Cliqueu per accedir al:

dilluns, 28 de març del 2016

BARCELONA - Provença, 185 - casa Segarra

Moltes vegades ens fixem només en la façana d'un edifici o en el seu interior, però deixem de banda detalls força interessants que es troben en altres parts del mateix.


La casa d'Antoni Segarra, una de les construccions cabdals del mestre d'obres Josep Masdeu, del 1904, presenta una interessant porta d'accés.

A banda de la exuberant decoració floral que la flanqueja, cal esmentar els ferros de la mateixa porta: un arbre florit (amb arrels i tot) protegit per una espècie de serps amb cara de drac.


Petits detalls que fan més interessant, si cap, el modernisme.


A la restauració de la porta intervingué Tabula Barcelona

* * * * *

Muchas veces nos fijamos sólo en la fachada de un edificio o en su interior, pero dejamos de lado detalles muy interesantes que se encuentran en otras partes del mismo.



La casa de Antonio Segarra, una de las mejores construcciones del maestro de obras Josep Masdeu, de 1904, presenta una interesante puerta de acceso.



Aparte de la exuberante decoración floral que la flanquea, cabe mencionar los hierros de la misma puerta: un árbol florido (desde las raíces hasta la copa) protegido por una especie de serpientes con cara de dragón.


Pequeños detalles que hacen más interesante, si cabe, al modernismo.

* * * * *

Usually,  we look only at the facade of a building or even inside it, but we ignore some very interesting details found in other parts.


The house of Antonio Segarra, one of the best buildings of the master builder Josep Masdeu, 1904, presents an interesting door.

Apart from the lush floral decoration that flanks it, we must mention the irons included in the door: a flowering tree (from the roots to the crown) protected by a kind of snake-faced dragon.


Small details that make  more interesting, if possible, the Art Nouveau movement.


dissabte, 19 de març del 2016

BARCELONA - Illa de la Discòrdia - Casa Peñasco

L'Illa de la Discòrdia de Barcelona està constituïda pels edificis següents:

     Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecte Lluís Domènech i Montaner
      Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecte Enric Sagnier
      Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecte Marcel·lià Coquillat
      Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecte Josep Puig i Cadafalch
      Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecte Antoni Gaudí

però en aquesta relació mai no s'ha considerat la casa contigua a la Lleó Morera, la que fa cantonada amb Consell de Cent, 349-351. Aquesta casa és també diferent a la resta de la llista.


Es tracta de l'originària Casa Mumbrú del mestre d'obres Pere Puig Poch, 1882, reformada en època modernista en diferents etapes (1912, 1919) per un altre dels arquitectes de l'star-system d'aquella època a Barcelona; en Juli Maria Fossas del qual ja hem parlat diferents vegades en aquest blog

               (cliqueu damunt  l'etiqueta Juli Maria Fossas)

Teodoro Peñasco i Vicens va heretar la casa de la seva mare, Cristina Vicens i Montaner, i va encarregar les esmentades reformes: façana, galeria interior, cos lateral, baixos, vestíbul.



Els elements modernistes s'observen en les obertures, vitralls, esgrafiats vegetals, coronament, pinacles i agulles, porta, vestíbul.

Alguns dels vitralls originaris de l'època han estat substituïts.



Potser caldria reconèixer també aquesta casa.

Per cert, si observem les fotografies antigues i l'actual es troba a mancar un element força destacat a la casa Lleó Morera: la cúpula que rematava un cos interior al terrat ara substituït per una estructura cúbica anodina.




* * * * * *

La Manzana de la Discordia de Barcelona está formada por los siguientes edificios:

     Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecto Lluís Domènech i Montaner
     Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecto Enric Sagnier
     Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecto Marceliano Coquillat
     Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecto Josep Puig i Cadafalch
     Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecto Antoni Gaudí

pero en esta relación nunca se ha considerado la casa contigua a la Lleó Morera, la que hace esquina con Consell de Cent, 349-351. Esta casa es también distinta a las anteriores de la lista.



