La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras
el 1899 i es va completar el 1900.
Tot i ser d'un modernisme contingut, ens crida l'atenció per
tres fets:
1.- En primer lloc, el plànol de l'edifici ve signat per
l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l'època ens
diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola.
Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en
compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li
construí cap obra.
Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de
Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb
Villarroel (1902/1903) de la qual podeu veure fotografies a:
i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148.
2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes:
dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix
podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i
amb baranes de ferro trilobulades.
3.- L'ornamentació es basa amb fauna d'un bosc, fauna molt
diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d'homes
vegetals.
paons
ós
micos
Un altre fet a esmentar de l'edificació és que el 1913 Josep
Maria Jujol dissenyà l'ascensor de la casa.
La casa que nos
ocupa la mandó construir Francesc Farreras en 1899 y se completó en 1900.
A pesar de ser de
un modernismo contenido, nos llama la atención por tres hechos:
1.- En primer
lugar, el plano del edificio viene firmado por el arquitecto Lluís Domènech i
Montaner aunque las revistas de la época nos dicen que el verdadero autor es el
también arquitecto Antoni Millás Figuerola.
Ignoramos el
motivo por el cual firma Domènech. Millás ya había trabajado para Farreras y
Domenech nunca le construyó ninguna obra.
Millás le había proyectado
un par de casas en el paseo de Sant Joan en 1894 y más adelante le construyó la
magnífica casa de Gran Vía con Villarroel (1902/1903) de la que se puede ver
fotografías en:
y el 1906/10 las
casas de la calle Mallorca, 146-148, todas ellas en Barcelona.
2.- La fachada
presenta una extraña distribución de tribunas: dos en los extremos del piso
principal y una central en el primer piso. Asimismo podemos ver balcones con
barandillas de piedra calada, de hierro rectangulares y de hierro trilobuladas.
3.- La
ornamentación se basa en la fauna de un bosque, fauna muy diferente y dispar:
osos, pavos reales, monos, dragones y una especie de hombres vegetales.
dracs
Otro hecho a
mencionar de la edificación es que en 1913 Josep Maria Jujol diseñó el ascensor
de la casa.
This house was
built for Francisco Farreras between 1899 and 1900.
Despite it
isn't an example of splendorous Art Nouveau building, we called attention to
three facts:
1. First,
the facade plane is signed by the architect Lluis Domenech i Montaner although
magazines of the time tell us that the true author is the architect Antoni Millàs
Figuerola.
We ignore why
Domenech signed them. Millàs had worked for Farreras some years before and
Domenech never built any work for him.
Millàs had
projected for Farreras a couple of houses on Passeig de Sant Joan in 1894 and
later he built the magnificent house of Gran Vía with Villarroel (1902/1903)
from which you can see pictures on:
In 1906-1910
built he houses on carrer Mallorca, 146-148, all in Barcelona.
2. The
facade has an odd layout of tribunes: two in the ends of the main floor and
another one at the center of the first floor. We can also see balconies with stone
railings, with rectangular iron railings and lobed shape iron railings.
3. The
decoration is based on the wildlife of the woods:
bears, peacocks, monkeys, dragons and a kind of plant men.
homes vegetals
Another
fact to mention is that in 1913 the famous architect Josep Maria Jujol designed
the elevator of the house.
Que pena de ascensor ¡¡ Es tan bello y lo vi tan mal tratado cuando le hice fotos...
ResponEliminaCon tu permiso pongo el anexo :
http://www.totbarcelona.blogspot.com.es/2015/08/el-ascensor-de-jujol.html
Gracias. No es un edifico que me haya gustado en demasía, pero lo de la firma si que me intriga, si.
Salut.