SENTMENAT - Cementiri

(fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more pictures at the end of the article)

En quedar petit l'antic cementiri parroquial, l'Ajuntament de Sentmenat decidí construir-ne un de nou als afores de la vila.

El 1904 rebé l'autorització per comprar els terrenys al Serrat de Can Clapers i al 1905 l'arquitecte municipal Antoni de Falguera projectava el mateix.

Per pagar el cost de l'obra, l'Ajuntament emeté un emprèstit per valor de 20.000pta que es cobrí ràpidament.

Les obres les dirigí el constructor local Menna Balaguer Obrador. En la ceràmica intervingué el taller de Lluís Brú i en les escultures el d'Alfons Juyol.

L'arquitecte Falguera prengué com a referent el modernisme austríac.

El cementiri s'inaugurà el 26/12/1905. Les obres duraren menys d'un any.

* * * * * 

Cuando quedó pequeño el antiguo cementerio parroquial, el Ayuntamiento de Sentmenat decidió construir uno nuevo en las afueras de la ciudad.

En 1904 recibió la autorización para comprar los terrenos en el Serrat de Can Clapers y en 1905 el arquitecto municipal Antoni de Falguera lo proyectaba.

Para poder sufragar el coste de la obra, el Ayuntamiento emitió un empréstito por valor de 20.000pts que se cubrió rápidamente.

Las obras las dirigió el constructor local Menna Balaguer Obrador. En la cerámica intervino el taller de Lluís Brú y en las esculturas el de Alfonso Juyol.

El arquitecto Falguera tuvo como referente al modernismo austríaco.

El cementerio se inauguró el 26/12/1905. Les obras duraron menos de un año.

* * * * *

When the old cemetery became small, Sentmenat Town Hall decided to build another on on the outskirts of the city.

In 1904 he received the authorization to buy the land in the Serrat de Can Clapers and in 1905 the municipal architect Antoni de Falguera projected the cemetery.

To be able to afford the cost of the work, the City Council issued a loan worth 20,000pta which was covered quickly.

The works were directed by local builder Menna Balaguer Obrador. In the ceramics, the workshop of Lluís Brú and the sculptures of Alfonso Juyol took part.

The architect Falguerat had as reference to Austrian Sezession.

The cemetery was inaugurated on 12/26/1905. The works ended in less than a year.


* * * * *

fotos: Valentí Pons Toujouse
plànol: títol de propietat

BARCELONA - concurs Escoles

(fotos al final de l'article)

El 28-03-1912 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per al disseny de les Escoles Graduades de la ciutat. 

La decisió del concurs es va realitzar el 28-08-1913 i va resultar guanyador el projecte presentat per Antoni de Falguera i Ignasi Colomer.

       1r premi. Lema "X" Antoni de Falguera / Ignasi Colomer

       2n premi. Lema "Aristóteles". Jaume Torres Grau / Raimon Torres Grau

       3r premi. s/lema. Jeroni Martorell

Cap de les propostes es va realitzar

* * * * *

El 28-03-1912 el Ayuntamiento de Barcelona convocó un concurso para el diseño de las Escolas Graduadas de la ciudad.

El fallo del concurso se realizó el 28-08-1913 y ganó el proyecto presentado por Antoni de Falguera e Ignasi Colomer.

Ninguna de las propuestas se llevó a cabo.

* * * * *

On 28-03-1912 the City Council of Barcelona called a competition for the design of the Graduated Schools of the city.

The failure of the contest was held on 28-08-1913 and won the project presented by Antoni de Falguera and Ignasi Colomer.

None of the proposals was carried out.

*  * * *

PRIMER PREMI

SEGON PREMI

TERCER PREMI

(Anuari Asociación de Arquitectos, 1914 - Arquitectura y Construcción, 05.1914)

CASTELLAR - panteó Comas

(foto: Valentí Pons Toujouse)

(veure fotos al final de l'article / ver fotos al final del artículo / more pics at the end)

El cementiri de Castellar del Vallès és obra de l'arquitecte Antoni de Falguera. A banda del cementiri projectà una sèrie de nínxols i els panteons de les famílies Comas i Masaveu, ambdós del 1913/14.

El de la família Comas, construït amb carreus regulars, presenta una porta de ferro forjat i un molt bon treball ceràmic a base de tessel·les de Lluís Brú.

Lamentablement l'estat del treball ceràmic ha resultat força malmès tal com remarcava l'Antonio Mora Vergés en el seu blog

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/destrosses-al-panteo-comas-del.html

Caldria una acurada restauració d'aquest monument que és part del patrimoni de Castellar.

* * * * * 

El cementerio de Castellar es obra del arquitecto Antoni de Falguera. Aparte del cementerio proyectó una serie de nichos y los panteones de las familias Comas y Masaveu, ambos del 1913/14.

El de la familia Comas, construido con sillares regulares, presenta una puerta de hierro forjado y un muy buen trabajo en cerámica a base de teselas realizado por Luis Brú.

Lamentablemente el mural cerámico ha resultado muy deteriorado, como señala Antonio Mora Vergés en su blog

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/destrosses-al-panteo-comas-del.html

Se precisa una cuidada restauración de este monumento que es parte del patrimonio de Castellar.

* * * * *

The cemetery of Castellar is the work of the architect Antoni de Falguera. Apart from the cemetery, he designed a series of niches and the tombs of the Comas and Masaveu families, both from 1913/14.

The Comas family, built with regular ashlars, has a wrought iron door and a very good ceramic work based on tessera by Luis Brú.

Unfortunately the ceramic panel has been very deteriorated, as pointed out by Antonio Mora Vergés in his blog

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/destrosses-al-panteo-comas-del.html

It requires a careful restoration of this monument that is part of the heritage of Castellar.

(fotos Valentí Pons Toujouse)

(fotos Antonio Mora Vergés)

BARCELONA - La Lactància

A la Gran Via de Barcelona, al núm. 475-477, entre Calàbria i Viladomat, destaca l’edifici de La Lactància tant pel seu coronament com per la seva alçada i pel color blau de la seva façana.  

(foto: Valentí Pons Toujouse)

El 1907 es va decidir substituir l’antiga Lactància del carrer de Valldonzella i el Dispensari de Llet del carrer Sepúlveda i es va optar per substituir el nou edifici en el solar que havia disponible a la Gran Via. En un primer moment, en Falqués va projectar un edifici de caire més neogòtic que s'inspirava alhora que aprofitava part de l’antiga Casa-Armeria Estruch, casa situada a la Plaça de Catalunya i que s’havia derruït el 1901.

                            (Casa-Armeria Estruch, Catalunya Gràfica, 10/2/1922)

L’Armeria Estruch era una obra projectada el 1886 pel mestre d’obres Jaume Bernadas, enllestida el 1888,  i que va ser un dels primers edificis de la Plaça de Catalunya. La proposta de Falqués era per un edifici més auster del que finalment es duria a terme. El 1908 hi hauria un altre projecte, aquest d'En Falguera, en el que ja es pot veure la façana gairebé com és avui en dia.  

Es tracta d’una col·laboració entre dos dels arquitectes municipals de l’època, en Pere Falqués i n’Antoni de Falguera, col·laboració que també es va donar en altres edificis com ara l’Alberg Nocturn del carrer Rogent, ambdós edificis, però, semblen més propis de Falguera.

Els dos arquitectes signen l’obra en la façana principal.

L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic. Es va inaugurar el 1913.

