Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Batllevell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Batllevell. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de juny del 2026

Sabadell / Castellar del Vallès - font

Castellar del Vallès
Sabadell
(Josep M. Masagué, 1972)
Castellar del Vallès

El modernisme no només es va manifestar en edificis, tombes, comerços, mobiliari, joieria i altres arts, sinó també en mobiliari urbà.

Bancs, fanals, fonts i altres elements urbans també tenien decoració modernista.

Molts d’ells eren fabricats per alguna companyia que les ofertava a les diferents poblacions. Aquest és el cas d’aquesta font que podem, o podíem, trobar tant a Sabadell com a Castellar del Vallès. Mentre la de Sabadell feia les funcions de font, la de Castellar també servia de fanal.

Font de catàleg que només es diferenciava per l’escut, la de Sabadell amb l’escut de la seva ciutat, amb la ceba característica, i la de Castellar amb el castell.

La de Sabadell sembla que es va posar en l’època que Juli Batllevell era l’arquitecte municipal i ja no existeix. De la de Castellar no tenim dades, tampoc del fabricant. A veure si algú ens pot ajudar.

 * * * * 

El modernismo no sólo se manifestó en edificios, tumbas, comercios, mobiliario, joyería y otras artes, sino también en mobiliario urbano.

Bancos, farolas, fuentes y otros elementos urbanos tenían también decoración modernista.

Muchos de ellos eran fabricados por alguna compañía que las ofrecía a las distintas poblaciones. Éste es el caso de esta fuente que podemos, o podíamos, encontrar tanto en Sabadell como en Castellar del Vallès. Mientras la de Sabadell hacía las funciones de fuente, la de Castellar servía tanto de fuente como de farola.

Fuente de catálogo que sólo se diferenciaba por el escudo, la de Sabadell con el escudo de su ciudad, con la cebolla característica, y la de Castellar con el castillo.

La de Sabadell parece que se puso en la época en que Juli Batllevell era el arquitecto municipal y ya no existe. De la de Castellar no tenemos datos, tampoco del fabricante. A ver si alguien puede ayudarnos.

diumenge, 21 de gener del 2018

BARCELONA- casa Burés - Ausiàs Marc

Casa Antònia Burés
c/ Ausiàs Marc, 42-46
Barcelona

arquitecte: Juli Batllevell
constructor: Enric Pi

1903/06

Com a homentage al constructor als baixos es troben dos pins. Entre les branques dels pins hi ha en un d'ells un esquirol i en l'altre un colom

Como homenaje al constructor (Pi en catalán es pino) se pueden ver dos pinos en los bajos. En uno de los pinos, entre las ramas hay una ardilla y en el otro, una paloma.

As an homage to the surname of the builder (Pi in Catalan means Pine) there are two pines in the facade. In one of them thre is an squirrel between the branches and in the other, a pigeon











(fotos: Valentí Pons i Toujouse)






diumenge, 2 de desembre del 2012

BARCELONA - Bailen, 36

Un altre edifici que té un arbre complet a la façana és aquest que es troba al carrer Bailèn, núm. 36 de Barcelona.

Aquest edifici presenta una molt rica ornamentació floral i vegetal, diferent en cadascuna de les plantes.  Les dues últimes plantes tenen quatre arbres sencers (arrels, tronc i fulles) que a mode de falsos pilars suporten el pes del coronament. Les arrels acaben confonent-se en les garlandes que es desfan en la tercera planta.

La casa va ser projectada per l’arquitecte Gabriel Borrell, nascut a Sabadell, el qual arribà a signar algun projecte de Batllevell en la seva ciutat natal quan aquest darrer feia les funcions d’arquitecte municipal.  Aquí trobem un altre nexe d’unió entre aquest edifici i el de la Carretera de Vallvidrera, els dos fets per arquitectes nascuts a Sabadell i que es coneixien.

Borrell va ser arquitecte municipal de Barcelona (secció de clavegueram), Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

El propietari de la casa era Francesc de Paula Vallet i es va bastir entre els anys 1908 a 1909.








Otro edificio que tiene un árbol completo en la fachada es este que se encuentra en la calle Bailén, nº 36 de Barcelona.

Este edificio presenta una muy rica ornamentación floral y vegetal, diferente en cada una de las plantas. Las dos últimas plantas tienen cuatro árboles enteros (raíces, tronco y hojas) que a modo de falsos pilares soportan el peso del coronamiento. Las raíces terminan confundiéndose en las guirnaldas que se deshacen en la tercera planta.

La casa fue proyectada por el arquitecto Gabriel Borrell, nacido en Sabadell, el cual llegó a firmar algún proyecto de Batllevell en su ciudad natal cuando este último hacía las funciones de arquitecto municipal. Aquí encontramos otro nexo de unión entre este edificio y el de la Carretera de Vallvidrera, los dos hechos por arquitectos nacidos en Sabadell y que se conocían.

Borrell fue arquitecto municipal de Barcelona (sección de alcantarillado), Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat y Esplugues de Llobregat.

El propietario de la casa era Francisco de Paula Vallet y se construyó entre los años 1908 a 1909.


dijous, 1 de novembre del 2012

BARCELONA - Carretera de Vallvidrera, 102


L'any passat en Josep Casamartina va rebre l'encàrrec del  Museu del Gas de fer una biografia de l'arquitecte Juli Batllevell, el qual era l'autor de l'edifici que ocupa l'esmentat Museu a Sabadell.

En Josep em va demanar la meva col·laboració per cercar dades i edificis d'en Batllevell, tasca en la qual també va participar la Lídia Guarch.

Una dels fets que més ens va sorprendre és que Batllevell no tenia el títol d'arquitecte per Barcelona, sinó per Madrid.

Després també vam descobrir que era l'autor d'alguns edificis que ens constaven com "d'autoria desconeguda".

Un d'aquests és el que presentem en aquest article.

Antoni Castañer va realitzar a principis de segle XX una urbanització a tocar de l'actual estació inferior del funicular de Vallvidrera. Els arquitectes encarregats per fer les cases i altres elements ,com ara el cafè i el quiosc, van ser Bonaventura Conill, Alfred Paluzie, Arnald Calvet, Antoni de Facerias i Ramon Ribera, aquests dos darrers mestres d'obra. En l'arxiu de Sarrià hi han els plànols de totes les construccions llevat del de la casa de Carretera de Vallvidrera, 102, la qual, a banda, és molt diferent a la resta d'edificacions de la zona.

La casa és un cub amb una torre lateral a l'estil d'Olbrich i presenta un motlluratge molt recarregat, abarrocat, semblant als de Valeri i Pupurull. A més els laterals estan rematats amb un arbre d'abundant fullatge amb arrels molt marcades.

A l'hora de redactar el llibre el Josep va contactar amb els descendents del Batllevell  va ser aleshores que va "descobrir" que aquesta casa, coneguda com a Vila Maria,  era obra de Batllevell, del 1903.





El año pasado Josep Casamartina recibió el encargo del Museo del Gas de hacer una biografía del arquitecto Juli Batllevell, el cual era el autor del edificio que dicho Museo ocupa en Sabadell.

Josep me pidió mi colaboración para buscar datos y edificios de Batllevell, tarea en la que también participó Lidia Guarch.

Una de los hechos que más nos sorprendió es que Batllevell no tenía el título de arquitecto por Barcelona, ​​sino por Madrid.

Después también descubrimos que era el autor de algunos edificios que nos constaban como "de autoría desconocida".

Uno de estos es el que presentamos en este artículo.

Antonio Castañer realizó a principios de siglo XX una urbanización junto a la actual estación inferior del funicular de Vallvidrera. Los arquitectos encargados de diseñar las casas y otros elementos, como el café y el quiosco, fueron Bonaventura Conill, Alfred Paluzie, Arnald Calvet, Antonio de Facerias y Ramon Ribera, estos dos últimos maestros de obra. En el archivo de Sarrià están los planos de todas las construcciones excepto el de la casa de la carretera de Vallvidrera, 102, la cual es muy distinta al resto de edificaciones de la zona.

La casa es un cubo con una torre lateral al estilo de Olbrich y presenta un molduraje muy recargado, abarrocado, similar a los de Valeri y Pupurull. Además los laterales están rematados con un árbol de abundante follaje con raíces muy marcadas.

Al  redactara el libro Josep contactó con los descendientes del Batllevell y fue entonces que "descubrimos" que esta casa, conocida como Villa Maria,  era obra de Batllevell, de 1903.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

BARCELONA - Císter, 25 - Melilla, 9



A la cantonada dels carrers Císter amb Melilla del barri de Sant Gervasi s'alça aquest edifici en forma de torre.

Presenta una característica torre amb balcó cantoner. Una profusa ornamentació vegetal flanqueja les obertures, els esgrafiats superiors i part del treball en ferro. La resta de la façana està coberta amb falsos carreus.


S'havia atribuït al mestre d'obres Ramon Ribera, però en comprovar els plànols en l'Arxiu Municipal he pogut veure que en realitat l'obra va ser projectada per l'arquitecte Juli Batllevell qui la va fer per encàrrec d'el matrimoni Alejandro Bulart i Rosa Rialp.


L'obra es va fer entre els anys 1906 i 1907, aquest darrer any consta a la façana.



En la confluencia de las calles Císter con Melilla del barrio de Sant Gervasi se alza este edificio en forma de torre.

Presenta una característica torre con balcón en la esquina. Una profusa ornamentación vegetal flanquea las oberturas, los esgrafiados superiores y parte del trabajo en hierro. El resto de la fachada está cubierta con falsos sillares.

Se había atribuido al maestro de obras Ramon Ribera, pero al comprobar los planos en el Archivo Municipal he podido ver que en realidad la obra fue proyectada por el arquitecto Juli Batllevell, quien la hizo por encargo del matrimonio Alejandro Bulart y Rosa Rialp.

La obra se hizo entre los años 1906 y 1907, este último año es el que consta en la fachada.