Tot i que hi ha una placa signada per
ambdós arquitectes, l’obra sembla més pròpia del treball de Falguera, ja que
hom pot veure el treball de la ceràmica vidriada verda que ressegueix el
coronament i l’ús de les finestres
triforades en la façana lateral amb el seu acabament esglaonat a base de maons, característiques d el'obra d'aquest arquitecte.
La prova de la possible autoria única de Falguera ens la dóna la publicació a la premsa de l'època de la col·locació de la primera pedra de l'edifici en la que només es parla de Falguera (vegeu la notícia apareguda a El Diluvio de 28-06-1909). Falguera, en aquells temps, treballava a l'Ajuntament sota les ordres de Falqués.
La prova de la possible autoria única de Falguera ens la dóna la publicació a la premsa de l'època de la col·locació de la primera pedra de l'edifici en la que només es parla de Falguera (vegeu la notícia apareguda a El Diluvio de 28-06-1909). Falguera, en aquells temps, treballava a l'Ajuntament sota les ordres de Falqués.
L'edifici s'inaugurà el 1911 i estava destinat a alberg per a 120 usuaris, dels quals 60 serien homes i altres 60 serien nens.
Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí (1912), el 1918 s'anomenà Escola Complementària d'Oficis Francesc Aragó (en homenatge al matemàtic i físic rossellonès que participà en la mesura del meridià terrestre i en la definició del metre) i des del 1953 pren el nom de l'enginyer de Camins, Juan Manuel Zafra (el qual no té cap obra a Catalunya). Ara és l’Institut d’Ensenyament Juan Manuel Zafra.
Als anys 1970's també estatjà una comissaria de la Guàrdia Urbana en una de les portes laterals.
Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí (1912), el 1918 s'anomenà Escola Complementària d'Oficis Francesc Aragó (en homenatge al matemàtic i físic rossellonès que participà en la mesura del meridià terrestre i en la definició del metre) i des del 1953 pren el nom de l'enginyer de Camins, Juan Manuel Zafra (el qual no té cap obra a Catalunya). Ara és l’Institut d’Ensenyament Juan Manuel Zafra.
Als anys 1970's també estatjà una comissaria de la Guàrdia Urbana en una de les portes laterals.
A la tardor del 2020 s'acorda canviar el nom del centre passant-se a dir Institut Caterina Albert.
L’escut de Barcelona remata l’edifici
tot esmentant el seu ús municipal.
Es troba al carrer Rogent, 51 de
Barcelona.
(foto Adolf Mas)
Los arquitectos municipales Pere Falqués y Antoni
de Falguera proyectaron en 1909 el Albergue Municipal Nocturno del Bogatell, edificio que representa una evolución del medievalismo
catalán hacia el modernismo y que, con el uso del ladrillo visto, pretende homenajear a las fábricas del barrio..
Aunque hay una placa firmada por ambos
arquitectos, la obra parece más propia del trabajo de Falguera, ya que en ella se
puede ver el uso de la cerámica vidriada verde que remata el coronamiento y
el uso de las ventanas triforadas en la fachada lateral con su finalización
escalonado a base de ladrillos, características de la obra de este arquitecto.
La prueba de la posible autoría única de Falguera nos la da la publicación en la prensa de la época de la colocación de la primera piedra del edificio en la que sólo se habla de Falguera (véase la noticia aparecida en El Diluvio de 28-06-1909). Falguera trabajaba en el Ayuntamiento barcelonés bajo las órdenes de Falqués.
El edificio se inauguró en 1911 y estaba destinado a albergue para 120 usuarios, de los cuales 60 serían hombres y otros 60 serían niños.
Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí (1912), a partir de 1918 se llamó Escuela Complementaria de Oficios Francisco Aragón (en homenaje al matemático y físico rosellonés que participó en la medición del meridiano terrestre y en la definición del metro) y desde 1953 cambió el nombre por el del ingeniero de Caminos, Juan Manuel Zafra (el cual no tiene ninguna obra en Catalunya). Actualmente es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra.
En los años 1970 también albergó una comisaría de la Guardia Urbana en una de las puertas laterales.
Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí (1912), a partir de 1918 se llamó Escuela Complementaria de Oficios Francisco Aragón (en homenaje al matemático y físico rosellonés que participó en la medición del meridiano terrestre y en la definición del metro) y desde 1953 cambió el nombre por el del ingeniero de Caminos, Juan Manuel Zafra (el cual no tiene ninguna obra en Catalunya). Actualmente es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra.
En los años 1970 también albergó una comisaría de la Guardia Urbana en una de las puertas laterales.
El escudo de Barcelona remata el edificio
mencionando su uso municipal.
En otoño de 2020 se acuerda cambiar el nombre del centro convirtiéndolo en Instituto Caterina Albert.
Se encuentra en la calle Rogent, 51 de Barcelona.
(El Diluvio, 28.06.1909)
Imatge de la col·locació de la primera pedra, llavors el carrer es deia "del Bogatell"
bon article. gràcies.
ResponElimina