El 1911, l'arquitecte Benito González del Valle ens sorprèn amb aquest edifici que sembla més propi de l'arquitectura racionalista dels anys 1930's que del modernisme.
L'edifici es pot englobar en la vesant geomètrica del modernisme austríac (Secession). Inspirat en l'arquitectura d'Otto Wagner, va ser construït entre 1911 i 1912 i el seu primer propietari va ser José María Creus Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", casat amb María Dolores Vaillant.
L'edifici està ubicat en una parcel·la força estreta i bastant longitudinal, fet que fa que l'arquitecte fes que totes les estances fossin exteriors i il·luminades amb llum natural per les múltiples finestres que va permetre l'estructura metàl·lica del mateix. Consta de cinc plantes; uns esgrafiats a la façana reforcen la divisió entre ells, així com expressen la verticalitat de l'edifici en l'eix central.
La planta superior anava destinada a estudis de pintura.
El més curiós de l'edifici són uns llangardaixos (Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus, com m'esmenta Óscar da Rocha que li va comentar un biòleg) que prenen el sol a prop del terrat, d'aquí el nom que pren l'edifici de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
En 1911, el
arquitecto Benito González del Valle nos sorprende con este edificio que parece
más propio de la arquitectura racionalista de los años 1930 que del modernismo.
El edificio puede
englobarse en la vertiente geométrica del modernismo austríaco (Secession).
Inspirado en la arquitectura de Otto Wagner, fue construido entre 1911 y 1912 y
su primer propietario fue José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid,
1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza",
casado con María Dolores Vaillant.
El edificio está
ubicado en una parcela muy estrecha y bastante longitudinal, por lo que el
arquitecto hizo que todas las estancias fueran exteriores e iluminadas con luz
natural a través de las múltiples
ventanas que permitió la estructura metálica del mismo. Consta de cinco
plantas; unos esgrafiados en la fachada refuerzan la división entre ellas, así
como refuerzan la verticalidad del edificio en el eje central.
La planta
superior iba destinada a estudios de pintura.
Lo más curioso del edificio son unos lagartos (Lagarto ocelado, Timon lepidus, como me indicó Óscar da Rocha que le comentó un biólogo) que toman el sol cerca de la azotea, de ahí el nombre que toma el edificio de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
In 1911,
the architect Benito González del Valle surprised us with this building that
seems more typical of the rationalist architecture of the 1930s than of Art
Nouveau.
The
building can be included in the geometric Austrian Art Nouveau (Secession).
Inspired by the architecture of Otto Wagner, it was built between 1911 and 1912
and its first owner was José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933),
"Knight of the Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", married to
María Dolores Vaillant .
The
building is located on a very narrow and quite longitudinal plot, so the
architect made all the rooms exterior and illuminated with natural light
through the multiple windows allowed by its metal structure. It consists of
five floors; Some sgraffiti on the façade reinforce the division between them,
as well as reinforce the verticality of the building in the central axis.
The upper
floor was used for painting studios.
The most
curious thing about the building are some lizards (Ocellated lizard, Timon lepidus, as Óscar da Rocha told me from a biologist) that sunbathe near the
roof, hence the name the building takes, "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
Fotos: Valentí Pons Toujouse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari: