A CORUÑA - Galera, 8

El modernisme és un moviment present en tota la Península. A Galícia destaca la presència d'arquitectes com ara Julio Galán, Ricardo Boán, Rodolfo Ucha, Antonio López, etc.

La casa Juana Pardo és un exemple de l'arquitectura de Julio Galán González-Carvajal, qui va treballar tant a La Corunya com a Oviedo.

Aquesta casa la va dissenyar el 1908 i en ella el més notable és l'ornamentació que envolta totes les obertures, un tant desproporcionada i amb un caràcter plenament ampul·lós.

El modernismo es un movimiento presente en toda la Península. En Galicia destaca la presencia de arquitectos como Julio Galán, Ricardo Boán, Rodolfo Ucha, Antonio López, etc.

La casa Juana Pardo es un ejemplo de la arquitectura de Julio Galán González-Carvajal, el cual trabajó tanto en La Coruña como en Oviedo.

Esta casa la diseñó en 1908 y en ella lo más notable es la ornamentación que rodea todas las aberturas, un tanto desproporcionada y con un carácter plenamente ampuloso.

VILASSAR DE MAR - Sant Pau, 8

La casa Joan Tusell es troba a primera línia de mar de Vilassar de Mar. Al seu voltant hi ha un seguit de cases projectades per l'arquitecte Eduard Ferrés.

Aquesta casa, sembla que del 1920, desconec qui la va dissenyar, però té una forta influència de la secessió austríaca . Són notables el coronament sinuós, la tribuna que ocupa tota l'amplada del primer pis i la presència decorativa en tota la façana. Els ferros bombats del balco del segon pis són més propis del modernisme català.

                                              - - -

La casa Joan Tusell se encuentra en primera línea de mar de Vilassar de Mar. Alrededor suyo hay una serie de casas proyectadas por el arquitecto Eduard Ferrés.

Esta casa, que parece de 1920, desconozco quien la diseñó, pero tiene una fuerte influencia de la secesión austriaca. Son notables el coronamiento sinuoso, la tribuna que ocupa toda la anchura del primer piso y la presencia decorativa en toda la fachada. Los hierros bombeados del balcón del segundo piso son más propios del modernismo catalán.

CASAS-IBÁÑEZ - Paseo de la Cañada, 51

Continuant a Casas-Ibáñez, en el recorregut per aquesta població ens sorprèn l'existència d'aquesta casa profusament decorada amb motius molt vius.

S'aprecia una forta influència dels treballs de l'austríac Hundertwasser.

La ceràmica, la pintura, els colors, les formes extravagants donen un motiu d'alegria a aquesta construcció i realcen la seva presència a la vila.

La casa ha estat dissenyada en els darrers anys.

Continuando en Casas-Ibáñez, en el recorrido por esta población nos sorprende la existencia de esta casa profusamente decorada con colores muy vivos
.
Se aprecia en ella una fuerte influencia de los trabajos del austríaco Hundertwasser.

La cerámica, la pintura, los colores, las formas extravagantes dan un motivo de alegría a esta construcción y realzan su presencia en la villa.

La casa se diseñó hace pocos años.

CASAS-IBÁÑEZ / REQUENA - comparacions

En l'article d'avui podem observar com en un radi d'uns 60 km podem trobar tres exemples gairebé idèntics d'ornamentació modernista
.

Casas-Ibáñez es troba a la província d'Albacete, comunitat de Castella-la Manxa. En el Paseo de la Cañada existia aquesta casa, avui ja derruïda, amb una decoració calcada a la que es troba al carrer Don Plácido Guerrero, 17 -19 de San Antonio, una pedania de Requena, ja a la província de València.

Així mateix, a Requena n'hi ha una altra al carrer Norberto Piñango on la única diferència rau en el dibuix de damunt la llinda.

Aquest fet es pot deure a la intervenció d'un mateix constructor, a la compra de l'element decoratiu seriat al mateix lloc o a la seva compra per catàleg.

Afirmaria, per ser la més completa, que el primer exemple va ser el de Requena. Les altres dues cases són senzilles edificacions amb aquests elements per donar-li millor aparença.

