A la carretera que va de Montcada i Reixac a Badalona, “la Vallesana”, al costat de la Masia de Can Filaina (s. XVIII) Agustí Valentí, joier de Barcelona que tenia la seva casa al costat del Palau de la Música, va comprar uns terrenys per edificar la seva casa d’estiueig.
La casa respon al concepte català de “torre” donat que l’element més destacat de la mateixa és la torre quadrangular lateral . Als terrenys s’accedeix per un arc ondulat en el qual, com a la casa, el maó vist es combina amb la ceràmica vidriada blava i blanca donant-li un agradable toc modernista. L’arc presenta sota la teulada una joc de maons que recorda als que solia utilitzar Bernardí Martorell.
La casa presenta una estructura més pròpia del noucentisme que s’estava desenvolupant, juntament amb el racionalisme, en aquella època, el 1927, però els tocs cromàtics, el tractament de les obertures, les quals tenen una forma diferent en cada planta, les columnes helicoïdals i el trencadís de la porxada d’entrada ens permeten classificar-la com a tardomodernista.
Si per la casa de Barcelona, al carrer Sant Pere més Alt cantonada amb Amadeu Vives, Valentí va requerir els serveis de l’arquitecte Antoni Millàs, en aquesta ocasió va adreçar-se al conegut mestre d’obres Josep Graner. Més endavant es construiria una altra casa al costat d’aquesta i que seria dissenyada per un altre facultatiu, l’arquitecte Lluís Gonzaga Colomer, conegut per les seves múltiples cases noucentistes.
Josep Graner va ser mestre d'obres municipal de Montcada i Reixac entre els anys 1880 i 1915 i després continuà col·laborant amb l'Ajuntament.
* * * * *
En la carretera que va de Montcada i Reixac en Badalona, "la Vallesana", junto a la Masía de Can Filaina (s. XVIII) Agustín Valentí, joyero de Barcelona que tenía su casa junto al Palau de la Música, compró unos terrenos para edificar su casa de veraneo.
La casa responde al concepto catalán de "torre" dado que el elemento más destacado de la misma es la torre cuadrangular lateral. A los terrenos se accede por un arco ondulado en el que, al igual que en la casa, el ladrillo visto se combina con la cerámica vidriada azul y blanca dándole un agradable toque modernista. El arco presenta bajo el tejado un juego de ladrillos que recuerda a los que solía utilizar Bernardí Martorell.
La casa presenta una estructura más propia del noucentismo que se estaba desarrollando, junto con el racionalismo, en aquella época, 1927, pero los toques cromáticos, el tratamiento de las oberturas, las cuales tienen una forma diferente en cada planta, las columnas helicoidales y el trencadís del porche de entrada nos permiten clasificarla como tardomodernista.
Si para la casa de Barcelona, en la calle Sant Pere més Alt esquina con Amadeu Vives, Valentí requirió los servicios del arquitecto Antoni Millàs, en esta ocasión se dirigió al conocido maestro de obras Josep Graner. Más adelante se construiría otra casa al lado de esta y que sería diseñada por otro facultativo, el arquitecto Luis Gonzaga Colomer, conocido por sus múltiples casas novecentistas.
Josep Graner fue maestro de obras municipal de Montcada i Reixac entre los años 1880 y 1915 y después continuó colaborando con el Ayuntamiento.
