BARCELONA - alguns animals

En el modernisme sovint apareixen animals en escultures, pintures, fusteria, etc.
Cinc mostres:

PARÍS - paons

Portada revuista "La Construction Moderne"

1904

PARÍS - 19 Octave-Feuillet

Maurice-Paul du Bois d'Auberville, 1908-1910

PARÍS - 5 Marbeuf

Emile Hurtré, 1898-1900

decorador: Jules Wielhorski

foto. Elisende Coladan

PARÍS - 29 Rapp

Jules Lavirotte, 1900-1901

foto. Elisende Coladan

PARÍS - Royale

Alphonse M. Mucha, 1901

Joieria Fouquet 

ara al Museu Carnevalet

GIRONA - farinera Teixidor

El 1910 Alfons Teixidor va decidir bastir una farinera a la Carretera de Santa Eugènia de Girona. Per això demana projectes a dos joves arquitectes que s'havien llicenciat el 1906, ambdós influenciats per Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Rafael Masó.

Mentre que el projecte de Masó era més equilibrat, amb referències gaudinianes però també de l'escocès Mackintosh, el de Jujol era plenament gaudinià.

Finalment Teixidor es decantà pel de Rafael Masó.

* * * 

En 1910 Alfons Teixidor decidió construir una harinera en la Carretera de Santa Eugènia de Girona. Para ello solicitó proyectos a dos jóvenes arquitectos que se habían licenciado en 1906, ambos influenciados por Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol y Rafael Masó.

Mientras que el proyecto de Masó era más equilibrado, con referencias gaudinianas pero también del escocés Mackintosh, el de Jujol era plenamente gaudiniano.

Finalmente Teixidor se decantó por el de Rafael Masó.

* * * 

In 1910 Alfons Teixidor decided to build a flour mill on the road to Santa Eugenia, in Girona. For this project he asked two young architects who had graduated in 1906, both influenced by Antoni Gaudi : Josep Maria Jujol and Rafael Masó.

While the draft Maso was more balanced, with Gaudí references but also the Scottish Mackintosh, the Jujol it was fully Gaudinian.

Teixidor finally decided by Rafael Masó.

Projecte de Josep Maria Jujol:

(els tres de l'Arxiu Jujol)

Projecte de Rafael Masó:

Resultat final:

IGUALADA - Llar del Sant Crist

Continuant a la ciutat d'Igualada, en ella es troba potser la darrera de les grans obres modernistes acabades: L'Asil o Llar del Sant Crist.

Obra de Joan Rubió i Bellver iniciada el 08/03/1931 amb la benedicció de la primera pedra per part del bisbe de Vic, Joan Baptista Perelló i enllestida el 1944 amb la benedicció del mateix bisbe el 29/06/1944.

L'obra s'inicià gràcies a la donació de les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells Reixac i s'escollí per a la mateixa a Rubió i Bellver, arquitecte que havia col·laborat amb Gaudí en els primers anys de la seva carrera, sobretot a Mallorca (Seu, Rosari de Lluc), Colònia Güell i altres obres.

L'Asil s'estructura amb dues naus laterals independents del cos principal al qual s'uneix pel vestíbul i el conjunt resta tancat a la part posterior per la capella.

És un treball tot ell en pedra tant des del punt de vista constructiu com ornamental. Vol rendir homenatge a les construccions en pedra seca populars, les masies catalanes, els monestirs gòtics, esglésies romàniques i paleocristianes i a les torres dels castells. És una reminiscència del gaudinisme de l'arquitecte el qual es manifesta en l'ús natural dels elements i sobretot en un molt bon ús dels arcs parabòlics a la capella, les finestres de la qual també són parabòliques. Tot el conjunt dóna una sensació de lleugeresa gràcies a les obertures, especialment a les galeries o llotges.

La pedra provenia d'una pedrera propera a la ciutat de Jorba i era transportada tota amb carros fins al lloc de la construcció. (*)

(*) dada proporcionada per Magí Molas Pineda.

* * * * * 

Continuando en la ciudad de Igualada, en ella se encuentra tal vez la última de las grandes obras modernistas terminadas: El Asilo o Hogar del Santo Cristo.

Obra de Joan Rubió i Bellver iniciada en 03/08/1931 con la bendición de la primera piedra por parte del obispo de Vic, Juan Bautista Perelló y terminada en 1944 con la bendición del mismo obispo el 06/29/1944.

La obra se inició gracias a la donación de las hermanas Magdalena, Dolores y Concepción Castells Reixac y se escogió para la misma a Rubió i Bellver, arquitecto que había colaborado con Gaudí en los primeros años de su carrera, sobre todo en Mallorca (Catedral, Rosario Monumental de Lluc), Colonia Güell y en otras obras.

El Asilo se estructura en dos naves laterales independientes del cuerpo principal al que se une por el vestíbulo y quedando el conjunto cerrado en su parte posterior por la capilla.

Es un trabajo en piedra tanto desde el punto de vista constructivo como decorativo. Quiere rendir homenaje a las construcciones en piedra seca populares, a las masías catalanas, a los monasterios góticos, a las  iglesias románicas y paleocristianas y a las torres de los castillos. Es una reminiscencia del gaudinismo del arquitecto, en el que destaca el uso natural de los elementos y sobre todo un muy buen uso de los arcos parabólicos en la capilla, en la cual las ventanas también son parabólicas. Todo el conjunto da una sensación de ligereza gracias a las oberturas, especialmente a las galerías o loggia.

(fotos de l'interior cedides per Antonio Mora Vergés, a qui li agraïm la seva contribució al patrimoni català en els seus diferents blocs, entre els quals cal esmentar. 

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

* * * * * 

Continuing in the city of Igualada, there you can find the last of the great Art Nouveau finished works: The Asylum House of Holy Christ.

Designed by Joan Rubio i Bellver started in 03.08.1931 with the blessing of the foundation stone by the Bishop of Vic, Juan Bautista Perello and completed in 29.06.1944 with the blessing of same bishop.

The work was ensured by the donation of sisters Magdalena, Dolores and Concepción Castells Reixac. The architect selected was Rubio i Bellver, an architect who had worked with Gaudí in the early years of his career, especially in Mallorca (Cathedral, Monumental Rosary in Lluc), Colonia Güell and other works.

The Asylum is divided into two independent side aisles connected to the main body by the lobby and being closed at the rear by the chapel together.

It's all a work in stone from the point of constructive and decorative view. He pays tribute to the popular dry stone constructions, the Catalan farmhouses, a Gothic monastery, the Romanesque and early Christian churches and towers of castles. It is reminiscent of the architect's Gaudinism, which highlights the natural use of the elements and above all a very good use of parabolic arches in the chapel, where the windows are also parabolic. All together gives a sense of lightness thanks to the windows, especially the galleries or loggia.