Cal considerar-les totes tres modernistes? o, simplement, n'és una, la més completa, i les altres dues són eclèctiques amb elements modernistes afegits?

- - - -

En el artículo de hoy podemos observar como en un radio de unos 60 km podemos encontrar tres ejemplos casi idénticos de decoración modernista.

Casas-Ibáñez se encuentra en la provincia de Albacete, comunidad de Castilla-La Mancha. En el Paseo de la Cañada existía esta casa, ahora desaparecida, con una decoración calcada a la que se encuentra en la calle Don Plácido Guerrero, 17-19 de San Antonio, una pedanía de Requena, ya en la provincia de Valencia.

Asimismo, en Requena exite otra en la calle Norberto Piñango donde la única diferencia radica en el dibujo de encima del dintel.

Este hecho puede deberse a la intervención de un mismo constructor, a la compra del elemento decorativo seriado en el mismo lugar o en su compra por catálogo.

Afirmaría, por ser la más completa, que el primer ejemplo fue el de Requena. Las otras dos casas son sencillas edificaciones a las que se les añadió estos elementos para darles mejor apariencia.

¿Cabe considerar las tres como modernistas? o simplemente ¿es una, la más completa, la modernista y las otras dos son solamente eclécticas con elementos modernistas añadidos?

LLEIDA - Blondel, 92

La casa del poeta, escriptor i polític lleidatà Magí Morera i Galícia va ser obra de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, a l'igual que moltes de les altres obres modernistes que podem veure per la capital del Segrià.

Es tracta d'una curiosa edificació que aprofita al màxim l'estretor de la façana i, fins i tot, hi afegeix una ampla tribuna en el principal.

La casa també es coneix com a "Casa de La Lira", donat que aquest instrument musical és reproduït en la combinació que formen les finestres dels dos pisos superiors.

La casa es va edificar entre els anys 1910 i 1911.

La casa del poeta, escritor y político leridano Magí Morera i Galicia fue obra del arquitecto Francesc de Paula Morera i Gatell, al igual que muchas de las otras obras modernistas que podemos ver por la capital del Segrià.

Se trata de una curiosa edificación que aprovecha al máximo la estrechez de la fachada e, incluso, añade una amplia tribuna en el piso principal.

La casa también se conoce como "Casa de La Lira", puesto que este instrumento musical se reproduce en la combinación que forman las ventanas de los dos pisos superiores.

La casa se edificó entre los años 1910 y 1911.


(les fotos m'han estat cedides per Jaume Barrull i Badia)

BARCELONA - Císter, 25 - Melilla, 9

A la cantonada dels carrers Císter amb Melilla del barri de Sant Gervasi s'alça aquest edifici en forma de torre.

Presenta una característica torre amb balcó cantoner. Una profusa ornamentació vegetal flanqueja les obertures, els esgrafiats superiors i part del treball en ferro. La resta de la façana està coberta amb falsos carreus.

S'havia atribuït al mestre d'obres Ramon Ribera, però en comprovar els plànols en l'Arxiu Municipal he pogut veure que en realitat l'obra va ser projectada per l'arquitecte Juli Batllevell qui la va fer per encàrrec d'el matrimoni Alejandro Bulart i Rosa Rialp.

L'obra es va fer entre els anys 1906 i 1907, aquest darrer any consta a la façana.

En la confluencia de las calles Císter con Melilla del barrio de Sant Gervasi se alza este edificio en forma de torre.

Presenta una característica torre con balcón en la esquina. Una profusa ornamentación vegetal flanquea las oberturas, los esgrafiados superiores y parte del trabajo en hierro. El resto de la fachada está cubierta con falsos sillares.

Se había atribuido al maestro de obras Ramon Ribera, pero al comprobar los planos en el Archivo Municipal he podido ver que en realidad la obra fue proyectada por el arquitecto Juli Batllevell, quien la hizo por encargo del matrimonio Alejandro Bulart y Rosa Rialp.

La obra se hizo entre los años 1906 y 1907, este último año es el que consta en la fachada.

BARCELONA - Camèlies, 40

La Casa Josep Barnolas del carrer Camèlies, al barri de Gràcia, va ser objecte d'una reforma i ampliació molt respectuoses amb l'antic edifici. El nou cos està enretirat i d'aquest manera respecta la façana original.

És una obra de l'arquitecte Miquel Pascual, un arquitecte del que no es tenen gaire obres civils conegudes, ja que en ser arquitecte municipal de Barcelona fins a la seva mort, el 1916, no podia signar-les. A més, moltes de les obres que sí va signar, han resultat ser de Francesc Berenguer, ajudant seu abans de ser-ho d'en Gaudí i que mai no es va arribar a titular.

Miquel Pascual va ser també arquitecte municipal de Sabadell, de Sant Feliu de Llobregat, de Vic i de l'antiga Vila de Gràcia.

De la casa Barnolas, a banda dels molts detalls modernistes, són dignes d'atenció el mico i el gos que suporten damunt de la porta l'escut floral.

- - -

La Casa Josep Barnolas de la calle Camèlies, en el barrio de Gracia, fue objeto de una reforma y ampliación muy respetuosas con el antiguo edificio. El nuevo cuerpo está retirado y respeta la fachada original.

Es una obra del arquitecto Miquel Pascual, un arquitecto del que no se conocen demasiadas obras civiles, ya que al ser arquitecto municipal de Barcelona hasta su muerte, en 1916, no podía firmarlas. Además, muchas de las obras que sí firmó, han resultado ser de Francesc Berenguer, ayudante suyo antes de serlo de Gaudí y que nunca se llegó a titular.

Miquel Pascual fue también arquitecto municipal de Sabadell, de Sant Feliu de Llobregat, de Vic y de la antigua Villa de Gràcia.

De la casa Barnolas, aparte de los muchos detalles modernistas, son dignos de atención el mono y el perro que soportan encima de la puerta el escudo floral.

Escolta

Llegeix fonèticament

BARCELONA - Ortigosa, 10-12

Fa poc han estat restaurades aquestes antigues naus industrials bastides pel prolífic mestre d'obres Josep Graner entre els anys 1904 i 1905. El color actual trobo que fa ressaltar molt més el conjunt.

Pertanyien a Ignasi Coll, un dels clients habituals de Graner, per qui va construir una sèrie de cases a la Gran Via barcelonina.

Sembla estrany que no hagin estat derruïdes, ja que es troben en ple centre de Barcelona, a tocar del Palau de la Música i de la Via Laietana.

Cal destacar les palmetes desproporcionades que separen les naus. Aquest recurs va ser utilitzat per Graner en molts dels seus coronaments.

Article relacionat:
http://vptmod.blogspot.com.es/2014/07/barcelona-ortigosa.html

- - -

Hace poco han sido restauradas estas antiguas naves industriales construidas por el prolífico maestro de obras Josep Graner entre los años 1904 y 1905. El color actual creo que beneficia al conjunto.

Pertenecían a Ignacio Coll, uno de los clientes habituales de Graner, para el que construyó una serie de casas en la Gran Vía barcelonesa.

Lo extraño es que no hayan sido destruidas, ya que se encuentran en pleno centro de Barcelona, junto al Palau de la Música y de la Via Laietana.

Cabe destacar las palmetas desproporcionadas que separan las naves. Este recurso fue utilizado por Graner en muchos de sus remates.

Artículo relacionado:

http://vptmod.blogspot.com.es/2014/07/barcelona-ortigosa.html

BARCELONA - Astúries, 65

El mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca s'ha fet famós per un edifici que precisament no és seu: la casa Bonaventura Ferrer (pas. Gràcia, 113), dissenyada per Pere Falqués, el qual en ésser l'arquitecte municipal de la ciutat no podia signar obra civil i va recórrer al personatge esmentat.

Però, Lluís de Miquel també va realitzar edificis força vistosos com ara aquest que presentem situat al barri de Gràcia i amb una destacable ornamentació floral.

Es tracta de la casa de Maria Àngela Vilavella edificada entre els anys 1904 i 1905.

El maestro de obras Luis de Miguel y Roca se ha hecho famoso por un edificio que precisamente no es suyo: la casa Bonaventura Ferrer (pas. Gràcia, 113), diseñada por Pere Falqués, que al ser el arquitecto municipal de la ciudad no podía firmar obra civil y recurrió al personaje mencionado.

