Cliqueu per accedir al:

diumenge, 1 de juliol del 2012

BARCELONA - sepulcre Joan Cabot


Els mestres d’obra i els arquitectes no només dissenyaven les cases dels vius , sinó que també feien les “dels morts”.

Moltes vegades els propietaris d’una casa requerien els serveis del mateix facultatiu que li va projectar perquè també li dissenyés la seva tomba o panteó.

En aquest cas presentem un sepulcre dissenyat pel famós mestre d’obres Josep Graner qui el 1903 el bastí per a Joan Cabot Amigó i família, essent els marbristres Serra i Figueras els qui l’esculpiren.

Presenta una rica temàtica vegetal, simètrica respecte un eix central; l’escultura d’un àngel al bell mig i el tipus de cal·ligrafia fet servir és el propi del modernisme.

Es troba al Cementiri de Montjuïc, a la Via de la Santa Creu, núm. 4-M. Serra i Figueras signen el treball.


Los maestros de obra y los arquitectos no sólo diseñaban las casas de los vivos, sino que también hacían las "de los muertos".

Muchas veces los propietarios de una casa requerían los servicios del mismo facultativo que se la proyectó para que también le diseñara su tumba o panteón.

En este caso presentamos un sepulcro diseñado por el famoso maestro de obras Josep Graner quien en 1903 lo construyó para Joan Cabot Amigó y familia, siendo los marmolistas Serra y Figueras quienes la esculpieron.

Presenta una rica temática vegetal, simétrica respecto a un eje central; la escultura central de un ángel y el tipo de caligrafía usado es el propio del modernismo.

Se encuentra en el Cementerio de Montjuïc, en la Vía de la Santa Cruz, núm. 4-M. Serra y Figueras firman el trabajo.

BARCELONA - Alberg Nocturn

Els arquitectes municipals Pere Falqués i Antoni de Falguera projectaren el 1909 l’Alberg Municipal Nocturn del Bogatell, un edifici que representa una evolució del medievalisme català cap al modernisme, alhora que amb l'ús del maó vist vol homenatjar les fàbriques del barri.

Tot i que hi ha una placa signada per ambdós arquitectes, l’obra sembla més pròpia del treball de Falguera, ja que hom pot veure el treball de la ceràmica vidriada verda que ressegueix el coronament  i l’ús de les finestres triforades en la façana lateral amb el seu acabament esglaonat a base de maons, característiques d el'obra d'aquest arquitecte.

La prova de la possible autoria única de Falguera ens la dóna la publicació a la premsa de l'època de la col·locació de la primera pedra de l'edifici en la que només es parla de Falguera (vegeu la notícia apareguda a El Diluvio de 28-06-1909).  Falguera, en aquells temps, treballava a l'Ajuntament sota les ordres de Falqués.

L'edifici s'inaugurà el 1911 i estava destinat a alberg per a 120 usuaris, dels quals 60 serien homes i altres 60 serien nens.

Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí (1912), el 1918 s'anomenà Escola Complementària d'Oficis Francesc Aragó (en homenatge al matemàtic i físic rossellonès que participà en la mesura del meridià terrestre i en la definició del metre) i des del 1953 pren el nom de l'enginyer de Camins, Juan Manuel Zafra (el qual no té cap obra a Catalunya). Ara és l’Institut d’Ensenyament  Juan Manuel Zafra.

Als anys 1970's també estatjà una comissaria de la Guàrdia Urbana en una de les portes laterals.

A la tardor del 2020 s'acorda canviar el nom del centre passant-se a dir Institut Caterina Albert.

L’escut de Barcelona remata l’edifici tot esmentant el seu ús municipal.

Es troba al carrer Rogent, 51 de Barcelona.



(foto Adolf Mas)



Los arquitectos municipales Pere Falqués y Antoni de Falguera proyectaron en 1909 el Albergue Municipal Nocturno del Bogatell, edificio que representa una evolución del medievalismo catalán hacia el modernismo y que, con el uso del ladrillo visto, pretende homenajear a las fábricas del barrio..

Aunque hay una placa firmada por ambos arquitectos, la obra parece más propia del trabajo de Falguera, ya que en ella se puede ver el uso de la cerámica vidriada verde que remata el coronamiento y el uso de las ventanas triforadas en la fachada lateral con su finalización escalonado a base de ladrillos, características de la obra de este arquitecto.


La prueba de la posible autoría única de Falguera nos la da la publicación en la prensa de la época de la colocación de la primera piedra del edificio en la que sólo se habla de Falguera (véase la noticia aparecida en El Diluvio de 28-06-1909). Falguera trabajaba en el Ayuntamiento barcelonés bajo las órdenes de Falqués.

El edificio se inauguró en 1911 y estaba destinado a albergue para 120 usuarios, de los cuales 60 serían hombres y otros 60 serían niños.

Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí (1912), a partir de 1918 se llamó Escuela Complementaria de Oficios Francisco Aragón (en homenaje al matemático y físico rosellonés que participó en la medición del meridiano terrestre y en la definición del metro) y desde 1953 cambió el nombre por el del ingeniero de Caminos, Juan Manuel Zafra (el cual no tiene ninguna obra en Catalunya). Actualmente es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra. 

En los años 1970 también albergó una comisaría de la Guardia Urbana en una de las puertas laterales.

El escudo de Barcelona remata el edificio mencionando su uso municipal.

En otoño de 2020 se acuerda cambiar el nombre del centro convirtiéndolo en Instituto Caterina Albert.

Se encuentra en la calle Rogent, 51 de Barcelona.


(El Diluvio, 28.06.1909)

Imatge de la col·locació de la primera pedra, llavors el carrer es deia "del Bogatell"


PAMPLONA - Farola de Los Braseros / BARCELONA - av. Gaudí



A la Plaza del Vínculo de Pamplona es troba l’anomenada “Farola de Los Braseros” la qual és idèntica a les projectades per Pere Falqués a Barcelona per a la cruïlla dels Passeig de Gràcia amb la Diagonal conegut com a “Cinc d’Oros”. A la cruïlla se'n van col·locar sis.

El disseny és el mateix pel que suposo que l’ajuntament pamplonès va comprar el fanal a Barcelona.

Un cop a Pamplona s’instal·là el 1929 al Paseo de Sarasate, lloc on estigué fins al 1958 quan al mes d’agost es traslladà a l’actual emplaçament, la Plaza del Vínculo, tot i que l’any 1965 es retirà, es diposità en magatzems municipals fins al 1995 en què en fer-se la reforma de la plaça la tornaren a col·locar, si bé no la primitiva sinó una fosa de nou a Santa Eulàlia de Ronçana.

Les de Barcelona també es traslladaren des de la seva ubicació original fins a l’actual de l’Avinguda Gaudí.

El disseny és, com hem dit, de l’arquitecte municipal Pere Falqués, 1909, amb ferros de Ballarín i treball escultòric d’Alfons Juyol. 


(plaça Cinc d'Oros) -Il. Catalana, 11.07.1909-

                                                     -Barcelona, av. Gaudí-
                                            (foto cortesia de Kotte Gallo)
                                           -Pamplona, Plaza del Vínculo-

En la Plaza del Vínculo de Pamplona se encuentra la llamada "Farola de Los Braseros" la cual es idéntica a las proyectadas por Pere Falqués en Barcelona para el cruce de Paseo de Gracia con la Diagonal, conocido como el "Cinco de Oros". En el cruce se colocaron seis.

El diseño es el mismo por lo que supongo que el ayuntamiento pamplonés compró el farol en Barcelona.

Una vez en Pamplona se instaló en el Paseo de Sarasate (1929), lugar en donde estuvo hasta 1958 cuando en el mes de agosto se trasladó al actual emplazamiento, la Plaza del Vínculo, aunque en 1965 se retiró, se depositó en los almacenes municipales hasta 1995 en que, al hacerse la reforma de la plaza, la volvieron a colocar, aunque no la original sino una fundida en Santa Eulàlia de Ronçana.

Las de Barcelona también se trasladaron desde su ubicación original hasta el actual de la Avenida Gaudí.

El diseño es, como he mencionado, del arquitecto municipal Pere Falqués, 1909, con hierros de Ballarín y trabajo escultórico de Alfonso Juyol.