La façana exterior és simètrica respecte un eix central, està recoberta amb maó vist blau, un sòcol i un primer nivell de pedra i finestres neogòtiques. El més rellevant és la part central amb una gran porta flamígera en un primer nivell, una finestra amb tres arcs trilobulats al primer pis i el gran coronament central superior. En el coronament es troba un escut de Barcelona amb un rat-penat propi dels Països Catalans de ceràmica vidrada i un gran conjunt escultòric obra de l’escultor Eusebi Arnau que representa una llevadora donant el biberó a un nadó i envoltada de gent proletària de l’època, en una banda una família porta els seus nadons amb una representació de la indústria i en l'altra, una família de pescadors portant el seu i una caixa d'ampolles de llet.

                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)

                                         ( maqueta del conjunt escultòric, Ilustració Catalana, 10/4/1910) 

L’escultura dóna fe de la utilitat de l’espai: facilitar l’alimentació (lactància) gratuïta als nadons de mares pobres o amb necessitats.

Una banda esculturada amb roses delimita la separació entre la pedra i el maó vist i acaba a la porta d'accés amb uns nens amb joguines i biberó. Altres escultures es poden veure en la finestra central del primer pis amb quatre caps de dona.

                                                                         (fotos: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbul de l’entrada ens rep amb un arbre esculturat a cadascun dels brancals de la porta els quals es troben en el nivell superior en un relleu ple de caps de nens. Abans de l’arrancada de l’arc hi ha una figura masculina en la part esquerra i una femenina en la dreta.

                                                                             (foto: Valentí Pons Toujouse)

A l’interior l’edifici s’estructura al voltant d’un pati central el qual està recobert per una gran claraboia per donar la llum necessària a l’espai i que descansa sobre una vidriera policromada. Una galeria correguda sostinguda per ferros forjats envolta tot el primer pis. A les parets de la planta baixa hi ha uns arrambadors ceràmics policroms que faciliten la higiene alhora que ornamenten l’espai amb motius geomètrics i florals propis dels dibuixos d’en Falguera. L’ornamentació és completa amb vitralls i cibes que són similars al que ja utilitzà el propi Falguera al Mercat de la Boqueria a més les portes tenen arcs trilobulats. El terra està revestit de trencadís i imita els de les vil·les romanes.

                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

La façana posterior i un cos per dependències van desaparèixer en la reforma del 1968. Aquestes dues parts eren plenament modernistes. La façana era un cos similar a la façana posterior de l’Alberg Nocturn amb arcs esglaonats, decoració ceràmica i esgrafiats i un frontó circular recobert a la part superior amb trencadís. Aquesta solució es pot veure en altres edifici d’Antoni de Falguera com ara la Casa de la Vila de Malgrat de Mar, edificis de Palau-Solità i Plegamans, etc.

(façana posterior; foto: Frederic Ballell)

(Alberg Nocturn, façana lateral; foto: Valentí Pons Toujouse)

(Casa de la Vila; Malgrat de Mar; foto: Valentí Pons Toujouse)

En la mateixa reforma del 1968 es reduí en alçada els pinacles del coronament de la façana principal i s’afegiren dues plantes a la part interior de l’edifici.    

Les funcions de Lactància juntament amb les de Clínica d'Obstetrícia duraren fins al 1981 en què, després de la rehabilitació pertinent, donà pas a una Residència de la Tercera Edat, funcions que actualment encara desenvolupa.

A l'obra intervingueren els millors artistes de l'època com ara Eusebi Arnau en les escultures i Lluís Brú en la ceràmica. (resta de fotografies, 

                                                      * * * * * * * * * * * *

En la Gran Vía de Barcelona, ​​en el núm. 475-477, entre Calabria y Viladomat, destaca el edificio de La Lactancia tanto por su coronamiento como por su altura y por el color azul de su fachada. 

En 1907 se decidió sustituir la antigua Lactancia de la calle de Valldonzella y el Dispensario de Leche de la calle Sepúlveda y se optó por sustituirlos en un nuevo edificio en el solar que había disponible en la Gran Via.

                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

En un primer momento, Falqués proyectó un edificio de carácter más neogótico que se inspiraba al tiempo que aprovechaba parte de la antigua Casa-Armería Estruch, casa situada en la Plaza de Cataluña y que se había derruido en 1901. 

La Armería Estruch era una obra proyectada en 1886 por el maestro de obras Jaume Bernadas, terminada en 1888, y que fue uno de los primeros edificios de la Plaça de Catalunya.

La propuesta de Falqués era para un edificio más austero del que finalmente se llevaría a cabo.

En 1908 habría otro proyecto, este de Falguera, en el que ya se puede ver la fachada casi como es en la actualidad. 

Se trata de una colaboración entre dos de los arquitectos municipales barceloneses de la época, Pere Falqués y Antoni de Falguera, colaboración que también se dió en otros edificios por ejemplo en el Albergue Nocturno de la calle Rogent, ambos edificios, sin embargo, parecen más propios de Falguera.

Los dos arquitectos firman la obra en la fachada principal.

El edificio consta de semisótano, planta baja y planta superior y toma la forma de un palacete gótico. Se inauguró en 1913. 

La fachada exterior es simétrica respecto a un eje central, está recubierta con ladrillo azul, un zócalo y un primer nivel de piedra y ventanas neogóticas. Lo más relevante es la parte central con una gran puerta flamígera en un primer nivel, una ventana con tres arcos trilobulados en el primer piso y el gran remate central superior. En el remate se encuentra un escudo de Barcelona con un murciélago símbolo propio de los Países Catalanes realizado en cerámica vidriada y un gran conjunto escultórico obra del escultor Eusebi Arnau que representa una comadrona dando el biberón a un bebé y rodeada de gente proletaria de la época, en un lado una familia lleva sus bebés y hay una representación de la industria y en el otro, una familia de pescadores llevando su bebé y una caja de botellas de leche. 

                                                                         (foto: Valentí Pons Toujouse)

La escultura da fe de la utilidad del espacio: facilitar la alimentación (lactancia) gratuita a los bebés de madres pobres o con necesidades.

Una faja esculpida con rosas delimita la separación en la fachada entre la piedra y el ladrillo visto y termina en la puerta de acceso con unos niños con juguetes y biberón. Otras esculturas se pueden ver en la ventana central del primer piso, son cuatro cabezas de mujer. 

                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbulo de la entrada nos recibe con un árbol esculpido en cada uno de los ramales de la puerta los cuales se juntan en el nivel superior en un relieve lleno de cabezas de niños. Antes del arranque del arco hay una figura masculina en la parte izquierda y una femenina en la derecha. 

                                                                       (foto: Valentí Pons Toujouse)

En el interior, el edificio se estructura alrededor de un patio central el cual está recubierto por una gran claraboya para dar la luz necesaria al espacio y que descansa sobre una vidriera policromada. Una galería corrida sostenida por hierros forjados rodea todo el primer piso. En las paredes de la planta baja hay unos arrimaderos cerámicos policromos que facilitan la higiene a la vez que ornamentan el espacio con motivos geométricos y florales propios de los dibujos de Falguera. La ornamentación se completa con vitrales y cibas que son similares a lo que ya utilizó el propio Falguerfa en el Mercado de la Boqueria además las puertas tienen arcos trilobulados. El suelo está revestido de trencadís e imita los de las villas romanas. 

                                                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)

La fachada posterior y un cuerpo para dependencias desaparecieron en la reforma de 1968. Estas dos partes eran plenamente modernistas. Esta fachada era un cuerpo similar a la fachada posterior del Albergue Nocturno con arcos escalonados, decoración cerámica y esgrafiados y un frontón circular en la parte superior. Esta solución se puede ver en otros edificios de Antoni de Falguera como el Ayuntamiento de Malgrat de Mar, edificios de Palau-Solità i Plegamans, etc. 

En la misma reforma de 1968 se redujo en altura los pináculos del coronamiento de la fachada principal y se añadieron dos plantas en la parte interior del edificio. 

