vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 21 de setembre de 2014

LA GARRIGA - casa Valentí Pons (Font del Nen)

La Garriga és una localitat d’estiueig a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona.

Del gairebé un centenar d’obres modernistes que han existit o existeixen a La Garriga he escollit aquesta per dos motius principals.

En primer lloc, perquè tot i ser una petita casa unifamiliar recull en la façana les principals característiques del modernisme català.

En segon lloc, perquè el nom del primer propietari coincideix amb el meu, és a dir, Valentí Pons. Cal esmentar que no som en cap cas de la mateixa família ni parents.

El 1910 Valentí Pons encarregà a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall aquesta vil·la el qual signà el plànol en el mes de novembre. Raspall era l’arquitecte més prolífic de la comarca i exercia d’arquitecte municipal de moltes localitats del Vallès.

La casa és de planta baixa. En els pinacles del coronament i en els guardapols de les obertures podem observar l’ornamentació floral, els ferros són de forja i molt ben treballats, podem veure ceràmica vidrada en relleu, esgrafiats en la part superior i en el nom de la vil·la. En el parament la pedra artificial ressalta les diferents parts de la façana. També té una petita tanca de ferro per accedir a la part posterior.

En un principi el nom de la vil·la era “Villa Maria”, actualment el nom que ostenta és el de “Vil·la Anna”.

La casa ha estat restaurada en els últims anys. Es troba al carrer de la Font del Nen, núm. 1




(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)

La Garriga es una localidad de veraneo en la comarca del Vallés Oriental, provincia de Barcelona.

Del casi un centenar de obras modernistas que han existido o existen en La Garriga, he elegido esta por dos motivos principales.

En primer lugar, porque a pesar de ser una pequeña casa unifamiliar recoge en su fachada exterior las principales características del modernismo catalán.

En segundo lugar, porque el nombre del primer propietario coincide con el mío, es decir, Valentí Pons. Aunque el nombre coincide no somos de la misma familia.

En 1910 Valentí Pons encargó al arquitecto Manuel Joaquim Raspall esta villa. El arquitecto firmó el plano en el mes de noviembre. Raspall era el arquitecto más prolífico de la comarca y ejercía de arquitecto municipal en muchas de las localidades del Vallès.

La casa es de planta baja. En los pináculos del coronamiento y en los guardapolvos de las oberturas destaca la ornamentación floral; los hierros son de forja y muy bien elaborados; tambien se puede observar cerámica vidriada en relieve, así como esgrafiados en la parte superior y en el nombre de la villa. En el paramento la piedra artificial resalta las diferentes partes de la fachada. Tiene una pequeña valla de hierro para acceder a la parte posterior.

En un principio el nombre de la villa era el de "Villa María", actualmente el nombre que ostenta es "Vil·la Anna".

La casa ha sido restaurada en los últimos años. Se encuentra en la calle Font del Nen, nº 1


(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)


La Garriga is a summer resort town in the county of Vallès Oriental, Barcelona province.

From almost a hundred modernista works that have existed or exist in La Garriga I chose this one for two main reasons.

First, because despite being a small house in the facade reflects the main features of Catalan Modernisme.

Secondly, because the name of the first owner is the same that mine, ie Valentí Pons. We should mention that we are not members of the same family or relatives.

At 1910 Valentí Pons commissioned architect Manuel Joaquim Raspall this villa. The plane of which was signed in November. Raspall was the most prolific architect of the county and exerted municipal architect of many towns of El Vallès.

The house has only one storey. In the pinnacles of the crown, windows and door can see the ornate floral; forged irons are beautifully crafted; glazed ceramics can be seen in relief; sgraffiti on the top and in the name of the villa. The artificial stone ornament highlights the different parts of the facade. It also has a small iron fence to access the rear.

At first the name of the villa was "Villa Maria", currently holds the name "Vil·la Anna".


The house has been restored in recent years. It's on Font del Nen Street.

(fotografies: Valentí Pons i Toujouse)

dimarts, 9 de setembre de 2014

GRONINGEN - paons


GRONINGEN-Blekerstr., 12 A
Anton Sanders, arq. - A.W. Kort, dec., 1904
Meubelfabriek Nederland


El paó va ser una de les aus més recurrents en les diferents vertents del modernisme internacional.

Els seus colors vius, el seu bell plomatge, l'exotisme que desprenia, el dimorfisme sexual van motivar que fos un dels grans elements ornamentals de façanes i vestíbuls ja fos en escultures, esgrafiats, ceràmica, pintures, etc.

Aprofito unes fotos que em va passar en Ron Conijn per mostrar-vos uns exemples a la ciutat holandesa de Groningen.

Podeu veure un altre article de Groningen a:


i de paons si cliqueu a l'etiqueta "curiositats"


GRONINGEN - Ubbo Emmiussingel, 110
Antoninus van Eimpt, 1904/06
ceràmica: De Porceleyne Fles
Vil·la Vredenrust


El pavo real fue una de las aves más recurrentes en las diferentes vertientes del modernismo internacional. 

