BARCELONA - Farmàcia Domènech i Montaner

Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.

De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.

De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col·laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal·listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.

(La Vanguardia, 02.12.1896)

(Arxiu Mas, 1903)

La farmàcia fins i tot va aparèixer en l'Àlbum "Carpintería Artística" de començament de segle XX.

El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat Gerardo Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”

Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).

En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.

(anys 1990's)

Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.

                                                       (estat actual)

L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca (1894).

(estat actual)

    

Joan Duran y España (1856-1924), redactor del diario la Renaixensa se licenció en farmacia en 1896 por la Universidad de Barcelona y eso que ya era bastante mayor: 37 años.

En seguida abrió una farmacia en pleno centro del Ensanche barcelonés, en la calle Valencia, junto al Paseo de Gracia y, activista del catalanismo como era, contrató al también catalanista Domènech i Montaner para que diseñara el local.

De la apertura de la farmacia se hizo eco la edición del día 2 de diciembre de 1896 de La Vanguardia ("el novela farmacéutico - distinguido redactor de La Renaixensa"). En el redactado  constaban todos aquellos que colaboraron con Domènech: los hermanos Viladevall en la carpintería, Marcelino Gelabert en la pintura y dorados, Miret y Assens en la fontanería, Henry de Aubigny con las calderas, Ballarin en los trabajos de metalistería y los hermanos Suñol con los mármoles. Domènech diseñó incluso los botes de farmacia de acuerdo con la teoría del arte total del modernismo, en este caso, de un modernismo temprano impregnado todavía con resonancias del gótico inspirador del movimiento.

La farmacia incluso apareció en el Álbum "Carpintería Artística" a inicios del siglo XX.

El vicense Duran y España traspasó el negocio en 1922 al licenciado Gerardo Garriga en cuya publicidad constaba el hecho "Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga"

Sucesivamente pasó a José Puértolas Hernández ("Farmacia Puértolas", 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), María Aurora Flores Bienert y por último a Ramon Miret y Olga Álvarez Hernández (2011).

En todos estos años la decoración original se ha ido manteniendo con algunos cambios y algunas pérdidas (la lámpara de gas, los apliques, el artesonado de madera, el friso decorado con cenefas llenas de plantas medicinales), aunque se fue perdiendo el conocimiento de su autoría. Fue el historiador del arte Josep Casamartina quien la redescubrió en 2002 mientras buscaba fotos en el Archivo Mas para la exposición y libro "El interior del 1900. Adolf Mas, fotógrafo "(Vanguardia, 12/12/2002). La farmacia continuaba en el mismo lugar, pero como ha ocurrido a menudo en muchas vías públicas de Barcelona, ​​había cambiado de numeración de 344 a 278 y por eso se creía que la farmacia de Domènech había incluso desaparecido.

Los nuevos propietarios han hecho algunos cambios que tratan de modernizar el establecimiento pero al mismo tiempo revitalizan la figura de Domènech i Montaner hasta el punto que ahora la farmacia se llama "Farmacia 1896 de Domènech". Se ha cambiado la puerta de entrada para dar más claridad y amplitud al local y se ha puesto en un lugar preeminente del mostrador con el escudo diseñado por Domènech donde en el medallón constan las iniciales DE, aunque la tabla superior no es del tamaño original, y el emblema de la farmacia con el propio medallón flanqueado ahora por otros iniciales. Aunque no se tiene el artesonado del techo, se puede distinguir en el  mismo el trabajo realizado con bóveda catalana de ladrillo de plano.

La dirección de la farmacia es calle València, 278 de Barcelona. Se encuentra en los bajos de la casa Montserrat Gili, del maestro de obras Lluís de Miquel i Roca (1894).