vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 25 de juny de 2017

MONTSERRAT - Altar Immaculada - Pericas



Una de les primeres obres religioses de l'arquitecte Josep Maria Pericas va ser l'altar de la Immaculada a l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una obra influenciada en gran part per Gaudí, realitzada tota ella en marbre blanc. Trobem tant formes orgàniques com ara una mena de costellams, ossets com representacions florals en els lliris dels panells ceràmics i els arbres i corones d'heura dels esgrafiats. Els pinacles acaben tots ells en creus.


L'obra es va realitzar entre 1906 i 1910 i els elements decoratius (llànties, canelobres, etc)  també són d'En Pericas.

La Mare de Déu està flanquejada pels sants catalans Ramon Nonat i Josep Oriol.
En un dels murs hi ha la imatge de Sant Emilià, antic soldat romà, d'aquí l'espasa que porta. Sota del sant un tron.


* * * * *


Una de las primeras obras religiosas del arquitecto Josep Maria Pericas fue el altar de la Inmaculada en la Abadía de Montserrat.



Se trata de una obra influenciada en gran parte por Gaudí, realizada toda ella en mármol blanco. Encontramos tanto formas orgánicas (una especie de costillares, pequeños huesecitos) como representaciones florales (los lirios de los paneles cerámicos y los árboles y coronas de hiedra de los esgrafiados). Los pináculos acaban todos ellos en cruces.

La obra se realizó entre 1906 y 1910 y los elementos decorativos (lámparas, candelabros, etc) también son del propio Pericas.

La Virgen está flanqueada por los santos catalanes Ramón Nonato y Josep Oriol.
En uno de los muros está la imagen de San Emiliano, antiguo soldado romano, de ahí la espada que lleva. Debajo del santo un trono.


* * * * *


One of the first religious works of the architect Josep Maria Pericas was the altar of the Immaculate in the basilica of Montserrat.

It is a work very influenced by Gaudí all realized in white marble. We find both organic forms (a kind of ribs, small bones) as floral representations (the lilies of the ceramic panels and the trees and ivy crowns of the sgraffiti). All the pinnacles are crowned by crosses.



The work was done between 1906 and 1910 and the decorative elements (lamps, candelabras, etc.) are also designed by Pericas.

The Virgin is flanked by the Catalan saints Ramon Nonat and Josep Oriol.

On one of the walls is the image of Saint Emiliano, a former Roman soldier, hence the sword he carries. Under the saint a throne.


diumenge, 11 de juny de 2017

BARCELONA - El Buen Gusto Barcelonés


(fons Jorge Álvarez)

L'altra dia l'amic Jorge Álvarez em feia arribar còpia d'aquesta postal .

Es tracta del resultat de la reforma que Josep Pla va fer en el seu comerç de sabateria "El Buen Gusto Barcelonés"  ubicat en ple centre de Barcelona, al carrer de la Canuda, 3-5, l'abril del 1911.

Per aquesta reforma comptà amb dos dels millors decoradors de l'època: els escenògrafs del Liceu, Miquel Moragas i Salvador Alarma. La fusteria va anar a càrrec de J. Petit i F. Pañellas i el treball en vidre el féu el vitraller Joan Espinagosa.

Josep Pla oferia tots els serveis de la sabateria en la premsa.

Desgraciadament ja no existeix. Podem comparar la decoració de l'època amb l'actual.

(Google Maps)

* * * * *



Mi amigo Jorge Álvarez me pasaba la copia de esta postal.

Se trata del resultado de la reforma que José Pla inauguró en abril de 1911 en su comercio de zapatería "El Buen Gusto Barcelonés" ubicado en pleno centro de Barcelona, en la calle de la Canuda, 3-5.

Para esta reforma contó con dos de los mejores decoradores de la época: los escenógrafos del Liceu, Miquel Moragas y Salvador Alarma. La carpintería fue a cargo de J. Petit y F. Pañellas y el trabajo en vidrio fue a cargo del vidriero Joan Espinagosa.

Josep Pla ofrecía todos los servicios de la zapatería en la prensa.

Desgraciadamente ya no existe. Podemos comparar la decoración de la época con la actual.

* * * * *

My friend Jorge Alvarez send me the copy of this postcard.

This is the result of the reform that Josep Pla inaugurated in April 1911 in his footwear trade "El Buen Gusto Barcelonés" located in the heart of Barcelona, Canuda street, 3-5.

For this reform , he contracted on two of the best decorators of the time: the scenographers of the Liceu, Miquel Moragas and Salvador Alarma. The carpentry was by J. Petit and F. Pañellas and the work in glass was realized by the glassmaker Joan Espinagosa.

Josep Pla offered all the services of the shoe store in the press.


Unfortunately it no longer exists. We can compare the original decoration with the actual.

dilluns, 5 de juny de 2017

VALLADOLID - Cánovas del Castillo, 6


La casa de Julián Hernández (1916) és, potser, la  més catalana de les sis-set construccions modernistes que el mestre d'obres Modesto Coloma va projectar a Valladolid.

En ella pren referències al vessant historicista el qual es manifesta en les arcuacions superiors, la forma de la reixeria dels balcons que recorda els vitralls, les obertures d'arc apuntat d'influència gòtica i les figures escultòriques.

De les escultures podem veure uns titans que suporten els balcons del segon pis i  uns dracs de tors humà els del tercer.

Les finestres trilobulades del primer pis recorden les obertures de Domènech i Estapà.

En la pedra dels balcons hi ha una espècie de triglifs.

Coloma va néixer en un poble de Palència el 1840 i es va treure el títol de mestre d'obres a Valladolid, ciutat on morí el 1932.





* * * * * 

La casa de Julián Hernández (1916) es, quizás, la más catalana de las seis o siete construcciones modernistas que el maestro de obras Modesto Coloma proyectó en Valladolid.

En ella toma referencias a la vertiente más historicista la cual se manifiesta en las arquerías superiores, la forma de la rejería de los balcones que recuerda a las vidrieras, las oberturas de arco apuntado de influencia gótica y las figuras escultóricas.

Las esculturas se manifiestan en unos titanes que aguantan los balcones del segundo piso y unos dragones de torso humano los del tercero.

Las ventanas trilobuladas del primer piso recuerdan las oberturas de Domènech Estapà.

En la piedra de los balcones hay una especie de triglifos.

Coloma nació en un pueblo de Palencia en 1840 y obtuvo el título de maestro de obras en Valladolid, ciudad en la que murió en 1932.



* * * * *

The house of Julián Hernández (1916) is, perhaps, the most Catalan of the six or seven Art Nouveau constructions that the master  builder Modesto Coloma projected in Valladolid.

There are references to  the Historicism which is manifested in the upper arches, the form of the iron shape of the balconies that remembers to the stained glass, the gothic archs and the sculptural figures.

The sculptures are manifested in titans and dragons of human torso.

The trefoil windows of the first floor are based on those of Domènech Estapà.
In the stone of the balconies there is a sort of triglyphs.


Coloma was born in a little town of Palencia in 1840 and obtained the title of master builder in Valladolid, city in which he died in 1932.

dissabte, 27 de maig de 2017

SALOU - Dipòsit d'aigua



Al carrer del Nord de Salou, envoltada d'edificis d'apartaments, es troba aquest dipòsit d'aigua.

Es tracta d'un dipòsit recobert de trencadís que reposa en una estructura de maó vist formada per quatre pilars i una escala da cargol. Un  balcó circular superior completa el conjunt.

Es desconeix l'autor del mateix. Podria ser Domènec Sugranyes, l'autor d'algunes de les cases de Salou?





* * * * *

En la calle del Nord ("Norte") de Salou, rodeado de edificios de apartamentos, encontramos este curioso depósito de agua.

