Cliqueu per accedir al:

dissabte, 14 de maig del 2016

BARCELONA - Productes tartàrics Llopart


(AHMB, 12209-1910)

El febrer del 1910 Juan Llopart sol·licita llicència per poder construir unes edificacions al carrer Lepanto de Barcelona entre Almogávares i Vilanova, actualment correspondria al carrer Joan d'Àustria, núm. 120-124, entre Almogàvers i Sancho de Ávila.

Aquestes edificacions eren per a la seva fàbrica de productes tartàrics i anaven signades per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.

Claudi Duran va néixer i morir a Barcelona (1864-1926), ciutat on també va obtenir el títol d'arquitecte el 1888. Era fill del polític Manuel Duran i Bas, els seus germans eren Manuel, metge, i Lluís advocat i també polític. Claudi va ser arquitecte municipal dels antic pobles d'Horta i Sant Martí de Provençals, de Barcelona i diocesà de Solsona.

Com arquitecte va ser un dels pioners en l'ús del formigó armat a Espanya. El 1899 va adquirir la patent del sistema Monnier a Francesc Macià, futur president de la Generalitat.

No tinc cap foto de la fàbrica en qüestió, però sembla un molt bon exemple de modernisme industrial. La façana destaca per la seva elegància.

Va desaparèixer fa força temps i ara en la seva ubicació es troba la Creu Roja en un edifici recentment reformat.

Un altre article sobre Claudi Duran a:


* * * * * 



En febrero de 1910 Juan Llopart solicita licencia para poder levantar unas edificaciones en la calle Lepanto de Barcelona entre Almogávares y Vilanova, actualmente correspondería a la calle Juan de Austria, núm. 120-124, entre Almogàvers y Sancho de Ávila.

Estas edificaciones eran para su fábrica de productos tartáricos e iban firmadas por el arquitecto Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran nació y murió en Barcelona (1864-1926), ciudad en donde también obtuvo el título de arquitecto en 1888. Era hijo del político Manuel Duran y Bas, sus hermanos eran Manuel, médico, y Lluís abogado y político. Claudio fue arquitecto municipal de los antiguos pueblos de Horta y Sant Martí de Provençals, de Barcelona y diocesano de Solsona.

Como arquitecto fue uno de los pioneros en el uso del hormigón armado en España. En 1899 adquirió la patente del sistema Monnier a Francesc Macià, futuro presidente de la Generalitat.

No tengo ninguna foto de la fábrica en cuestión, pero parece un muy buen ejemplo de modernismo industrial. La fachada destaca por su elegancia.

Desapareció hace bastante tiempo y ahora en su ubicación se encuentra la Cruz Roja en un edificio recientemente reformado.

Otro artículo sobre Claudi Duran en:


* * * * *



In February 1910 Juan Llopart requested for a license to lift some buildings on the street Lepanto between Almogávares and Vilanova, now correspond to the street Juan de Austria, no. 120-124, between Almogàvers and Sancho de Avila in Barcelona.

These buildings were for the factory of tartaric products and were signed by the architect Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran was born and died in Barcelona (1864-1926), the city where he also earned a degree in architecture in 1888. He was the son of political Manuel Duran i Bas, his brothers were Manuel, doctor, and Lluís, lawyer and also politician. Claudi was municipal architect of the ancient villages of Horta and Sant Martí de Provençals, Barcelona and diocesan architect of Solsona.

As an architect he was one of the pioneers in the use of reinforced concrete in Spain. In 1899 he acquired the patent of the Monnier system to Francesc Macia, future president of the Generalitat.

I have no photo of the factory in question, but it seems a very good example of industrial Art Nouveau. The facade stands out for its elegance.

It disappeared some time ago and now in this place you can see the renovated building of the Red Cross.

Another article about Claudi Duran:


1 comentari:

Escriu un comentari: