dimecres, 14 d’octubre del 2015

TARRAGONA - panteó de Jaume I

En l'antic pati situat a la planta baixa de l'Ajuntament de Tarragona es troba el que havia de ser el panteó d'En Jaume I i de la seva família. És una obra projectada i iniciada per Lluís Domènech i Montaner i finalitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura. El marbrista fou Narcís Gosch i el ceramista, Lluís Brú.

El 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, el monestir de Poblet fou saquejat i les tombes reials destrossades. Mossèn Antoni Serret recuperà les que li semblaren que foren les restes del Rei En Jaume i les desà a l'església de Sant Miquel a L'Espluga de Francolí, església de la qual n'era el rector. Més endavant passaren a la capella del Corpus Christi de la Seu de Tarragona, primer, i després al rerecor.



En motiu del VII Centenari del seu naixement (Jaume I nasqué a Montpeller el 02/02/1208), es voler realitzar un mausoleu monumental i per això es demanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés el panteó. Domènech projectà dos panteons, un per al Rei i l'altre per a les seves esposes i fills. Finalment es decidí de construir-ne només un, però les peces s'anaven construint poc a poc.



El 1923 amb la mort de Domènech i Montaner, continua l'obra el seu fill. El panteó fou acabat el 1927, però no es va muntar i es guardà en un magatzem de la Seu. Després l'Arquebisbat el cedí a la ciutat.

El 1976 se celebrava el VII centenari de la mort de Jaume I (Alzira, 27/07/1276) i es decidí muntar-lo. Després de ser restaurat el 1986, el 1992 es muntaren les peces al pati de l'Ajuntament de Tarragona.

Consta de tres parts: la base de pedra calcària de color granat, en forma de sepulcre romà, decorada amb ones que suportaren el sarcòfag en forma de vaixell. La base està decorada amb segells reials i institucionals.



El sarcòfag com hem dit representa un vaixell amb un mascaró de proa: una figura femenina que sosté la corona amb les mans alçades i que va mirant cap endavant. La popa compta amb la figura d'un àngel alat amb la senyera. A popa també es troben els rems. Aquest sarcòfag està decorat amb un tapís ceràmic recobert d'àligues bicèfales amb els escuts de Jaume I que reposen sobre monstres marins. Al damunt del sarcòfag les corones d'Aragó, Mallorca i València, és a dir, del regne original i dels conquerits per Jaume I.



Vuit columnes cilíndriques unides amb arcs trilobulats (recurs que ens remet als utilitzats en l'Hospital de Sant Pau) suporten el baldaquí. La part interna del baldaquí presenta un escut ceràmic de Catalunya. Les columnes estan coronades per pinacles i tenen en el fus escuts cilíndrics amb la creu.



En aquest panteó Domènech i Montaner pogué desenvolupar les seves facetes d'arquitecte, d'historiador i d'heraldista.



******

En el antiguo patio situado en la planta baja del Ayuntamiento de Tarragona se encuentra lo que debía ser el panteón de Jaime I y de su familia. Es una obra proyectada e iniciada por Lluís Domènech i Montaner y finalizada por su hijo, Pere Domènech i Roura. El marmolista fue Narcís Gosch y el ceramista, Lluís Brú.

En 1835 a raíz de la desamortización de Mendizábal, el monasterio de Poblet fue saqueado y las tumbas reales destrozadas. Mosén Antoni Serret recuperó lo  que le pareció que eran los restos del Rey Don Jaime y las guardó en la iglesia de San Miguel en L'Espluga de Francolí, iglesia de la que era el rector. Más adelante pasaron a la capilla del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, primero, y después en el trascoro.



Con motivo del VII Centenario de su nacimiento (Jaume I nació en Montpellier el 02/02/1208), se quiso realizar un mausoleo monumental y por ello se pidió a Lluís Domènech i Montaner que diseñara el panteón. Domènech proyectó dos panteones, uno para el Rey y el otro para sus esposas e hijos. Finalmente se decidió construir sólo uno, pero las piezas se iban construyendo poco a poco.

En 1923 con la muerte de Domènech i Montaner, continua la obra su hijo, Pere Domènech i Roura. El panteón fue terminado en 1927, pero no se montó y se guardó en un almacén de la Catedral. Más adelante, el Arzobispado lo cedió a la ciudad.


En 1976 se celebraba el VII centenario de la muerte de Jaime I (Alcira, 07/27/1276) y se decidió montarlo. Después de ser restaurado en 1986, en 1992 se montaron las piezas en el patio del Ayuntamiento de Tarragona.

Consta de tres partes: la base de piedra caliza de color granate, en forma de sepulcro romano, decorada con olas que soportaron el sarcófago en forma de barco. La base está decorada con sellos reales e institucionales.



El sarcófago como hemos dicho representa un barco con un mascarón de proa: una figura femenina que sostiene la corona con las manos alzadas y que mira hacia adelante. La popa cuenta con la figura de un ángel alado con la señera. En popa también se encuentran los remos. Este sarcófago está decorado con un tapiz cerámico recubierto de águilas bicéfalas con los distintos escudos de Jaime I que reposan sobre monstruos marinos. Encima del sarcófago las coronas de Aragón, Mallorca y Valencia, es decir, del reino original y los conquistados por "el Conquistador".


Ocho columnas cilíndricas unidas con arcos trilobulados (recurso que nos remite a los utilizados en el Hospital de Sant Pau en Barcelona) soportan el baldaquín. La parte interna del baldaquín presenta un escudo cerámico de Cataluña. Las columnas están coronadas por pináculos y tienen en el huso escudos cilíndricos con la cruz.


En este panteón Domènech pudo desarrollar sus facetas de Arquitecto, historiador y heraldista.

******

On the ground floor of the Town Hall of Tarragona, in the old courtyard, you can see the pantheon of James I and his family. It was projected by Lluis Domenech i Montaner and finished by his son, Pere Domènech i Roura. The marble work was made by Narcís Gosch and the ceramist was Lluís Bru.


In 1835 following the confiscation of Mendizabal, Poblet Monastery was looted and the Catalan Royal Tombs destroyed. Fr. Antoni Serret recovered what they thought that were the remains of Rey Don Jaume (James 1st) and kept them  in the church of Sant Miquel in L'Espluga de Francoli. Later, they went to the chapel of Corpus Christi in the Cathedral of Tarragona, first, and then the choir.

On the occasion of the seventh anniversary of his birth (Jaume I was born in Montpellier on 02/02/1208), we wanted to do a monumental mausoleum and therefore asked Lluis Domenech i Montaner to design the mausoleum. Domenech designed two tombs, one for the King and the other for their wives and children. Finally they decided to build just one, but the pieces were being built gradually.

In 1923 with the death of Domenech i Montaner, continues the work his son, Pere Domènech i Roura. The Pantheon was completed in 1927, but it was not mounted and the pieces were stored in a warehouse in the Cathedral. Later, the Archbishop gave them to the city.

In 1976 for the VII centenary of the death of James I (Alzira, 07/27/1276) was decided to mount them. After being restored in 1986, in 1992 the pieces were assembled in the courtyard of the City of Tarragona.



It consists of three parts: the granate limestone base, as a Roman tomb, decorated with waves that bore the boat-shaped coffin. The base is decorated with royal and institutional stamps.

The sarcophagus reminds a boat with a figurehead: a female figure holding the crown with raised hands and looking forward. Stern has the figure of a winged angel with the Catalan flagship. At the Stern are also the oars. This sarcophagus is decorated with a ceramic coated wallpaper with two-head eagles with different shields of Jaume I. The shields are surrounded by sea monsters. Over the Sarcophagus are the crowns of Aragon, Mallorca and Valencia, that is, the original kingdom and the conquered by this king.



Eight cylindrical columns joined with trefoil arches (us to those used in the Hospital de Sant Pau in Barcelona) support the canopy. Inside the canopy a ceramic shield of Catalonia. The columns are crowned by pinnacles and the spindle are in cylindrical shields with the cross.





In this pantheon Domenech could develop facets of architect, historian and heraldist.


3 comentaris:

  1. Beautiful photo's Valenti! Thanks for the story too.

    Olga

    ResponElimina
  2. Desconocía por completo esta obra. La encuentro más barroca que modernista, ya ves, pero no me disgusta.
    Un abrazo . Gracias.
    Salut

    ResponElimina

Escriu un comentari: