(AHMB, 12209-1910)
El febrer del 1910 Juan Llopart sol·licita llicència per
poder construir unes edificacions al carrer Lepanto de Barcelona entre
Almogávares i Vilanova, actualment correspondria al carrer Joan d'Àustria, núm.
120-124, entre Almogàvers i Sancho de Ávila.
Aquestes edificacions eren per a la seva fàbrica de
productes tartàrics i anaven signades per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.
Claudi Duran va néixer i morir a Barcelona (1864-1926),
ciutat on també va obtenir el títol d'arquitecte el 1888. Era fill del polític
Manuel Duran i Bas, els seus germans eren Manuel, metge, i Lluís advocat i també
polític. Claudi va ser arquitecte municipal dels antic pobles d'Horta i Sant
Martí de Provençals, de Barcelona i diocesà de Solsona.
Com arquitecte va ser un dels pioners en l'ús del formigó
armat a Espanya. El 1899 va adquirir la patent del sistema Monnier a Francesc
Macià, futur president de la Generalitat.
No tinc cap foto de la fàbrica en qüestió, però sembla un
molt bon exemple de modernisme industrial. La façana destaca per la seva
elegància.
Va desaparèixer fa força temps i ara en la seva ubicació es
troba la Creu Roja en un edifici recentment reformat.
Un altre article sobre Claudi Duran a:
* * * * *
En febrero de
1910 Juan Llopart solicita licencia para poder levantar unas edificaciones en
la calle Lepanto de Barcelona entre Almogávares y Vilanova, actualmente
correspondería a la calle Juan de Austria, núm. 120-124, entre Almogàvers y
Sancho de Ávila.
Estas
edificaciones eran para su fábrica de productos tartáricos e iban firmadas por
el arquitecto Claudi Duran Ventosa.
Claudi Duran
nació y murió en Barcelona (1864-1926), ciudad en donde también obtuvo el
título de arquitecto en 1888. Era hijo del político Manuel Duran y Bas, sus
hermanos eran Manuel, médico, y Lluís abogado y político. Claudio fue
arquitecto municipal de los antiguos pueblos de Horta y Sant Martí de
Provençals, de Barcelona y diocesano de Solsona.
Como arquitecto
fue uno de los pioneros en el uso del hormigón armado en España. En 1899
adquirió la patente del sistema Monnier a Francesc Macià, futuro presidente de
la Generalitat.
No tengo ninguna
foto de la fábrica en cuestión, pero parece un muy buen ejemplo de modernismo
industrial. La fachada destaca por su elegancia.
Desapareció hace
bastante tiempo y ahora en su ubicación se encuentra la Cruz Roja en un
edificio recientemente reformado.
Otro artículo
sobre Claudi Duran en:
* * * * *
In February
1910 Juan Llopart requested for a license to lift some buildings on the street
Lepanto between Almogávares and Vilanova, now correspond to the street Juan de
Austria, no. 120-124, between Almogàvers and Sancho de Avila in Barcelona.
These
buildings were for the factory of tartaric products and were signed by the
architect Claudi Duran Ventosa.
Claudi
Duran was born and died in Barcelona (1864-1926), the city where he also earned
a degree in architecture in 1888. He was the son of political Manuel Duran i
Bas, his brothers were Manuel, doctor, and Lluís, lawyer and also politician.
Claudi was municipal architect of the ancient villages of Horta and Sant Martí
de Provençals, Barcelona and diocesan architect of Solsona.
As an
architect he was one of the pioneers in the use of reinforced concrete in
Spain. In 1899 he acquired the patent of the Monnier system to Francesc Macia,
future president of the Generalitat.
I have no
photo of the factory in question, but it seems a very good example of
industrial Art Nouveau. The facade stands out for its elegance.
It
disappeared some time ago and now in this place you can see the renovated
building of the Red Cross.
Another
article about Claudi Duran:
Gracies ¡¡¡
ResponEliminaMolt interesant
Salut