Pero, Luis de Miguel también realizó edificios muy vistosos como este que presentamos en el barrio barcelonés de Gràcia con una destacable decoración floral.

Se trata de la casa de María Ángela Vilavella edificada entre los años 1904 y 1905.

BARCELONA - Nació, 77

Aquesta és una altra de les moltes obres que Josep Graner va realitzar per tota la geografia catalana. En ella el decorativisme modernista és molt prolífic, ja que fins i tot omple els espais que hi han entre les obertures i tot això sense fer ús de la tècnica de l'esgrafiat que és la que s'utilitzava més sovintment per omplir-los.

La casa la va fer edificar Elvira Robert el 1912.

Esta es otra de las muchas obras que Josep Graner realizó por toda la geografía catalana. En ella el decorativismo modernista es muy prolífico, ya que incluso llena los espacios que hay entre los huecos sin hacer uso de la técnica del esgrafiado que es la más comúnmente utilizada para este fin.

La casa la hizo edificar Elvira Robert en 1912.

BERGA - Roser, 50

L'antiga Casa de Correus de Berga, al carrer Roser, 50, se sol atribuir a l'arquitecte Alexandre Soler i March.

Consultant la documentació existent a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, vaig trobar l'expedient relatiu a aquesta casa i resulta ser que l'edifici no és d'en Soler i March, sinó del mestre d'obres Josep Muntadas, que va comptar amb el vist-i-plau de l'enginyer Manuel Rivera.

El sol·licitant va ser Ibo Monaves, el 1918.

El 1931 se li va afegir un pis i es van introduir alguns elements decoratius més propis del noucentisme.

Poca cosa se sap del mestre d'obres Josep Muntadas: va obtenir el seu títol el 1870, va estar actiu a Tortosa, Berga i Sant Vicenç de Castellet i va ser diputat provincial per Barcelona.

La antigua Casa de Correos de Berga, en la calle Roser, 50, se suele atribuir al arquitecto Alexandre Soler i March.

Consultando la documentación existente en el Archivo Comarcal del Berguedà, encontré el expediente relativo a esta casa y resulta ser que el edificio no es de Soler y March, sino del maestro de obras Josep Muntadas, que contó con el visto bueno del ingeniero Manuel Rivera.

El solicitante fue Ibo Monaves, en 1918.

En 1931 se le añadió un piso y se introdujeron algunos elementos decorativos más propios del noucentisme.

Poco se sabe del maestro de obras Josep Muntadas: se tituló en 1870, estuvo activo en Tortosa, Berga y Sant Vicenç de Castellet y fue diputado provincial por Barcelona.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES - cortal Avinyó

En una recent visita al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà em va sorprendre trobar aquesta masia modernista.

No he trobat qui va ser l'arquitecte que la va dissenyar, però no em sorprendria que fos en Josep Azemar, arquitecte municipal de la propera Figueres i que va treballar a Puigcerdà per als propietaris del Cortal, en Joaquim Moner i l'Antònia Raguer.

La masia és del 1905 i té una forta influència de la manera de fer d'en Puig i Cadafalch.

- - -

En una reciente visita al Parque Natural de los Aiguamolls de l'Empordà me sorprendió encontrar esta masía modernista.

No he encontrado quien fue el arquitecto que la diseñó, pero no me sorprendería que fuera Josep Azemar, arquitecto municipal de la próxima Figueres y que trabajó en Puigcerdà para los propietarios del Cortal, Joaquín Moner y Antonia Raguer .

La masía, del 1905, tiene una fuerte influencia del estilo de Puig i Cadafalch.

MATARÓ - Nou, 20

En el modernisme hi ha certa proliferació d'escultures d'animals i plantes, ja siguin existents en l'actualitat, mitològics o fantàstics.

Dels inexistents podem veure grius, dracs i fins i tot sirenes, però el que més m'ha sorprès en aquest edifici és l'existència, entre d'altres, d'aquest jove elefant alat.

La casa és obra de Josep Puig i Cadafalch, de l'any 1894, i l'escultor es creu que va ser l'Eusebi Arnau, un col·laborador habitual de Puig i un dels escultors més notables del modernisme. El propietari de l'edifici era Miquel Parera.

En el modernismo hay cierta proliferación de esculturas de animales y plantas, ya sean existentes en la actualidad, mitológicos o fantásticos.

De los inexistentes podemos ver grifos, dragones e incluso sirenas, pero lo que más me ha sorprendido en este edificio es la existencia, entre otros, de este joven elefante alado.

La casa es obra de Josep Puig i Cadafalch, del año 1894, y el escultor se cree que fue Eusebi Arnau, un colaborador habitual de Puig y uno de los escultores más notables del modernismo. El propietario del edificio era Miquel Parera.

EL MASNOU - plaça Catalunya, 11

Les obres més conegudes de l'arquitecte Joan Amigó es troben a Badalona, però també en va fer per altres localitats catalanes (Malgrat de Mar, Barcelona, Tiana) com aquesta que va projectar a El Masnou.

Coneguda com Can Patateta, la va dissenyar el 1916 en un modernisme tardà amb clares influències, com és típic en ell, de la Secessió austríaca.

Cal remarcar les obertures dels baixos englobades en una gran arcada, així com la riquesa dels esgrafiats.

- - -

Las obras más conocidas del arquitecto Joan Amigó se encuentran en Badalona, pero también realizó algunas en localidades catalanas (Malgrat de Mar, Barcelona, Tiana) como esta que proyectó en El Masnou.

Conocida como Can Patateta, la diseñó en 1916 en un modernismo tardío con claras influencias, como es típico en él, de la Secesión austriaca.

Hay que destacar las aperturas de los bajos englobadas en una gran arcada, así como la riqueza de los esgrafiados.

TOSSA DE MAR - casa Sans

Un altre arquitecte poc conegut és Josep Maria de Falguera. Compartia despatx amb el seu germà Antoni, més conegut. Com sia que els projectes administratius tan sols estan signats per un facultatiu, aquest solia ser l'Antoni, tot i ser un any més jove. Els dos germans es van titular a Barcelona l'any 1900.

Gràcies als arxius personals dels autors o a revistes de l'època es pot saber la veritable autoria dels edificis, així, en una article de la Ilustració Catalana del 1908 consta que la casa de Joan Sans al Passeig de Mar de Tossa és obra dels dos germans.

També van compartir autoria a la Farmàcia Novelles de la Rambla de Catalunya (Barcelona) i a la desapareguda Fàbrica Estruch de Palau-Solità i Plegamans.

Otro arquitecto poco conocido es Josep Maria de Falguera. Compartía despacho con su hermano Antonio, más conocido. Como sea que los proyectos administrativos sólo están firmados por un facultativo, solía ser Antoni quien los firmaba, a pesar de ser el hermano menor. Los dos hermanos se titularon en Barcelona en 1900.

Gracias a los archivos personales de los autores o revistas de la época se puede saber la verdadera autoría de los edificios, así, en una artículo de la Ilustració Catalana de 1908 consta que la casa de Joan Sans en el Passeig de Mar de Tossa es obra de los dos hermanos.

También compartieron autoría en la Farmacia Novelles de la Rambla de Catalunya (Barcelona) y en la desaparecida Fábrica Estruch de Palau-Solità i Plegamans.

Arquitecte Guardiola

L'arquitecte Joan Francesc Guardiola (1895-1962) es va titular el 1922 a Barcelona. La seva obra es troba distribuïda entre Barcelona i la província de València. Com a estudiant va ressaltar amb el projecte per a un Monument a les Glòries Catalanes i la primera estació de metro de la Plaça de Catalunya (Barcelona) -projecte signat per un altre arquitecte.

Entre els seus edificis hi han tres que no deixen indiferents a qui els veu, són d'una gran rotunditat i color. Aquests tres edificis són de difícil adscripció, ja com a art déco ja com a modernisme tardà. Són les conegudes com Casa Xinesa (Barcelona, carrer Muntaner, 54, construïda per al seu germà Fernando Guardiola), la Casa Jueva (València, carrer Castelló, 20, per a José Salom) i l'Ateneu dels Socors a Sueca, amb influència més aviat hindú i quelcom de gaudiniana. Són fruit de la gran cultura de Guardiola, dels seus viatges i de la preocupació per l'arquitectura autòctona d'altres països.

Un altre edifici important de l'arquitecte va ser el Teatre Serrano a Sueca, ara mutilat, influenciat pel déco nord-americà.

Arquitectes com Guardiola han estat oblidats i són mereixedors d'algun llibre o estudi monogràfic que espero es faci algun dia.

El arquitecto Juan Francisco Guardiola (1895-1962) se tituló en 1922 en Barcelona. Su obra se encuentra distribuida entre Barcelona y la provincia de Valencia. Como estudiante destacó con un proyecto para un Monumento a las Glorias Catalanas y con la primera estación de metro de la Plaça de Catalunya (Barcelona) -proyecto firmado por otro arquitecto.

Entre sus edificios hay tres que no dejan indiferentes a quién los ve, son de una gran rotundidad y colorido. Estos tres edificios son de dificil adscripción ya como art déco ya como modernismo tardío. Son las conocidas como Casa China (Barcelona, calle Muntaner, 54, construida para su hermano, el constructor Fernando Guardiola), la Casa Judía (Valencia, calle Castellón, 20, para José Salom) y el Ateneo del Socorro en Sueca, con influencia más bien hindú y algo de gaudiniana. Son fruto de la gran cultura de Guardiola, de sus viajes y de la preocupación por la arquitectura autóctona de otros países.

Otro edificio importante de este arquitecto es el Teatro Serrano en Sueca, ahora mutilado, influenciado por el déco estadounidense.

Arquitectos como Guardiola han sido olvidados y son merecedores de algún libro o estudio monográfico que espero se haga algún día.

BARCELONA - passatge de l'Esperança

A partir de la segona dècada del 1900, com a conseqüència de la Ley de Casas Baratas, va començar a proliferar la construcció de grups d'aquestes cases al llarg de tota Espanya. Algunes eren modernistes, però a Catalunya la major part de les mateixes eren noucentistes.

Aquest grup del passatge de l'Esperança de Barcelona és de concepció noucentista, però té alguns trets modernistes en els seus esgrafiats.

Va ser projectat per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer el 1926 i la seva construcció es va perllongar fins al 1928. El projecte contemplava 30 cases i va ser promogut per la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón sota la beneficència de Lluís Jover Castells.

A partir de la segunda década del 1900, como consecuencia de la Ley de Casas Baratas, a lo largo de toda España comenzó a proliferar la construcción de grupos de estas casas. Algunas eran modernistas, pero en Cataluña la mayor parte de las mismas eran novecentistas.

Este grupo del pasaje de la Esperanza de Barcelona es de concepción novecentista, pero tiene algunos rasgos modernistas en sus esgrafiados.

Fue proyectado por el arquitecto Agustín Domingo Verdaguer en 1926 y su construcción se prolongó hasta 1928. El proyecto contemplaba 30 casas y fue promovido por la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón bajo la beneficencia de Luis Jover Castells.

LODOSA - apartadero de Féculas

Fa un temps el meu amic Ricardo Muñoz Fajardo, un altre investigador del modernisme, va trobar per Internet l'existència d'aquest petit baixador a la localitat navarresa de Lodosa.

Tot i que havia passat amb tren per allà mai no m'havia fixat en ell. Com sigui que aquests dies hi passava, m'hi vaig arribar i vaig fer-ne fotos.

Es tracta d'un edifici del 1912 empetitit per la gran fàbrica que l'envolta. Presenta una forta influència de la secessió austríaca. Recorda les estacions del funicular de Vallvidrera de Barcelona.

La fàbrica es dedicava al tractament de les patates, d'aquí el nom de Féculas.

Un Apartador era destinat al servei de mercaderies mentre que un Baixador ho era per passatgers.

Hace un tiempo mi amigo Ricardo Muñoz Fajardo, otro investigador del modernismo, encontró por Internet la existencia de este pequeño apeadero en la localidad navarra de Lodosa.

Aunque había pasado en tren por allí nunca me había fijado en él.

Como estos días tenía que pasar cerca, fuí a hacerle unas fotos.

Se trata de un edificio de 1912 empequeñecido por la gran fábrica que lo rodea. Presenta una fuerte influencia de la secesión austriaca. Recuerda las estaciones del funicular de Vallvidrera de Barcelona.

La fábrica se dedicaba al tratamiento de las patatas, de ahí el nombre de Féculas.

Un Apartador se destinaba al servicio de mercancias mientras que un Apeadero era para pasajeros.

BILBAO - MADRID - eladio laredo

El lligam entre alguns propietaris i certs arquitectes va ser molt fort. Això es pot veure amb la relació Güell-Gaudí, família Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal amb Sagnier, etc. Una altra d'aquestes va ser la de Luis de Ocharán y Mazas amb l'arquitecte càntabre Eladio Laredo Carranza.

En aquest cas, però, la relació no es va donar en un sol lloc, sinò que es va distribuir per tota la geografia: així hi ha cases per Madrid, per Bilbao i per Castro Urdiales (Cantàbria).

A Madrid va fer la casa modernista de la foto al Paseo Eduardo Dato (1905-06), desapareguda; la casa de Victoria amb Carrera de San Jerónimo (1907/09 amb projecte modernista) i la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); a Bilbao les dues cases d'Alameda de Mazarredo,9 amb Ibáñez de Bilbao, 1-7 i Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de les quals la de l'Alameda, molt malmesa, estava inspirada amb el neogòtic, però amb clares referències modernistes i la d'Ibáñez de Bilbao és plenament neogòtica. A Castro Urdiales bastí un castell historicista (1901/13).

En molts d'aquests edificis es pot contemplar decoració ceràmica a càrrec del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid és gentilesa d'Óscar da Rocha; el plànol de l'edifici de l'Alameda, de l'Archivo Foral de Bizkaia)
- - -

El vínculo entre algunos propietarios y ciertos arquitectos fue muy fuerte. Se puede ver en la relación Güell-Gaudí, familia Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal con Sagnier, etc. Otro de estos vínculos fue el que mantuvo Luis de Ocharán y Mazas con el arquitecto cántabro Eladio Laredo Carranza.

En este caso, sin embargo, la relación no se dio en un solo lugar, sino que se distribuyó por toda la geografía: así hay casas por Madrid, por Bilbao y por Castro Urdiales (Cantabria).

En Madrid hizo la casa modernista de la foto en el Paseo Eduardo Dato (1905-06), desaparecida, la casa de Victoria con vuelta a Carrera de San Jerónimo (1907/09 con proyecto modernista) y la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); en Bilbao las dos casas de la Alameda de Mazarredo, 9 con Ibáñez de Bilbao, 1-7 e Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de las cuales la de la Alameda, muy deteriorada, estaba inspirada en el neogótico, pero con claras referencias modernistas y la de Ibáñez de Bilbao es plenamente neogótica. En Castro Urdiales levantó un castillo historicista (1901/13).

En muchos de estos edificios se puede contemplar decoración cerámica a cargo del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid es gentileza de Óscar da Rocha; el plano del edificio de la Alameda, del Archivo Foral de Bizkaia)

MATADEPERA - Torre de l'Àngel

En la localitat vallesana de Matadepera anant cap a Mura s'alça aquesta curiosa masia coneguda com a Torre de l'Àngel.

La va projectar l'arquitecte terrassenc Lluís Muncunill l'any 1907.

Cal esmentar l'ús irregular de la pedra a la façana per tal de donar-li un toc rústic, els arcs parabòlics d'influència gaudiniana que conformen la galeria lateral i que també són utilitzats en algunes obertures, així com la utilització del trencadís en la decoració del remat del coronament frontal.

En la localidad de Matadepera en la comarca del Vallés (Barcelona), dirección a Mura, se levanta esta curiosa masía conocida como Torre del Ángel.

Fue proyectada por el arquitecto de Terrassa Lluís Muncunill en el año 1907.

Destacan el uso irregular de la piedra en la fachada para darle un toque rústico al edificio, los arcos parabólicos de influencia gaudiniana que conforman la galería lateral, que también se utilizan en las oberturas principales, así como el uso del trencadís en la decoración del remate del coronamiento frontal.