificio antiguo

diumenge, 1 de setembre de 2013

EL CATLLAR - Ca Boronat


En la petita localitat tarragonina d’El Catllar es troba Ca Boronat un casalot reformat en l’època modernista per Josep Fortuny.

La façana que obre al carrer dels Cavallers, número 6 consta de planta baixa amb entresol, pis principal i golfes. Les tres plantes estan clarament diferenciades quant a decoració.

Els tres balcons del pis principal són de ferro forjat. Totes les llindes de les obertures presenten decoració vegetal i les finestres del pis superior estan flanquejades per plafons també vegetals.

A l’eix central són notables el gran floró vegetal del damunt de la porta, un escut de Catalunya entre el principal i les golfes, les inicials J.F. del propietari en el bell mig de la balustrada superior, la data 1907 centrant el conjunt amb un card al capdamunt del capcer. A banda i banda del coronament hi ha sengles gerros.

Es desconeix l’autor de la reforma, en aquelles dates a Tarragona capital l’arquitecte més actiu era Josep Maria Pujol de Barberà, però és força difícil la seva atribució.




En la pequeña localidad tarraconense de El Catllar se encuentra Ca Boronat un caserón reformado en la época modernista por Josep Fortuny.

La fachada que abre a la calle Cavallers número 6 consta de planta baja con entresuelo, piso principal y desván. Las tres plantas están claramente diferenciadas en cuanto a decoración.

Los tres balcones del piso principal son de hierro forjado. Todos los dinteles de las oberturas presentan decoración vegetal y las ventanas del piso superior están flanqueadas por paneles también vegetales.


En el eje central son notables el gran florón vegetal de encima de la puerta, un escudo de Cataluña entre el principal y el desván, las iniciales JF del propietario justo en el medio de la balaustrada superior, y rematando el conjunto una flor de cardo con la fecha 1907. A ambos lados del coronamiento hay sendas jarras.

Se desconoce el autor de la reforma, en aquellas fechas en Tarragona capital el arquitecto más activo era José María Pujol de Barberá, pero es bastante difícil su atribución.