Sus colores vivos, su hermoso plumaje, el exotismo que desprendía, el dimorfismo sexual motivaron que fuera uno de los grandes elementos ornamentales de fachadas y vestíbulos ya fuera como escultura, esgrafiado, cerámica, pintura, etc 

Aprovecho unas fotos que me pasó Ron Conijn para mostraros unos ejemplos en la ciudad holandesa de Groningen. 

En este enlace existe otro artículo de Groningen: 


y se pueden ver más ejemplos de pavos reales si se pulsa la etiqueta "curiositats"


GRONINGEN - Brugstr., 7
Klaas Hoekzema & Gerh. Hoekzema, 1904/05
ceràmica: Rozenburg (The Hague)
Casa-botiga L. de Vries Hzn.


Peacock was one of the most recurrent birds in the various aspects of the Art Nouveau movements. 

Its bright colors, its beautiful plumage, exoticism given off, sexual dimorphism led it to be one of the major ornamental elements of facades and lobbies either as sculpture, sgraffito, ceramic, painting, etc. 

In these photos taken by Ron Conijn you can see some examples in the Dutch city of Groningen. 

In this link there is another article about Groningen: 


and you can see more examples of peacocks by pressing the "curiositats" tag.



GRONINGEN - Carolieweg, 31
Casa-botiga "De Kleine Kasteleine"
(podria ser neomodernista)


dilluns, 1 de setembre de 2014

BARCELONA - torre Bernat i Creus - Av. Tibidabo, 27

L'any 1905 el mestre d'obres Josep Pérez Terraza projectava aquesta torre per als pintors decoradors Bernat i Creus, establerts al Passeig de Gràcia, propietaris també del solar contigu. La construcció acabà el 1906 i seria una de les darreres obres de Pérez Terraza ja que moria l'octubre d'aquell any.

La torre és un exemple clar del modernisme català amb carreus falsos a la façana, esgrafiats, pintures, torratxa, decoració floral i un elaborat treball de forja en el reixat que l'envolta.

La propietat després passà a Ignacio Portabella.

El 2006 l'empresa CLAR restaurà la façana, especialment les pintures al·legòriques a les estacions que es troben al pis superior. En aquestes pintures es poden veure les activitats d'un grup de noies en cadascuna de les estacions: recollint flors a la primavera; la sega i la recollida del blat a l'estiu; la collida del raïm a la tardor i passeig ben tapades a l'hivern. Les pintures podrien ser obra dels mateixos propietaris.

El que no s'ha pogut recuperar és el remat de la torratxa ni les escultures que flanquejaven la porta principal de l'edifici i l'escut superior que es poden veure en les fotografies antigues.



(fotos: Valentí Pons)


(foto: Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)


En 1905 el maestro de obras José Pérez Terraza proyectaba esta torre para los pintores decoradores Bernat y Creus, establecidos en el Paseo de Gracia y propietarios también del solar contiguo. La construcción terminó en 1906 y sería una de las últimas obras de Pérez Terraza ya que moría en octubre de ese año.

La torre es un ejemplo claro del modernismo catalán con sillares falsos en la fachada, esgrafiados, pinturas, torrecilla, decoración floral y un elaborado trabajo de forja en la verja que circunda el solar.

La propiedad después pasó a Ignacio Portabella.

En 2006 la empresa CLAR restauró la fachada, especialmente las pinturas alegóricas a las estaciones que se encuentran en el piso superior. En estas pinturas se pueden ver las actividades de un grupo de chicas en cada una de las estaciones: recogiendo flores en primavera; la siega y la recogida del trigo en verano; la recogida de la uva en otoño y de paseo bien tapadas en invierno. Estas pinturas podrían ser obra de los mismos propietarios.

Lo que no se ha podido recuperar es el remate de la torrecilla ni las esculturas que flanqueaban la puerta principal del edificio y el escudo superior según podemos ver en las fotografías antiguas.


(foto: Valentí Pons)


In 1905 the master builder José Pérez Terraza designed this townhouse for the decorators and painters Bernat Creus, who where established in the Passeig de Gràcia (Barcelona). Bernat Creus also owned the adjacent plot. The construction finished in 1906 and it would be one of the last works of Pérez Terraza who died in October of that year. 

The townhouse is a clear example of Catalan Modernisme with fake stones on the facade, sgraffiti, paintings, turret, floral decoration and an elaborate ironwork on the fence surrounding the site. 

Later the property passed on Ignacio Portabella. 

In 2006 the company CLAR restored the facade, especially the allegorical paintings of the seasons that are on the top floor. In these pictures you can see the activities of a group of girls in each of the seasons: picking flowers in Spring; mowing and harvesting wheat in Summer; the grape harvest in Autumn and well covered Winter stroll. These paintings could be the work of the very owners, Bernat Creus. 


What was not restored is the covering of the turret and sculptures flanking the front door of the building and neither the coat of arms above the door, as we can see in old photographs.