El maig del 1922 el jesuïta Mossèn Daniel Maria Vives mentre
estava pregant al cambril del Monestir de Montserrat va tenir la idea de retre
homenatge a la mare de Déu de Montserrat a les terres del Camp de Tarragona.
En tornar a Montferri, localitat d'on era fill, exposà el
tema i la idea va tenir bona acollida. La família Ambròs /Vives va fer donació
d'un turó de la seva propietat on poder bastir-hi una ermita amb la imatge de
la Marededéu.
El 1925 Josep Maria Jujol feia el projecte de la mateixa i
s'iniciaren les obres amb la col·laboració de tota la gent del poble.
La idea de Jujol era doble: una aplicació de la idea gaudiniana de la
construcció (acostar-se a la Natura, ús de l'arc catenari parabòl·lic,
simbologies cristianes, com ara l'alçada de 33 m en record als anys que va
viure Crist) i també una recreació de la muntanya de Montserrat. A la vegada,
el temple tindria una mena de proa, un balcó, que l'orientaria cap a
Montserrat.
Mossèn Vives abandonà la zona, el finançament anà disminuint
i el temple resta inacabat.
En el 1985 es reprèn el projecte de la seva continuïtat. Es
contacta amb l'arquitecte Joan Bassegoda de la Càtedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) i amb la col·laboració de l'enginyer
Josep Maria Llauradó i de Josep Maria Jané el temple s'enllesteix entre els
anys 1990-1999 d'acord amb la idea de Jujol, fent servir també els seus
elements decoratius.
(veure més imatges al final de l'article)
* * * * *
En mayo de 1922
el jesuita P. Daniel Maria Vives
mientras estaba orando en el camarín del Monasterio de Montserrat tuvo la idea
de rendir homenaje a la Virgen de Montserrat en las tierras del Campo de
Tarragona.
Al volver a su Montferri
natal, expuso la idea y ésta tuvo buena acogida. La familia Ambròs / Vives hizo
donación de una colina de su propiedad en la cual poder edificar una ermita con
la imagen de la Virgen.
En 1925 Josep
Maria Jujol realizó el proyecto de la misma y se iniciaron las obras con la colaboración
de toda la gente del pueblo.
La idea de Jujol
era doble: una aplicación de la idea gaudiniana de la construcción (acercarse a
la Naturaleza, uso del arco catenario parabólico, simbologías cristianas, como por
ejemplo la altura de 33 m en recuerdo a
los años que vivió Cristo) y también una recreación de la montaña de
Montserrat. A la vez, el templo tendría una especie de proa, un balcón, que la
orientaría hacia Montserrat.
Mossèn Vives
abandonó la zona, la financiación fue disminuyendo, la construcción se fue
abandonando y al final quedo inacabado.
En 1985 se retoma
el proyecto de su continuidad. Se contacta con el arquitecto Juan Bassegoda de
la Cátedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) y con la colaboración del ingeniero Josep Maria Llauradó y de
Josep Maria Jané el templo se termina entre los años 1990-1999 de acuerdo con
la idea de Jujol, utilizando también sus elementos decorativos.
(ver más imagenes al final del artículo)
* * * * *
In May 1922
the Jesuit Fr. Daniel Maria Vives while praying in the side-chapel of the
Monastery of Montserrat had the idea to pay homage to the Virgin of Montserrat
in the lands of the Field of Tarragona.
Returning
to his native Montferri, he presented the idea to the people and it was well
received. The Ambròs / Vives family donated a hill of their property in order to
build a hermitage with the image of the Virgin.
In 1925
Josep Maria Jujol realized the project and the works began with the collaboration of
all the people of the town.
The idea of
Jujol was twofold: an application of the Gaudian idea of construction
(approaching nature, using the parabolic catenary arc, Christian symbols, such
as 33 m height in memory of the years Christ lived) and a recreation of the
mountain of Montserrat. At the same time, the temple would have a kind of prow,
a balcony, oriented towards Montserrat.
Mossèn
Vives left the area, the financing was decreasing, the construction was
abandoned and in the end was unfinished.
In 1985 the
project of its continuity is resumed. People contact with the architect Juan
Bassegoda of the Gaudí Chair and with the collaboration of the engineer Josep
Maria Llauradó and Josep Maria Jané the temple is finished between the years
1990-1999 according to the idea of Jujol, also using its decorative elements.
