ALCANTARILLA - Nona, 7 (II)

Fa un temps publicàvem una entrada dedicada a la casa Cobarro ubicada al carrer Nona, 7 d'Alcantarilla.

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/10/alcantarilla-nona-7.html

En ells ens preguntàvem sobre l'autoria de l'edifici i comentàvem que pel tipus estilístic podria ser obra d'un arquitecte de l'Escola de Barcelona.

Doncs bé, l'estudi efectuat per Guillermo Cegarra Beltrí, l'especialista del modernisme murcià, ens atribueix l'edificació a Pedro Cerdán Martínez, arquitecte de l'Escola de Madrid amb títol del 1889 i amb força obra per la Regió Murciana.

Guillermo Cegarra es basa en els elements decoratius de la façana: les tres claus horitzontals en les llindes de les finestres superiors, el tipus de balcó, l'ornamentació floral de les obertures repetida en altres obres del mateix autor, entre d'altres.

Es pot dir que estic d'acord amb aquesta atribució. El problema de les obres d'Alcantarilla és la inexistència de llurs plànols a l'Arxiu Municipal.

Agraïm a Guillermo la informació facilitada.

Guillermo ha afegit una altra entrada sobre aquesta casa en el seu blog:

http://moderdeco.blogspot.com.es/2016/01/48-casa-de-gabriel-cobarro-primera-c-de.html

                                                  (2005)

Hace un tiempo publicábamos una entrada dedicada a la casa Cobarro ubicada en la calle Nona, 7 de Alcantarilla.

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/10/alcantarilla-nona-7.html

En ellos nos preguntábamos sobre la autoría del edificio y comentábamos que por el tipo estilístico podría ser obra de un arquitecto de la Escuela de Barcelona.

Pues bien, Guillermo Cegarra Beltrí, el especialista del modernismo murciano, atribuye la edificación a Pedro Cerdán Martínez, arquitecto de la Escuela de Madrid con título del 1889 y con bastante obra distribuída por la Región Murciana.

Guillermo Cegarra se basa en los elementos decorativos de la fachada: las tres claves horizontales en los dinteles de las ventanas superiores, el tipo y decoración  del balcón, la ornamentación floral de las oberturas repetida en otras obras del mismo autor.

Estoy de acuerdo con esta atribución. El problema de las obras de Alcantarilla es la inexistencia de planos de las mismas en el Archivo Municipal.

Agradecemos a Guillermo la información facilitada.


Guillermo ha añadido una entrada sobre esta casa en su blog sobre el modernismo y el art déco en Murcia:

http://moderdeco.blogspot.com.es/2016/01/48-casa-de-gabriel-cobarro-primera-c-de.html

                                                             (2012)

Some time ago we published an article dedicated to Cobarro house located on the street Nona, 7 in Alcantarilla (Murcia).

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/10/alcantarilla-nona-7.html

We wondered about the authorship of the building and we mentioned that for the type of work it could be designed by an architect from the School of Barcelona.

However, the study conducted by the researcher Guillermo Cegarra Beltrí, the specialist of Murcia's Art Nouveau, attributes the building to Pedro Cerdán Martínez, architect of the School of Madrid (1889) and with a lot of buildings in the Murcia Region.

Guillermo Cegarra is based on the decorative elements of the façade: the three horizontal keys in the lintels of the windows of the upper floor, the type of decoration of the balconies,  the floral ornamentation that is repeated in other works by the same author, among others.

I agree with this attribution. The problem in the works from Alcantarilla is the nonexistence of their plans in the Municipal Archives.


We thank Guillermo for the information provided.

Guillermo has put an post about this house in his blog about Art Nouveau & Art Deco in Murcia:

http://moderdeco.blogspot.com.es/2016/01/48-casa-de-gabriel-cobarro-primera-c-de.html

Bones Festes ¡¡¡

Bon Nadal i Feliç 2016

Merry Christmas and a Happy New Year

Feliz Navidad y Próspero 2016
Zorionak eta Urte Berri On

Quiosc de Música
Donostia-San Sebastián
Ricardo Magdalena, 1907

TORTOSA - xalet Arasa (Pau Monguió)

Si l'altra dia parlàvem sobre una obra de Pau Monguió molt ben conservada a Terol

http://vptmod.blogspot.com.es/2015/11/terol-casa-ferran.html

avui ens referirem a una altra que es troba en un estat força lamentable a Tortosa: la glorieta del xalet Arasa, a la Carretera Simpàtica.

Pau Monguió entre els anys 1898 i 1925 anava residint entre Tortosa i Terol, localitats on va ocupar diferents càrrecs: arquitecte municipal, professor d'Arts, arquitecte provincial, etc.

Entre els anys 1921 i 1923 va projectar a Tortosa una sèrie d'edificacions en un modernisme tardà força interessant: l'escalinata i l'estany del Parc Teodor González, la casa Piñana i el que ens serveix de referència: el llac artificial i glorieta del xalet que fou del pintor Ferran Arasa Subirats i encara de la seva família.

Ferran Arasa amb la glorieta al seu darrere

Ferran Arasa i Subirats va ser un pintor paisatgista tortosí (Tortosa, 1905 - Barcelona, 1992) que exposà per primera vegada a Tortosa el 1926.

La glorieta o templet presenta una escalinata d'accés similar a la del Parc, està recoberta de rocalla i té una cúpula d'escates ceràmiques.

Actualment del llac ja no resta res, és un herbam. La rocalla s'està desprenent i de la cúpula en falta més de la meitat, amb trossos de ceràmica escampats pel terra. Les fotografies de l'arquitecte Antoni López Daufí ens poden servir d'il·lustració del seu estat.

És una llàstima l'estat deplorable en què es troba aquest exemple de paisatgisme modernista d'un dels arquitectes més rellevants de Tortosa i, a més, sent el jardí d'una casa que va pertànyer a un tortosí il·lustre. A més hem de ressaltar que la casa es troba protegida pel Catàleg de Patrimoni de la Ciutat.

La Carretera Simpàtica, projectada a finals del s XIX per l'arquitecte Víctor Beltrí (1), està flanquejada per una sèrie de torres essent el xalet Arasa una de les poques de principis de S XX.

Esperem que no passi com altres construccions de l'època ja desaparegudes a Tortosa  com ara el Cafè Royal, l'edifici de la Creu Roja, el del Banc d'Aragó i la Casa Fernando Pallarés.

(1) http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/arquitecte-victor-beltri.html

Més informació de Tortosa i comarca a :

http://tortosaantiga.blogspot.com.es/

Si el otra día hablábamos sobre una obra de Pablo Monguió muy bien conservada en Teruel

http://vptmod.blogspot.com.es/2015/11/terol-casa-ferran.html

hoy nos referiremos a otra que se encuentra en un estado bastante lamentable en Tortosa: la glorieta del chalet Arasa, en la Carretera Simpática.

Pablo Monguió, entre los años 1898 y 1925 iba residiendo entre Tortosa y Teruel, localidades donde ocupó diferentes cargos: arquitecto municipal, profesor de Artes, arquitecto provincial, etc.

Entre los años 1921 y 1923 proyectó en Tortosa una serie de edificaciones en un modernismo tardío muy interesante: la escalinata y el estanque del Parque Teodoro González, la casa Piñana y lo que nos sirve de referencia: el lago artificial y glorieta del chalet que fue del pintor Ferran Arasa Subirats, y todavía de su familia.

Ferran Arasa y Subirats fue un pintor paisajista tortosino (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992) que expuso por primera vez en Tortosa en 1926.

La glorieta o templete presenta una escalinata de acceso similar a la del Parque, está recubierta de rocalla y tiene una cúpula de escamas cerámicas.

Actualmente del lago ya no queda nada, está repleto de maleza. La rocalla se está desprendiendo y de la cúpula falta más de la mitad, encontrándose trozos de cerámica por el suelo. Las fotografías del arquitecto Antoni López Daufí nos dsan una idea de su estado.

Es una lástima el estado deplorable en que se encuentra este ejemplo de paisajismo modernista de uno de los arquitectos más relevantes de Tortosa y, además, siendo el jardín de una casa que perteneció a un tortosino ilustre. Además debemos resaltar que la casa se encuentra protegida por el Catálogo de Patrimonio de la Ciudad.

La Carretera Simpática, proyectada a finales del siglo XIX por el arquitecto Víctor Beltrí (1), está flanqueada por una serie de casas unifamiliares siendo el chalet Arasa una de las pocas de principios de S XX.

Esperamos que no pase como otras construcciones de la época ya desaparecidas en la ciudad como el Café Royal, el edificio de la Cruz Roja, el del Banco de Aragón y la Casa Fernando Pallarés.

(1) http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/arquitecte-victor-beltri.html

Más información de Tortosa y comarca en :

http://tortosaantiga.blogspot.com.es/

If the other day we talked about a work of Pau Monguió well preserved in Teruel

http://vptmod.blogspot.com.es/2015/11/terol-casa-ferran.html

today we refer to someone who is in a pretty sorry state in Tortosa: Villa Arasa, in Carretera Simpàtica.

Pau Monguió reside between Tortosa and Teruel in the period 1898-1925, cities where he was municipal architect, professor of Arts, provincial architect, etc.

Between 1921 and 1923 projected in Tortosa a series of buildings in a very interesting late Art Nouveau: the staircase and the lake of the Park Teodoro González, the Piñana house and the one which serves as a reference: the artificial lake and the shrine of the Villa that belonged to the painter Ferran Arasa Subirats, and still of his family.

Ferran Arasa Subirats  was a landscape painter (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992), which first exhibited in 1926 in Tortosa.

The shrine or pavilion features a access staircase similar to the one of the Park Teodoro González, is covered with rockeries and has a ceramic dome.

Currently the lake had dissapeared, is full of herbage. The rockery is shedding and the dome is almost destroyed with the ceramics on the ground. Photographs of the architect Antoni López Daufí show us how you it is nowadays.

It's a shame the deplorable state of this example of Art Nouveau  landscape of one of the most important architects of Tortosa and also being the garden of a house that belonged to an illustrious citizen of Tortosa. We should also note that the house is protected by the Heritage Catalog of the City.

Carretera Simpàtica, designed in the late nineteenth century by the architect Victor Beltrí (1), is flanked by a series of villas, and Villa Arasa is one of the few early S XX.

We hope that does not happen as other constructions of the time disappeared in the city as the Café Royal, the building of the Red Cross, the Bank of Aragon and the Casa Fernando Pallares.

(1) http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/arquitecte-victor-beltri.html

More information about Tortosa and sorroundings at:

http://tortosaantiga.blogspot.com.es/

BARCELONA - edifici homenatge a Gaudí

A la part alta del passeig de Sant Gervasi, gairebé enfront del carrer Craywinckel, crida l'atenció un edifici dels anys setanta que vol ser una mena d'homenatge a la Pedrera d'en Gaudí.

Podem veure la disposició de la façana obliqua amb corbes i contracorbes en la forma dels balcons, uns miradors centrals que la divideixen en dues parts i que dirigeixen la vista al capdamunt de l'edifici on s'alça una esbelta xemeneia central i unes mansardes que oculten uns apartaments superiors. L''ús d'un mosaic de tessel·les recorda el joc cromàtic del trencadís.

L'edifici en qüestió va ser construït el 1972 i projectat per l'arquitecte Ricard Roura Goicoechea (1924-2009). Sembla que volia trencar d'alguna manera amb l'estètica de l'època. L'aparellador va ser Juan Miguel Renom Niubó.

Podemos ver la disposición de la fachada oblicua con curvas y contracurvas en la forma de los balcones, unos miradores centrales que la dividen en dos y dirigen la vista a lo alto del edificio donde se levanta una esbelta chimenea central y unas buhardillas onduladas, que ocultan unos apartamentos superiores. El uso de un mosaico de teselas recuerda el juego cromático del trencadís.

La façana en corba també ens recorda la Casa Planells de Jujol a Sicília-Diagonal.

Es troba al passeig de Sant Gervasi, 59-61 de Barcelona.

En la parte alta del paseo de Sant Gervasi, casi enfrente de la calle Craywinckel, llama la atención un edificio de los años setenta que quiere ser una especie de homenaje a la Pedrera de Gaudí. 

Podemos ver la disposición de la fachada oblicua con curvas y contracurvas en la forma de los balcones, unos miradores centrales que la dividen en dos y dirigen la vista a lo alto del edificio donde se levanta una esbelta chimenea central y unas buhardillas onduladas, que ocultan unos apartamentos superiores. El uso de un mosaico de teselas recuerda el juego cromático del trencadís.

El edificio en cuestión fue construido en 1972 y proyectado por el arquitecto Ricardo Roura Goicoechea (1924-2009), parece que quería romper de algún modo con la estética de la época. El aparejador fue Juan Miguel Renom Niubó. 

La fachada en curva también remite a Josep Maria Jujol en la Casa Planells, Sicília-Diagonal.

Se encuentra en el paseo de Sant Gervasi, 59-61 de Barcelona.




At the top of Passeig de Sant Gervasi, almost across the street Craywinckel, striking a building from the seventies who wants to be a kind of homage to the Gaudi's Pedrera.

We can see the layout of the oblique facade with curves and counter in the form of balconies, a central vantage points that divide it in two and lead the eye to the top of the building where a slender central fireplace and a wavy attic rises, hiding some superior apartments. Using a mosaic of tiles recalls the chromatic play of trencadís.

The building in question was built in 1972 and designed by architect Ricardo Roura Goicoechea (1924-2009), it seems that somehow wanted to break with the aesthetics of the time. The surveyor was Juan Miguel Renom Niubó.


It is located on Passeig de Sant Gervasi, 59-61 in Barcelona.