Arquitecte. Adolf Ruiz Casamitjana
Promotor: Dr. Salvador Andreu
1906
Reforma / restauració actual:
Arquitecte: Alfred Arribas
Promotor: Núñez i Navarro
2012/16
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
dissabte, 29 d’octubre del 2016
BARCELONA - La Rotonda
Av. Tibidabo - Pas. Sant Gervasi
Arquitecte. Adolf Ruiz Casamitjana
Promotor: Dr. Salvador Andreu
1906
Reforma / restauració actual:
Arquitecte: Alfred Arribas
Promotor: Núñez i Navarro
2012/16
Arquitecte. Adolf Ruiz Casamitjana
Promotor: Dr. Salvador Andreu
1906
Reforma / restauració actual:
Arquitecte: Alfred Arribas
Promotor: Núñez i Navarro
2012/16
dissabte, 22 d’octubre del 2016
OSCA / HUESCA - casa Coll
A l'avinguda Zaragoza d'Osca hi ha la casa de Sixto Coll
projectada per Francesc Lamolla (1869-1925) el 1913 quan era arquitecte
provincial d'Osca. Lamolla té obres modernistes a Lleida, Lugo i a la província
d'Osca (Jaca i la capital, entre d'altres)
El primer cop que la vaig visitar, la casa estava força
mutilada en la tribuna central i en els baixos, recentment, però (el 2013), l'empresa
Cabrero e Hijos , S.A. la féu restaurar i en la restauració féu recuperar bastant la
imatge original de l'edifici. La restauració, de la mà de l'arquitecte Antonio
García Cid, anà acompanyada d'una remunta.
(Archivo Municipal de Huesca)
Sixto Coll y Coll, nascut a Osca, tenia en aquest edifici
junt amb el seu germà Víctor, una empresa de maquinària agrícola. D'idees
republicanes, els premis que guanyava els donava a la "Olla de los
Pobres", entitat per a la manutenció de la gent necessitada. Amb la
República arribà a president de la Diputació d'Osca i es proposà acabar
amb el caciquisme de la província. Amb la guerra fou empresonat, deportat a
Carrión de los Condes (Palència) on morí. El seu cos fou traslladat al Cementiri
de la seva ciutat natal. La seva empresa fou multada pel franquisme i finalment
desaparegué als anys 70s.
* * * * *
En la avenida
Zaragoza de Huesca está la casa de Sixto Coll proyectada por Francisco Lamolla
(1869-1925) en 1913 cuando era arquitecto provincial de Huesca. Lamolla tiene
obras modernistas en Lleida, Lugo y en la provincia de Huesca (Jaca y la
capital, entre otros)
La primera vez
que la visité, la casa estaba bastante mutilada en la tribuna central y en los
bajos, recientemente (2013), la empresa Cabrero e Hijos, S.A. la hizo restaurar. En la restauración se recuperó la imagen original del edificio, aunque desaparecieron las dos puertas laterales. La restauración,
llevada a cabo por el arquitecto Antonio García Cid, fue acompañada de un levante
bastante respetuoso.
Sixto Coll y
Coll, nacido en Huesca, tenía en este edificio, junto con su hermano Víctor,
una empresa de maquinaria agrícola. De ideas republicanas, los premios que ganaba
los daba a la "Olla de los Pobres", entidad para la manutención de la
gente necesitada. Con la República llegó a presidente de la Diputación de
Huesca y desde allí quiso acabar con el caciquismo de la provincia. Durante la
guerra fue encarcelado y deportado a Carrión de los Condes (Palencia), lugar en
donde murió. Su cuerpo fue trasladado al Cementerio de su ciudad natal. Su
empresa fue multada por el franquismo y finalmente desapareció en los años 70s.
* * * * *
In the
Avenue Zaragoza of Huesca you can see the house of Sixto Coll, whose architect
was Francesc Lamolla (1869-1925) in 1913,who designed it when he was the
architect of the province. Lamolla built Art Nouveau buildings in Lleida, Lugo and the province of Huesca (mainly in Jaca
and the capital)
The first
time I visited the city, the house was modified mainly in the central bay window
and in the ground floor. In 2013, the
company Cabrero e Hijos, S.A. restored the building and the original image of the building was
recovered. The restoration, carried out by architect Antonio Garcia Cid, was
accompanied by a lift of the building.
Sixto Coll y
Coll, born in Huesca, with his brother Víctor had in this building a company of
agricultural machinery. A man with Republican ideas, he gave all his winning
awards to the "Olla de los Pobres", an organization for the support
of people in need. With the Republic he became president of the Provincial Council
of Huesca and from there he wanted to end the chieftaincy of the province.
During the war he was imprisoned, deported to Carrion de los Condes (Palencia),
the place where he died. His body was taken to the cemetery of his hometown.
His company was fined by the Franco regime and finally disappeared in the '70s.
dissabte, 15 d’octubre del 2016
BARCELONA - Mare de Déu de la Salut
(fons Foto Ferran)
L'altra dia consultant el Fons de Foto Ferran de l'Arxiu
Nacional de Catalunya vaig veure aquesta torre modernista que m'era
desconeguda. No posava cap referència.
Per la casa veïna, la vaig situar al carrer de la Mare de Déu
de la Salut de Barcelona, i efectivament allà era on havia estat.
Encara existeix però amb la façana ben modificada.
Els temps van canviar i els gustos també. Podeu fer comparacions.
No tinc dades ni del promotor ni de l'autor de la torre
modernista.
(Valentí Pons - fons Foto Ferran)
El otro día
consultando el Fondo de Foto Ferran del Archivo Nacional de Catalunya vi esta
torre modernista que me era desconocida. No había ningún dato sobre la misma.
La casa vecina me
ayudó a situarla en la calle de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona, y,
efectivamente, allí era donde había estado.
Todavía existe
pero con la fachada muy modificada.
Los tiempos
cambiaron y los gustos también. Podéis hacer comparaciones.
No tengo datos ni
del promotor ni del proyectista del chalé modernista.
dissabte, 1 d’octubre del 2016
BARCELONA - Anglí - Puig i Cadafalch retrobat
Fa uns dies en Josep Casamartina i Parassols em feia arribar
la foto d'una casa que va trobar en l'arxiu online del Centre Excursionista de
Catalunya (C.E.C.) en el qual constava
com a obra de Joan Rubió i Bellver, l'autoria del qual era força dubtosa.
La casa em resultava familiar i per l'estil semblava més de
Puig i Cadafalch. Efectivament, així era. Vaig trobar el plànol que en el seu
dia es va publicar en el llibre de la historiadora de l'art Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. L'Andrea Mesecke l'havia obtingut
dels propietaris (en l'Arxiu del llavors municipi de Sarrià no hi constava).
(plànol en el llibre de l'Andrea Mesecke)
Així vam saber que corresponia a la casa Borrel (sic) que havia al carrer d'Anglí i que
en la poca bibliografia de Puig i Cadafalch que en parlava sempre constava com
a desapareguda.
Per altra banda, en Casamartina tenia vista una casa que
l'encuriosia al carrer Anglí i que per la tanca semblava de Puig. Un cop
confrontades, vam veure que es tractava de la mateixa casa.
La casa es va construir per al matrimoni format per Antoni
Borrell i Soler i Maria Àngels Macià i Monserdà entre els anys 1908-1909 i
pertany a l'"època blanca" de Puig. Àngels Macià era filla de Dolors
Monserdà, sogra de Puig i Cadafalch.
Casamartina va poder contactar amb els descendents de la
família, així Maria Amèlia Canals i Borrell li va passar algunes fotografies de
l'àlbum familiar i li explicà la història de la casa.
(Maria Borrell i Macià, filla dels propietaris, a la llar de foc de la casa)
Com es pot veure, encara podem trobar sorpreses en el món
del modernisme.
Notícia apareguda a "El País" (Edició Catalunya), 14/09/2016
* * *
(la casa nevada)
Hace unos días
Josep Casamartina i Parassols me enviaba la foto de una casa que encontró en el
archivo online del Centro Excursionista de Cataluña (CEC) en el que constaba
como obra de Joan Rubió i Bellver, cuya autoría que era bastante dudosa.
La casa me
resultaba familiar y por el estilo parecía más de Puig y Cadafalch.
Efectivamente, así era. Encontré el plano que en su día se publicó en el libro
de la historiadora del arte Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur.
Andrea Mesecke lo había obtenido de los propietarios (en el Archivo del
entonces municipio de Sarrià no constaba).
Así supimos que
correspondía a la casa Borrel (sic)
que había en la calle de Anglí y que en la poca bibliografía de Puig i
Cadafalch que hacía referencia siempre constaba como desaparecida.
Por otra parte, Casamartina tenía vista una casa en la calle Anglí que por la valla parecía obra
de Puig. Una vez confrontadas, vimos que se trataba de la misma casa.
La casa se
construyó para el matrimonio formado por Antoni Borrell i Soler y María Àngels
Macià i Monserdà entre los años 1908-1909 y pertenece a la "época
blanca" de Puig. Àngels Macià era hija de Dolors Monserdà, suegra de Puig
i Cadafalch.
Casamartina pudo
contactar con los descendientes de la familia, así Maria Amèlia Canals i
Borrell le pasó algunas fotografías del álbum familiar y le contó la historia
de la casa.
Como se puede
ver, aun podemos encontrar sorpresas en el mundo del modernismo.
Notícia aparecida en "El País" (Edición Catalunya), 14/09/2016
(El País, 15.09.2016)
* * *
A few days
ago Josep Casamartina Parassols sent me
a picture of a house found in the online archive of the Centre Excursionista de
Catalunya (CEC). In the archive was considered as a work of Joan Rubió i
Bellver, a questionable attribution.
The house
was familiar to me and seemed a project by Puig i Cadafalch. Indeed, it was. I
had found the project of this house in a book published by the Art Historian
Andrea Mesecke, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. Andrea Mesecke had obtained it from
the owners (in the Archive of the town of Sarrià it didn't exist).
So we knew
that it corresponded to the Borrel house (sic), it was in Anglí street and that
in some bibliography of Puig referred to it as dissapeared.
Moreover,
Casamartina had seen a house in the Anglí street with a fence that resembled
the work of Puig i Cadafalch. Once confronted, we saw that it was the same
house.
The house
was built for the marriage Antoni Borrell i Soler and Maria Àngels Macià i
Monserdà between the years 1908-1909 and belongs to the "white
period" of Puig. Àngels Macià was the daughter of Dolors Monserdà, mother
in law of Puig i Cadafalch.
Casamartina
took contact with the descendants of the family and Maria Amèlia Canals i
Borrell gave him some photos from the family album and told him about the story
of the house.
As you can
see, we can still find surprises in the world of Art Nouveau.
You can see this article at "El País", 14/09/2016
