vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 16 de desembre de 2017

BARCELONA - vestíbuls de l'Eixample (2)

Més exemples d'entrada a edificis de l'Eixample barceloní (carrer Girona)
Más ejemplos de entrada a edificio del Eixample barcelonés (calle Girona)
More examples of entrance to Barcelona's Eixample buildings (Girona street)











fotos: Valentí Pons i Toujouse

dissabte, 9 de desembre de 2017

BARCELONA - vestíbuls de l'Eixample

Exemples d'entrada a edificis de l'Eixample barceloní
Ejemplos de entrada a edificio del Eixample barcelonés
Examples of entrance to Barcelona's Eixample buildings









fotos: Valentí Pons i Toujouse

diumenge, 3 de desembre de 2017

Miquel Blay - "Els primers freds"


MNAC (foto: Valentí Pons Toujouse)

Aprofitant que han arribat els primers freds, publiquem aquest article sobre l'escultura d'en Miquel Blay "Els primers freds".

Es tracta d'una escultura projectada el 1892 quan l'artista es trobava a Roma després dels seu període d'estudi a París. L'estàtua vol trencar amb l'academicisme oficial i s'apropa a un incipient modernisme.

MNAC (foto: Valentí Pons Toujouse)

En ella es representen dues figures, un avi i presumiblement la seva néta asseguts en un banc de pedra. Ell, arrugat, encorbat, encongit pel fred amb una mirada perduda, resignada al pas del temps i al fred; ella buscant la protecció de l'avi, mirant-lo amb tendresa, amb un futur per davant.

L'escultura va obtenir el primer premi en la " Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid " (Madrid, 1892).

L'original, en marbre (amb els personatges nus), es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i en bronze (i amb els personatges vestits) al Museu de la Garrotxa (Olot). L'esbós, realitzat a Roma en fang no cuit, es troba al Museu d'Art de Girona

Al Jardín Botánico Carlos Thays de la Plaza Italia, districte de Palermo de Buenos Aires hi ha una representació de l'estàtua.

 Jardín Botánico -Buenos Aires- (foto: Robert Wright)

* * * * * 

Aprovechando que han llegado los primeros fríos, publicamos este artículo sobre la escultura de Miquel Blay "Los primeros fríos".

Se trata de una escultura proyectada en 1892 cuando el artista se encontraba en Roma después de su período de estudio en París. La estatua pretende romper con el academicismo oficial y se acerca a un incipiente modernismo.

En ella se representan dos figuras, un abuelo y, presumiblemente, su nieta sentados en un banco de piedra. Él, arrugado, encorvado, encogido por el frío con una mirada perdida, resignada al paso del tiempo y al frío; ella buscando la protección del abuelo, mirándolo con ternura, con un futuro por delante.

La escultura obtuvo el primer premio en la "Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid" (Madrid, 1892).

El original, en mármol (con los personajes desnudos), se encuentra en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) y en bronce (y con los personajes vestidos) en el Museu de la Garrotxa (Olot). El boceto, realizado en Roma en barro no cocido, se encuentra en el Museu d'Art de Girona

Museu de la Garrotxa


En el Jardín Botánico Carlos Thays de la Plaza Italia, distrito de Palermo de Buenos Aires hay una representación de la estatua.

MNAC (foto: Valentí Pons Toujouse)

* * * * *

With the arrival of  the first cold weather, we publish this article about the sculpture of Miquel Blay "The First Freeze".

It is a sculpture projected in 1892 when the artist was in Rome after his period of study in Paris. The statue tries to break with the official academicism and approaches an incipient Art Nouveau.

It depicts two figures, a grandfather and, presumably, his granddaughter sitting on a stone bench. He, wrinkled, stooped, shrunken by the cold with a lost look, resigned to the pass of time and cold; she looking for the protection of her grandfather, looking at him with tenderness.

The sculpture won the first prize in the "National Exhibition of Fine Arts of Madrid" (Madrid, 1892).

The original, in marble (with the naked characters), is in the Museu Nacional d'Art de Catalunya  ("National Art Museum of Catalonia", MNAC) and in bronze (and with the characters dressed) in the Museu de la Garrotxa (Olot). The sketch, made in Rome in uncooked clay, is in the Museu d'Art de Girona


In the Jardín Botánico Carlos Thays of Plaza Italia, Palermo district of Buenos Aires there is a representation of the statue.

Museu d'Art de Girona - esbós

diumenge, 26 de novembre de 2017

Primera casa de Gaudí

(Arxiu Municipal Districte Sant Martí - Barcelona)

Aquests dies coincidint amb la inauguració de la restauració de la Casa Vicens, s'està anunciant com la primera casa d'en Gaudí.

La casa Vicens és del 1883, però Gaudí ja havia projectat com a mínim una altra casa anteriorment.

Es tracta de la casa que va dissenyar per a Eulàlia Dalmau Galtés el 1880. No sabem com era decorativament, sembla més aviat una senzilla casa unifamiliar composta de planta baixa i pis.

Estava situada a l'antic poble de Sant Martí de Provençals, actualment part del Districte de Sant Martí de Barcelona. La seva adreça actual seria carrer Consell de Cent, cap al número 601, tocant al carrer Independència.

La casa, si es va arribar a construir, ja no existeix. Només queda constància de la mateixa en el plànol presentat per a la llicència d'obres.

* * * * *

Estos días coincidiendo con la inauguración de la restauración de la Casa Vicens, se está publicitando como la primera casa de Gaudí.

La casa Vicens es del 1883, pero Gaudí ya había proyectado como mínimo otra casa anteriormente.

Se trata de la casa que diseñó para Eulàlia Dalmau Galtés en 1880. No sabemos cómo era decorativamente, parece ser que se trataba de una sencilla casa unifamiliar compuesta de planta baja y piso.

Estaba situada en el antiguo pueblo de Sant Martí de Provençals, actualmente parte del Distrito de Sant Martí de Barcelona. Su dirección actual correspondería a la calle Consell de Cent, hacia el número 601, cercana a la calle Independència.

La casa, si se llegó a construir, ya no existe. Sólo queda constancia de la misma en el proyecto presentado para la licencia de obras.

* * * * *

These days coinciding with the inauguration of the restoration of the Casa Vicens, it is being publicized as if it were the first house of Gaudí.

The Vicens house dates from 1883, but Gaudí had already planned at least one other house previously.

This was the house thet he designed for Eulàlia Dalmau Galtés in 1880. We do not know how it was decoratively, it seems that it was a simple single-family house composed of ground floor and floor.

It was located in the old town of Sant Martí de Provençals, now part of the Sant Martí District of Barcelona. Its current address would correspond to the Consell de Cent street, more or less at number 601, close to the Independència street.


The house, if it was built, no longer exists. There is only the plan presented for the works license.

diumenge, 19 de novembre de 2017

ARENYS DE MAR - cine Dore


El mestre d'obres Joan Casadó que a Barcelona havia projectats els cines "Palacio Parisien" (1904) i Trilla (1911), va ser també l'autor del cine Doré a Arenys de Mar.

Dades del cine Trilla (clicar a l'enllaç):

Es tractava d'un edifici típicament modernista del qual destacaven l'ornamentació  vegetal a les obertures, el gran floró de la cresteria i una garlanda floral que resseguia la part inferior de la façana. Tres obertures ovalades en forma d'arc de ferradura donaven accés a la sala, entre aquestes es trobaven les taquilles. A cada extrem dels baixos hi havia un pedestal amb el bust d'un personatge no identificat.

La vida d'aquest cine va ser relativament curta. Es va inaugurar el 1912, però el 1925 es va enderrocar per possibilitar la construcció del mercat, també modernista.

En aquells anys va conviure amb l'altre cine d'Arenys de Mar, la "Sala Mercè", actualment també inexistent.

El peticionari d'aquest edifici va ser Miquel Vidal, del qual no tinc més notícies.