Se trata de un depósito recubierto por trencadís que se sustenta en una estructura de ladrillo formada por cuatro pilares y una escalera de caracol. Un balcón circular superior completa el conjunto.

Se desconoce el autor del mismo. ¿Podría tratarse de Domènec Sugranyes?


* * * * * 

In the Nord  ("North") street  of Salou, surrounded by apartment buildings, we find this curious water tank.

It is a tank covered by trencadís that consists on a brick structure formed by four pillars and a spiral staircase. A circular upper balcony completes the ensemble.


The author is unknown. Could it be Domènec Sugranyes?

diumenge, 21 de maig de 2017

LINARES - Círculo "El Liceo"



A Linares,  localitat situada en la província andalusa de Jaen, es troben alguns exemples d'edificis modernistes.

Un d'ells és l'edifici del Círculo "El Liceo". Correspon a l'antiga casa que l'arquitecte Luis López de Arce va edificar per a Faustino Caro Piñar.

La casa és de decoració eclèctica però l'arquitecte evoca el modernisme en la distribució i forma de les obertures.  Hi ha una clara influència geomètrica en l'Art Nouveau belga.



Aquesta seria la segona lleu incursió en el modernisme per part de López de Arce,  qui ja ho havia fet en el cine "Ideal Artístico" de Conca. En ambdues ciutats  exercí el càrrec d'arquitecte municipal.

* * * * * 

En Linares, localidad situada en la provincia andaluza de Jaén, encontramos algunos ejemplos de edificios modernistas.

Uno de ellos es el edificio del Círculo "El Liceo" y que corresponde a la antigua casa que el arquitecto Luis López de Arce edificó para Faustino Caro Piñar.

La casa es de decoración ecléctica pero el arquitecto evoca el modernismo en la distribución y forma de las oberturas. Hay una clara influencia geométrica en el Art Nouveau belga.

Esta sería la segunda leve incursión modernista por parte de López de Arce: la primera fue en el cine "Ideal Artístico" de Cuenca. En ambas ciudades ejerció el cargo de arquitecto municipal.



* * * * * 

In Linares, located in the Andalusian province of Jaén, we find some examples of Art Nouveau buildings.

One of them is the building of the "Círculo de El Liceo". Originally it was the house of Faustino Caro Piñar, projected by the architect Luis López de Arce.

The house is eclectically decorated but the architect evokes Art Nouveau in the layout and shape of the balconies. There is a clear geometrical influence on Belgian Art Nouveau.


This would be the second slight AN incursion by López de Arce: the first was in the cinema "Ideal Artistic" of Cuenca. In both cities he was  the municipal architect.


diumenge, 14 de maig de 2017

SORT - hotel Pessets


A la turística població de Sort, capital del Pallars Sobirà, a la província de Lleida, destaca plenament una mostra de modernisme popular, l'Hotel Pessets.

Es tracta de la reforma de l'antiga fonda que van fer el matrimoni format per Josep Farré Rafel i l'Adelaida Betriu en fer-se càrrec d'un negoci que havia obert les seves portes a mitjans del segle XIX.

La façana és plena de cares amb expressions burlesques, però el que més crida l'atenció és la presència de dues sirenes de tors nu, cua de peix i ales que no sabem què feien per aquells indrets, potser trobar-se amb alguna dona d'aigua de les valls, figura molt present en la mitologia pirinenca (a Euskal Herria hi ha l'equivalent en les lamies)

L'edifici és del 1922-1923.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)




En la turística población de Sort, capital del Pallars Sobirà, en la provincia de Lleida, destaca plenamente una muestra de modernismo popular, el Hotel Pessets.

Se trata de una reforma de la antigua fonda que realizó el matrimonio formado por Josep Farré Rafel y Adelaida Betriu al hacerse cargo de un negocio que había abierto sus puertas a mediados del siglo XIX.

