-FOTOS AL FINAL DE L'ARTICLE -
Arran d'una entrevista que ens va fer TV3 a l'historiador de l'art Josep Casamartina i a mi, vaig tornar a visitar l'edifici conegut com "El Castell" a Les Planes, l'únic supervivent del Sanatori del Tibidabo i que cada cop està més i més degradat.
El doctor Salvador Andreu, juntament amb els doctors Ribas Perdigó i Josep Maria Bofill, entre d'altres, van constituir la societat "Sanatorio del Tibidabo" per tal d'establir-ne un sanatori antituberculós tot aprofitant els "bons aires" de la muntanya. Per això van comprar uns terrenys de la finca de Can Rectoret.
El Sanatori serviria d'excusa per construir una Ciutat Jardí a l'estil de la de l'avinguda del Tibidabo i crear una línia de funicular que tingués el seu origen en el centre de Barcelona i que connectaria amb el Sanatori.
Van encarregar a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver la construcció del conjunt, essent Josep Bayó el seu contractista (el mateix que solia contractar Antoni Gaudí). El 1903 es va iniciar l'edifici de manteniment (safareig i desinfecció), edifici del qual no s'han trobat plànols, i el 1906 l'edifici del Sanatori. En els plànols del Sanatori presentats a l'Ajuntament del poble de Sarrià ja es pot veure l'existència de l'edifici dels Safareigs.
L'edifici del Safareig, conegut popularment com "El Castell" és una obra moderna que s'avança en tot a l'arquitectura dels nostres dies, un edifici que s'anticipa al lema "Less is More", un edifici que es podria considerar lecourbeserià abans del Le Corbusier.
És un edifici construït amb maó vist molt prim amb una planta que ens recorda una flor: un cercle envoltat de vuit absidioles rematades tots elles amb una cúpula cònica.
L'ornamentació és la pròpia estructura. Els únics detalls que es deixen veure són un trencadís a les cúpules i entreplantes que alhora que decoratiu és funcional donat que facilita l'evacuació de l'aigua de la pluja.
El maó té com a referent decoratiu un joc de dos de verticals i un d'horitzontal alternatius a cada filada.
Un pont salva el desnivell de la muntanya i ens porta a l'entrada de l'edifici. L'interior és molt lluminós gràcies al gran nombre d'obertures.
Del Sanatori no resta cap record, tampoc no hem vist cap fotografia. No va arribar a fer-se servir com a tal però se sap que va servir d'hospital dels ferits de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil i que posteriorment va ser destruït.
El Castell va passar a ser habitatge privat, després taller d'escultura, va estar "okupat" i ara, encara en mans privades, està molt deteriorat.
* * * *
A raíz de una
entrevista que nos hizo TV3 al historiador del arte Josep Casamartina y a mí,
volví a visitar el edificio conocido como "El Castillo / El Castell"
en Les Planes; el único superviviente del Sanatorio del Tibidabo y que cada vez
está más y más degradado.
El doctor
Salvador Andreu, junto con los doctores Ribas Perdigó y Josep Maria Bofill,
entre otros, constituyeron la sociedad "Sanatorio del Tibidabo" para
establecer un sanatorio antituberculoso aprovechando los "saludables
aires" de la montaña . Por ello compraron unos terrenos de la finca de Can
Rectoret.
El Sanatorio
serviría de excusa para poder construir una Ciudad Jardín al estilo de la de la
avenida del Tibidabo y crear una línea de funicular que tuviera su origen en el
centro de Barcelona y que conectaría con el Sanatorio.
Encargaron al
arquitecto Joan Rubió i Bellver la construcción del conjunto, siendo Josep Bayó
el contratista de las obras (el mismo que solía utilizar Antoni Gaudí). En 1903
se inició el edificio de mantenimiento (lavadero y desinfección), edificio del
que no se han encontrado planos, y en 1906 el edificio del Sanatorio. En los
planos del Sanatorio que se presentaron al Ayuntamiento del pueblo de Sarrià ya
se puede ver la existencia del edificio de los Lavaderos.
El edificio del
Lavadero, conocido popularmente como "El Castillo" es una obra moderna
que se adelanta en todo a la arquitectura de nuestros días, un edificio que se
anticipa al lema "Less is More", un edificio que se podría considerar
como lecorbuseriano antes de Le Corbusier.
Es un edificio
construido con ladrillo visto muy delgado con una planta que nos recuerda una
flor: un círculo rodeado de ocho absidiolos rematados todos ellos con una
cúpula cónica.
La propia
estructura es la decoración. Los únicos detalles que se dejan ver son el
trencadís de las cúpulas y entreplantas que a la vez que decorativo es
funcional ya que facilita la evacuación del agua de la lluvia.
El ladrillo tiene
como referente decorativo un juego de dos de verticales y uno horizontal
alternativos en cada hilada.
Un puente salva
el desnivel de la montaña y nos permite la entrada del edificio. El interior es
muy luminoso gracias al gran número de oberturas.
Del Sanatorio no
queda ningún recuerdo, tampoco hemos visto ninguna fotografía. No llegó a
utilizarse como tal pero se sabe que sirvió como hospital para los heridos de
las Brigadas Internacionales durante la Guerra Civil y que posteriormente fue
destruido.
El Castell pasó a
ser vivienda privada, después taller de escultura, estuvo "okupado" y
ahora, todavía en manos privadas, está muy deteriorado.
* * * *
As a result of an interview that TV3 did with the Art Historian Josep Casamartina and me, I went back to visit the building known as "El Castell" in Les Planes; the only survivor of the Sanatorio del Tibidabo and that is becoming more and more degraded.
Dr.
Salvador Andreu, along with Doctors Ribas Perdigó and Josep Maria Bofill, among
others, formed the society "Sanatorio del Tibidabo" to establish an
antituberculous sanatorium taking advantage of the "healthy airs" of
the mountain. That is why they bought some land on the Can Rectoret estate.
The
Sanatorium would serve as an excuse to be able to build a Garden City in the
style of the one on Avenida del Tibidabo and create a funicular line that originated
in the center of Barcelona and would connect with the Sanatorium.
The
architect Joan Rubió i Bellver was commissioned to build the complex, with
Josep Bayó being the contractor for the works (the same one Antoni Gaudí used
to use). In 1903 the maintenance building (laundry and disinfection) was
started, a building for which no plans have been found, and in 1906 the
Sanatorium building. In the plans of the Sanatorium that were presented to the
City Council of the town of Sarrià, you can already see the existence of the
Laundry facilities.
The
Lavadero building, popularly known as "El Castillo" is a modern work
that is ahead of the architecture of our days, a building that anticipates the
slogan "Less is More", a building that could be considered as Lecorbuserian
before by Le Corbusier.
It is a
building built with very thin exposed brick with a plant that reminds us of a
flower: a circle surrounded by eight apses, all topped with a conical dome.
The
structure itself is the decoration. The only details that can be seen are the
trencadís of the domes and mezzanines, which, as well as being decorative, is
functional as it facilitates the evacuation of rainwater.
The brick
has as a decorative reference a set of two alternate verticals and one
horizontal in each course.
A bridge
saves the slope of the mountain and allows us to enter the building. The
interior is very bright thanks to the large number of openings.
No memory
remains of the Sanatorium, nor have we seen any photographs. It was never used
as such but it is known that it served as a hospital for the wounded of the
International Brigades during the Civil War and was later destroyed.
El Castell
became a private home, later a sculpture workshop, it was "squatted"
and now, still in private hands, it is very deteriorated.
