CASTROMOCHO (Palència) - casa

Fa uns anys vam anar a Palència a resseguir la ruta de les esglésies romàniques de la província. Encara que no eren romàniques, ens van recomanar de visitar les dues esglésies d'una petita població agrícola de la Tierra de Campos: Castromocho, situada a tocar de la província de Valladolid.

Es tractava de les esglésies de Santa Maria de Colaña (s XV amb restes mudèjars i gòtiques) i la de San Esteban (ss XVI-XIX amb una interessant portalada plateresca).

Però la meva sorpresa va ser veure enfront de l'església parroquial una casa modernista de forta arrel modernista catalana.

És una casa feta de maó vist, amb una interessant finestra al pis superior. Unes àligues de forja es poden veure en les finestres i el balcó té als extrems dels ferros unes aus mitològiques. Una franja de ceràmica fa ressaltar les finestres del pis superior.

Quan vaig publicar el meu llibre del modernisme la vaig deixar com a anònima, però ara gràcies als amics de Castromocho al Facebook he pogut saber que és obra de l'enginyer Fernando de Orduña el qual anys després bastiria una altra casa modernista a Calahorra (La Rioja), la coneguda com a "Casa de les Cariàtides".

Aquesta de Castromocho és una construcció molt interessant i més sabent l'estranyesa que devia comportar al 1907 la seva erecció en aquesta localitat.

Ignoro qui va ser el seu promotor.

Hace unos años fuimos a Palencia a recorrer la ruta de las iglesias románicas de la provincia. Aunque no eran románicas, nos recomendaron visitar las dos iglesias de una pequeña población agrícola de la Tierra de Campos: Castromocho, ubicada junto a la provincia de Valladolid.

Se trataba de las iglesias de Santa María de Colaña (s XV con restos mudéjares y góticos) y la de San Esteban (ss XVI-XIX con una interesante portada plateresca).

Pero mi sorpresa fue encontrar frente a la iglesia parroquial una casa modernista de fuerte influencia del modernismo catalán.

Es una casa de ladrillo visto, con una interesante ventana en el piso superior. Unas águilas de forja se observan en las ventanas y el balcón tiene en los extremos de los hierros unas aves mitológicas. Una franja de cerámica resalta las ventanas del piso superior.

Cuando publiqué mi libro sobre el modernismo la dejé como anónima, pero ahora gracias a los amigos de Castromocho en Facebook he podido saber que es obra del ingeniero Fernando de Orduña el cual años después construiría otra casa modernista en Calahorra (La Rioja), la conocida como "Casa de las Cariátides".

Esta de Castromocho es una construcción muy interesante y más sabiendo la extrañeza que debía comportar su construcción en esta localidad en 1907.

Ignoro quién fue su promotor.

                                               * * * * *

A few years ago we went to Palencia to travel the route of the Romanesque churches of the province. Though not Romanesque, we were recommended to visit the two churches in a small agricultural community of Tierra de Campos: Castromocho, located next to Valladolid province.

These were the churches of Santa Maria de Colaña (s XV with Moorish and Gothic remains) and San Esteban (ss XVI-XIX with an interesting Plateresque portal).

But my surprise was found in front of the parish church an Art Nouveaut house with strong influence of Catalan Modernisme.

It is a brick house with an interesting window on the top floor. A forging eagles are seen in the windows and the balcony has mythological birds. A strip of ceramic highlights the first floor windows.

When I published my book on modernism I left it as anonymous, but now the friends of Castromocho on Facebook have notified me that is the work of engineer Fernando Orduña which years later would build another Art Nouveau house in Calahorra (La Rioja), the known and "House of the Caryatids"

.

This of Castromocho is a very interesting building and I think about the strangeness that should entail  this construction in this town in 1907.

I do not know who was his promoter.

PALAFRUGELL - General Guitart

La millor manera de conèixer l'autor d'un edifici és consultar els plànols originals del mateix. Per això hi ha dues maneres: o bé consultar els plànols (originals o còpies) que tinguin els propietaris i/o l'arxiu de l'arquitecte de l'època o bé consultar els Arxius Municipals, Històrics, Comarcals, etc.

Molts cops, però, els plànols s'han perdut o han desaparegut, en altres casos hi ha localitats on no era obligatori presentar-los en la llicència d'expedient d'obres.

En el cas dels Arxius públics et pots trobar que el plànol està signat per un arquitecte, mestre d'obres o enginyer que no és el mateix que el que té el propietari o l'arxiu d'un arquitecte. Això es deu en la impossibilitat en molts municipis que l'arquitecte municipal construís obra privada. En aquest cas si l'arquitecte municipal construïa obra d'un particular feia signar els plànols a un altre facultatiu.

Tot això bé, perquè l'altre dia vaig descobrir gràcies a la col·laboració de l'arxivera municipal de Palafrugell, la Concepció Saurí, que un edifici d'aquella localitat que sempre s'havia atribuït a l'arquitecte Josep Goday i bastit l'any 1910 (i així ho tenia en el meu Inventari del Modernisme), era en realitat obra de l'arquitecte General Guitart i del 1907. En aquest cas, hem vist que consultant l'Arxiu hem pogut esbrinar l'arquitecte autor d'una construcció.

General Guitart és un arquitecte amb obra modernista a diferents localitats catalanes: Barcelona, Gràcia (Barcelona), Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell (cal esmentar la fàbrica de Can Mario i el seu dipòsit d'aigua), Alella, etc.

La casa en qüestió es troba al carrer Garriga i va ser promoguda per Juan Miquel.

Ara em queda passar per l'Arxiu aviam si puc obtenir una fotocòpia o fer una foto al plànol.

Aprofito per donar les gràcies a tots els arxivers i arxiveres que m'han permés consultar expedients d'obres i que m'han ajudat a trobar els autors, propietaris i anys de construcció de tants edificis. 

La mejor manera de conocer el autor de un edificio es consultar los planos originales del mismo, bien consultando los planos (originales o copias) que tengan los propietarios y/o el archivo del arquitecto de la época o bien consultando los Archivos Municipales, Históricos, Comarcales, etc.

Muchas veces, sin embargo, los planos se han perdido o han desaparecido. En otros casos, no se encuentran porque hay localidades donde no era obligatorio presentarlos con la licencia de expediente de obras.

En el caso de los Archivos públicos, hay planos firmados por un arquitecto, maestro de obras o ingeniero, distinto al que firma el plano que tiene el propietario o al del archivo del arquitecto. Esto se debe a la imposibilidad, en muchos municipios, de que el arquitecto municipal construyera obra privada. En este caso, si el arquitecto municipal construía obras para particulares, otro facultativo firmaba sus planos.

Esta introducción se debe a que el otro día descubrí, gracias a la colaboración de la archivera municipal de Palafrugell, Concepción Saurí, que un edificio de aquella localidad que siempre se había atribuido al arquitecto Josep Goday y datado en 1910 (y así lo tenía en mi Inventario del Modernismo), era en realidad obra del arquitecto General Guitart y del 1907. En este caso, consultando el Archivo hemos podido averiguar el arquitecto autor de una construcción.

General Guitart es un arquitecto con obra modernista en diferentes localidades catalanas: Barcelona, ​​Gràcia (Barcelona), Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell (cabe mencionar la fábrica de Can Mario y su depósito de agua), Alella, etc.

La casa en cuestión se encuentra en la calle Garriga y fue promovida por Juan Miguel.

Aprovecho para dar las gracias a todos los archiveros y archiveras que me han permitido consultar expedientes de obras y que me han ayudado a encontrar a los autores, propietarios y años de construcción de tantos edificios.

BARCELONA - panteó Urrutia

Encara que no sigui modernista, parlarem d’aquesta tomba perquè és una de les més monumentals que es troben al cementiri barceloní de Montjuïc.

La tomba la podem trobar a la via de Sant Oleguer, a l’agrupació 5à i ocupa els solars 136 i 137.

Es va construir entre els anys 1908 i 1911 amb un disseny de l‘arquitecte Antoni Vila Palmés per a la família d’Augusto Urrutia.

Un pòrtic o loggia còncau compost per columnes d’inspiració jònica fan que la vista convergeixi en la figura d’un gran àngel desconsolat per la mort de les persones. L’àngel es va canviar amb el decurs de la construcció del panteó donat que és diferent al projectat en el plànol presentat a l’Ajuntament. Una altra figura, ara desapareguda,  estava al capdamunt  del pòrtic.

Antoni Vila s’havia titulat a Barcelona el 1888 i la major part de la seva obra es troba a Barcelona, sobretot al barri de Vallcarca i a la zona del mercat de Sant Antoni, encara que també té obres a Vilafranca del Penedès (d’on va ser arquitecte municipal poc després d’acabar la carrera), a Mataró, Terrassa i L’Albiol. També va ser arquitecte municipal de Barcelona.

Va ser l’arquitecte de la família Urrutia per a qui va construir la casa a Barcelona (1902), la casa d’estiueig (1913, casa atribuïda per l’autor d’aquest article en una entrada en el seu bloc) i la casa de la mort (1908).

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/02/lalbiol-villa-urrutia.html

Augusto Urrutia Roldán era un basc tractant de cacau a Veneçuela que es va casar amb la tarragonina Josefina Miró i Gascó, cosina del pintor Joan Miró, a l’església de la Bonanova el 3 d’octubre de 1909. La parella va tenir quatre fills.

L’escultor de l’àngel és Martínez Fortuny.

El curiós del cas és que al cementiri de Les Corts tornem a trobar el mateix àngel.

En una tomba més senzilla, la dissenyada per l’arquitecte Ignasi Adroer el 1940 per a Pilar Nogués, vídua de Sanfeliu, s’encarrega al marbrista Josep Planas la realització d’un àngel que és una còpia del de la tomba Urrutia.

Aquesta es troba al departament 5è, número 7.

Josep Planas va ser un dels marbristes típics del modernisme català, juntament amb el taller Serra i Figueras, els germans Ventura, i el taller de Babot i Arjalaguet. Planas té obres al propi cementiri de Montjuïc i als altres de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès, a Valladolid i a d’altres.

Aunque no sea modernista, hablaremos de esta tumba porque es una de las más monumentales que se encuentran en el cementerio barcelonés de Montjuïc.

La tumba la podemos encontrar en la vía de Sant Oleguer, en la agrupación 5A y ocupa los solares 136 y 137.

Se construyó entre los años 1908 y 1911 con un diseño del arquitecto Antoni Vila Palmés para la familia de Augusto Urrutia.

Un pórtico o loggia cóncavo compuesto por columnas de inspiración jónica hacen que la vista converja en la figura de un gran ángel desconsolado por la muerte de las personas. El ángel fue modificado en el transcurso de la construcción del panteón dado que es diferente al proyectado en el plano presentado en el Ayuntamiento. Otra figura, ahora desaparecida, estaba en lo alto del pórtico.

Antoni Vila se había titulado en Barcelona en 1888 y la mayor parte de su obra se encuentra en Barcelona, sobre todo en el barrio de Vallcarca y en la zona del mercado de San Antonio, aunque también tiene obras en Vilafranca del Penedès (de donde fue arquitecto municipal poco después de terminar la carrera), en Mataró, Terrassa y L'Albiol. También fue arquitecto municipal de Barcelona.

Fue el arquitecto de la familia Urrutia para quien construyó la casa en Barcelona (1902), la casa de veraneo (1913, casa atribuida por el autor de este artículo en una entrada en su blog) y la casa de la muerte (1908).

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/02/lalbiol-villa-urrutia.html

Augusto Urrutia Roldán era un vasco tratando de cacao en Venezuela que se casó con la tarraconense Josefina Miró y Gascó, prima del pintor Joan Miró, en la iglesia de la Bonanova el 3 de octubre de 1909. La pareja tuvo cuatro hijos.

El escultor del ángel es Martínez Fortuny.

Lo curioso del caso es que en el cementerio de Les Corts volvemos a encontrar el mismo ángel.

En una tumba más sencilla, la diseñada por el arquitecto Ignacio Adroer en 1940 para Pilar Nogués, viuda de Sanfeliu, se encarga al marmolista José Planas la realización de un ángel que es una copia del de la tumba Urrutia.

Esta se encuentra en el departamento 5º, número 7.

Josep Planas fue uno de los marmolistas típicos del modernismo catalán, junto con el taller Serra y Figueras, los hermanos Ventura, y el taller de Babot y Arjalaguet. Planas tiene obras en el propio cementerio de Montjuïc y los demás de Barcelona, en Cerdanyola del Vallés, en Valladolid y en otros.

Although not modernist, this tomb is interesting because it is one of the most monumental in Barcelona's Montjuïc cemetery.

The tomb can be found in the Street of Sant Oleguer in the group 5A, parcels 136 and 137.

It was built between 1908 and 1911, designed by architect Antoni Vila Palmés for the family of Augusto Urrutia.

A concave porch or loggia composed of Ionic columns make see the figure of a great angel heartbroken by the death of people. The angel was amended during the construction of the Pantheon because it is different than projected in the plane presented at City Hall. Another figure, now dissapeared, was at the top of the porch.

Antoni Vila had graduated in Barcelona in 1888 and most of his work is in Barcelona, especially in the neighborhood of Vallcarca and the area of the market Sant Antoni, but also has works in Vilafranca del Penedès (where it was municipal architect shortly after finishing the carrier),  in Mataró, Terrassa and L'Albiol. He was municipal architect of Barcelona.

Vila was the architect of the Urrutia family who built the house in Barcelona (1902) Summer House (1913, house attributed by the author of this article in a blog entry) and the last House (1908).

http://vptmod.blogspot.com.es/2011/02/lalbiol-villa-urrutia.html

Augusto Urrutia Roldán was a Basque trying to cocoa in Venezuela who married  Josefina Miró Gascó, cousin of the painter Joan Miró, in the church of la Bonanova on October 3, 1909. The couple had four children.

The sculptor of the angel was Martínez Fortuny.

The odd thing is that in the cemetery of Les Corts we find the same angel.

In a simpler grave, designed by architect Ignacio Adroer in 1940 to Pilar Nogués, widow of Sanfeliu, there is a copy of this angel sculptured by Josep Planas.

This is located in the department 5, Number 7.

Josep Planas was on of the typical monumental masons of Catalan modernism, along with Serra i Figueras, Ventura brothers and Babot i Arjalaguet. Planas has works in the cemetery of Montjuïc itself and the other cemeteries in Barcelona, Cerdanyola del Vallés, Valladolid and others.

fotos: Valentí Pons

plànols: Arxiu Municipal de Barcelona