vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 20 d’agost de 2017

MONTFERRI - Montserrat - Jujol / Bassegoda



El maig del 1922 el jesuïta Mossèn Daniel Maria Vives mentre estava pregant al cambril del Monestir de Montserrat va tenir la idea de retre homenatge a la mare de Déu de Montserrat a les terres del Camp de Tarragona.

En tornar a Montferri, localitat d'on era fill, exposà el tema i la idea va tenir bona acollida. La família Ambròs /Vives va fer donació d'un turó de la seva propietat on poder bastir-hi una ermita amb la imatge de la Marededéu.

El 1925 Josep Maria Jujol feia el projecte de la mateixa i s'iniciaren les obres amb la col·laboració de tota la gent del poble.

La idea de Jujol era doble:  una aplicació de la idea gaudiniana de la construcció (acostar-se a la Natura, ús de l'arc catenari parabòl·lic, simbologies cristianes, com ara l'alçada de 33 m en record als anys que va viure Crist) i també una recreació de la muntanya de Montserrat. A la vegada, el temple tindria una mena de proa, un balcó, que l'orientaria cap a Montserrat.
Mossèn Vives abandonà la zona, el finançament anà disminuint i el temple resta inacabat.
En el 1985 es reprèn el projecte de la seva continuïtat. Es contacta amb l'arquitecte Joan Bassegoda de la Càtedra  Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) i amb la col·laboració de l'enginyer Josep Maria Llauradó i de Josep Maria Jané el temple s'enllesteix entre els anys 1990-1999 d'acord amb la idea de Jujol, fent servir també els seus elements decoratius.

(veure més imatges al final de l'article)



* * * * *

En mayo de 1922 el jesuita  P. Daniel Maria Vives mientras estaba orando en el camarín del Monasterio de Montserrat tuvo la idea de rendir homenaje a la Virgen de Montserrat en las tierras del Campo de Tarragona.

Al volver a su Montferri natal, expuso la idea y ésta tuvo buena acogida. La familia Ambròs / Vives hizo donación de una colina de su propiedad en la cual poder edificar una ermita con la imagen de la Virgen.

En 1925 Josep Maria Jujol realizó el proyecto de la misma y se iniciaron las obras con la colaboración de toda la gente del pueblo.

La idea de Jujol era doble: una aplicación de la idea gaudiniana de la construcción (acercarse a la Naturaleza, uso del arco catenario parabólico, simbologías cristianas, como por ejemplo  la altura de 33 m en recuerdo a los años que vivió Cristo) y también una recreación de la montaña de Montserrat. A la vez, el templo tendría una especie de proa, un balcón, que la orientaría hacia Montserrat.

Mossèn Vives abandonó la zona, la financiación fue disminuyendo, la construcción se fue abandonando y al final quedo inacabado.

En 1985 se retoma el proyecto de su continuidad. Se contacta con el arquitecto Juan Bassegoda de la Cátedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html y con la colaboración del ingeniero Josep Maria Llauradó y de Josep Maria Jané el templo se termina entre los años 1990-1999 de acuerdo con la idea de Jujol, utilizando también sus elementos decorativos.

(ver más imagenes al final del artículo)



* * * * *

In May 1922 the Jesuit Fr. Daniel Maria Vives while praying in the side-chapel of the Monastery of Montserrat had the idea to pay homage to the Virgin of Montserrat in the lands of the Field of Tarragona.

Returning to his native Montferri, he presented the idea to the people and it was well received. The Ambròs / Vives family donated a hill of their property in order to build a hermitage with the image of the Virgin.

In 1925 Josep Maria Jujol realized the project  and the works began with the collaboration of all the people of the town.

The idea of ​​Jujol was twofold: an application of the Gaudian idea of ​​construction (approaching nature, using the parabolic catenary arc, Christian symbols, such as 33 m height in memory of the years Christ lived) and a recreation of the mountain of Montserrat. At the same time, the temple would have a kind of prow, a balcony, oriented towards Montserrat.

Mossèn Vives left the area, the financing was decreasing, the construction was abandoned and in the end was unfinished.

In 1985 the project of its continuity is resumed. People contact with the architect Juan Bassegoda of the Gaudí Chair and with the collaboration of the engineer Josep Maria Llauradó and Josep Maria Jané the temple is finished between the years 1990-1999 according to the idea of ​​Jujol, also using its decorative elements.








 


 
 

 (fotos actuals de Valentí Pons Toujouse)




dissabte, 5 d’agost de 2017

TERRASSA - Masia Freixa

Masia Freixa (Josep Freixa Argemí)
Terrassa
Arquitecte: Lluís Muncunill
Triomf dels arcs parabòlics



  



 





(fotos: Valentí Pons i Toujouse)


diumenge, 30 de juliol de 2017

RODA DE TER - teatre



El 1916 la S.A. Cooperativa  del Ter (també coneguda com a Cooperativa Primera del Ter) encarregà a l'arquitecte Josep Canaleta el projecte d'un teatre.

Canaleta era un dels col·laboradors habituals de Gaudí i sembla que estava emparentat amb els Güell. Canaleta té obra modernista en la capital de la comarca d'Osona, Vic.

El seu treball, de maó vist, juga amb la forma i distribució de les obertures. L'interior del teatre era a l'italiana, no tinc fotografies del mateix.

El 2008 el Teatre va esdevenir Biblioteca dedicada a l'insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol i actualment acull el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter amb el recuperat teatre (ara Eliseu) i el llegat de Martí i Pol.





* * * * *



En 1916 la S.A. Cooperativa del Ter (también conocida como Cooperativa Primera del Ter) encargó al arquitecto Josep Canaleta el proyecto de su teatro.

Canaleta era uno de los colaboradores habituales de Gaudí y parece que estaba emparentado con la familia de los Güell. Canaleta tiene obra modernista en la capital de esta comarca de Osona, Vic.

Su trabajo, en ladrillo visto, juega con la forma y distribución de las oberturas. El interior del teatro era a la italiana, no tengo fotografías del mismo.

En el 2008 el Teatro se convirtió en Biblioteca dedicada al insigne poeta de Roda Miquel Martí i Pol y actualmente acoge el Centro Cultural Cooperativa Primera del Ter con el recuperado teatro (ahora Eliseu) y el legado de Martí i Pol.



* * * * *


In 1916 the S.A. Cooperativa del Ter (also known as Cooperativa Primera del Ter) commissioned the architect Josep Canaleta to design his theater.

Canaleta was one of the habitual collaborators of Gaudí and seems that it was related with the Güell family. Canaleta has Art Nouveau work in the capital of this area of Osona, Vic.

His work, in brick, plays with the shape and distribution of overtures. The interior of the theater was Italian, I have no pictures of it.


In 2008 the Theater became a library dedicated to the outstanding poet of Roda Miquel Martí i Pol and currently hosts the Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter with the recovered theater (now Eliseu) and the legacy of Martí i Pol.

dissabte, 8 de juliol de 2017

BARCELONA - cases Cairó - Rambla Prat

En molts ajuntaments en presentar els plànols dels edificis per obtenir el permís d'obres, no calia dibuixar la façana tal com quedaria, sinó tan sols el croquis de la mateixa.

Això fa que en alguns casos, en edificis ja desapareguts i dels quals no és té fotografies, no se sàpiga si eren o no modernistes.

En altres casos, a causa del canvi de denominació dels carrers o de numeració dels mateixos, dificulta la identificació de les cases.

Com a exemple, observem com a les cases Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona els plànols de les mateixes no tenen cap mena d'ornamentació quan són unes de les més significatives del modernisme gracienc i barceloní.

Van ser projectades per l'arquitecte Domènec Boada, any 1904.

 (fotos: Valentí Pons Toujouse)

(AHMB, exp. 2496-4p-)


* * * * *

En muchos ayuntamientos para obtener el permiso de obras de un edificio no hacía falta que el plano de fachada reflejara cómo sería la misma, bastaba tan solo con un croquis de la misma.

Por este motivo en algunos casos, en edificios desaparecidos y de los que no hay ninguna fotografía, no se sabe si  eran o no modernistas.

En otros casos, el cambio de denominación de las calles o de numeración de las mismas, dificulta la identificación de las casas.

Como ejemplo, observamos las casas Cairó de la Rambla de Prat de Barcelona, cuyos planos no tienen ningún tipo de ornamentación y en cambio son de las más significativas del modernismo de Gràcia y Barcelona.

Son  obra del arquitecto Domènec Boada, 1904.


 (fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * * 

In many municipalities in order to obtain the permission of works of a building it was not necessary that the plan of facade reflected how it would be, it was enough with only an sketch.

For this reason, in some dissapeared buildings, with no photo of them, it's rather difficult to know their style.

In other cases, due to the change of denomination of the streets or numbering of the same, difficult the identification of the houses.

As an example, we observe the houses Cairó in the  Rambla de Prat (Barcelona), whose plans do not have any type of ornamentation and, they are some of the most significant of the Catalan Art Nouveau.


They were projected by the architect Domènec Boada, 1904.

diumenge, 2 de juliol de 2017

LLEÓ (LEÓN) - Cine Olimpia



L'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de Torí del 1902 va ser una de les grans difusores del modernisme austríac, la Sezession, per tota Europa.

La majoria de les construccions van ser projectades i dissenyades per l'arquitecte Raimondo d'Aronco

Catàlegs, revistes i premsa es feien ressò dels diferents pavellons i això va motivar que arquitectes que mai abans havien projectat edificis modernistes fessin els seus intents.

Un exemple el trobem en el desaparegut cine Olimpia a Lleó. Es tracta d'una obra que va néixer com a pavelló provisional  de la mà de Julio Llamas Llamazares i que va projectar l'arquitecte historicista Arsenio Alonso el 1908.

En ella podem observar la influència esmentada, per exemple ens podem fixar en el pavelló del Japó de l'Exposició torinesa (com hem dit obra de D'Aronco)
Segons Ricardo Muñoz Fajardo, en el seu llibre "Arquitectura modernista en Castilla y León"  l'obra va estar dempeus fins al 1910.

TORÍ - Pavelló del Japó

* * * * *

La Exposición Internacional de Artes Decorativas de Turín de 1902 fue una de las grandes difusoras del modernismo austríaco, la Sezession, por toda Europa.
La mayoría de las construcciones fueron proyectadas y diseñadas por el arquitecto Raimondo d'Aronco

Catálogos, revistas y prensa se hacían eco de los diferentes pabellones y motivó que arquitectos que nunca antes habían proyectado edificios modernistas se atreviesen con alguna obra.

Es el caso del desaparecido cine Olimpia en León. Se trata de una obra que nació como pabellón provisional, a petición de Julio Llamas Llamazares, y que proyectó el arquitecto historicista Arsenio Alonso en 1908.

En ella podemos observar la influencia que manifestábamos,  por ejemplo en el pabellón de Japón de la Exposición turinesa (como hemos mencionado obra de D'Aronco)

Según Ricardo Muñoz Fajardo, en su libro "Arquitectura modernista en Castilla y León" la obra se mantuvo hasta 1910.



* * * * *

The International Exhibition of Decorative Arts of Turin of 1902 was one of the great diffusers of the Austrian Art Nouveau, the Sezession, all over Europe.

Most of the constructions were designed by the architect Raimondo d'Aronco.

Catalogs, magazines and newspapers were echoing the different pavilions and motivated that architects who had never before projected Art Nouveau buildings dared to try design some exemples.

This is the case of the dissapeared Olimpia cinema in León. Initially was a provisional pavilion for spectacles. It was by request of Julio Llamas Llamazares, and was projected by the historicist architect Arsenio Alonso in 1908.

In it we can observe the influence that we manifested, for example of the pavilion of Japan of the Turin Exhibition (as we have mentioned work of D'Aronco)

According to Ricardo Muñoz Fajardo, in his book " Arquitectura modernista en Castilla y León " the building dissapeared 

diumenge, 25 de juny de 2017

MONTSERRAT - Altar Immaculada - Pericas



Una de les primeres obres religioses de l'arquitecte Josep Maria Pericas va ser l'altar de la Immaculada a l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una obra influenciada en gran part per Gaudí, realitzada tota ella en marbre blanc. Trobem tant formes orgàniques com ara una mena de costellams, ossets com representacions florals en els lliris dels panells ceràmics i els arbres i corones d'heura dels esgrafiats. Els pinacles acaben tots ells en creus.


L'obra es va realitzar entre 1906 i 1910 i els elements decoratius (llànties, canelobres, etc)  també són d'En Pericas.

La Mare de Déu està flanquejada pels sants catalans Ramon Nonat i Josep Oriol.
En un dels murs hi ha la imatge de Sant Emilià, antic soldat romà, d'aquí l'espasa que porta. Sota del sant un tron.


* * * * *


Una de las primeras obras religiosas del arquitecto Josep Maria Pericas fue el altar de la Inmaculada en la Abadía de Montserrat.



Se trata de una obra influenciada en gran parte por Gaudí, realizada toda ella en mármol blanco. Encontramos tanto formas orgánicas (una especie de costillares, pequeños huesecitos) como representaciones florales (los lirios de los paneles cerámicos y los árboles y coronas de hiedra de los esgrafiados). Los pináculos acaban todos ellos en cruces.

La obra se realizó entre 1906 y 1910 y los elementos decorativos (lámparas, candelabros, etc) también son del propio Pericas.

La Virgen está flanqueada por los santos catalanes Ramón Nonato y Josep Oriol.
En uno de los muros está la imagen de San Emiliano, antiguo soldado romano, de ahí la espada que lleva. Debajo del santo un trono.


* * * * *


One of the first religious works of the architect Josep Maria Pericas was the altar of the Immaculate in the basilica of Montserrat.

It is a work very influenced by Gaudí all realized in white marble. We find both organic forms (a kind of ribs, small bones) as floral representations (the lilies of the ceramic panels and the trees and ivy crowns of the sgraffiti). All the pinnacles are crowned by crosses.



The work was done between 1906 and 1910 and the decorative elements (lamps, candelabras, etc.) are also designed by Pericas.

The Virgin is flanked by the Catalan saints Ramon Nonat and Josep Oriol.

On one of the walls is the image of Saint Emiliano, a former Roman soldier, hence the sword he carries. Under the saint a throne.