vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 28 de maig de 2016

BARCELONA - Ignasi Mas - torre a Sarrià

L'altra dia em van passar aquesta fotografia del Fons Brangulí. En ella es veu un edifici del qual a l'Arxiu especificava que era al passeig Bonanova.

(Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí, ANC1-42-N-29250)

Després de buscar entre els plànols de l'Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi crec que més aviat fa referència a la casa que es trobava a la confluència dels carrers Tres Torres (en el plànol, Regina Pacis), Escoles Pies i José de Agulló.

(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

Era una torre projectada per l'arquitecte modernista  Ignasi Mas Morell, conegut, principalment,  per la plaça de toros "Monumental" de Barcelona i altres edificacions projectades per la comarca del Maresme i Sitges.

Aquest edifici és de difícil adscripció estilística, presenta trets que s'avancen al racionalisme, una entrada emmarcada entre dues torres poc usual, a banda d'una teulada més pròpia de països nòrdics.

El va projectar per a Carmen Córdoba, vídua de Riera, el 1917. Aquesta propietària va tenir altres construccions per la zona que, com aquesta, han estat destruïdes.

* * * * * 

El otro día me pasaron esta fotografía del Fondo Brangulí. En ella se ve un edificio del que en el Archivo especificaba que era el paseo Bonanova.

Tras buscar entre los planos del Archivo de Sarrià-Sant Gervasi creo que más bien se refiere a la casa que se encontraba en la confluencia de las calles Tres Torres (en el plano, Regina Pacis), Escoles Pies y José de Agulló.

Era una torre proyectada por el arquitecto modernista Ignasi Mas Morell
, conocido principalmente por  la plaza de toros "Monumental" de Barcelona y otras edificaciones proyectadas por la comarca del Maresme y Sitges.

Este edificio es de difícil adscripción estilística, presenta rasgos que se adelantan al racionalismo, una entrada enmarcada entre dos torres poco usual, aparte de un tejado más propio de países nórdicos.

La torre fue proyectada para Carmen Córdoba, viuda de Riera, en 1917. Esta propietaria tuvo otras construcciones que al igual que ésta ya han desaparecido.

* * * * * 
(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

(ubicació cedida per Enric Comas)

The other day somebody gave me this photograph of Brangulí Archive. The legend says that it was at Passeig Bonanova (Barcelona)

After searching between the drawings of the Archive of Sarria-Sant Gervasi I think rather it refers to the house that was at the confluence of the streets Tres Torres (Regina Pacis), Escoles Pies and José de Agulló.

It was designed by the AN architect Ignasi Mas, known for the Bullring "Monumental" of Barcelona and other buildings designed by the Maresme and Sitges.

This building is difficult stylistic allegiance, has features that are ahead rationalism, a framed between two unusual entrance towers, apart from a more typical roof of Nordic countries.

The tower was designed to Carmen Cordova, widow Riera, in 1917. This owner had other buildings in the area, all have already disappeared.


dissabte, 21 de maig de 2016

BARCELONA - Horta - casa Ramis


un dels arquitectes modernistes més actius a Horta va ser Enric Matas i Ramis. Les seves primeres obres les projecta per als seus familiars en aquella antiga població barcelonina. Com que en un principi encara no tenia el títol d'arquitecte ens trobem que els plànols van signats bé per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana (com és en aquest cas), bé pel mestre d'obres Josep Masdeu.

Aquesta casa la va projectar per a Joaquima Ramis, sa mare, el 1913 i es trobava entre els carrers del Vent i Martí i Alsina.

Cal destacar el coronament a base de merlets esglaonats en una façana i amb un joc de maons a l'altra.

Aquesta casa ja no existeix.

* * * * *

Como dijimos en el artículo
uno de los arquitectos modernistas más activos en Horta fue Enrique Matas Ramis. Sus primeras obras las proyecta para sus familiares en aquella antigua población barcelonesa. Como en un principio todavía no tenía el título de arquitecto, los planos fueron firmados bien por el arquitecto Josep Domènech Mansana (como es en este caso), bien por el maestro de obras Josep Masdeu.

Esta casa la proyectó para Joaquina Ramis, su madre, en 1913 y se encontraba entre las calles del Vent y Martí i Alsina.

Cabe destacar el coronamiento a base de almenas escalonadas en una de las fachadas y con un juego de ladrillos en la otra.

Esta casa ya no existe.


one of the most active Art Nouveau architects in Horta was Enric Matas Ramis. His first works were planned in that ancient village near Barcelona (now is another of the city Districts)  to their parents. As initially had not yet qualified as an architect, drawings were signed either by architect Josep Domènech Mansana (as in this case) or by the master builder Josep Masdeu.

This house was designed for Joaquina Ramis, his mother, in 1913 and was among the streets of Vent and Martí i Alsina.


Of note is the crowning based on a tiered battlements in one of the facades.

This house was destroyed.

dissabte, 14 de maig de 2016

BARCELONA - Productes tartàrics Llopart


(AHMB, 12209-1910)

El febrer del 1910 Juan Llopart sol·licita llicència per poder construir unes edificacions al carrer Lepanto de Barcelona entre Almogávares i Vilanova, actualment correspondria al carrer Joan d'Àustria, núm. 120-124, entre Almogàvers i Sancho de Ávila.

Aquestes edificacions eren per a la seva fàbrica de productes tartàrics i anaven signades per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.

Claudi Duran va néixer i morir a Barcelona (1864-1926), ciutat on també va obtenir el títol d'arquitecte el 1888. Era fill del polític Manuel Duran i Bas, els seus germans eren Manuel, metge, i Lluís advocat i també polític. Claudi va ser arquitecte municipal dels antic pobles d'Horta i Sant Martí de Provençals, de Barcelona i diocesà de Solsona.

Com arquitecte va ser un dels pioners en l'ús del formigó armat a Espanya. El 1899 va adquirir la patent del sistema Monnier a Francesc Macià, futur president de la Generalitat.

No tinc cap foto de la fàbrica en qüestió, però sembla un molt bon exemple de modernisme industrial. La façana destaca per la seva elegància.

Va desaparèixer fa força temps i ara en la seva ubicació es troba la Creu Roja en un edifici recentment reformat.

Un altre article sobre Claudi Duran a:


* * * * * 



En febrero de 1910 Juan Llopart solicita licencia para poder levantar unas edificaciones en la calle Lepanto de Barcelona entre Almogávares y Vilanova, actualmente correspondería a la calle Juan de Austria, núm. 120-124, entre Almogàvers y Sancho de Ávila.

Estas edificaciones eran para su fábrica de productos tartáricos e iban firmadas por el arquitecto Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran nació y murió en Barcelona (1864-1926), ciudad en donde también obtuvo el título de arquitecto en 1888. Era hijo del político Manuel Duran y Bas, sus hermanos eran Manuel, médico, y Lluís abogado y político. Claudio fue arquitecto municipal de los antiguos pueblos de Horta y Sant Martí de Provençals, de Barcelona y diocesano de Solsona.

Como arquitecto fue uno de los pioneros en el uso del hormigón armado en España. En 1899 adquirió la patente del sistema Monnier a Francesc Macià, futuro presidente de la Generalitat.

No tengo ninguna foto de la fábrica en cuestión, pero parece un muy buen ejemplo de modernismo industrial. La fachada destaca por su elegancia.

Desapareció hace bastante tiempo y ahora en su ubicación se encuentra la Cruz Roja en un edificio recientemente reformado.

Otro artículo sobre Claudi Duran en:


* * * * *



In February 1910 Juan Llopart requested for a license to lift some buildings on the street Lepanto between Almogávares and Vilanova, now correspond to the street Juan de Austria, no. 120-124, between Almogàvers and Sancho de Avila in Barcelona.

These buildings were for the factory of tartaric products and were signed by the architect Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran was born and died in Barcelona (1864-1926), the city where he also earned a degree in architecture in 1888. He was the son of political Manuel Duran i Bas, his brothers were Manuel, doctor, and Lluís, lawyer and also politician. Claudi was municipal architect of the ancient villages of Horta and Sant Martí de Provençals, Barcelona and diocesan architect of Solsona.