La fachada está llena de caras con expresiones burlescas, pero lo que más llama la atención es la presencia de dos sirenas de torso desnudo, cola de pez y alas que no sabemos qué hacían por aquellos lugares, tal vez encontrarse con alguna "dona d'aigua" -mujer del agua- de aquellos valles, figura muy presente en la mitología pirenaica (en Euskal Herria hay el equivalente en las lamias)

El edificio es del 1922-23.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)


In the tourist town of Sort, the capital of Pallars Sobirà, in the province of Lleida, the Hotel Pessets stands out.

It is a reform of the old hotel that made the marriage formed by Josep Farré Rafel and Adelaida Betriu when taking over a business that had opened its doors in the mid-nineteenth century.

The facade is full of faces with burlesque expressions, but what is most striking is the presence of two sirens of naked torso, fish tail and wings that we do not know what they did for those places, maybe meet some "dona d'aigua "-woman of the water-of those valleys, figure very present in the Pyrenean mythology (in Euskal Herria there is the equivalent in lamias)

The building is from 1922-23.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

dissabte, 29 d’abril de 2017

BARCELONA - cinema Trilla

El 07-12-1911 s'inaugurava al carrer Gran de Gràcia, 171 el cinema Trilla anomenat així per estar proper a la plaça del mateix nom.

Es tractava d'un edifici projectat pel que fou president del Centre de Mestres d'Obra de Catalunya, en Joan Casadó Tisans, a petició de Pedro Py Berjoan.



La façana presentava un cos de coronament semicircular en el que destacava la figura central de mig cos d'una valquíria alada i dues torres laterals que presentaven una mena de monstres marins en cada angle principal. Aquestes figures es poden apreciar molt bé en les fotografies cedides per l'arquitecte Toshiaki Tange preses el 1973.

(foto Toshiaki Tange)

(foto Toshiaki Tange)

Casadó té altres manifestacions modernistes tant a Barcelona ciutat com a Arenys de Mar on dissenyà un altre cinema (del qual en parlarem més endavant), Cerdanyola del Vallès, El Masnou  i Sant Feliu de Guíxols.

L'octubre del 1920 el cinema passà a anomenar-se Estudio Cirera i compaginava el cinema amb espectacles dirigits pel personatge que li donà el nom, en Josep Cirera.

El 1925 passa a ser Select i el 1932 de la mà de Francesc Benages es va dur a terme una profunda reforma interior projectada per l'arquitecte Josep Plantada. L'exterior continuà igual.

El 1939 per imposició de la dictadura franquista va haver de castellanitzar el nom, passarà a Selecto i finalment desaparegué l'edifici a finals dels 70s.

(Vull donar les gràcies a Toshiaki Tange per les seves fotos)


* * * * * 

(convertit en Select)


El 07-12-1911 se inauguraba en la calle Gran de Gràcia, 171 el cine Trilla llamado así por estar cercano a la plaza homónima.

Se trataba de un edificio proyectado por el que fuera presidente del Centro de Maestros de Obra de Cataluña, Joan Casadó, a petición de Pedro Py Berjoan.

La fachada presentaba un cuerpo de coronamiento semicircular en el que destacaba la figura central de medio cuerpo de una valquiria alada y dos torres laterales que presentaban una especie de monstruos marinos en cada ángulo principal. Estas figuras se pueden apreciar muy bien en las fotografías cedidas por el arquitecto Toshiaki Tange tomadas en 1973.

Casadó diseñó otros edificios tanto en Barcelona ciudad como en Arenys de Mar donde proyectó otro cine (del que hablaremos más adelante), Cerdanyola del Vallès, El Masnou y Sant Feliu de Guíxols.

(foto Toshiaki Tange)


En octubre de 1920 el cine pasó a llamarse Estudio Cirera y compaginaba el cine con espectáculos dirigidos por el personaje que le dio el nombre, Josep Cirera.

