Cliqueu per accedir al:

dissabte, 3 de desembre del 2011

VILANOVA I LA GELTRÚ - Magdalena Miró, 1 - Rambla Josep Tomàs Ventosa


Per últim aquest mes fem ressenya a aquesta casa que s’ha construït recentment a Vilanova i la Geltrú, a la confluència del carrer de Magdalena Miró amb la Rambla Josep Tomàs Ventosa i que pel seu coronament ondulat, la forma bombada dels balcons, els guardapols dels mateixos, la tribuna cantonera i la decoració vegetal permet considerar-la coma  neomodernista.

Ignoro el seu promotor així com el nom de l’arquitecte.

La seva forma permet la seva integració en el casc antic de la vila. A més el segon cos del carrer Magdalena Miró és més baix per tal d’adaptar-lo a l’alçada de les edificacions d’aquella via.




Por último este mes hacemos reseña a esta casa que han construido recientemente en Vilanova i la Geltrú, en la confluencia de la calle Magdalena Miró con la Rambla Josep Tomás Ventosa y que por su coronamiento ondulado, la forma abombada de los balcones, los guardapolvos de los mismos, la tribuna esquinera y la decoración vegetal permite considerarla coma neomodernista.

Ignoro su promotor así como el nombre del arquitecto.

Su forma permite la integración en el casco antiguo de la villa. Además el segundo cuerpo de la calle Magdalena Miró es más bajo para así adaptarlo a la altura de las edificaciones de aquella vía.

GETXO - tomba Emilio Basagoiti


En el cementiri de Santa María de Getxo ens trobem aquesta tomba que sorprèn pel seu tractament volumètric.

Una parella de nens observen com dos personatges enlairen el taüt cap al cel on un àngel està esperant rebre’l.

Les figures tenen certa reminiscència a les emprades per Marià Benlliure en el panteó de Julián Gayarre (El Roncal, Navarra). Però el que emparenta més el monument amb el modernisme és la base pètria del mateix inspirat sembla en el monument que Josep Llimona va aixecar al Doctor Robert a Barcelona (1904/10).

L’escultor del conjunt és Miguel García de Salazar i es va bastir cap al 1918.




En el cementerio de Santa María de Getxo nos encontramos esta tumba que sorprende por su tratamiento volumétrico.

Una pareja de niños observan como dos personajes elevan el ataúd hacia el cielo donde un ángel está esperando recibirlo.

Las figuras tienen cierta reminiscencia a las empleadas por Mariano Benlliure en el panteón de Julián Gayarre (El Roncal, Navarra). Pero lo que permite inscribir el monumento en el modernismo es la base pétrea del mismo seguramente inspirada en el monumento que Josep Llimona levantó al Doctor Robert en Barcelona (1904/10).

El escultor del conjunto es Miguel García de Salazar y se construyó hacia 1918.

CASTELLAR DEL VALLÈS - Carretera de Sentmenat, 20


A l’entrada del nucli antic de Castellar sobta aquesta casa modernista pel seu tractament de les obertures, on la de la planta baixa, l’entrada a la botiga, ocupa amb el seu gran arc de ferradura gairebé tota la paret; en la primera planta l’arc és més petit, però es veu ampliat pel trencadís bicolor que li dóna profunditat i en la planta de les golfes l’arc és substituït per tres arcs lligats, també de ferradura. Tres cercles, un de complet, rematen la façana.

Els arcs estan emmarcats per rajoles de dos colors.

La botiga té l’aparador de fusta amb decoració vegetal.

La casa és coneguda com Ca l’Anastasi Miralles encara que aquest no va ser el seu promotor, sinó que ho va ser Joan Ramoneda el 1910 qui la va construir com a casa i com a cansaladeria.

El mestre d’obres que la va projectar va ser el conegut Josep Graner.



En la entrada del casco antiguo de Castellar sorprende esta casa modernista por su tratamiento de las oberturas: en la planta baja, la entrada a la tienda, ocupa con su gran arco de herradura casi toda la pared, en la primera planta el arco es más pequeño, pero se ve ampliado por el trencadís bicolor que le da profundidad y en la planta de la buhardilla del arco es sustituido por tres arcos ligados, también de herradura. Tres círculos, uno completo, rematan la fachada.

Los arcos están enmarcados por baldosas de dos colores.

La tienda tiene el escaparate de madera con decoración vegetal.

La casa es conocida como Ca l'Anastasi Miralles aunque éste no fue su promotor, sino que lo fue Juan Ramoneda en 1910 quien la construyó como casa y como tocinería.

El maestro de obras que la proyectó fue el conocido Josep Graner.