LA POBLA DE SEGUR
* * * * *
(veure història després de les fotos)
Al passeig de Sant Joan, número 110, s'està duent a terme la restauració amb remunta inclosa de la Casa Alesan. Una remunta més a afegir a l'actual govern municipal que recorda les dutes a terme en l'època de l'alcalde Porcioles.
La Casa Alesan va ser promoguda per Dolors Alesan Claparols, esposa de Francesc Xavier Gibert Pla, la qual també va erigir la casa contigua en el número 112, posterior a aquesta.
L'arquitecte de la casa va ser Enric Fatjó Torras (1862-1907), arquitecte diocesà i que havia estat arquitecte municipal de Sabadell, Badalona, Sant Pere de Terrassa i La Garriga.
Es tracta d'una obra modernista en la que destaquen el tractament de les obertures amb les seves tribunes, balconades i balcons amb balustrada de pedra o de metall i una mena de galeria superior amb vuit portes balconeres. La casa és decorada amb una extensa ornamentació vegetal i damunt la porta es poden veure les inicials de la propietària.
El 2016 l'equip d'arquitectes CMS (Joan Maria Muixí - Lluís Codony) va presentar un avantprojecte i el 2019 l'Ajuntament va aprovar el projecte de Bach Arquitectes que és el que s'ha començat a dur a terme en una promoció que inclou 19 habitatges de luxe.
Esperem que la remunta respecti l'edifici actual, el qual, cal recordar, està catalogat en el Patrimoni.
En el paseo de
Sant Joan, número 110, se está llevando a cabo la restauración con remonta
incluida de la Casa Alesan. Una remonta más a añadir al actual gobierno
municipal que recuerda las llevadas a cabo en la época del alcalde Porcioles.
La Casa Alesan
fue promovida por Dolores Alesan Claparols, esposa de Francisco Javier Gibert
Pla, quien también edificó la casa contigua, número 112, posterior a esta.
El arquitecto de
la casa fue Enric Fatjó Torras (1862-1907), arquitecto diocesano y que había
sido arquitecto municipal de Sabadell, Badalona, Sant Pere de Terrassa y La
Garriga.
Se trata de una
obra modernista en la que destacan el tratamiento de las oberturas con sus
tribunas, balcones con balaustrada de piedra o de metal y una especie de
galería superior con ocho puertas balconeras. La casa está decorada con una
extensa ornamentación vegetal y sobre la puerta podemos distinguir las
iniciales de la propietaria.
En 2016 el equipo
de arquitectos CMS (Joan Maria Muixi - Lluís Codony) presentó un anteproyecto
para la y en 2019 el Ayuntamiento aprobó
el proyecto de Bach Arquitectes que es el que se ha empezado a llevar a cabo en
una promoción que incluye 19 viviendas de lujo.
Esperamos que la
remonta respete al edificio actual, el cual, hay que recordar, está catalogado
en el Patrimonio.
* * * * *
At Passeig
de Sant Joan, number 110, the Casa Alesan restoration is being carried out with
an enlargment included.
Casa Alesan
was promoted by Dolores Alesan Claparols, wife of Francesc Xavier Gibert Pla,
who also built the adjoining house, number 112, after this one.
The
architect of the house was Enric Fatjó Torras (1862-1907), a diocesan architect
who had been the municipal architect of Sabadell, Badalona, Sant Pere de
Terrassa and La Garriga.
It is an
Art Nouveaut work in which the treatment of the openings with their stands,
balconies with stone or metal balustrades and a kind of upper gallery with
eight balcony doors stand out. The house is decorated with extensive vegetal
ornamentation and on the door we can make out the initials of the owner.
In 2016 the
CMS team of architects (Joan Maria Muixi - Lluís Codony) presented a preliminary
project for the restoration of the house and in 2019 the City Council approved
the Bach Arquitectes project, which is the one that has begun to be carried out
in a promotion that includes 19 luxury apartments.
Una de les cases que destaca a Sant Antoni de Vilamajor és la torre coneguda com "Ca l'Auferil", bastida per la família Auferil de Mataró entre els anys 1911-1912.
El parament és estucat en color grogós llevat de les obertures i dels merlets superiors on es mostra el maó vist i els guardapols de rajola verda. Les finestres tenen reminiscències medievals però de forma parabòlica.