En 1925 pasa a ser Select y en 1932 de la mano de Francisco Benages se lleva a cabo una profunda reforma interior proyectada por el arquitecto Josep Plantada. El exterior continuó igual.

En 1939 por imposición de la dictadura franquista castellanizó el nombre en Selecto y finalmente el edificio desapareció a finales de los 70s.

* * * * *

(foto Club Excursionista de Gràcia, festa de la Vellesa, 1935)

On 07-12-1911 was inaugurated in the street Gran de Gràcia, 171 the cinema Trilla named for the closest homonymous square.


(La Vanguardia, 07.12.1911)


It was a building designed by the former president of the Center of BuildMasters of Catalonia, Joan Casadó, at the request of Pedro Py Berjoan.

The facade had a semicircular body in which stood the central figure of a half-body of a winged valkyrie and two lateral towers that presented a species of marine monsters in each main angle. These figures can be seen very well in the photographs ceded by the architect Toshiaki Tange taken in 1973.

Casadó designed other buildings both in Barcelona city and in Arenys de Mar where he projected another cinema, Cerdanyola del Vallès, El Masnou and Sant Feliu de Guíxols.

In October of 1920 the cinema changed its name into Estudio Cirera and it combined the cinema with spectacles directed by the personage who gave the name, Josep Cirera.

In 1925 it happens to be Select and in 1932 the new owner, Francesc Benages, made a deep interior reform projected by the architect Josep Plantada.


In 1939 by imposition of the Franco dictatorship the name was translated to Spanish: Selecto and finally the building disappeared in the late 70s.

diumenge, 16 d’abril de 2017

BARCELONA / MONTMELÓ - Cases Delfí Sabadell



Lligo aquesta entrada com a continuació de la de l'estimat amic Miquel Cartisano a totbarcelona


Delfí  Sabadell va encarregar dues construccions al mestre d'obres Josep Masdeu:

1.- la seva casa a la cruïlla que formen el carrer La Corunya amb l'avinguda Meridiana de Barcelona. Construïda en un estil tardomodernista entre els anys 1914 i 1918 i que destaca per l'ús de la ceràmica, l'ús de referents catalanistes (escuts de Catalunya, Barcelona, sant Jordi) i els esgrafiats. La casa tot i destacar en el seu entorn encara ho faria més si no fos perquè va perdre el seu coronament tal com es pot veure en la fotografia antiga.



2.- Anys més tard, Sabadell li encomana la torre d'estiueig al poble de Montmeló (Vallès Oriental). Es tracta d'una antiga masia del s. XVII totalment reformada. Es repeteixen l'estil, el tema de la ceràmica, referents i ús d'esgrafiats. Es va dur a terme l'any 1920. Porta el sobrenom de "Masia Castellcanigó del Vallès". En La Vanguardia de 27/05/1924 Delfí Sabadell posa en lloguer una torre al Vallès Oriental que ve podria tractar-se d'aquesta mateixa.




(La Vanguardia, 27-05-1924)

Delfí Sabadell i Serra (1878-1961) era un empresari de bombes per a sabons i lleixius i tenia la casa-magatzem gairebé enfront de la casa barcelonina, a l'Avinguda de Meridiana amb La Corunya i Consell de Cent. Es tractava d'una construcció noucentista bastida per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt en diferents fases entre els anys 1918 i 1922. Es va enderrocar i en els seu lloc actualment es troba la seu de l'Orfeó Martinenc, entitat que casualment presidí Delfí Sabadell d'ençà del 1933.


Al poble de Montmeló va promocionar la construcció del Casino i d'una altra casa, el Casal de les Tres Creus, ambdues construccions a poques passes de la seva torre. La primera, obra del 1927 de Domènec Sugranyes, ja no existeix. La segona és una construcció original de forma octogonal de l'arquitecte Francesc Ferriol  (conegut per la difusió del modernisme a la província de Zamora), del 1929.


