vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 22 de febrer de 2014

ANVERS - paons

En Guillermo Cegarra m'ha passat aquestes fotos d'Anvers (Bèlgica) per la col·lecció de paons:

Fotos de edificios que Guillermo Cegarra me ha pasado de Amberes (Bélgica)

Peacocks from Antwerpen (Belgium) from Guillermo Cegarra



Anvers - Waterloo, 8
August Cols i Alfred Defever




Anvers - Koningin Astrid, 24-26
Emil Thielens, 1899



dissabte, 15 de febrer de 2014

CARTAGENA - Los Dolores - Sagasta, 34

Guillermo Cegarra feia referència en el seu comentari a l'article de la torre de Gaspar Fàbregas d'Esplugues a la casa Barceló de Cartagena, és per això que us mostro la mateixa.

Es tracta d'una casa familiar que l'arquitecte Lorenzo Ros va projectar per Juan Barceló el 1916, just el mateix any en què abandonà Figueres per establir-se a la ciutat cantonal. La casa es troba a la pedania de Los Dolores.

Lorenzo Ros Costa va néixer a Cartagena el 1890, va estudiar a Barcelona la carrera d'arquitectura obtenint-ne el títol el 1914. Acaba la carrera i obté la plaça d'arquitecte municipal a Figueres, localitat d'on era originària la seva família. A Figueres aixecà uns quants edificis plenament modernistes (casa Geli, Cine-Teatre Jardí, casa Cruañas).

El 1916 obté la plaça d'arquitecte municipal de la seva ciutat natal, plaça que ocuparà (amb la interrupció dels anys de la Guerra Civil) fins a la seva mort el 1988.

En els seus gairebé 100 anys de vida deixà edificis de tots els estils: noucentista, déco, racionalista, etc.

La casa que ens ocupa mostra alguns detalls d'art déco, així com una galeria neoàrab que dóna al jardí.

Podem observar mostres de trencadís, obertures esglaonades (influència de Puig i Cadafalch), rajoles dedicades al raïm i la reixa amb coronament semblant a la d'Esplugues (influència de Ballarin i un altre cop de Puig i Cadafalch).

Cartagena és una ciutat que té una molt bona col·lecció d'edificis modernistes d'arquitectes com ara el mateix Ros, Víctor Beltrí, Francisco de Paula Oliver, Marcel·lià Coquillat, Tomás Rico. Arran, sobretot, de l'aniversari de Víctor Beltrí, s'ha potenciat la concienciació, recuperació i restauració d'aquest patrimoni arquitectònic.









Guillermo Cegarra hacía referencia en su comentario al artículo sobre torre de Gaspar Fàbregas de Esplugues a la casa Barceló de Cartagena, es por eso que os muestro la misma.

Se trata de una casa familiar que el arquitecto Lorenzo Ros proyectó para Juan Barceló en 1916, precisamente el mismo año en que abandonó Figueres para establecerse en la ciudad cantonal. La casa se encuentra en la pedanía de Los Dolores.

Lorenzo Ros Costa nació en Cartagena en 1890, estudió la carrera de arquitectura en Barcelona, obteniendo el título en 1914. Termina la carrera y obtiene la plaza de arquitecto municipal en Figueres, localidad de donde era originaria su familia. En Figueres levantó varios edificios plenamente modernistas (casa Geli, Teatro Municipal, casa Cruañas).

En 1916 obtiene la plaza de arquitecto municipal de su ciudad natal, plaza que ocupará (con la interrupción de los años de la Guerra Civil) hasta su fallecimiento en 1988.

En sus casi 100 años de vida dejó edificios de todos los estilos: novecentista, déco, racionalista, etc.

La casa que nos ocupa muestra algunos detalles de art déco, así como una galería neoárabe que da al jardín.

Podemos observar muestras de trencadís, oberturas escalonadas (influencia de Puig y Cadafalch), azulejos dedicados a la uva y la reja con coronamiento semejante a la de Esplugues (influencia de Ballarin y otra vez de Puig y Cadafalch).

Cartagena es una ciudad que tiene una maravillosa colección de edificios modernistas de arquitectos tales como el propio Ros, Víctor Beltrí, Francisco de Paula Oliver, Marceliano, Tomás Rico. La celebración del aniversario de Víctor Beltrí ha potenciado la concienciación, recuperación y restauración de este rico patrimonio arquitectónico.

dissabte, 8 de febrer de 2014

ESPLUGUES DE LLOBREGAT - Torre Gaspar Fàbregas

Una de les poques manifestacions modernistes que podem veure a  Esplugues de Llobregat és aquesta tanca d’entrada a la torre de Gaspar Fàbregas.

En ella el que més destaca és l’ondulació del muret de pedra i la reixa de ferro.

Es tracta d’una obra menor de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar Carmona i va ser realitzada el 1910.

Es troba al carrer dels Sometents.

La relació més directe d’Esplugues amb el modernisme és a través de la fàbrica Pujol i Bausis, “la Rajoleta”, amb una rica producció de ceràmica i mosaics i en la que col·laboraren tots els grans arquitectes, dissenyadors i mosaïcistes de l’època.

                                                                 (foto: Victoria Iturbe)

                                               (foto: Valentí Pons)

Una de las pocas manifestaciones modernistas que podemos ver en Esplugues de Llobregat es esta valla de entrada a la torre de Gaspar Fábregas.

En ella lo que más destaca es la ondulación del murete de piedra y la verja de hierro.

Se trata de una obra menor del arquitecto Francisco de Paula del Villar Carmona y fue realizada en 1910.

Se encuentra en la calle Sometents.


La relación más directa de Esplugues con el modernismo es a través de la fábrica Pujol i Bausis, “la Rajoleta”, con una rica producción de cerámica y mosaicos y en la que colaboraron todos los grandes arquitectos, diseñadores y mosaicistas de la época.

dissabte, 1 de febrer de 2014

VILLARROBLEDO - Gran Teatro

En la localitat albacetenca de Villarrobledo es va inaugurar el 22 de juliol del 1916 el Gran Teatro, una de les poques mostres modernistes de locals destinats a espectacles en la comunitat de Castella-La Manxa.

El Gran Teatro es va dedicar a teatre, sarsuela, operetes i altres tipus d’espectacles i encara avui en dia continua en ús, tot i que li aniria bé una restauració.

Consta de tres pisos amb platea, llotges i amfiteatre.

Es va inaugurar amb l’opereta “Maruxa” del mestre català Amadeu Vives i Roig, llibret de Luis Pascual Frutos, ambientada a Galícia, amb l’actuació de les senyores Salas i Nadal, del baríton Paco Meana i del tenor Nadal i amb la sarsuela “El camino de la vida”, amb Carmen Andrés.

El Gran Teatro va costar més de  40.000 duros de l’època, els quals van ser invertits per José Muñoz, baró de Quinto.

Desconec el nom de l’arquitecte autor del projecte.


                                       (fotos: Valentí Pons i Toujouse)

En la localidad albaceteña de Villarrobledo se inauguró el 22 de julio de 1916 el Gran Teatro, una de las pocas muestras modernistas de locales destinados a espectáculos en la comunidad de Castilla-La Mancha.

El Gran Teatro se dedicó a teatro, zarzuela, operetas y otros tipos de espectáculos y aún hoy en día continúa en uso, aunque le vendría bien una restauración.

Consta de tres pisos con platea, palcos y anfiteatro.

Se inauguró con la opereta "Maruxa" del maestro catalán Amadeu Vives y Roig, libreto de Luis Pascual Frutos, ambientada en Galicia, con la actuación de las señoras Salas y Navidad, del barítono Paco Meana y del tenor Navidad y con la zarzuela "El camino de la vida", con Carmen Andrés.

El Gran Teatro costó más de 40.000 duros de la época, los cuales fueron invertidos por José Muñoz, barón de Quinto.


Desconozco el nombre del arquitecto autor del proyecto.