Se trata de la originaria Casa Mumbrú del maestro de obras Pere Puig Poch, 1882, reformada en diferentes etapas (1912, 1919) por otro de los arquitectos del star-system del modernismo catalán: Julio María Fossas del que ya hemos hablado varias veces en este blog

                    (enlace desde la etiqueta Juli Maria Fossas)
Teodoro Peñasco y Vicens heredó la casa de su madre, Cristina Vicens i Montaner, y encargó estas  reformas: fachada, galería interior, cuerpo lateral, bajos, hall.



Los elementos modernistas se observan en las oberturas, vidrieras, esgrafiados vegetales, coronamiento, pináculos y agujas, puerta, vestíbulo.

Algunos de los vitrales de la época han desaparecido.

Quizá también tendríamos que reconocer la importancia de esta casa.

Por cierto, si observamos las fotografías antiguas y la actual se aprecia que falta un elemento bastante destacado en la casa Lleó Morera: la cúpula que remataba un cuerpo interior en la azotea, ahora sustituido por una estructura cúbica anodina.




* * * * * *


The Block of Discord in Barcelona consists of the following buildings:

    Passeig de Gràcia, 35: Lleó Morera house, architect Lluís Domènech i Montaner
    Passeig de Gràcia, 37: Mulleras house, architect Enric Sagnier
    Passeig de Gràcia, 39: house Bonet, architect Marceliano Coquillat
    Passeig de Gràcia, 41: Amatller house, architect Josep Puig i Cadafalch
    Passeig de Gràcia, 43: Casa Batllo, architect Antoni Gaudí

but in this relationship is perhaps missing the previous house to the Lleó Morera, at the corner with Consell de Cent, 349-351. This house is also very different of the other of the list.


This is the House Mumbrú originary built by the master builder Pere Puig Poch, 1882, renovated in stages (1912, 1919) by one of the architects of the star system of Catalan Art Nouveau: Juli Maria Fossas which we have already spoken several times in this blog

                  (click over the label Juli Maria Fossas)

Teodoro Peñasco i Vicens inherited the house of his mother, Cristina Vicens i Montaner, and commissioned the following changes: facade, interior gallery, lateral body, hall.


Art Nouveau elements can be observed in the overtures, stained glass, vegetables sgraffiti, capstone, pinnacles and spires, door, hallway.

Some of the original stained glasses have been replaced.


By the way, if we compare the old and the current picture a very important element is missing in the Lleó Morera house: the dome finished off an inner body on the roof now replaced by a nondescript cubic structure.


diumenge, 13 de març del 2016

ditta Caligaris

A Itàlia entre els artesans del ferro forjat destaca Alessandro Mazzucotelli, però n'hi ha d'altres de menys coneguts encara que amb treballs excel·lents.

Llegint la revista francesa "La Construction Moderne" (02/07/1910) vaig descobrir l'empresa "ditta Calligaris" establerta a Udine (Friuli, Itàlia)

Aquesta va ser fundada per Giuseppe Calligaris i ampliada pel seu fill Alberto (Udine, 1880-1960), el qual el 1908 fundà l'Scuola Speciale del Ferro Battuto (Escola Especial del Ferro Forjat).

A continuació exposo una mostra dels seus treballs.

Cancell dels paons - 1907




En Italia entre los artesanos del hierro forjado destaca Alessandro Mazzucotelli, pero hay otros menos conocidos aunque con excelentes trabajos.

Leyendo la revista francesa "La Construction Moderne" (02/07/1910) descubrí la empresa "Ditta Calligaris" establecida en Udine (Friuli, Italia)

La empresa fue fundada por Giuseppe Calligaris y ampliada por su hijo Alberto (Udine, 1880-1960), el cual en 1908 fundó la Scuola Speciale del Ferro Battuto (Escuela Especial del Hierro Forjado).

A continuación expongo una muestra de sus trabajos.

Les Serps - 1911

Cancell Palau Folchi (Padova)-1909

Porta de les Roses


In Italy among the artisans of wrought iron stands Alessandro Mazzucotelli, but there are other lesser known but with excellent works.

