Cliqueu per accedir al:

diumenge, 17 de novembre del 2013

LONDRES - paons

Rosemary Conijn m’ha fet arribar aquests paons per afegir a la col·lecció.

Aquests són d’estil déco i es troben als magatzems Harrods de Londres.

Tant ella com el seu marit, el Ron Conijn, són uns apassionats del modernisme. Des d’Holanda organitzen visites als cellers modernistes de Catalunya conjugant la cultura enològica i l’arquitectònica. A més m'estan fent descobrir els exemples modernistes holandesos.






Rosemary Conijn me ha hecho llegar estos pavos para añadir a la colección.

Estos son de estilo déco y se encuentran en los almacenes Harrods de Londres.


Tanto ella como su marido, Ron Conijn, son unos apasionados del modernismo. Desde Holanda organizan visitas a las bodegas modernistas de Cataluña conjugando la cultura enológica y la arquitectónica. Además me están enseñando los ejemplos modernistas holandeses.

divendres, 8 de novembre del 2013

BANYOLES - cementiri


El 1912 l’Ajuntament de Banyoles va decidir construir un nou cementiri als afores, a la Carretera a Besalú, i va decidir encomanar el projecte del mateix a l’arquitecte gironí Joan Roca i Pinet el qual s’havia titulat a Barcelona el 1910.

Les obres es van perllongar en el temps, van tenir diverses interrupcions, però finalment es van enllestir el 1914.

Està distribuït en quadrangles enjardinats envoltats pels nínxols, el quals presenten un treball modernista contingut en els que els diferents compartiments estan separats per fines columnes d’on arrenquen les arcades. En cada una de les separacions de les arcades se succeeixen alternativament una creu feta de flors i un rombe format per quatre roses, mentre que en els extrems són cares d’àngels. Mentre que els nínxols frontals pertanyen a una sola família, els laterals estan compartimentats en grups de quatre.

El 1916 el mateix arquitecte amplià el recinte del cementiri.

En algunes publicacions constava com a arquitecte del cementiri l’arquitecte Manuel Almeda, aquest era l’arquitecte provincial de Girona i segurament fou qui donà el vist-i-plau al projecte de Roca.




En 1912 el Ayuntamiento de Banyoles decidió construir un nuevo cementerio en las afueras, en la Carretera a Besalú, y decidió encomendar el proyecto del mismo al arquitecto gerundense Joan Roca i Pinet que se había titulado en Barcelona en 1910.

Las obras se prolongaron en el tiempo, tuvieron varias interrupciones, pero finalmente se terminaron en 1914.

Está distribuido en cuadrángulos ajardinados rodeados por nichos, que presentan un trabajo modernista contenido en el que los diferentes compartimentos están separados por finas columnas de donde arrancan las arcadas. En cada una de las separaciones de las arcadas se suceden alternativamente una cruz hecha de flores y un rombo formado por cuatro rosas, mientras que en los extremos son caras de ángeles. Los nichos frontales pertenecen a una sola familia, los laterales están compartimentados en grupos de cuatro.

En 1916 el mismo arquitecto amplió el recinto del cementerio.

En algunas publicaciones constaba como arquitecto del cementerio el arquitecto Manuel Almeda, que era el arquitecto provincial de Girona y seguramente quien dió el visto bueno al proyecto de Roca.

dissabte, 2 de novembre del 2013

VILA-SECA - Fàbrica d'Enllumenat (final)

Si al juny del 2011 parlàvem de la Fàbrica d'Enllumenat de Vila-seca

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

aquest mes de novembre hem de comentar que el juny del 2013 l'Ajuntament de Vila-seca va decidir de començar a enderrocar-la per tal d'engrandir la plaça de l'Església Vella tot i que l'edifici estava catalogat com "bé d'interés cultural".

Un altre edifici modernista que desapareix i aquest era força original.

(foto Javier Díaz Plaza, Diari de Tarragona, 03/06/2013)




Si en junio de 2011 hablábamos de la Fábrica de Alumbrado de Vila-seca

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

este mes de noviembre hemos de comentar que en junio de 2013 el Ayuntamiento de Vila-seca decidió comenzar a derribarla para agrandar la plaza de la Iglesia Vieja y eso a pesar de que el edificio estaba catalogado como "bien de interés cultural ".

Otro edificio modernista que desaparece y éste, además, bastante original.