En el modernisme hi ha certa proliferació d'escultures d'animals i plantes, ja siguin existents en l'actualitat, mitològics o fantàstics.
Dels inexistents podem veure grius, dracs i fins i tot sirenes, però el que més m'ha sorprès en aquest edifici és l'existència, entre d'altres, d'aquest jove elefant alat.
La casa és obra de Josep Puig i Cadafalch, de l'any 1894, i l'escultor es creu que va ser l'Eusebi Arnau, un col·laborador habitual de Puig i un dels escultors més notables del modernisme. El propietari de l'edifici era Miquel Parera.
En el modernismo hay cierta proliferación de esculturas de animales y plantas, ya sean existentes en la actualidad, mitológicos o fantásticos.
De los inexistentes podemos ver grifos, dragones e incluso sirenas, pero lo que más me ha sorprendido en este edificio es la existencia, entre otros, de este joven elefante alado.
La casa es obra de Josep Puig i Cadafalch, del año 1894, y el escultor se cree que fue Eusebi Arnau, un colaborador habitual de Puig y uno de los escultores más notables del modernismo. El propietario del edificio era Miquel Parera.
Dels inexistents podem veure grius, dracs i fins i tot sirenes, però el que més m'ha sorprès en aquest edifici és l'existència, entre d'altres, d'aquest jove elefant alat.
La casa és obra de Josep Puig i Cadafalch, de l'any 1894, i l'escultor es creu que va ser l'Eusebi Arnau, un col·laborador habitual de Puig i un dels escultors més notables del modernisme. El propietari de l'edifici era Miquel Parera.
En el modernismo hay cierta proliferación de esculturas de animales y plantas, ya sean existentes en la actualidad, mitológicos o fantásticos.
De los inexistentes podemos ver grifos, dragones e incluso sirenas, pero lo que más me ha sorprendido en este edificio es la existencia, entre otros, de este joven elefante alado.
La casa es obra de Josep Puig i Cadafalch, del año 1894, y el escultor se cree que fue Eusebi Arnau, un colaborador habitual de Puig y uno de los escultores más notables del modernismo. El propietario del edificio era Miquel Parera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari: