Cliqueu per accedir al:

dilluns, 22 de juny del 2015

BARCELONA - Panteó dels Bombers - Sellés

 

El 1904 es va convocar el concurs per a construir el panteó del Cos de Bombers de Barcelona.

Acudiren diversos arquitectes entre els que cal nomenar a Emili Llatas i Gabriel Borrell, Josep Plantada Artigas, Ezequiel Porcel i aquest que ens ocupa el de Salvador Sellés.

Desconeixem quin d'ells va guanyar el concursi si es va arribar a construir algun d'ells.

El panteó de Sellés presenta diverses cúpules: dues en l'eix central, una d'interior coronada per uns àngels que miren cap a l'exterior rematada aquesta per una creu. La cúpula central exterior forma part d'una arc parabòl·lic "arrelat"  en el cos central. Les altres cúpules estan en els cossos laterals.

Es poden veure també dos conjunts escultòrics: en un els bombers apaguen un foc i en l'altre hi ha un carro de bombers.

El pantéo tindria forma d'una estrella de vuit puntes. Presenta aspectes típics del modernisme català i una certa influència gaudiniana.

Salvador Sellés era un dels arquitectes municipals de Barcelona i la major part de la seva obra modernista es troba a Cadaqués i a Caldes d'Estrac (Caldetes)

Podeu veure una altra obra de Sellés a:


* * * * *


En 1904 se convocó el concurso para construir el panteón del Cuerpo de Bomberos de Barcelona.

A él acudieron diversoss arquitectos entre los que hay que nombrar a Emilio Llatas y Gabriel Borrell, Josep Plantada Artigas, Ezequiel Porcel y éste que nos ocupa, el de Salvador Sellés.

Desconocemos cuál de ellos ganó el concurso y si se llegó a construir alguno de ellos.

El panteón de Sellés presenta varias cúpulas: dos en el eje central, una interior coronada por unos ángeles que miran hacia la exterior rematada por una cruz. La cúpula central exterior forma parte de un arco parabólico "plantado" en el cuerpo central. Las otras cúpulas están en los cuerpos laterales.

Se pueden ver también dos conjuntos escultóricos: en uno los bomberos apagan un fuego y en el otro hay un carro de bomberos.

El Panteón tendría forma de una estrella de ocho puntas. Presenta aspectos típicos del modernismo catalán y una cierta influencia gaudiniana.

Salvador Sellés era uno de los arquitectos municipales de Barcelona y la mayor parte de su obra modernista se encuentra en Cadaqués y en Caldes d'Estrac (Caldetes)

Puede ver otra obra de Sellés en:




In 1904 was organized a competition in order to build the Pantheon of the Fire Department of Barcelona.

Several architects sent their works such as Emili Llatas and Gabriel Borrell, Josep Plantada Artigas, Ezequiel Porcel and the one of this article: Salvador Sellés.

We do not know which of them won the competition and if it some of them was built.

The Pantheon of Sellés presents several domes, two in the central axis, one of them interior crowned by angels who look to the other one which is topped by a cross. The dome is part of a central outer parabolic arc "rooted" in the central body. The other domes are in the lateral bodies.

You can also see two groups of sculptures: firemen extinguishing a fire and in the other there is a fire engine.

Pantheon takes form of an eight-pointed star. Presents typical aspects of Catalan modernism and a certain influence of Gaudí.

Salvador Sellés was one of the architects of Municipality of Barcelona and his Art Nouveau works are mainly in Cadaqués and Caldes d'Estrac (Caldetes)

You can see another work of Sellés in:

dissabte, 6 de juny del 2015

BARCELONA - un nou Puig i Cadafalch

L'altra dia estava mirant plànols de l'Arxiu Municipal de Barcelona per tal de trobar qui va ser l'arquitecte que va dissenyar un petit magatzem que es troba al carrer d'Esparreguerra de Barcelona, al barri de Gràcia.

Finalment el vaig trobar i quina va ser la meva sorpresa en comprovar que l'autor del mateix no era un altre que .. Josep Puig i Cadafalch!!!




Encara que una obra menor no deixa de ser una obra d'un dels grans mestres del modernisme català i universal.

Es tracta d'un pavelló que va sol·licitar construir Jacint Ballesté el 1902 com a continuació de la seva casa al carrer Gran de Gràcia, 17. Aquest pavelló es troba a l'antic carrer de Santa Bàrbara, avui d'Esparreguera, i arriba gairebé a la Riera de Sant Miquel.



Actualment es troba bastant malmès, amb les obertures tapiades, però encara es poden observar alguns esgrafiats modernistes i resta de rajoles ceràmiques a tocar de la Riera.

