A Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecte del modernisme, va dissenyar una botiga de la qual no he trobat cap fotografia, només els plànols dipositats al Fons Puig i Cadafalch de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Cliqueu per accedir al:
dijous, 17 d’octubre del 2024
VALLADOLID - Julio Vicente Tejidos - Puig i Cadafalch
A Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecte del modernisme, va dissenyar una botiga de la qual no he trobat cap fotografia, només els plànols dipositats al Fons Puig i Cadafalch de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
dissabte, 21 de setembre del 2024
Víctor Masriera
dissabte, 14 de setembre del 2024
Aurora Gutiérrez Larraya
En el modernisme el més conegut és sobretot l'arquitectura, a més de l'escultura, la pintura, el cartellisme, però també es va manifestar en el tèxtil.
Una de les protagonistes de les arts tèxtils fou Aurora Gutiérrez Larraya, puntaire i estampadora.
Va néixer a El Astillero (Cantàbria) a la dècada dels 1880's, però de ben jove es traslladà a Barcelona on estudià a l'Escola de Dibuix (1895/1904) i a l'Escola de Belles Arts de la Llotja (1903/1909) on s'especialitzà en puntes de coixí, brodats i estampats. El 1909 canvià la residència a Madrid on va arribar a ser Mestra del Museo de Artes Industriales. A Madrid moriria el 1920 per culpa d'una malaltia.
Al Museu d'Arenys de Mar es conserven cinc projectes seus. A les revistes de l'època anaven apareixent alguns d'ells: Feminal (reproduïm la resumida biografia que li va dedicar el 27/10/1907), Ilustració catalana, etc.
* * * *
Una de las
protagonistas de las artes textiles fue Aurora Gutiérrez Larraya, encajera y
estampadora.
Nació en El
Astillero (Cantabria) en la década de los 1880, pero siendo muy joven se
trasladó a Barcelona donde estudió en la Escuela de Dibujo (1895/1904) y en la
Escuela de Bellas Artes de la Llotja (Lonja) (1903/1909) donde se especializó
en encaje de bolillos, bordados y estampados. En 1909 cambió su residencia en
Madrid donde llegó a ser Maestra del Museo de Artes Industriales. En Madrid
fallecería en 1920 por culpa de una enfermedad.
En el Museo de
Arenys de Mar (Barcelona) se conservan cinco proyectos suyos. En las revistas de
la época iban apareciendo algunos de ellos: Feminal (reproducimos la resumida
biografía que le dedicó el 27/10/1907), Ilustración catalana, etc.
* * * *
The best-known
works in Art Nouveau is in architecture,
followed by sculpture, painting, but it also made its mark in textiles.
One of the
leading figures in Modernisme textile arts was Aurora Gutiérrez Larraya, a
lacemaker and printer.
She was born in
El Astillero (Cantabria) in the 1880s, but at a very young age she moved to
Barcelona where she studied at the School of Drawing (1895/1904) and at the
School of Fine Arts of La Llotja (1903/1909) where she specialised in bobbin
lace, embroidery and printing. In 1909 she moved to Madrid where she became a
teacher at the Museum of Industrial Arts. She died in Madrid in 1920 due to
illness.
dissabte, 6 de juliol del 2024
BARCELONA - Panteó Regordosa
diumenge, 9 de juny del 2024
BARCELONA - Guinardó - Decoració duplicada
dissabte, 13 d’abril del 2024
BARCELONA - Rambla Catalunya-Mallorca - Casa Queraltó (recuperació)
diumenge, 24 de març del 2024
BARCELONA - Cal Campaner
(fotos: Valentí Pons)
dissabte, 13 de gener del 2024
MADRID - Casa de los Lagartos
El 1911, l'arquitecte Benito González del Valle ens sorprèn amb aquest edifici que sembla més propi de l'arquitectura racionalista dels anys 1930's que del modernisme.
L'edifici es pot englobar en la vesant geomètrica del modernisme austríac (Secession). Inspirat en l'arquitectura d'Otto Wagner, va ser construït entre 1911 i 1912 i el seu primer propietari va ser José María Creus Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", casat amb María Dolores Vaillant.
L'edifici està ubicat en una parcel·la força estreta i bastant longitudinal, fet que fa que l'arquitecte fes que totes les estances fossin exteriors i il·luminades amb llum natural per les múltiples finestres que va permetre l'estructura metàl·lica del mateix. Consta de cinc plantes; uns esgrafiats a la façana reforcen la divisió entre ells, així com expressen la verticalitat de l'edifici en l'eix central.
La planta superior anava destinada a estudis de pintura.
El més curiós de l'edifici són uns llangardaixos (Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus, com m'esmenta Óscar da Rocha que li va comentar un biòleg) que prenen el sol a prop del terrat, d'aquí el nom que pren l'edifici de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
En 1911, el
arquitecto Benito González del Valle nos sorprende con este edificio que parece
más propio de la arquitectura racionalista de los años 1930 que del modernismo.
El edificio puede
englobarse en la vertiente geométrica del modernismo austríaco (Secession).
Inspirado en la arquitectura de Otto Wagner, fue construido entre 1911 y 1912 y
su primer propietario fue José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid,
1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza",
casado con María Dolores Vaillant.
El edificio está
ubicado en una parcela muy estrecha y bastante longitudinal, por lo que el
arquitecto hizo que todas las estancias fueran exteriores e iluminadas con luz
natural a través de las múltiples
ventanas que permitió la estructura metálica del mismo. Consta de cinco
plantas; unos esgrafiados en la fachada refuerzan la división entre ellas, así
como refuerzan la verticalidad del edificio en el eje central.
La planta
superior iba destinada a estudios de pintura.
Lo más curioso del edificio son unos lagartos (Lagarto ocelado, Timon lepidus, como me indicó Óscar da Rocha que le comentó un biólogo) que toman el sol cerca de la azotea, de ahí el nombre que toma el edificio de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
In 1911,
the architect Benito González del Valle surprised us with this building that
seems more typical of the rationalist architecture of the 1930s than of Art
Nouveau.
The
building can be included in the geometric Austrian Art Nouveau (Secession).
Inspired by the architecture of Otto Wagner, it was built between 1911 and 1912
and its first owner was José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933),
"Knight of the Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", married to
María Dolores Vaillant .
The
building is located on a very narrow and quite longitudinal plot, so the
architect made all the rooms exterior and illuminated with natural light
through the multiple windows allowed by its metal structure. It consists of
five floors; Some sgraffiti on the façade reinforce the division between them,
as well as reinforce the verticality of the building in the central axis.
The upper
floor was used for painting studios.
The most
curious thing about the building are some lizards (Ocellated lizard, Timon lepidus, as Óscar da Rocha told me from a biologist) that sunbathe near the
roof, hence the name the building takes, "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
Fotos: Valentí Pons Toujouse