Bon Nadal
Merry Christmas
Feliz Navidad
(Alphonse Mucha)
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
dissabte, 21 de desembre del 2019
dijous, 12 de desembre del 2019
BARCELONA - Campoamor, 58
(Valentí Pons)
El 1903 Eduardo Coca sol·licitava permís per construir aquesta casa a la cantonada dels carrers Campoamor (llavors Rambla Cortada) i Venècia (llavors Iglesia).
El projecte el firma l'arquitecte Arnau Calvet, si bé sembla més probable que fos de Bonaventura Conill. Aquests dos arquitectes s'intercanviaven firmes en els seus plànols ja que en ser arquitectes municipals de Sarrià i d'Horta, respectivament, no podien realitzar obra privada. Així Conill firmava els plànols de Calvet a Sarrià i Calvet els de Conill a Horta.
Per altra banda, Eduardo Coca era escriptor i Conill, en la seva faceta d'il·lustrador, li havia fet il·lustracions per a les seves publicacions.
Coca firma en nom del propietari que no sabem qui era realment.
Eduard Coca i Vallmajor (Barcelona, 1872 - 24/12/1908) era un escriptor d'inicis del XX. Va publicar "Aucells de gàbia" (1904), "Los veraneantes", "Gent d'ara" (1908) i "El Gran Detective Olmez".
* * * * *
En 1903 Eduardo Coca solicitaba permiso para construir esta casa en la esquina de las calles Campoamor (entonces Rambla Cortada) y Venècia (entonces Iglesia).
El proyecto lo firma el arquitecto Arnau Calvet, si bien parece más probable que fuera de Bonaventura Conill. Estos dos arquitectos intercambiaban firmas en sus planos ya que al ser arquitectos municipales de Sarrià y de Horta, respectivamente, no podían realizar obra privada . Así Conill firmaba los planos de Calvet en Sarrià y Calvet los de Conill en Horta.
Por otra parte, Eduardo Coca era escritor y Conill, en su faceta de ilustrador, le había ilustrado sus publicaciones.
Coca firma en nombre del propietario que no sabemos quién era realmente.
Eduardo Coca Vallmajor (Barcelona, 1872 - 12/24/1908) era un escritor de inicios del XX. Publicó "Aucells de gàbia" (1904), "Los veraneantes", "Gent d'Ara" (1908) y "El Gran Detective Olmez".
(Valentí Pons)
(Arxiu Municipal d'Horta-Guinardó)
(Valentí Pons)
(foto cedida per Josep Llorens)
dissabte, 7 de desembre del 2019
VILASSAR DE MAR - Cementiri - Ferrés
(veure fotos al final de l'article - ver fotos al final del artículo - picturs at the end)
Un dels primers encàrrecs, si no el primer, que va rebre Eduard Ferrés com a arquitecte municipal del seu poble de naixement, Vilassar de Mar, va ser la portalada i tanca del cementiri.
La tanca no es va arribar a construir; la portalada, sí.
Es tracta d'un conjunt format per dos pilars de tres cares units mitjançant una porta metàl·lica.
La porta està forjada pel manyà Joan Casanovas Casanovas. Consta de dues fulles decorades per una mena de planta amb arrels de format molt organicista i flors de magraner. Les dues fulles quan es tanquen deixen veure, a la part superior, la imatge d'un vaixell arribant a una localitat amb tres torres, escut de Vilassar. En una de les fulles hi ha l'Alfa i a l'altra l'Omega, el principi i la fi.
Un dels pilars està rematat per un grup escultòric format per una figura femenina en tres postures diferents. El grup, com tota l'obra escultòrica, és d'Alfons Juyol Bach i sembla que va prendre per model l'esposa de l'arquitecte, la Pepita Puig Riera, que segons es pot contemplar sembla embarassada en una d'elles. La basa del grup està decorat amb la corona d'espines, cucs i arnes, símbols del mal, i en cada angle hi ha incrustat en un quadrat una figura: l'Ull de Déu, el colom de l'Esperit Sant i el corder amb les brases. En el pilar hi ha representada una creu en cada costat i en el de l'interior consten els noms de Juyol i Casanovas.
El grup femení està rematat per una creu processional metàl·lica amb les paralules "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperança) una dalt de cadascuna de les representacions femenines.
L'altre pilar té uns alt-relleus en cada costat que representen l'enterrament, el dol i la resurrecció. En la cara exterior, l'enterrament, consta també el nom de l'arquitecte i l'any de finalització, 1908, amb la frase llatina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Les obres de les teves mans, Senyor, no les abandonis).
La cara de l'accés, el dol, té la frase "Audivi udiem de celo o, centem mí ..." (Vaig escoltar un dia des del cel, ....).
La cara interna expressa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Benaurats els morts que moren en el Senyor).
En resum, es pot tractar d'un dels millors exemples d'arquitectura funerària del modernisme català. A l'interior del recinte podem contemplar algunes tombes modernistes del mateix Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull i d'Antoni Gallissà.
* * * * *
Uno de los primeros encargos, si no el primero, que recibió Eduard Ferrés como arquitecto municipal de su localidad natal, Vilassar de Mar, fue la portada y cerca del cementerio.
La cerca no se llegó a construir; la portada, sí.
Se trata de un conjunto formado por dos pilares de tres caras unidos mediante una puerta metálica.
La puerta está forjada por el cerrajero Joan Casanovas Casanovas. Consta de dos hojas decoradas por una especie de planta con raíces de formato muy organicista y flores de granado. Las dos hojas cuando se cierran dejan ver, en la parte superior, la imagen de un barco llegando a una localidad con tres torres, escudo de Vilassar. En una de las hojas está el Alfa y en la otra la Omega, el principio y el fin.
Uno de los pilares está rematado por un grupo escultórico formado por una figura femenina en tres posturas diferentes. El grupo, como toda la obra escultórica, es de Alfons Juyol Bach y parece que tomó como modelo a la esposa del arquitecto, Pepita Puig Riera, que según se puede contemplar parecer estar embarazada en una de ellas. La base del grupo está decorado con la corona de espinas, gusanos y polillas, símbolos del mal, y en cada ángulo hay incrustado en un cuadrado una figura: el Ojo de Dios, la paloma del Espíritu Santo y el cordero con las brasas. En el pilar hay representada una cruz en cada lado y en el del interior constan los nombres de Juyol y Casanovas.
El grupo femenino está rematado por una cruz procesional metálica con las palabras "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperanza) sobre las representaciones femeninas.
El otro pilar tiene unos altorelieves en cada lado que representan el entierro, el duelo y la resurrección. En la cara exterior, el entierro, consta también el nombre del arquitecto y el año de finalización, 1908, con la frase latina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Las obras de tus manos, Señor, no las abandones).
La cara del acceso, el duelo, tiene la frase "Audivi udiem de celo o, centem mí ..." (Escuché un día des del cielo....).
La cara interna expresa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Bienaventurados los muertos que mueren en el Señor).
En resumen, se puede tratar de uno de los mejores ejemplos de arquitectura funeraria del modernismo catalán. En el interior del recinto podemos contemplar algunas tumbas modernistas del mismo Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull y de Antoni Gallissà.
* * * * *
One of the first assignments, if not the first, received by Eduard Ferrés as municipal architect of his hometown, Vilassar de Mar, was the gateway and fence of the cemetery.
The fence was not built; the gateway, yes.
It is a set consisting of two three-sided pillars joined by a metal door.
The door is forged by the locksmith Joan Casanovas Casanovas. It consists of two leaves decorated by a kind of plant with very organicist leaves and roots and pomegranate flowers. The two leaves when they close let you see, in the upper part, the image of a ship arriving at a town that must be Vilassar. In one of the leaves is the Alpha and in the other the Omega, the beginning and the end.
One of the pillars is topped by a sculptural group formed by a female figure in three different positions. The group, like all the sculptural work, is by Alfons Juyol Bach and it seems that he took as a model the architect's wife, Pepita Puig Riera, who as it can be contemplated seems to be pregnant in one of them. The base of the group is decorated with the crown of thorns, worms and moths, symbols of evil, and in each angle a figure is embedded in a square: the Eye of God, the dove of the Holy Spirit and the lamb with embers. On the pillar a cross is represented on each side and on the inside there are the names of Juyol and Casanovas.
The female group is topped by a metallic processional cross with the words "Amor", "Fides", "Spes" (Love, Faith, Hope) one above each of the female representations.
The other pillar has some high reliefs on each side that represent the burial, the duel and the resurrection. On the outside, the burial, also includes the name of the architect and the year of completion, 1908, with the Latin phrase "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (The works of your hands, Lord, do not abandon them).
The face of the access, the duel, has the phrase "Audivi udiem de celo o, centem mí ..."
The inner face expresses " Beato mortui qui in Domine moriuntur " (Blessed are the dead who die in the Lord).
It can be one of the best examples of funerary architecture of Catalan Art Nouveau. Inside the enclosure we can see some tombs by Ferrés, Gaietà Buigas, Josep Pujol Brull and Antoni Gallissà.
* * * * *
Fotos: Valentí Pons i Toujouse excepte la primera que és del Fons Salvany
Croquis; llibre "Eduard Ferrés i Puig, arquitecte", fons família Ferrés
dissabte, 30 de novembre del 2019
BARCELONA - Lluís Muncunill - Royal Hotel Meublé
(Brangulí)
(fotos al final)
* * * * *
Lluís Muncunill l'arquitecte modernista de Terrassa també
construí una obra a Barcelona:
Es tracta del Royal Hotel Meublé, que obrí les seves portes
al carrer del Carme, a tocar de les Rambles, el 1914.
L'Hotel ocupava un edifici més antic, rehabilitat per a les
seves noves funcions i ornamentat amb elements modernistes.
Era propietat de l'empresa formada pels senyors Perelló i
Busquets els quals ja posseïen el restaurant del monestir de Montserrat.
L'hotel disposava de 125 cambres, moltes d'elles amb lavabo
i bany amb banyera inclosa: un luxe per l'època amb el cost de 3 pessetes. Com
es pot veure en la foto, els llits, de bronze, tenien cobrellits modernistes.
La Sala de Lectura tenia mobiliari de la casa Thonet dissenyat
per Otto Wagner.
El negoci era fructífer i el 1918 l'hotel s'amplià amb la
casa contigua, afegint 37 noves habitacions. Sobte veure l'anunci en català en
la premsa de l'època.
Actualment ja no existeix.
* * * * *
Lluís Muncunill
el arquitecto modernista de Terrassa también construyó una obra en Barcelona:
Se trata del Royal
Hotel Meublé, que abrió sus puertas
en la calle del Carme, junto a las Ramblas, en 1914.
El Hotel ocupaba
un edificio más antiguo, rehabilitado para sus nuevas funciones y decorado con
elementos modernistas.
Era propiedad de
la empresa formada por los señores Perelló y Busquets los cuales eran los
propietarios también del restaurante del monasterio de Montserrat.
El hotel disponía
de 125 cámaras, muchas de ellas con lavabo y baño con bañera incluida: un lujo
para la época con el coste de 3 pesetas. Como se observa en la foto, las camas,
de bronce, tenían colchas modernistas.
La Sala de
Lectura tenía mobiliario de la casa Thonet diseñado por Otto Wagner.
El negocio era
fructífero y el 1918 el hotel se amplió con la casa contigua, añadiendo 37
nuevas habitaciones. Sorprende ver el anuncio en catalán en la prensa de la
época.
Actualmente ya no
existe
* * * * *
Lluís Muncunill
the Art Nouveau architect of Terrassa also built a work in Barcelona:
This is the Royal
Hotel Meublé, which opened its doors on Carme Street, next to Las Ramblas, in
1914.
The Hotel
occupied an older building, rehabilitated for its new functions and decorated
with Art Nouveau elements.
It was owned by
the company formed by Messrs. Perelló y Busquets who were also the owners of
the Montserrat monastery restaurant.
The hotel had 125
cameras, many of them with washbasin and bathroom with a bath included: a luxury
for the time with the cost of 3 pesetas. As you can see in the photo, the
bronze beds had AN bedspreads.
The Reading Room
had furniture from the Thonet house designed by Otto Wagner.
The business was
fruitful and in 1918 the hotel was expanded with the adjoining house, adding 37
new rooms. It is surprising to see the announcement in Catalan in the press of
the time.
Currently no
longer exists
(Brangulí)
(BCN Atracción, num. 88, 06.1918)
Cambra
(BCN Atracción, num. 88, 06.1918)
Entrada a l'hotel - Sala de Lectura
(La Veu de Catalunya, 05.1918)
dijous, 14 de novembre del 2019
HOSPITAL SANT PAU - Pavelló M.D. Mercè - ceràmica exterior
Hospital de Sant Pau
Barcelona
pavelló Mare de Déu de la Mercè, 1905-1911
decoració ceràmica
Barcelona
pavelló Mare de Déu de la Mercè, 1905-1911
decoració ceràmica
