Tot i que els diferents moviments modernistes (Art Nouveau,
Liberty, Floreale, Modernisme, Sezession, Jugendstil, Escola de Glasgow, Romanticisme
Nacional Escandinau) van néixer a Europa, aviat es van exportar a Amèrica de la
mà dels arquitectes que hi havien estudiat o de constructors, mestres d’obra,
enginyers o arquitectes que emigraren a aquelles terres.
Els països on més es va manifestar van ser Mèxic, Cuba,
Uruguai i, sobre tot, l’Argentina.
En tots ells les presències més destacables són la catalana
i l’italiana i es va desenvolupar en les grans ciutats. És per això que em va
sorprendre rebre de Miguel Cartisano la notícia de l’existència d’aquest teatre-sala
d’espectacles a la petita illa de Martín García al Río de la Plata.
L’illa es troba en la desembocadura del riu Uruguay en el
Río de la Plata, està a 3.5 km de l’Uruguai i a 35 de l’Argentina, però des del
1973 pertany a aquesta darrera nació. Té una superfície de 168 hectàrees i una
altura de 27 m sobre el nivell del mar. L’illa es va fer servir de penal, així
van estar reclosos, entre d’altres, els polítics argentins Hipólito Yrigoyen, Marcelo
T. de Alvear , Arturo Frondizi i Juan Domingo Perón (tres dies).
A més de sorprendre l’existència d’aquest teatre, també
sorprèn la forma: dos òculs entre tres pilars. La presència d’una obertura
circular no és estranya (veure article
sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), però sí en forma doble i a més ocupant tota la façana. En el
pilar central a banda de la representació d’una partitura i una lira que fa
referència a l’existència d’espectacles musicals, trobem el cap no d’una fada
com és habitual, sinó d’un indi toba, els indis que ocuparen aquests espais de
La Plata i el Gran Chaco Central.
Els emmarcaments florals de les obertures recorden en cert
aspecte els utilitzats per Julián García Núñez. Mateix patró, diferents flors.
El teatre sembla que es va edificar el 1910 i es desconeix
el seu autor.
Altres edificis a l'Argentina i a l'Uruguai:
Aunque los
diferentes movimientos modernistas (Art Nouveau, Liberty, Floreale, Modernisme,
Sezession, Jugendstil, Escuela de Glasgow, Romanticismo Nacional Escandinavo)
nacieron en Europa, pronto se exportaron a América de la mano de los
arquitectos que había estudiado allá o de constructores, maestros de obra,
ingenieros o arquitectos que emigraron hacía aquellas tierras.
Los países donde
más se manifestó fueron México, Cuba, Uruguay y, sobre todo, Argentina.
En todos ellos
las presencias más destacables son la catalana y la italiana y se desarrolla en
las grandes ciudades. Es por eso que me sorprendió cuando recibí de Miguel
Cartisano la noticia de la existencia de este teatro-sala de espectáculos en la
pequeña isla de Martín García en el Río de la Plata.
La isla se
encuentra en la desembocadura del río Uruguay en el Río de la Plata, está a 3.5
km de Uruguay y a 35 de Argentina, pero desde 1973 pertenece a esta última
nación. Tiene una superficie de 168 hectáreas y una altura de 27 m sobre el
nivel del mar. La isla tuvo funciones de penal, entre los recluidos cabe
destacar, entre otros, a los políticos argentinos Hipólito Yrigoyen, Marcelo T.
de Alvear, Arturo Frondizi y Juan Domingo Perón (tres días).
Además de
sorprender la existencia del teatro, también sorprende su forma: dos óculos
entre tres pilares. La presencia de una obertura circular no es extraña (ver
artículo sobre Castellar http://vptmod.blogspot.com.es/2011/12/castellar-del-valles-carretera-de.html ), pero sí en forma doble y además ocupando toda la
fachada. En el pilar central, aparte de la representación de una partitura y una
lira que hace referencia a la existencia de espectáculos musicales, encontramos
la cabeza no de una hada como es habitual, sino de un indio toba, los indios
que ocuparon estos espacios de La Plata y el Gran Chaco Central.
Los marcos
florales de las oberturas recuerdan en cierto aspecto los utilizados por Julián
García Núñez. Mismo patrón, diferentes flores.
El teatro parece
que se edificó en 1910 y se desconoce su autor.
Otros edificios en Argentina y Uruguay:
