vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

BARCELONA - La Rotonda

Av. Tibidabo - Pas. Sant Gervasi

Arquitecte. Adolf Ruiz Casamitjana
Promotor: Dr. Salvador  Andreu
1906

Reforma / restauració actual:
Arquitecte: Alfred Arribas
Promotor: Núñez i Navarro
2012/16














dissabte, 22 d’octubre de 2016

OSCA / HUESCA - casa Coll



A l'avinguda Zaragoza d'Osca hi ha la casa de Sixto Coll projectada per Francesc Lamolla (1869-1925) el 1913 quan era arquitecte provincial d'Osca. Lamolla té obres modernistes a Lleida, Lugo i a la província d'Osca (Jaca i la capital, entre d'altres)

El primer cop que la vaig visitar, la casa estava força mutilada en la tribuna central i en els baixos, recentment, però (el 2013), l'empresa Cabrero e Hijos , S.A. la féu restaurar i en la restauració féu recuperar bastant la imatge original de l'edifici. La restauració, de la mà de l'arquitecte Antonio García Cid, anà acompanyada d'una remunta.

                                                                          (Archivo Municipal de Huesca)

Sixto Coll y Coll, nascut a Osca, tenia en aquest edifici junt amb el seu germà Víctor, una empresa de maquinària agrícola. D'idees republicanes, els premis que guanyava els donava a la "Olla de los Pobres", entitat per a la manutenció de la gent necessitada. Amb la República arribà a president de la Diputació d'Osca i es proposà acabar amb el caciquisme de la província. Amb la guerra fou empresonat, deportat a Carrión de los Condes (Palència) on morí. El seu cos fou traslladat al Cementiri de la seva ciutat natal. La seva empresa fou multada pel franquisme i finalment desaparegué als anys 70s.


* * * * * 

En la avenida Zaragoza de Huesca está la casa de Sixto Coll proyectada por Francisco Lamolla (1869-1925) en 1913 cuando era arquitecto provincial de Huesca. Lamolla tiene obras modernistas en Lleida, Lugo y en la provincia de Huesca (Jaca y la capital, entre otros)

La primera vez que la visité, la casa estaba bastante mutilada en la tribuna central y en los bajos, recientemente (2013), la empresa Cabrero e Hijos, S.A. la hizo restaurar. En la restauración se recuperó la imagen original del edificio, aunque desaparecieron las dos puertas laterales. La restauración, llevada a cabo por el arquitecto Antonio García Cid, fue acompañada de un levante bastante respetuoso.


Sixto Coll y Coll, nacido en Huesca, tenía en este edificio, junto con su hermano Víctor, una empresa de maquinaria agrícola. De ideas republicanas, los premios que ganaba los daba a la "Olla de los Pobres", entidad para la manutención de la gente necesitada. Con la República llegó a presidente de la Diputación de Huesca y desde allí quiso acabar con el caciquismo de la provincia. Durante la guerra fue encarcelado y deportado a Carrión de los Condes (Palencia), lugar en donde murió. Su cuerpo fue trasladado al Cementerio de su ciudad natal. Su empresa fue multada por el franquismo y finalmente desapareció en los años 70s.



* * * * * 

In the Avenue Zaragoza of Huesca you can see the house of Sixto Coll, whose architect was Francesc Lamolla (1869-1925) in 1913,who designed it when he was the architect of the province. Lamolla built Art Nouveau buildings in Lleida,  Lugo and the province of Huesca (mainly in Jaca and the capital)

The first time I visited the city, the house was modified mainly in the central bay window and in the ground floor. In 2013,  the company Cabrero e Hijos, S.A. restored the building and  the original image of the building was recovered. The restoration, carried out by architect Antonio Garcia Cid, was accompanied by a lift of the building.


Sixto Coll y Coll, born in Huesca, with his brother Víctor had in this building a company of agricultural machinery. A man with Republican ideas, he gave all his winning awards to the "Olla de los Pobres", an organization for the support of people in need. With the Republic he became president of the Provincial Council of Huesca and from there he wanted to end the chieftaincy of the province. During the war he was imprisoned, deported to Carrion de los Condes (Palencia), the place where he died. His body was taken to the cemetery of his hometown. His company was fined by the Franco regime and finally disappeared in the '70s.

dissabte, 15 d’octubre de 2016

BARCELONA - Mare de Déu de la Salut


(fons Foto Ferran)

L'altra dia consultant el Fons de Foto Ferran de l'Arxiu Nacional de Catalunya vaig veure aquesta torre modernista que m'era desconeguda. No posava cap referència.

Per la casa veïna, la vaig situar al carrer de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona, i efectivament allà era on havia estat.

Encara existeix però amb la façana ben modificada.

Els temps van canviar i els gustos també. Podeu fer comparacions.

No tinc dades ni del promotor ni de l'autor de la torre modernista.


(Valentí Pons - fons Foto Ferran)

El otro día consultando el Fondo de Foto Ferran del Archivo Nacional de Catalunya vi esta torre modernista que me era desconocida. No había ningún dato sobre la misma.

La casa vecina me ayudó a situarla en la calle de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona, y, efectivamente, allí era donde había estado.

Todavía existe pero con la fachada muy modificada.

Los tiempos cambiaron y los gustos también. Podéis hacer comparaciones.


No tengo datos ni del promotor ni del proyectista del chalé modernista.

dissabte, 1 d’octubre de 2016

BARCELONA - Anglí - Puig i Cadafalch retrobat

Fa uns dies en Josep Casamartina i Parassols em feia arribar la foto d'una casa que va trobar en l'arxiu online del Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.)  en el qual constava com a obra de Joan Rubió i Bellver, l'autoria del qual era força dubtosa.

La casa em resultava familiar i per l'estil semblava més de Puig i Cadafalch. Efectivament, així era. Vaig trobar el plànol que en el seu dia es va publicar en el llibre de la historiadora de l'art Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. L'Andrea Mesecke l'havia obtingut dels propietaris (en l'Arxiu del llavors municipi de Sarrià no hi constava).

  (foto que consta a l'Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)

(plànol en el llibre de l'Andrea Mesecke)

Així vam saber que corresponia a la casa Borrel (sic) que havia al carrer d'Anglí i que en la poca bibliografia de Puig i Cadafalch que en parlava sempre constava com a desapareguda.

Per altra banda, en Casamartina tenia vista una casa que l'encuriosia al carrer Anglí i que per la tanca semblava de Puig. Un cop confrontades, vam veure que es tractava de la mateixa casa.

La casa es va construir per al matrimoni format per Antoni Borrell i Soler i Maria Àngels Macià i Monserdà entre els anys 1908-1909 i pertany a l'"època blanca" de Puig. Àngels Macià era filla de Dolors Monserdà, sogra de Puig i Cadafalch.

Casamartina va poder contactar amb els descendents de la família, així Maria Amèlia Canals i Borrell li va passar algunes fotografies de l'àlbum familiar i li explicà la història de la casa.

              (Maria Borrell i Macià, filla dels propietaris, a la llar de foc de la casa)

Com es pot veure, encara podem trobar sorpreses en el món del modernisme.

Notícia apareguda a "El País" (Edició Catalunya), 14/09/2016



* * *

(la casa nevada)

Hace unos días Josep Casamartina i Parassols me enviaba la foto de una casa que encontró en el archivo online del Centro Excursionista de Cataluña (CEC) en el que constaba como obra de Joan Rubió i Bellver, cuya autoría que era bastante dudosa.

La casa me resultaba familiar y por el estilo parecía más de Puig y Cadafalch. Efectivamente, así era. Encontré el plano que en su día se publicó en el libro de la historiadora del arte Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. Andrea Mesecke lo había obtenido de los propietarios (en el Archivo del entonces municipio de Sarrià no constaba).

Así supimos que correspondía a la casa Borrel (sic) que había en la calle de Anglí y que en la poca bibliografía de Puig i Cadafalch que hacía referencia siempre constaba como desaparecida.

Por otra parte, Casamartina tenía vista una casa en la calle Anglí que por la valla parecía obra de Puig. Una vez confrontadas, vimos que se trataba de la misma casa.

La casa se construyó para el matrimonio formado por Antoni Borrell i Soler y María Àngels Macià i Monserdà entre los años 1908-1909 y pertenece a la "época blanca" de Puig. Àngels Macià era hija de Dolors Monserdà, suegra de Puig i Cadafalch.

Casamartina pudo contactar con los descendientes de la familia, así Maria Amèlia Canals i Borrell le pasó algunas fotografías del álbum familiar y le contó la historia de la casa.

Como se puede ver, aun podemos encontrar sorpresas en el mundo del modernismo.


Notícia aparecida en "El País" (Edición Catalunya), 14/09/2016



(El País, 15.09.2016)


* * *



A few days ago Josep Casamartina  Parassols sent me a picture of a house found in the online archive of the Centre Excursionista de Catalunya (CEC). In the archive was considered as a work of Joan Rubió i Bellver, a questionable attribution.

The house was familiar to me and seemed a project by Puig i Cadafalch. Indeed, it was. I had found the project of this house in a book published by the Art Historian Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. Andrea Mesecke had obtained it from the owners (in the Archive of the town of Sarrià it didn't exist).

So we knew that it corresponded to the Borrel house (sic), it was in Anglí street and that in some bibliography of Puig referred to it as dissapeared.

Moreover, Casamartina had seen a house in the Anglí street with a fence that resembled the work of Puig i Cadafalch. Once confronted, we saw that it was the same house.

The house was built for the marriage Antoni Borrell i Soler and Maria Àngels Macià i Monserdà between the years 1908-1909 and belongs to the "white period" of Puig. Àngels Macià was the daughter of Dolors Monserdà, mother in law of Puig i Cadafalch.

Casamartina took contact with the descendants of the family and Maria Amèlia Canals i Borrell gave him some photos from the family album and told him about the story of the house.


As you can see, we can still find surprises in the world of Art Nouveau.

You can see this article at "El País",  14/09/2016