Reading the French magazine "La Construction Moderne" (07/02/1910) I found the company "Ditta Calligaris" established in Udine (Friuli, Italy)

This company was founded by Giuseppe Calligaris and expanded by his son Alberto (Udine, 1880-1960), who in 1908 founded the Scuola Speciale del Ferro Battuto  (Wrougth Iron Special School).


A sample of their work.



Llum de les libel·lules-1911



diumenge, 6 de març del 2016

BARCELONA - Eixample - Coronaments modernistes

Exemples de coronaments d'edificis modernistes barcelonins

Ejemplos de remates de edificios modernistas de Barcelona

Some examples of crown elements in Barcelona










dimecres, 2 de març del 2016

GANDESA - ca Sol

A la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa (Terra Alta, Tarragona) s'alça la casa coneguda com a Ca Sol edificada el 1912 pel comerciant Miquel Salvadó Laporta.

Una placa identificativa esmenta que l'arquitecte que la va dissenyar era de Barcelona, potser Cerdà (no he trobat cap arquitecte ni mestre d'obres amb aquest nom).

Com que la casa és del 1912 crec que es podria tractar de Joan Baptista Feu el qual al mateix any va projectar a Barcelona cases similars com ara la reforma de la casa de Maria Rovira, vídua de Balagué, a la Gran Via, núm. 442.

Si us fixeu bé els detalls decoratius són els mateixos.

Miquel Salvadó era propietari dels magatzems "Almacenes de la Font Calda" on es venia roba, calçat, mobles i altres coses. Havia estat elegit fiscal de Gandesa el 1908 i en els anys 20 va ser-ne alcalde. Estava casat amb Sebastiana Sabaté Mora des del 1902.

Joan Baptista Feu i Puig, per altra banda, va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1853 i va morir a Barcelona el 1914. Tenia els títols de mestre d'obres i d'arquitecte. Va ser arquitecte municipal de Terrassa i de Sant Boi de Llobregat.



En la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa (Terra Alta, Tarragona) se alza la casa conocida como Ca Sol edificada en 1912 por el comerciante Miquel Salvadó Laporta. 

Una placa identificativa indica que el arquitecto que la diseñó era de Barcelona, quizás Cerdà (no he encontrado ningún arquitecto ni maestro de obras con este apellido). 

Como la casa es de 1912, creo que se podría tratar de Joan Baptista Feu, quien el mismo año proyectó en Barcelona casas similares, como puede ser la reforma de la casa de María Rovira, viuda de Balagué, en la Gran Vía, núm. 442. 

Si os fijáis, bien los detalles decorativos son los mismos. 

Miquel Salvadó era propietario del comercio "Almacenes de la Font Calda" donde se vendía ropa, calzado, muebles y otras cosas. Había sido elegido fiscal de Gandesa en 1908 y durante los años 20 fue su alcalde. Estaba casado con Sebastiana Sabaté Mora desde 1902.

Joan Baptista Feu Puig nació en Sant Boi de Llobregat el 1853 y murió en Barcelona el 1914. Tenía los titulos de maestro de obras y de arquitecto. Fue arquitecto municipal de Terrassa y de Sant Boi de Llobregat.



In the Plaça del Comerç, no. 11 Gandesa (Terra Alta, Tarragona) there is a building named "Ca Sol" built in 1912 by Miquel Salvadó Laporta.

A nameplate indicates that the architect who designed was from Barcelona, ​​perhaps Cerda (I have not found any architect or master builder with this name).

As the house is from 1912, I think that the architect could be Joan Baptista Feu, who the same year projected in Barcelona another building like this, that is the reform of the house of Maria Rovira, widow of Balagué, on the Gran Via, no. 442.

You can see that the decorative details are the same.

Miquel Salvadó owned "Almacenes de la Font Calda" where clothes, shoes, furniture and other things were sold. He was elected Gandesa's attorney in 1908 and during the 20s was its mayor. He was married to Sebastiana Sabaté Mora since 1902.

Joan Baptista Feu Puig was born in Sant Boi de Llobregat, 1853, and died in Barcelona in 1914. He were master builder and also architect. It was municipal architect of Terrassa and Sant Boi de Llobregat.