BARCELONA - Roger de Llúria, 129

Aquest edifici és la casa Marià Pau projectada per Juli Maria Fossas Martínez (1868-1946) el 1905 i enllestida el 1907.

Juli M. Fossas és un dels arquitectes més manieristes dintre del modernisme català. Va començar, a l'igual que la majoria d'arquitectes de la seva generació, amb edificis neogòtics i eclèctics. Alguns d'aquests projectes estan signats o compartits amb el seu pare, Modest Fossas.

Entre els seus edificis cal esmentar les cases Josefa Villanueva (Roger de Llúria, 80 - València, 312, 1904/09), Jaume Llacuna (Villarroel, 159, 1906), Andrés Clarós (Riera Alta, 40, 1906), Josep Alemany (Mallorca, 125, 1907), totes elles a Barcelona, també construí magatzems i fàbriques (Apresto de Sederias a Barcelona el 1906/07, Olis Regàs a l'Hospitalet, 1911), diversos panteons als cementiris de Barcelona i el Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat. Més endavant canvia el modernisme català pel d'influència austríaca i això es pot veure en els diversos grups de cases barates que bastí per al Foment de la Propietat (Barcelona, carrer Comte Güell; Terrassa, Sabadell, Badalona).

La seva darrera etapa està marcada pel noucentisme i pel conjunt de cases pertanyents a les Colònies de Periodistes dels barris de la Salut (Gràcia, Barcelona) i Horta.

La casa que ens ocupa és simètrica respecte a l'eix central amb les obertures de la planta baixa i el coronament fortament ressaltats i dues tribunes al pis principal. La darrera planta, sota el coronament, presenta esgrafiats florals.

Fossas va ser arquitecte municipal de Barcelona, Malgrat de Mar, El Masnou i Arenys de Mar.

Este edificio es la casa Mariano Pau proyectada por Juli Maria Fossas Martínez (1868-1946) el 1905 y finalizada el 1907.

Juli M. Fossas es uno de los arquitectos más manieristas dentro del modernismo catalán. Empezó, como la mayoría de arquitectos de su generación, con edificios neogóticos y eclécticos. Algunos de sus primeros proyectos están firmados o compartidos con su padre, Modest Fossas.

Entre sus edificios cabe reseñar las casas Josefa Villanueva (Roger de Llúria, 80 - València, 312, 1904/09), Jaume Llacuna (Villarroel, 159, 1906), Andrés Clarós (Riera Alta, 40, 1906), Josep Alemany (Mallorca, 125, 1907), todas ellas en Barcelona, también construyó almacenes y fábricas (Apresto de Sederias en Barcelona el 1906/07, Aceites Regàs en l'Hospitalet, 1911), diversos panteones en los cementirios de Barcelona y el Tercer Misterio de Dolor del Rosario Monumental de Montserrat. Más tarde cambió el modernismo catalán por el de influencia austríaca, lo cual se puede observar en los diversos grupos de casas baratas que edifició para el Fomento de la Propiedad (Barcelona, calle Comte Güell; Terrassa, Sabadell, Badalona).

Su última etapa está marcada por el noucentismo y por el conjunt de casas pertenecientes a las Colonies de Periodistas en los barrios de la Salud (Gràcia, Barcelona) y Horta.

La casa de hoy es simétrica respecto a su eje central con los huecos de la planta baja y el coronamiento fuertemente resaltados y dos miradores en el piso principal. La última planta, debajo del coronamiento, presenta esgrafiados florales.

Fossas fué arquitecto municipal de Barcelona, Malgrat de Mar, El Masnou y Arenys de Mar.

BARCELONA - Farmàcia Pedrell

La farmàcia Pedrell es troba al carrer Sant Pere més Baix, núm. 52 de Barcelona.

Aquesta farmàcia presenta uns interessants vitralls obra de Joan Espinagosa, el que desconeixia era quin era l'arquitecte que havia projectat la reforma modernista. Gràcies a l'obertura gratuïta de l'hemeroteca de La Vanguardia he trobat qui la va dissenyar.

L'arquitecte que va dissenyar aquesta farmàcia va ser Manuel Joaquim Raspall l'any 1903. Així doncs ja tenim una altra obra modernista d'en Raspall. Raspall juntament amb els mestres d'obra Josep Graner i Josep Masdeu són els autors que varen crear més obres modernistes.

L'obra de Raspall es distribueix entre Barcelona i el Vallès principalment, encara que també en té a Tarragona, Mallorca, Centelles, Terrassa i L'Hospitalet de Llobregat.

La farmacia Pedrell se encuentra en la calle Sant Pere més Baix, núm. 52 de Barcelona.

Esta farmacia presenta unos interesantes vitrales obra de Joan Espinagosa, lo que yo desconocía era quién fué el arquitecto que había proyectado la reforma modernista. Gracies a la posibilidad de consultar gratuitamente la hemeroteca de La Vanguardia he encontrado quién la diseñó.

El arquitecto en cuestión de esta farmacia fué Manuel Joaquim Raspall el año 1903. Así, pues, ya tenemos otra obra modernista de Raspall. Raspall juntamente con los maestros de obra Josep Graner y Josep Masdeu son los autores más prolíficos en obras modernistas.

La obra de Raspall se distribuye entre Barcelona y el Vallès principalmente, aunque también tiene en Tarragona, Mallorca, Centelles, Terrassa y L'Hospitalet de Llobregat.