       (En la revista Ilustración Catalana de 18.5.1913 podemos contemplar la longitud de los pinaculos originales y el cuerpo de dependencias de servicio)

Las funciones de Lactancia junto con las de Clínica de Obstetricia duraron hasta 1981 en que, tras la rehabilitación pertinente, dio paso a una Residencia de la Tercera Edad, función que actualmente todavía desarrolla. 

En la obra intervinieron los mejores artistas de la época como Eusebi Arnau en las esculturas y Lluís Brú en la cerámica. 

                                                      * * * * * * * * * * * *

In Barcelona, Gran Vía, ​No. 475-477, between the Streets Calabria and Viladomat, there is an interesting building, "La Lactància".

In 1907 it was decided to replace the old Breastfeeding Clinic (c/ Valldonzella) and Milk Dispensary (c/ Sepúlveda) by a new building on the site which was available in Gran Via.

At first, Falqués projected a building  more neo-Gothic,  inspired by the old Armory Estruch house located in the Plaça de Catalunya, demolished in 1901 and wanted to use pieces of this building. 

The Armory Estruch house was designed in 1886 by master builder Jaume Bernadas, finished in 1888, and was one of the first buildings of the Plaça de Catalunya.

The first proposal from Falqués was for a building  more austere that the actual. In 1908 there would be another project, this one by Falguera, which as you can see is almost like today. 

It is a co-operation between two of the Municipal architects of the time, Pere Falqués and Antoni de Falguera. They also cooperate in other buildings such as L'Alberg Nocturn at Rogent Street. Nevertheless, these buildings seem more typical of  Falguera. The two architects had signed the work in the main facade.

The building consists of basement, ground floor and upper floor and takes the shape of a Gothic mansion. It was opened in 1913. 

The exterior facade is symmetrical with respect to a central axis, is covered with brick blue, socket and a first stone level and neo-Gothic windows. The most important is the central part with a flaming door on the first level, a window with three trilobed arches on the first floor and the large central upper crown. At the crest there is a shield of Barcelona with a bat, one symbol of the Catalan Countries and a large glazed ceramic sculpture by Eusebi Arnau representing a midwife giving the baby a bottle, surrounded by proletarian people of that time, in one hand there is a family with their babies and reliefs representatives of Industry and in the other hand, a family of fishermen carrying their baby and a box of milk bottles. 

The sculpture attests to the usefulness of the space: to facilitate feeding (artificial breastfeeding) for free to poor mothers or babies needs.

                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

A strip with sculptured roses marks the separation between the stone and brick and ends at the gateway with children with toys and feeding bottle. Other sculptures can be seen in the central window on the first floor with four female heads. 

The entrance hall welcomes us with a sculpted tree in each door jamb which met at the top in a sculptural group formed by heads of children. Before starting the arc there is a male figure on the left and women on the right. 

Inside,  The building is organized around a central courtyard which is covered by a large skylight to light the necessary space and sits on a painted glass. A gallery supported by wrought iron surrounds the entire first floor. On the walls of the ground floor there is a polychrome ceramic that facilitate care while decorating the space with geometric and floral drawings typical from Falguera. The decoration is complete with stained glass that are similar to that already used by Falguera at the Boqueria market. The floor is covered with brittle and mimics the vile Roman. 

                                                                    (fotos: Valentí Pons Toujouse)

The front and rear body units disappeared in the reform of 1968. These two parts were fully Modernist. The facade was a body similar to the rear facade of the Alberg Nocturn with stepped arches, decorative ceramics and sgraffitti and a circular pediment. This solution can be seen in other Falguera's buildings such as the Town Hall of Malgrat de Mar, Palau-Solità i Plegamans' buildings, etc. 

In the same reform of 1968 were reduced the height of the pinnacles crowning the facade and two floors were added to the inside of the building. 

The functions of Breastfeeding Clinic and Obstetrics lasted until 1981 when, after rehabilitation, gave way to a Residence of the Third Age, the present day services. 

BARCELONA - Alberg Nocturn

Els arquitectes municipals Pere Falqués i Antoni de Falguera projectaren el 1909 l’Alberg Municipal Nocturn del Bogatell, un edifici que representa una evolució del medievalisme català cap al modernisme, alhora que amb l'ús del maó vist vol homenatjar les fàbriques del barri.

Tot i que hi ha una placa signada per ambdós arquitectes, l’obra sembla més pròpia del treball de Falguera, ja que hom pot veure el treball de la ceràmica vidriada verda que ressegueix el coronament  i l’ús de les finestres triforades en la façana lateral amb el seu acabament esglaonat a base de maons, característiques d el'obra d'aquest arquitecte.

La prova de la possible autoria única de Falguera ens la dóna la publicació a la premsa de l'època de la col·locació de la primera pedra de l'edifici en la que només es parla de Falguera (vegeu la notícia apareguda a El Diluvio de 28-06-1909).  Falguera, en aquells temps, treballava a l'Ajuntament sota les ordres de Falqués.

L'edifici s'inaugurà el 1911 i estava destinat a alberg per a 120 usuaris, dels quals 60 serien homes i altres 60 serien nens.

Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí (1912), el 1918 s'anomenà Escola Complementària d'Oficis Francesc Aragó (en homenatge al matemàtic i físic rossellonès que participà en la mesura del meridià terrestre i en la definició del metre) i des del 1953 pren el nom de l'enginyer de Camins, Juan Manuel Zafra (el qual no té cap obra a Catalunya). Ara és l’Institut d’Ensenyament  Juan Manuel Zafra.

Als anys 1970's també estatjà una comissaria de la Guàrdia Urbana en una de les portes laterals.

A la tardor del 2020 s'acorda canviar el nom del centre passant-se a dir Institut Caterina Albert.

L’escut de Barcelona remata l’edifici tot esmentant el seu ús municipal.

Es troba al carrer Rogent, 51 de Barcelona.

(foto Adolf Mas)

Los arquitectos municipales Pere Falqués y Antoni de Falguera proyectaron en 1909 el Albergue Municipal Nocturno del Bogatell, edificio que representa una evolución del medievalismo catalán hacia el modernismo y que, con el uso del ladrillo visto, pretende homenajear a las fábricas del barrio..

Aunque hay una placa firmada por ambos arquitectos, la obra parece más propia del trabajo de Falguera, ya que en ella se puede ver el uso de la cerámica vidriada verde que remata el coronamiento y el uso de las ventanas triforadas en la fachada lateral con su finalización escalonado a base de ladrillos, características de la obra de este arquitecto.

La prueba de la posible autoría única de Falguera nos la da la publicación en la prensa de la época de la colocación de la primera piedra del edificio en la que sólo se habla de Falguera (véase la noticia aparecida en El Diluvio de 28-06-1909). Falguera trabajaba en el Ayuntamiento barcelonés bajo las órdenes de Falqués.

El edificio se inauguró en 1911 y estaba destinado a albergue para 120 usuarios, de los cuales 60 serían hombres y otros 60 serían niños.

Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí (1912), a partir de 1918 se llamó Escuela Complementaria de Oficios Francisco Aragón (en homenaje al matemático y físico rosellonés que participó en la medición del meridiano terrestre y en la definición del metro) y desde 1953 cambió el nombre por el del ingeniero de Caminos, Juan Manuel Zafra (el cual no tiene ninguna obra en Catalunya). Actualmente es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra. 

En los años 1970 también albergó una comisaría de la Guardia Urbana en una de las puertas laterales.

El escudo de Barcelona remata el edificio mencionando su uso municipal.

En otoño de 2020 se acuerda cambiar el nombre del centro convirtiéndolo en Instituto Caterina Albert.

Se encuentra en la calle Rogent, 51 de Barcelona.

(El Diluvio, 28.06.1909)

Imatge de la col·locació de la primera pedra, llavors el carrer es deia "del Bogatell"