Es desconeix qui va ser l'arquitecte que la va projectar, podria ser de Mataró, potser el Melcior de Palau. La paret de tanca té influències de Manuel J. Raspall.
Cal esmentar que durant la construcció de l'edifici varen morir dos treballadors del mateix Sant Antoni en desprendre's unes bastides a causa d'un fort aiguat.
A veure si aconseguim esbrinar el nom de l'autor.
* * * * *
Una de las casas
que destaca en Sant Antoni de Vilamajor es el chalé conocido como "Ca l'Auferil", construida por la familia Auferil de Mataró entre los años 1911
a 1912.
La fachada está estucada en color ocre salvo las oberturas
y las almenas superiores en donse se muestra el ladrillo con guardapolvo de cerámica
verde. Destacan las ventanas con reminiscencias medievales pero de forma
parabólica.
Se desconoce
quién fue el arquitecto que la proyectó, podría proceder, como los
propietarios, de Mataró, quizás fuera
Melcior de Palau. El muro exterior tiene influencias de Manuel J. Raspall.
Cabe mencionar
que durante la construcción del edificio murieron dos trabajadores del mismo
Sant Antoni al ceder unos andamios debido a un fuerte aguacero.
* * * * *
One of the
houses that stands out in Sant Antoni de Vilamajor is the villa known as
"Ca l'Auferil", built by the Auferil family from Mataró between 1911 And 1912.
The façade
is stuccoed in a yellowish color except for the openings and the upper
battlements where the brick is shown as the green ceramic dust cover. The
windows with medieval reminiscences but parabolic in shape stand out.
It is
unknown who was the architect who designed it, it could come, like the owners,
from Mataró, perhaps it was Melcior de Palau. The outer wall has influences
from Manuel J. Raspall.
(fotos: Valentí Pons Toujouse)
La casa tenia una tribuna que arribava fins al coronament amb un elegant i treballat acabat. La resta era un coronament fet en maó i pedra.
El 1930, ja mort Domènech Estapà, la casa va ser modificada amb l'addició de dos pisos per part del seu fill, el també arquitecte Josep Domènech Mansana per al Sr. Casacuberta.
Domènech Mansana va respectar l'estil del seu pare, però va modificar el coronament amb l'eliminació del perllongament de la tribuna i convertint l'acabat de pedra i maó en un coronament que ocupa tota la façana.
Podeu comparar les dues versions de la casa en aquestes fotografies.
* * *
En 1908 Josep Domènech Estapà solicitó permiso al Ayuntamiento para
edificar su propia casa en la calle Valencia, núm. 241. Se trataba de una casa
de planta baja y cinco pisos inspirada en el modernismo belga, en la
arquitectura de Paul Hankar, como se puede ver en la combinación del ladrillo
rojo con la piedra blanca y el uso de ventanas semicirculares.
La casa tenía una tribuna que llegaba hasta el coronamiento con un elegante y trabajado acabado. El resto era un coronamiento hecho en ladrillo y piedra.
En 1930, ya muerto Domènech Estapà, su hijo, el también arquitecto Josep Domènech Mansana, modificó la casa con la adición de dos pisos para el Sr. Casacuberta.
Domènech Mansana respetó el estilo de su padre, aunque modificó el coronamiento con la eliminación de la prolongación de la tribuna y convirtiendo el acabado de piedra y ladrillo en un coronamiento que ocupa toda la fachada.
Se pueden comparar las dos versiones de la casa en estas fotografías.
In 1908 Josep Domènech Estapà requested permission from the City Council to
build his own house on Calle Valencia, no. 241. It was a ground-floor,
five-story house inspired by Belgian modernism, in the architecture of Paul
Hankar, as can be seen in the combination of red brick with white stone and the
use of semi-circular windows.
The house had a grandstand that reached to the top with an elegant and elaborate finish. The rest was a crown made of brick and stone.
In 1930, after Domènech Estapà died, his son, also the architect Josep Domènech Mansana, modified the house with the addition of two floors for Mr. Casacuberta.
Domènech Mansana respected the style of his father, although he modified the crowning by eliminating the extension of the tribune and turning the stone and brick finish into a crowning that occupies the entire façade.
You can compare the two versions of the house in these pictures.