As an architect he was one of the pioneers in the use of reinforced concrete in Spain. In 1899 he acquired the patent of the Monnier system to Francesc Macia, future president of the Generalitat.

I have no photo of the factory in question, but it seems a very good example of industrial Art Nouveau. The facade stands out for its elegance.

It disappeared some time ago and now in this place you can see the renovated building of the Red Cross.

Another article about Claudi Duran:


dissabte, 7 de maig de 2016

BARCELONA - casa Pia Batlló (2)

La casa Pia Batlló, de la qual ja vam parlar en l'article


és una de les mostres més reixides de l'arquitecte Josep Vilaseca. Es podria enquadrar en el primer modernisme de clara filiació gòtica.

Tant Vilaseca com Domènech i Montaner van ser els professors més joves de la primera etapa de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i influiren en tots els arquitectes del modernisme. La influència de Vilaseca es pot veure per exemple en Víctor Beltrí, artífex principal del modernisme a la zona de Múrcia.

En la casa Batlló podem veure els primers elements modernistes: ús de tribunes laterals que acaben en miradors de ferro forjat, vidre i ceràmica vidriada, tribuna central amb balconada superior, esgrafiats amb al·lusions al gòtic venecià i sobretot en l'ús d'una rica ornamentació inspirada en la Natura.  L'interior de la casa també presenta una rica decoració.

Seguidament fem una mostra de la fauna real o mitològica que es troba a la façana: un gos, grius (que com podem veure van ser dissenyats tots ells pel propi Vilaseca), dracs en diferents postures, insectes com ara llagostes i libèl·lules, caragols, àligues, ànecs, serps, un mico volador matant una serp, llangardaixos i els típics ratpenats.

(De Vilaseca també podeu veure com va decorar un cotxe a:


* * * * *  
La casa Pia Batlló, de la que ya hablamos en el artículo


es una de las muestras más sobresalientes del arquitecto Josep Vilaseca. La podríamos encuadrar en el primer modernismo de clara filiación gótica.

Tanto Vilaseca como Domènech i Montaner fueron los profesores más jóvenes de la primera etapa de la Escuela de Arquitectura de Barcelona e influyeron en todos los arquitectos posteriores del modernismo. La influencia de Vilaseca se puede ver por ejemplo en Víctor Beltrí, artífice principal del modernismo en la zona de Murcia.

En la casa Batlló podemos ver los primeros elementos modernistas: uso de tribunas laterales rematadas en miradores de hierro forjado, vidrio y azulejos, tribuna central con balcón superior, esgrafiados con alusiones al gótico veneciano y sobre todo en el uso de una rica ornamentación inspirada en la Naturaleza. El interior de la casa también presenta una rica decoración.

Seguidamente hacemos una muestra de la fauna real o mitológica que se encuentra en la fachada: un perro, grifos (que como podemos ver fueron diseñados todos ellos por el propio Vilaseca), dragones en diferentes posturas, insectos como saltamontes y libélulas, caracoles , águilas, patos, serpientes, un mono volador matando una serpiente, lagartos y los típicos murciélagos.

(podéis ver como Vilaseca decoró un coche en:



* * * * *
Pia Batlló house, which we discussed in the article


is one of the most outstanding examples of the architect Josep Vilaseca. We could frame in the first Catalan Art Nouveau with a clear Gothic influence.

Both Vilaseca as Domènech i Montaner were the youngest professors at the first stage of the School of Architecture of Barcelona and influenced all subsequent architects of Art Nouveau. Vilaseca's influence can be seen for example in Victor Beltrí, perhaps the main architect of Art Nouveau in the Spanish region of Murcia.

In the Casa Batllo we can see the first AN elements: use of side galleries topped in viewpoints made of wrought iron, glass and tiles, central grandstand with upper balcony, sgraffiti with allusions to the Venetian Gothic and especially in the use of a rich ornamentation inspired in Nature. The interior of the house also has a rich decoration.

Then do a sample of real or mythological fauna found on the facade: a dog, griffin (as we see were all designed by Vilaseca), dragons in different poses, insects like grasshoppers and dragonflies, snails, eagles , ducks, snakes, a flying monkey killing a snake, lizards and the typical Vilaseca's bats.

