Cliqueu per accedir al:

dimecres, 24 d’abril del 2019

OLIUS - cementiri modernista



(veure fotos al final)


El 1915 el bisbe Vidal i Barraquer encomanava a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell un projecte per al cementiri parroquial del poble d'Olius, al Solsonès (Lleida).

L'arquitecte escollí un petit turó i decidí aprofitar els elements de l'entorn per construir-lo, d'acord amb els preceptes gaudinians de respecte a la natura i que aquesta servís de pròpia ornamentació.

Es van aprofitar les roques caigudes per encabir-hi les tombes i panteons i es va respectar les alzines que allà hi creixien. Es diu que les roques caigudes simbolitzen la mort i les alzines, la vida.

Podríem dir que és l'únic cementiri plenament modernista, ja que tot ell ho és: la concepció, la capella d'arc parabòlic, la creu gaudiniana de cinc puntes que corona l'agulla de l'esmentada capella, les reixes, etc. El tancament està format per les roques caigudes i un mur de pedra seca entre elles.

El rector de la parròquia, Mossèn Meliton Perarnau, va obrir una subscripció popular per sufragar-ne el cost, 2.431,10 pessetes, Es van recaptar 2.711. El propi bisbe Vidal i Barraquer en va donar 1.000.

Les obres van finalitzar el 1916.

(nota: no deixeu de visitar l'església i la cripta. vegeu-ne la foto al final)

(ver más fotos al final)


En 1915 el obispo Vidal y Barraquer solicitaba al arquitecto diocesano Bernardino Martorell que diseñase el cementerio parroquial del pueblo de Olius, el Solsonès (Lleida).

El arquitecto escogió una pequeña colina y decidió aprovechar los elementos del entorno para allí construirlo, de acuerdo con los preceptos gaudinianos de respeto a la naturaleza y de que esta sirviera de propia ornamentación.

Se aprovecharon las oquedades de las rocas caídas para ocupar las tumbas y panteones y se respetaron las encinas que allí crecían. Se dice que las rocas caídas simbolizan la muerte y las encinas, la vida.

Podríamos decir que es el único cementerio plenamente modernista, ya que todo él lo es: su concepción, la capilla de arco parabólico, la cruz gaudiniana de cinco puntas que corona la aguja de dicha capilla, las rejas, etc. Las rocas caídas y un muro de piedra seca erigido entre ellas cierran el conjunto.

El rector de la parroquia, el padre Meliton Perarnau, inició una suscripción popular para sufragar el coste, 2.431,10 pesetas, Se recaudaron 2.711. El propio obispo Vidal y Barraquer  dio 1.000.

Las obras finalizaron en 1916.

(nota: no dejeis de visitar la iglesia y la cripta cercanas. añado una foto)

(more pictures at the end)


In 1915 Bishop Vidal i Barraquer requested the diocesan architect Bernardino Martorell to design the parish cemetery of the village of Olius, Solsonès (Lleida).
The architect chose a small hill and decided to take advantage of the elements of the environment to build it, in accordance with the Gaudinian precepts of respect for Nature and that it served as its own ornamentation.

The cavities of the fallen rocks were used to occupy the tombs and pantheons and the holm oaks that grew there were respected. It is said that fallen rocks symbolize Death and holm oaks, Life.

We could say that it is the only fully Art Nouveau cemetery: its conception, the parabolic arc chapel, the five-pointed Gaudinian cross that crowns the needle of the chapel, the bars, etc. The fallen rocks and a wall of dry stone erected between them close the set.

The rector of the parish, Father Meliton Perarnau, opened a popular subscription to cover the cost, 2,431.10 pesetas, 2,711 were raised. Bishop Vidal y Barraquer himself gave 1,000.

The works ended in 1916.

(note: you must see the chucrch and the crypt. see picture at the end)










(cripta de l'església)


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

divendres, 5 d’abril del 2019

BARCELONA - Horta - Maria Roset


En el número d'octubre de 1903 de la revista "Arquitectura y Construcción" apareixia una làmina amb la fotografia de la torre de Maria Roset a Horta, projectada per Antoni Serrallach.

No he aconseguit localitzar-la.

* * * * *

En el número de octubre de 1903 de la revista "Arquitectura y Construcción" aparecía una lámina con la fotografía de la finca de recreo de Maria Roset en Horta (Barcelona), proyectada por Antonio Serrallach.

No he aconseguido localitzarla.

* * * * *

In the issue of October 1903 of "Arquitectura y Construcción" you could see the picture of the house that Maria Roset had in Horta (Barcelona) -from the architect Antoni Serrallach-.

I ca'n't locate it nowadays.