vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dilluns, 14 de setembre de 2015

BARCELONA - Mallorca, 284 (Casa Francesc Farreras)

La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras el 1899 i es va completar el 1900.

Tot i ser d'un modernisme contingut, ens crida l'atenció per tres fets:



1.- En primer lloc, el plànol de l'edifici ve signat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l'època ens diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola.

Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li construí cap obra.



Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb Villarroel (1902/1903) de la qual podeu veure fotografies a:


i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148.

2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes: dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i amb baranes de ferro trilobulades.


3.- L'ornamentació es basa amb fauna d'un bosc, fauna molt diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d'homes vegetals.

paons

ós

micos

Un altre fet a esmentar de l'edificació és que el 1913 Josep Maria Jujol dissenyà l'ascensor de la casa.




La casa que nos ocupa la mandó construir Francesc Farreras en 1899 y se completó en 1900.

A pesar de ser de un modernismo contenido, nos llama la atención por tres hechos:



1.- En primer lugar, el plano del edificio viene firmado por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner aunque las revistas de la época nos dicen que el verdadero autor es el también arquitecto Antoni Millás Figuerola.



Ignoramos el motivo por el cual firma Domènech. Millás ya había trabajado para Farreras y Domenech nunca le construyó ninguna obra.

Millás le había proyectado un par de casas en el paseo de Sant Joan en 1894 y más adelante le construyó la magnífica casa de Gran Vía con Villarroel (1902/1903) de la que se puede ver fotografías en:


y el 1906/10 las casas de la calle Mallorca, 146-148, todas ellas en Barcelona.

2.- La fachada presenta una extraña distribución de tribunas: dos en los extremos del piso principal y una central en el primer piso. Asimismo podemos ver balcones con barandillas de piedra calada, de hierro rectangulares y de hierro trilobuladas.

3.- La ornamentación se basa en la fauna de un bosque, fauna muy diferente y dispar: osos, pavos reales, monos, dragones y una especie de hombres vegetales.

                                                   dracs

Otro hecho a mencionar de la edificación es que en 1913 Josep Maria Jujol diseñó el ascensor de la casa.

This house was built for Francisco Farreras between 1899 and 1900.

Despite it isn't an example of splendorous Art Nouveau building, we called attention to three facts:

1. First, the facade plane is signed by the architect Lluis Domenech i Montaner although magazines of the time tell us that the true author is the architect Antoni Millàs Figuerola.

We ignore why Domenech signed them. Millàs had worked for Farreras some years before and Domenech never built any work for him.



Millàs had projected for Farreras a couple of houses on Passeig de Sant Joan in 1894 and later he built the magnificent house of Gran Vía with Villarroel (1902/1903) from which you can see pictures on:


In 1906-1910 built he houses on carrer Mallorca, 146-148, all in Barcelona.

2. The facade has an odd layout of tribunes: two in the ends of the main floor and another one at the center of the first floor. We can also see balconies with stone railings, with rectangular iron railings and lobed shape iron railings.


3. The decoration is based on the wildlife of the woods: bears, peacocks, monkeys, dragons and a kind of plant men.

                                                 homes vegetals


Another fact to mention is that in 1913 the famous architect Josep Maria Jujol designed the elevator of the house.

dissabte, 5 de setembre de 2015

BARCELONA - Bijoux Parisiens

El modernisme més cridaner se solia manifestar en les façanes de les sales d'espectacle i en la dels comerços per tal que els possibles espectadors o possible clientela captessin la seva atenció.

Els comerços podien ser obra d'arquitectes o mestres d'obra, però en la majoria de les ocasions ho eren de mestres ebenistes i/o decoradors amb tot un elenc d'artistes de diferents rams: estucadors, guixaires, escultors, serrallers, etc.

La autoria de molts d'aquests comerços se sol descobrir a través dels diaris de l'època, donat que era comú que quedés constància de la seva inauguració a la premsa.

No és el cas de la botiga que ens ocupa, de la qual encara no he trobat l'autoria.

Es tracta de la bijuteria "Les Bijoux Parisiens" que es trobava al xamfrà de la Rambla amb el carrer de Tallers i que com tantes d'altres ha passat a la història.

Crida l'atenció també el seu nom en francès per reforçar el caire de modernitat.

El treball de l'ebenista es manifesta en tot el parament de la façana i a ben segur que també en l'interior.

Ja vam parlar d'un altre exemple també d'autoria desconeguda i amb el nom en francès a Tarragona:




Para llamar la atención a posibles espectadores o clientes, las fachadas de algunas salas de espectáculos y de comercios solían estar decoradas con el modernismo más llamativo.

Los comercios podían ser obra de arquitectos o maestros de obra, pero en la mayoría de los casos lo eran de maestros ebanistas y / o decoradores con todo un elenco de artistas de diferentes ramos: estucadores, yeseros, escultores, cerrajeros, etc.

La autoría de muchos de estos comercios se suele descubrir a través de los periódicos de la época, ya que era común que quedara constancia de su inauguración en la prensa.

No es el caso de la tienda que nos ocupa, de la que aún no he encontrado la autoría.

Se trata de la bisutería "Las Bijoux Parisiens" que se encontraba en el chaflán de la Rambla con la calle de Talleres, en Barcelona, y que como tantas otras ha pasado a la historia.

Llama la atención también su nombre en francés para reforzar el carácter de modernidad.

El trabajo del ebanista se manifiesta en todo el paramento de la fachada y a buen seguro que también en el interior.

Ya hablamos de otro ejemplo también de autoría desconocida y con el nombre francés en Tarragona:




For drawing attention to potential viewers or customers, the facades of the theaters, cinemas and shops used to be decorated with the most striking Art Nouveau.

These shops could be the work of architects or master builders, but in most cases they were of master cabinetmakers and / or decorators with a whole cast of artists from different fields: plasterers, sculptors, painters, locksmiths, etc.

The authorship of many of these shops are usually discovered through the newspapers of the time, as it was common to place on record its opening in the press.

It is not the case of this one. I have not yet found its authorship.

This is the jewelry "The Bijoux Parisiens" which was on the corner of Rambla and Tallers street  in Barcelona, ​​and as many others have disappeared.

It draws attention also its French name to strengthen the character of modernity.

Cabinetmaker work is manifested in all the facing of the facade and surely also inside.

We talked about another example
of unknown authorship and with French name in Tarragona: