CABRA - Fundación Termens

A Còrdova el modernisme més conegut és el que realitza Adolfo Castiñeyra a la capital i el palau Cardona de Fuente Obejuna, però no per això deixa d'haver mostres a la resta de la província.

Un d'aquests casos és la reixa que encercla l'edifici de la Fundación Termens a Cabra, al carrer San Juan de Dios.

És una bona mostra d'ornamentació floral, en la qual un mateix motiu és repeteix al llarg de tot el mur.

El disseny és d'Enrique Daverio, arquitecte-enginyer italìa del qual cal esmentar la casa Ferraz projectada a Madrid, Ferraz, 2 - Plaza España, amb la col·laboració de Federico de Arias Rey.

En Córdoba el modernismo más conocido es el que realiza Adolfo Castiñeyra en la capital y el Palacete Cardona de Fuente Obejuna, auque éstas no son las únicas muestras que hay en la província.

Uno de estos casos es la verja que rodea el edificio de la Fundación Termens en Cabra, en la calle San Juan de Dios.

Es una bona muestra de ornamentación floral, en la que un mismo motivo se repite por todo el muro.

El diseño es de Enrique Daverio, arquitecto-ingeniero italiano del cual cabe resaltar la casa Ferraz proyectada en Madrid, Ferraz, 2 - Plaza España, con la colaboración de Federico de Arias Rey.


Nota: las fotos són una gentilesa de Manuela Gálvez

BARCELONA - Bisbe Català, 36

Aquesta és una obra emmarcada dintre del modernisme català inspirat en el gòtic. Combina l'ornamentació neogòtica amb elements de ferro forjat en les obertures dels baixos i ceràmica floral. El seu autor és l'arquitecte Salvador Soteras (1909/1910) el qual és més conegut per l'edifici del Banc de Terrassa (a Terrassa) i el desaparegut baixador del Passeig de Gràcia.

A les fitxes de l'Inventari del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE) dels anys 1970's aquesta obra estava atribuïda a Puig i Cadafalch, la qual cosa queda desmentida pels plànols de la mateixa que es troben a l'Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi i on es pot veure la sol·licitud de reforma de façana que va presentar Narcís Bosch.

Esta es una obra enmarcada dentro del modernisme catalán inspirado en el gótico. Combina la decoración neogótica con elementos de forja en las huecos de los bajos y cerámica floral. Su autor es el arquitecto Salvador Soteras (1909/1910) el cual es más conocido por el edificio del Banco de Terrassa (en Terrassa) y el desaparecido Apeadero del Paseo de Gràcia.

En las fichas del Inventario del Patrimonio Cultural Europeo (IPCE) de los años 1970's esta obra se atribuia a Puig i Cadafalch, cosa que queda desmentida por los planos de la misma que se encuentran en el Archivo Municipal de Sarrià-Sant Gervasi y en los cuales se puede ver la solicitud de reforma de fachada que presenta Narcís Bosch.

- - -