Cal esmentar els merlets típics de Puig i Cadafalch, l'arrebossat de la façana reforçat amb el maó vist de l'arcada de les obertures i els ferros entre els merlets.

El projecte està més treballat que la construcció, potser a causa del deteriorament sofert o potser perquè no s'arribés a construir tal com es va projectar.



La solució de pavelló lateral amb merlets es podria comparar a l'emprada el 1905 en la casa del doctor Sastre i Marquès que el mateix Puig i Cadafalch va construir al carrer del cardenal Vives i Tutó de Sarrià.

El 1911 Jacint Ballesté va reformar la façana de Gran de Gràcia però aquest cop el projecte està signat per l'arquitecte Vicenç Artigas Albertí.


Al propi barri de Gràcia trobem una solució similar, però més elaborada, al carrer Benet Mercadé on, al número 33, l'arquitecte Ignasi Colomer Oms va projectar el magatzem d'Antoni Capell el 1911.

                                            * * * * *


El otro día miraba planos del Archivo Municipal de Barcelona para intentar encontrar quién fue el arquitecto que diseñó un pequeño almacén que se encuentra en la calle de Esparreguerra de Barcelona, ​​en el barrio de Gracia.

Finalmente lo encontré y cuál fue mi sorpresa al comprobar que el autor del mismo no era otro que
¡¡¡ Josep Puig i Cadafalch!!!

Aunque se trata de una obra menor, no deja de ser una obra de uno de los grandes maestros del modernismo catalán y universal.

Se trata de un pabellón que solicitó construir Jacinto Ballesté en 1902 como prolongación de su casa en la calle Gran de Gràcia, 17. Este pabellón se encuentra en la antigua calle de Santa Bárbara, hoy de Esparreguera, y llega casi a la Riera de Sant Miquel.

Actualmente se encuentra bastante dañado, con las aberturas tapiadas, pero todavía se pueden distinguir algunos esgrafiados modernistas y restos de baldosas cerámicas junto a la Riera.



Cabe mencionar las almenas típicas de Puig i Cadafalch, el revoque de la fachada reforzado con el ladrillo visto de la arcada de las oberturas y los hierros entre las almenas.

El proyecto está más trabajado que la construcción, tal vez debido al deterioro sufrido o tal vez porque no se llegara a construir tal como se proyectó.

La solución de pabellón lateral con almenas se podría comparar a la empleada en 1905 en la casa del doctor Sastre i Marqués que el mismo Puig y Cadafalch construyó en la calle del Cardenal Vives i Tutó de Sarrià.

                      casa al c/ Cardenal Vives i Tutó


En 1911 Jacinto Ballesté reformó la fachada de Gran de Gràcia pero esta vez el proyecto está firmado por el arquitecto Vicente Artigas Albertí.

En el propio barrio de Gracia encontramos una solución similar, pero más trabajada, en la calle Benet Mercadé donde, en el número 33, el arquitecto Ignacio Colomer Oms proyectó el almacén de Antonio Capell en 1911.

                                            * * * * *

                                                 magatzem al c/ Benet Mercadé

The other day I was searching for the the architect who designed a small store located in the Esparreguerra street of Barcelona, ​​in the Gracia district. I was consulting the façade planes of the Municipal Archives.

I finally found it and what was my surprise to find that the author of it was none other than
Josep Puig i Cadafalch !!!

Although this is a minor work, it's a work of one of the great masters of Catalan and Universal Art Nouveau.

It is a pavilion that Jacinto Ballesté wanted to build in 1902 as an extension of their home in the Gran de Gràcia street, nb. 17. This pavilion is located in the old street of Santa Barbara, Esparreguera today, and comes close to the Riera de Sant Miquel.

He is currently badly damaged, with boarded openings, but you can still distinguish some Art Nouveau sgraffito  and remains of ceramic tiles next to the Riera.

Include typical merlons of Puig i Cadafalch, plaster facade reinforced by brickwork arcade and irons between the merlons.

The project is more worked that building, perhaps due to the deterioration suffered or perhaps because there was no build such as the project.

The solution of pavilion with merlons could be compared to the one used in 1905 in the home of Dr. Sastre i Marques designed by the same Puig i Cadafalch at Cardinal Vives i Tutó street in the area of Sarria.

In 1911 Jacinto Ballesté reformed the facade of Gran de Gràcia but this time the project is signed by architect Vicente Alberti Artigas.

In the own Gracia we find a similar solution, but more elaborate, at Benet Mercadé where, at number 33, the architect Ignacio Colomer Oms designed the store of Antoni Capell in 1911.