(You can also see how Vilaseca decorated a car:


****

Article relacionat:

Víctor Beltrí

https://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/arquitecte-victor-beltri.html

****



























diumenge, 1 de maig de 2016

VALÈNCIA - Josep Manuel Cortina i els dracs



València- Beniferri - torre

Continuant amb el tema dels dracs iniciat en les fotos de la diada de Sant Jordi, avui parlem dels mateixos en l'obra de l'arquitecte Josep Manuel Cortina.

El drac és un dels animals més utilitzats en la iconografia modernista catalana. Representa el mal, els problemes que s'han de vèncer, però alhora és també un animal que simbolitza els quatre elements bàsics: neix a l'aigua o vora de l'aigua, viu a la terra, vola pels aires i escup foc. A més té en el seu cos dos dels ideals modernistes: el dinamisme i el predomini de la corba.

Cortina va néixer a València el 1868, ciutat on també va mori el 1950. Va estudiar a Barcelona entre els anys 1884 i 1890 d'aquí la influència del primer modernisme català basat en l'historicisme. La revàlida del títol d'arquitecte, però, la va obtenir a Madrid el 1891.

Els seus dracs els podem veure a València, Paterna i un a Ceuta, en edificis historicistes o modernistes. Algunes de les cases es coneixen fins i tot com a "casa dels dracs". Es troben en gàrgoles, escuts, coronaments d'edificis,  desplaçant-se per les façanes, interiors. Però és millor que els veiem en les imatges següents.


Ceuta - "Casa de los dragones" (germans Cerni González)

València - c/ Sorni -Jorge Juan - Casa dels Dracs (Antonio Gallego)

València - c/ Fèlix Pizcueta

València - c/ Sorni -Jorge Juan - Casa dels Dracs (Antonio Gallego)


Continuando con el tema de los dragones iniciado en las fotos del día de San Jorge, hoy hablamos de los mismos en la obra del arquitecto José Manuel Cortina.

El dragón es uno de los animales más utilizados en la iconografía modernista catalana. Representa el mal, los problemas que se tienen que vencer, pero a la vez es también un animal que simboliza los cuatro elementos básicos: nace en el agua o cerca del agua, vive en la tierra, vuela por los aires y escupe fuego. Además tiene en su cuerpo dos de los ideales modernistas: el dinamismo y el predominio de la curva.

Cortina nació en Valencia en 1868, ciudad donde también murió en 1950. Estudió en Barcelona entre los años 1884 y 1890 de ahí la influencia del primer modernismo catalán basado en el historicismo. La reválida del título de arquitecto, sin embargo, la obtuvo en Madrid en 1891.

Sus dragones los podemos ver en Valencia, Paterna y un en Ceuta, en edificios historicistas o modernistas. Algunas de las casas son incluso conocidas como "casa de los dragones". Los dragones se encuentran en gárgolas, escudos, remates de edificios, desplazándose por las fachadas, interiores. Pero es mejor que lo veamos en las siguientes imágenes.

València - c/ Sorni -Jorge Juan - Casa dels Dracs (Antonio Gallego)

València - Panteó Monterde Tejera

Paterna - Xalet Cortina

Continuing the theme of the dragons started on Saint George's day, today we speak of them in the work of the architect Jose Manuel Cortina.

The dragon is one of the most used in the Catalan Art Nouveau iconography. It represents evil, problems that must be overcome, but at the same time is also an animal that symbolizes the four basic elements: born in the water or near water, live on earth, flying through the air and spits fire. His body also has two of the Art Nouveaut ideals: the dynamism and the predominance of the curve.

Cortina was born in Valencia in 1868, city where also died in 1950. He studied in Barcelona between 1884 and 1890 hence the influence of the first Catalan Art Nouveau based on historicism. The revalidation of the title of architect, however, won in Madrid in 1891.

We can see his dragons in Valencia, Paterna and one in Ceuta (North of Africa). Some of the houses are even known as "home of the dragons". Dragons are in gargoyles, coats, tops of buildings, scrolling through the facades, interiors. But it is better to see it in the pictures below.


València - Palau del Comte de Nieulant