Dono les gràcies a Hug Palou, director de l'Arxiu Municipal Fidel Fita, per haver-me facilitat l'accés a les dades de l'edifici.


* * * * *

El maestro de obras Juan Casadó que en Barcelona había proyectados los cines "Palacio Parisien" (1904) y Trilla (1911), fue también el autor del cine Doré en Arenys de Mar.

Datos del cine Trilla (clicar en el enlace):

Se trataba de un edificio típicamente modernista en el que destacaban la ornamentación vegetal en las oberturas, el gran florón de la crestería y una guirnalda floral que recorría la parte inferior de la fachada. Tres oberturas ovaladas en forma de arco de herradura daban acceso a la sala, entre estas se encontraban las taquillas. En cada extremo de los bajos había un pedestal con el busto de un personaje no identificado.

La vida de este cine fue relativamente corta. Se inauguró en 1912, pero en 1925 se derribó con  motivo de la construcción del mercado, también modernista.


Mientras estuvo activo convivió con el otro cine de Arenys de Mar, la "Sala Mercè", actualment también inexistente.


El peticionario de este edificio fue Miquel Vidal, del que no tengo más noticias.


Doy las gracias a Hug Palou, director del Archivo Municipal Fidel Fita, por haberme facilitado el acceso a los datos del edificio.


* * * * *

The master builder Juan Casadó, who in Barcelona had designed the cinemas "Palacio Parisien" (1904) and Trilla (1911), was also the author of the cinema Doré in Arenys de Mar.

cinema Trilla:

It was a typical Art Nouveauist building whose highlights were the vegetable ornamentation in the openings, the large flower-bed of the cresting stone and a floral garland that ran along the lower part of the façade. Three oval openings in the shape of a horseshoe arch gave access to the room, among these were the lockers. At each lateral there was a pedestal with the bust of an unidentified man.

The life of this cinema was relatively short. It was inaugurated in 1912, but in 1925 it was demolished to make possible the construction of the market, also Art Nouveau.

In those yearsthere was another cinema in Arenys de Mar, the "Sala Mercè", now also non-existent.

The petitioner for this building was Miquel Vidal, of whom I have no further news.

I thank Hug Palou, director of the Arxiu Municipal Fidel Fita, for facilitating access to the building's data.

dimecres, 1 de novembre de 2017

BARCELONA - Puig i Cadafalch - panteó Terrades Brutau



A la família Terradas - Brutau, Puig i Cadafalch els hi va projectar tant la casa per viure (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) com el panteó (Cementiri de Montjuïc, 1905-1906).

En aquestes imatges podem veure el panteó en forma d'escalinata que s'enlaira cap a una columna esculturada.

* * * * *

A la familia Terradas - Brutau, Puig i Cadafalch les proyectó tanto la casa para vivir (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) como el panteón (Cementerio de Montjuïc, 1905-1906).

En estas imágenes podemos ver el panteón en forma de escalinata que conduce hasta una columna muy esculpida.

* * * **

For the family Terradas- Brutau, Puig i Cadafalch not only projected the house to live (Av. Diagonal, 416-420, 1903-1905) but their tomb (Cemetery of Montjuïc, 1905-1906).

In these images we can see the tomb in the shape of a stairway that leads to a very sculpted column.

(fotos: Valentí Pons i Toujouse)















diumenge, 22 d’octubre de 2017

BARCELONA - Cine Eldorado - Plaça Catalunya


(Lluís Girau Iglesias, 1928)

Al lloc on hi ha avui la gran botiga de Zara a la Plaça Catalunya i que abans havia estatjat el Banco de Bilbao, hi havia hagut el Teatre Eldorado.

El 1913 aquest teatre fou objecte d'una gran reforma que el convertí en el Gran Cine Eldorado, inaugurat el 8 de juny amb la projecció de la pel·lícula "Sangre andaluza"

(La Publicidad, 08/06/1913)

El nou edifici seguia els cànons de l'arquitecte austríac Otto Wagner i estava profusament decorat en el seu exterior com es pot veure en les fotografies.

En la seva decoració va intervenir la Casa Esteva.

El nom de l'arquitecte és propi de les "dades corruptes" de l'amic Enric Comas: sempre s'ha esmentat a Joan Bruguera Roget com l'autor del projecte quan del cert és que era obra de Felip Bruguera, un arquitecte amb molt poca obra, fill del mestre d'obres Joan Bruguera Díaz. Reivindiquem amb aquest article la seva autoria.

El Teatre-Cine tancà el 1928 i el  1929 fou adquirit pel Banc Central qui ordenà el seu enderrocament, encara que el solar romangué sense construir fins que al 1945 l'adquirí el Banc de Bilbao per edificar la seva seu a Barcelona, la qual s'inaugurà el 1952.

* * * * *
(Josep Brangulí)

En el lugar donde está hoy la gran tienda de Zara en la Plaza Catalunya y que antes había sido  el Banco de Bilbao, antes se levantava el Teatro Eldorado.

En 1913 este teatro fue objeto de una gran reforma que lo convirtió en el Gran Cine Eldorado, inaugurado el 8 de junio con la proyección de la película "Sangre andaluza"

El nuevo edificio seguía los cánones del arquitecto austríaco Otto Wagner y estaba profusamente decorado en su exterior como se puede ver en las fotografías.

En su decoración intervino la Casa Esteva.

El nombre del arquitecto es propio de los "datos corruptos" del amigo Enric Comas: siempre se ha mencionado a Joan Bruguera Roget como el autor del proyecto cuando lo cierto es que éste era obra de Felip Bruguera, un arquitecto con muy poca obra, hijo del maestro de obras Joan Bruguera Díaz. Reivindicamos con esta artículo su autoría.

El Teatro-Cine cerró en 1928 y en 1929 fue adquirido por el Banco Central quien ordenó su derribo, aunque el solar permaneció sin construir hasta que en 1945 lo adquirió el Banco de Bilbao para edificar su sede en Barcelona, ​​la cual se inauguró en 1952.

* * * * *
(Josep Brangulí)

In the place where today is the great shop of Zara in the Plaza Catalunya and that previously had been the Bank of Bilbao, before was raised the Eldorado Theater.

In 1913 this theater was the object of a greatr reform that made it the Gran Cine Eldorado, inaugurated on June 8 with the screening of the film "Sangre Andaluza"

The new building followed the canons of the Austrian architect Otto Wagner and was profusely decorated in its exterior as can be seen in the photographs.

In its decoration intervened the Casa Esteva.

The name of the architect is typical of the "corrupt data" of  mys friend Enric Comas: Joan Bruguera Roget has always been mentioned as the author of the project when the truth is that this was the work of Felip Bruguera, an architect with very little work, son of the masterbuilder Joan Bruguera Díaz. We claim with this article its authorship.

The Theater-Cinema closed in 1928 and in 1929 it was acquired by Banco Central, which ordered its demolition, although the site remained without buildings until in 1945 when it was acquired by the Banco de Bilbao to build its headquarters in Barcelona, ​​which was inaugurated in 1952 .


diumenge, 8 d’octubre de 2017

BARCELONA - Hotel Quatre Nacions / Cuatro Naciones




L'Hotel Cuatro Naciones (Quatre Nacions) situat a la Rambla dels Caputxins, 37 (ara Rambla, 38) era un dels més sumptuosos i importants de la ciutat i anà adaptant la decoració als gustos dels temps.

La primera notícia que és té és del 1717 quan el genovès Gippini  hi traslladà la trattoria "Cuatro Naciones". El 1770 pertanyia als també italians Fortis i Primatesta i després passà a mans de diversos amos, també italians.

El 1848 hi ha una reforma de l'arquitecte Francesc Daniel Molina que aquells mateixos anys estava arranjant la Plaça Reial i que també va dissenyar la casa contigua, el número 40, que s'ajuntà posteriorment amb la de l'hotel.

Als baixos de l'hotel hi havia el "Gran Cafè Nacional"



Entre els anys 1906 i 1907 a petició de Francesc Espinàs es dugué a terme una reforma interior modernista que afectà principalment al Cafè.  Aquesta reforma la va projectar l'arquitecte Jeroni F. Granell amb la col·laboració, entre d'altres, de la decoració de la casa Saumell, els escultors Mas i Tarrach, la fusteria de Queraltó i Planas i l'ebenisteria de Ruiz i Castellfort.

La nova decoració s'inaugurà el juny del 1907 amb el banquet de noces de la soprano catalana Maria Barrientos i l'argentí Jorge Keen.



Al setembre del mateix any ja anunciava la seva decoració "Art Nouveau" en la premsa.

(La Vanguardia, 29.09.1907)


La part decorativa del cafè va quedar tapada amb els anys i el 2006 va reaparèixer quan ja era sucursal del Banc de Bilbao.

(El Periódico, 04.05.2006)

Les fotos d'aquest reportatge me les ha passat en Ramon Sales a qui vull agrair la seva contribució.

* * * * * 



El Hotel Cuatro Naciones situado en la Rambla de los Capuchinos, 37 (actual Rambla, 38) era uno de los más suntuosos e importantes de la ciudad y fue adaptando la decoración conforme cambiaban los gustos.

La primera noticia que se tiene del mismo es del 1717 cuando el genovés Gippini  trasladó en este lugar la trattoria "Cuatro Naciones". En 1770 pertenecía a los también italianos Fortis y Primatesta y luego pasó a manos de varios dueños, todos ellositalianos.

En 1848 hay una reforma del arquitecto Francesc Daniel Molina, que aquellos mismos años estaba urbanizando la Plaça Reial y que también diseñó la casa contigua, el número 40, anexionada posteriormente con la del hotel.

En los bajos del hotel se ubicaba el "Gran Café Nacional"

Entre los años 1906 y 1907 a petición de Francisco Espinás se llevó a cabo una reforma interior modernista que afectó principalmente al Café. Esta reforma la proyectó el arquitecto Jeroni F. Granell con la colaboración, entre otros, en la decoración de la casa Saumell, los escultores Mas y Tarrach, la carpintería de Queraltó y Planas y la ebanistería de Ruiz y Castellfort.



La nueva decoración se inauguró en junio de 1907 con el banquete de boda de la soprano catalana María Barrientos y el argentino Jorge Keen.


En septiembre del mismo año ya anunciaba su decoración "Art Nouveau" en la prensa.

La parte decorativa del Café quedó tapada con los años y fue e 2006 cuando reapareció, cuando era sucursal del Banco de Bilbao.

Las fotos de este reportaje me las ha pasado Ramón Sales a quien quiero agradecer su contribución.

* * * * *


The Hotel "Cuatro Naciones" located on La Rambla, 38 was one of the most sumptuous and important in Barcelona and was adapting the decoration accroding with the new styles.

The first news of the hotel are from 1717 when the Genoese Gippini transferred in this place the trattoria "Cuatro Naciones". In 1770 it belonged to the Italians Fortis and Primatesta and soon passed in the hands of several owners, all them Italians.

In 1848 there is a reform of the architect Francesc Daniel Molina, who was working in those years in the urbanization of Plaça Reial and who also designed the adjoining house, number 40, later annexed with the hotel.

In the basement of the hotel was located the "Great National Café"



Between the years 1906 and 1907 at the request of Francisco Espinás was carried out a Art Nouveau interior reform that mainly affected the Café. This reform was projected by the architect Jeroni F. Granell with the collaboration, among others, of decoration house Saumell, sculptors Mas and Tarrach, the carpentry of Queraltó and Planas and the cabinetmaking of Ruiz and Castellfort.
The new decoration was inaugurated in June 1907 with the wedding banquet of the Catalan soprano Maria Barrientos and the Argentine Jorge Keen.

In September of the same year announced its decoration "Art Nouveau" in the press.

The decorative part of the Café was covered with the years and was 2006 when it reappeared, when it was branch of the Bank of Bilbao.


Ramon Sales passed me the photos of this post  to whom I want to thank your contribution.