Cliqueu per accedir al:

dissabte, 19 de gener del 2013

ISLA MARTÍN GARCÍA - Teatro General Urquiza


Tot i que els diferents moviments modernistes (Art Nouveau, Liberty, Floreale, Modernisme, Sezession, Jugendstil, Escola de Glasgow, Romanticisme Nacional Escandinau) van néixer a Europa, aviat es van exportar a Amèrica de la mà dels arquitectes que hi havien estudiat o de constructors, mestres d’obra, enginyers o arquitectes que emigraren a aquelles terres.

Els països on més es va manifestar van ser Mèxic, Cuba, Uruguai i, sobre tot, l’Argentina.
En tots ells les presències més destacables són la catalana i l’italiana i es va desenvolupar en les grans ciutats. És per això que em va sorprendre rebre de Miguel Cartisano la notícia de l’existència d’aquest teatre-sala d’espectacles a la petita illa de Martín García al Río de la Plata.

L’illa es troba en la desembocadura del riu Uruguay en el Río de la Plata, està a 3.5 km de l’Uruguai i a 35 de l’Argentina, però des del 1973 pertany a aquesta darrera nació. Té una superfície de 168 hectàrees i una altura de 27 m sobre el nivell del mar. L’illa es va fer servir de penal, així van estar reclosos, entre d’altres, els polítics argentins Hipólito Yrigoyen, Marcelo T. de Alvear , Arturo Frondizi i Juan Domingo Perón (tres dies).

A més de sorprendre l’existència d’aquest teatre, també sorprèn la forma: dos òculs entre tres pilars. La presència d’una obertura circular no és  estranya (veure article sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), però sí en forma doble i a més ocupant tota la façana. En el pilar central a banda de la representació d’una partitura i una lira que fa referència a l’existència d’espectacles musicals, trobem el cap no d’una fada com és habitual, sinó d’un indi toba, els indis que ocuparen aquests espais de La Plata i el Gran Chaco Central.

Els emmarcaments florals de les obertures recorden en cert aspecte els utilitzats per Julián García Núñez. Mateix patró, diferents flors.

El teatre sembla que es va edificar el 1910 i es desconeix el seu autor.

Altres edificis a l'Argentina i a l'Uruguai:







Aunque los diferentes movimientos modernistas (Art Nouveau, Liberty, Floreale, Modernisme, Sezession, Jugendstil, Escuela de Glasgow, Romanticismo Nacional Escandinavo) nacieron en Europa, pronto se exportaron a América de la mano de los arquitectos que había estudiado allá o de constructores, maestros de obra, ingenieros o arquitectos que emigraron hacía aquellas tierras.

Los países donde más se manifestó fueron México, Cuba, Uruguay y, sobre todo, Argentina.
En todos ellos las presencias más destacables son la catalana y la italiana y se desarrolla en las grandes ciudades. Es por eso que me sorprendió cuando recibí de Miguel Cartisano la noticia de la existencia de este teatro-sala de espectáculos en la pequeña isla de Martín García en el Río de la Plata.

La isla se encuentra en la desembocadura del río Uruguay en el Río de la Plata, está a 3.5 km de Uruguay y a 35 de Argentina, pero desde 1973 pertenece a esta última nación. Tiene una superficie de 168 hectáreas y una altura de 27 m sobre el nivel del mar. La isla tuvo funciones de penal, entre los recluidos cabe destacar, entre otros, a los políticos argentinos Hipólito Yrigoyen, Marcelo T. de Alvear, Arturo Frondizi y Juan Domingo Perón (tres días).

Además de sorprender la existencia del teatro, también sorprende su forma: dos óculos entre tres pilares. La presencia de una obertura circular no es extraña (ver artículo sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), pero sí en forma doble y además ocupando toda la fachada. En el pilar central, aparte de la representación de una partitura y una lira que hace referencia a la existencia de espectáculos musicales, encontramos la cabeza no de una hada como es habitual, sino de un indio toba, los indios que ocuparon estos espacios de La Plata y el Gran Chaco Central.

Los marcos florales de las oberturas recuerdan en cierto aspecto los utilizados por Julián García Núñez. Mismo patrón, diferentes flores.

El teatro parece que se edificó en 1910 y se desconoce su autor.

Otros edificios en Argentina y Uruguay:


3 comentaris:

  1. Ostras ¡¡¡¡¡ Gracias por la información. Un teatro que siempre me ha perseguido desde que lo vi en una excursión, años ha. Un abrazo. Salut

    ResponElimina
  2. Hola Valenti. Interessant teatre, efectivament. Llàstima el color utilitzat per pintar els detalls. No sé com va ser ell d'origen, suposo i espero que un altre ... Les obertures rodones són nombroses en el Art Nouveau belga per exemple aquí a Brussel·les
    http://eli-paseosartnouveau.blogspot.fr/2011/08/bruxelles-83-rue-faider-st-gilles.html
    http://fr.wikipedia.org/wiki/Maison_Nelissen
    http://squareambiorix.wordpress.com/about/the-symbols/villa-saint-cyr/
    amb un exemple doble
    http://www.flickr.com/photos/fugue/3771667500/

    i es troba també a París
    http://eli-paseosartnouveau.blogspot.fr/search/label/Eug%C3%A8ne%20Petit

    o en Lucca, Itàlia.
    http://eli-paseosartnouveau.blogspot.fr/2012/11/villa-ducloz-n-234-via-matteo-civitali.html

    I estic segura que hi ha molts més exemples pel món modernista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que les obertures circulars tenien el seu origen en les portes xineses i les va prendre especialment l'Art Nouveau i el modernisme

      Elimina

Escriu un comentari: