Cal pagar per veure-la.
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
dimarts, 23 de juliol del 2013
dijous, 11 de juliol del 2013
VILA-SECA - apartaments "Los Juncos"
Exemple d'adaptació "gaudiniana" en la decoració dels espais d'uns apartaments moderns. Es troba a Vila-seca (Tarragonès), en la zona de La Pineda, carrer Amadeu Vives.
Ejemplo de adaprtación "gaudiniana" en la decoración exterior de unos apartamentos modernos. Se encuentra en Vila-seca (Tarragona), en la zona de La Pineda, calle Amadeu Vives.
fotografies: Victoria Iturbe Manfredi, 2013
dilluns, 1 de juliol del 2013
GIRONA - casa Norat
Una de les cases modernistes que
més crida l’atenció a Girona capital és la casa Norat que es troba en la
cèntrica Rambla de la Llibertat, al número 25.
La casa és obra de l’arquitecte
Joan Roca i Pinet i en ella cal destacar l’enorme influència que van exercir en
els inicis de la seva carrera els també arquitectes Lluís Domènech i Montaner i
l’olotí Alfred Paluzie, al qual precisament substituí com a arquitecte
municipal d’Olot el 1913.
Josep Norat i Turbau i la seva
esposa Joaquima Puig i Monserrat van ser els qui la varen fer edificar el 1912
i ignorem si el primer la va arribar a veure enllestida donat que va morir el
dia 6 de juliol del 1913, any en què es va acabar l’obra.
La casa consta de planta baixa i
quatre pisos, sent el principal ocupat totalment per una tribuna i el darrer
per una galeria formada per diferents columnetes a la manera del remat de les
casones gòtiques.
La influència de Domènech es
manifesta sobretot en els baixos que recorden la casa Navàs de Reus, en l’ús
de les columnes dobles que, a més, presenten capitells florals, les mènsules on reposa la tribuna, en el detall escultòric dels dracs enfrontats
que protegeixen les inicials dels propietaris JN i JP inserides en sengles cercles
i en els caps de dames dels extrems de la tribuna.
El treball escultòric es deu a
Joan Oliver de Bezzi conegut per ser l’autor del lleó i de la columna del
monument als Herois del 1808 de la plaça Calvet i Rubalcaba (1909).
Els pisos segon i tercer
presenten esgrafiats en el seu pany de paret, a l’igual que la part baixa de la
tribuna.
Cal esmentar també els vitralls
de la part superior de la tribuna, amb dues fantàstiques libèl·lules.
Amb posterioritat a la Guerra
Civil l’edifici fou confiscat i esdevingué la seu del Servicio Nacional del
Trigo. El 1974 tornà la propietat a la família Norat.
Una de las casas modernistas que más llama la atención en Girona capital es
la casa Norat que se encuentra en la céntrica Rambla de la Libertad, en el
número 25.
La casa es obra del arquitecto Joan Roca i Pinet y en ella se manifiesta la
enorme influencia que ejercieron en los inicios de su carrera los también
arquitectos Lluís Domènech i Montaner y el olotense Alfred Paluzie, al que
precisamente sustituyó como arquitecto municipal de Olot en 1913.
Josep Norat Turbau y su esposa Joaquina Puig Monserrat fueron quienes la
hicieron edificar en 1912 y ignoramos si el primero la llegó a ver acabada dado
que murió el día 6 de julio de 1913, precisamente el mismo año en que se terminó
la obra.
La casa consta de planta baja y cuatro pisos, el principal está totalmente ocupado por una tribuna y el último por una galería formada por diferentes
columnas a la manera de las casonas góticas.
La influencia de Domènech se manifiesta sobre todo en los bajos que
recuerdan los de la casa Navàs de Reus, en el uso de las columnas dobles que,
además, presentan capiteles florales, las ménsulas donde reposa la tribuna, en
el detalle escultórico de los dragones enfrentados que protegen las iniciales de
los propietarios JN y JP insertas en sendos círculos y en las cabezas de damas de
los extremos de la tribuna.
El trabajo escultórico se debe a Joan Oliver de Bezzi conocido por ser el
autor del león y de la columna del monumento a los Héroes de 1808 de la plaza
Calvet i Rubalcaba (1909).
Los pisos segundo y tercero presentan esgrafiados en su pared, al igual que
la parte baja de la tribuna.
Cabe mencionar también las vidrieras de la parte superior de la tribuna,
con dos fantásticas libélulas.
Toda la fachada está hecha con piedra blanca de Girona.
Después de la Guerra Civil el edificio fue incautado y se
convirtió en la sede del Servicio Nacional del Trigo. En 1974 volvió la
propiedad a la familia Norat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)