(La Vanguardia, 03-12-1981)

* * * * * *

Escribo esta como continuación de la del estimado amigo Miguel Cartisano en su blog totbarcelona


Delfín Sabadell encargó dos construcciones al maestro de obras Josep Masdeu:

1.- su casa en el cruce de la calle La Corunya con la avenida Meridiana de Barcelona. Construida en un estilo tardomodernista entre los años 1914 y 1918 y que destaca por el uso de la cerámica, el uso de referentes catalanistas (escudos de Cataluña, Barcelona, ​​San Jorge) y los esgrafiados. La casa a pesar de destacar en su entorno aún lo haría más si no fuera porque perdió su coronamiento tal como se puede apreciar en la fotografía antigua.



2.- Años más tarde, Sabadell le encarga el chalé de veraneo en el pueblo de Montmeló (Barcelona). Se trata de una antigua masía del s. XVII totalmente reformada. Se repiten el estilo, el tema de la cerámica, los referentes y el uso de esgrafiados. Se llevó a cabo en 1920. Se la conoce como "Masía Castellcanigó del Vallès". En La Vanguardia de 27.5.1924 Delfín Sabadell pone en alquiler una torre en el Vallès Oriental que podría tratarse de esta misma.



Delfin Sabadell  Serra (1878-1961) era un empresario de bombas para jabones y lejías y tenía la casa-almacén casi enfrente de la casa barcelonesa, en la Avenida de Meridiana con La Corunya y Consell de Cent. Se trataba de una construcción novecentista construida por el arquitecto Ramon Puig Gairalt en diferentes fases entre los años 1918 y 1922. Fue derruida y en su lugar actualmente se encuentra la sede del Orfeó Martinenc, entidad que casualmente presidió Delfín Sabadell desde 1933.

En el pueblo de Montmeló promocionó, además, la construcción del Casino y de otra casa, el Casal de las Tres Cruces, ambas construccionesmuy cercanas a su chalé. La primera, obra de 1927 de Domènec Sugranyes, ya no existe. La segunda es una construcción original de forma octogonal del arquitecto Francisco Ferriol (conocido por la difusión del modernismo en la provincia de Zamora), de 1929.

                                                   * * * * *

This article is a continuation of one of my dear friend Miguel Cartisano in his blog totbarcelona


Delfí Sabadell commissioned two constructions to the buildmaster Josep Masdeu:

1.- his house at the crossroads of La Corunya street with the Meridiana avenue in Barcelona. Built in a late Art Nouveau style between 1914 and 1918 and which stands out for the use of ceramics, the use of Catalan referents (shields of Catalonia, Barcelona, ​​Saint George) and sgraffiti.


2.- Years later, Sabadell comnissioned the summer cottage in the town of Montmeló (Barcelona) to ther same Masdeu. It is an old farmhouse from the 16th century totally reformed. The style, the subject of the ceramics, the referents and the use of sgraffiti are repeated. It was carried out in 1920. It is known as "Masía Castellcanigó del Vallès". In La Vanguardia of 27.5.1924 Delfí Sabadell puts in rent a tower in the Vallès Oriental that could be this same one.




Delfí Sabadell Serra (1878-1961) was an entrepreneur of bombs for soaps and bleaches and had the house-warehouse almost opposite the house of Barcelona, ​​on Avenida de Meridiana with La Corunya and Consell de Cent. It was a Noucentista construction built by the architect Ramon Puig Gairalt in different phases between the years 1918 and 1922. It was demolished and nowadays in its place stands the Orfeó Martinenc, entity that casually presided Delfí Sabadell from 1933.


In the village of Montmeló he also promoted the construction of the Casino and another house, the Casal de las Tres Cruces, both constructions very close to his chalet. The first, work of 1927 by Domènec Sugranyes, no longer exists. The second is an original octagonal construction of the architect Francisco Ferriol (known for the diffusion of Art Nouveau movement in the Spanish province of Zamora), 1929.